L’any litúrgic acaba aquest diumenge. Al llarg d’aquest any hem un fet recorregut pels grans misteris de la nostra història de salvació. Ens podríem preguntar fins a quin punt tot aquest recorregut salvador ha incidit en la nostra vida. És una pregunta que amb la màxima sinceritat ens caldria respondre.
I sempre aquest final de l’any litúrgic s’acaba amb la festa de Crist Rei. Els orígens d’aquesta festa tenen unes connotacions triomfalistes que difícilment podrien lligar amb les sensibilitats més actuals, sobretot després del Concili Vaticà II. Precisament si ens quedava algun dubte l’evangeli que aquest dia proclamem queda molt lluny de qualsevol connotació triomfalista “les autoritats es reien de Jesús clavat a la creu” i és des de la creu que Jesús proclama la seva reialesa.
L’autèntica imatge de Crist Rei no és la d’un vencedor o d’un poderós sinó la d’una persona que és víctima de les injustícies i de la violència i d’aquesta manera vol fer-se solidari de tots els crucificats víctimes innocents de la fam, de les guerres i de tantes altres calamitats que conviuen en el nostre món.
Malgrat tot proclamem en el prefaci de la missa el regne de Crist com a “Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, amor i pau. Les paraules que Jesús diu al seu company de la creu “avui seràs amb mi al paradís” són per a ell la promesa formal d’estar en Déu, i què és l’estar en Déu sinó el viure definitivament una vida plena d’amor?
Permeteu-me que en aquest avui hi vegi fer present entre nosaltres aquest regne d’amor. L’autèntic regnat de Crist ens cal fer-lo aquí i ara som nosaltres els que d’alguna manera hem d’actualitzar aquest missatge de veritat i vida, d’amor i de pau. Serà amb aquestes característiques que la festa litúrgica de Crist Rei quedarà emmarcada en el marc que li correspon. Qualsevol altra lectura d’aquesta festa seria treure-li el sentit autèntic.
Lluís Saumell
Fa 1 dia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada