Enguany celebrem els setanta-cinc anys de la fundació de la comunitat de Sant Ildefons, el desig de tots els que en formem part, és que sigui una comunitat de "pedres vives" a imatge del que llegim a l'Escriptura: “També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist”. (1 Pe 2,5). No hi ha dubte que l'Àngel ha estat, i continuarà essent (el seu record no s'esborra), una de les pedres vives, molt valuosa, de la construcció de la nostra comunitat.
Només Déu coneix el cor de les persones i només ell pot jutjar-les, però nosaltres sí que podem valorar les manifestacions d'amor dels homes i dones que ens envolten; per aquest motiu, la comunitat de Sant Ildefons, fa ben seva la pregària d'acció de gràcies, dirigida al Pare del Cel, que es va dir en ocasió del seu enterament: "Us donem gràcies per tots els beneficis que li heu fet durant la seva vida, i també per haver-nos donat així a nosaltres un senyal de la vostra bondat". I és que l'Àngel, fent honor al seu nom, ha estat un àngel per a tots els que hem tingut la gran sort de fruir de la seva amistat, l'Àngel no va deixar mai a ningú indiferent. Els àngels, a l'Escriptura, són els qui porten a terme les obres de Déu. Àngel, gràcies, amb les teves bones obres, amb la teva senzillesa, amb la teva profunda espiritualitat, amb la teva estimació al país, i la teva compassió i misericòrdia envers els més febles, has estat un bon missatger de les obres d'amor del Déu de Jesucrist.
Tots
els que l'hem tractat sabem de la seva gran saviesa humana i de la
gran sensibilitat espiritual que transmetia. Les seves opinions
sempre es feien escoltar i ajudaven en el moment que s'havien de
prendre decisions. Ho sabíem molt bé els que hem compartit amb ell
el Consell d'economia de la comunitat. I personalment era una delícia
participar en una tertúlia, els diumenges, acabada la missa,
juntament amb la seva esposa Elisa, Cristina Crutz, Ester, el
"senat", com l'anomenava Mn. Lluís. En aquestes trobades,
com les enyoro!, es parlava de tot, de política, del moment de
l'Església, de les famílies. I en aquestes converses sense guió,
l'Àngel i també l’Elisa, manifestaven tot el que els ocupava, i
preocupava. I les seves inquietuds eren; en l'àmbit social, els
pobres, els presos, el sense llar, inquietuds aparellades amb les
visites a la presó i l’acompanyament als interns; amb el
voluntariat a "Arrels". En l'àmbit polític patia i patia
molt, per Catalunya, se n'alegrava quan semblava que aviat reeixiria
la nació catalana, l'entristia, i molt, quan el poble català i els
seus representats no estaven a l'altura de les circumstàncies. En
l'àmbit eclesial, fidel deixeble de la confraria Virtelia, del
Concili Vaticà II i del llegat de Mn. Joan Alemany, vivia
una “eclesialitat” de la qual els trets més
significatius eren: la fidelitat a l'evangeli, la senzillesa en les
formes i el servei als pobres i l’encarnació al país. A escala
familiar, tant l'Elisa com ell, no volien ni podien amagar, la seva
profunda estimació pels fills, per les joves i gendres i pels nets.
Amb goig explicaven les celebracions, amb profunda pena, els
esdeveniments dolorosos de la família.
Àngel, gràcies. Ens
has deixat una empremta profunda, i aquesta expressió no és una
frase feta, l'afirmació ve avalada per molts nois i noies que van
ser catequitzats pel teu ensenyament, un ensenyament, no doctrinal,
sinó de vida.
Àngel, segur, que ara et trobes compartint la
taula que el Senyor té preparada per a tots els homes i dones de
bona voluntat, ben a prop teu, sinó al teu costat, seu la
teva germana religiosa, que tant vas estimar i admirar. Una vegada
més, gràcies pel teu bon testimoni.
El
dia del teu enterrament Mn. Lluís va citar en l’homilia al bisbe
Casaldàliga. Tu, com el pastor de Mato Grosso, et vas presentar
davant de Déu amb un cor ple de noms.
Elisa, filles, fills,
nets, netes de l'Àngel, una abraçada. Heu perdut aquí a la terra
l'espòs, el pare i l'avi, amb la ferma esperança de la resurrecció
del Crist, el teniu, intercedint per vosaltres en la plenitud de
l'amor.
Josep M. Jubany
