31 de juliol 2024

In memoriam Àngel Oliva

Enguany celebrem els setanta-cinc anys de la fundació de la comunitat de Sant Ildefons, el desig de tots els que en formem part, és que sigui una comunitat de "pedres vives" a imatge del que llegim a l'Escriptura: “També vosaltres, com pedres vives, sou edificats com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal  que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist”. (1 Pe 2,5). No hi ha dubte que l'Àngel ha estat, i continuarà essent (el seu record no s'esborra), una de les pedres vives, molt valuosa, de la construcció de la nostra comunitat.

Només Déu coneix el cor de les persones i només ell pot jutjar-les, però nosaltres sí que podem valorar les manifestacions d'amor dels homes i dones que ens envolten; per aquest motiu, la comunitat de Sant Ildefons, fa ben seva la pregària d'acció de gràcies, dirigida al Pare del Cel, que es va dir en ocasió del seu enterament: "Us donem gràcies per tots els beneficis que li heu fet durant la seva vida, i també per haver-nos donat així a nosaltres un senyal de la vostra bondat". I és que l'Àngel, fent honor al seu nom, ha estat un àngel per a tots els que hem tingut la gran sort de fruir de la seva amistat, l'Àngel no va deixar mai a ningú indiferent. Els àngels, a l'Escriptura, són els qui porten a terme les obres de Déu. Àngel, gràcies, amb les teves bones obres, amb la teva senzillesa, amb la teva profunda espiritualitat, amb la teva estimació al país, i la teva compassió i misericòrdia envers els més febles, has estat un bon missatger de les obres d'amor del Déu de Jesucrist.

Tots els que l'hem tractat sabem de la seva gran saviesa humana i de la gran sensibilitat espiritual que transmetia. Les seves opinions sempre es feien escoltar i ajudaven en el moment que s'havien de prendre decisions. Ho sabíem molt bé els que hem compartit amb ell el Consell d'economia de la comunitat. I personalment era una delícia participar en una tertúlia, els diumenges, acabada la missa, juntament amb la seva esposa Elisa, Cristina Crutz, Ester, el "senat", com l'anomenava Mn. Lluís. En aquestes trobades, com les enyoro!, es parlava de tot, de política, del moment de l'Església, de les famílies. I en aquestes converses sense guió, l'Àngel i també l’Elisa, manifestaven tot el que els ocupava, i preocupava. I les seves inquietuds eren; en l'àmbit social, els pobres, els presos, el sense llar, inquietuds aparellades amb les visites a la presó i l’acompanyament als interns; amb el voluntariat a "Arrels". En l'àmbit polític patia i patia molt, per Catalunya, se n'alegrava quan semblava que aviat reeixiria la nació catalana, l'entristia, i molt, quan el poble català i els seus representats no estaven a l'altura de les circumstàncies. En l'àmbit eclesial, fidel deixeble de la confraria Virtelia, del Concili Vaticà II i del llegat de Mn. Joan Alemany, vivia una “eclesialitat” de la qual els trets més significatius eren: la fidelitat a l'evangeli, la senzillesa en les formes i el servei als pobres i l’encarnació al país. A escala familiar, tant l'Elisa com ell, no volien ni podien amagar, la seva profunda estimació pels fills, per les joves i gendres i pels nets. Amb goig explicaven les celebracions, amb profunda pena, els esdeveniments dolorosos de la família.

Àngel, gràcies. Ens has deixat una empremta profunda, i aquesta expressió no és una frase feta, l'afirmació ve avalada per molts nois i noies que van ser catequitzats pel teu ensenyament, un ensenyament, no doctrinal, sinó de vida.
Àngel, segur, que ara et trobes compartint la taula que el Senyor té preparada per a tots els homes i dones de bona voluntat, ben a prop teu, sinó al teu costat, seu la teva germana religiosa, que tant vas estimar i admirar. Una vegada més, gràcies pel teu bon testimoni.

El dia del teu enterrament Mn. Lluís va citar en l’homilia al bisbe Casaldàliga. Tu, com el pastor de Mato Grosso, et vas presentar davant de Déu amb un cor ple de noms.

Elisa, filles, fills, nets, netes de l'Àngel, una abraçada. Heu perdut aquí a la terra l'espòs, el pare i l'avi, amb la ferma esperança de la resurrecció del Crist, el teniu, intercedint per vosaltres en la plenitud de l'amor.

Josep M. Jubany

30 de juliol 2024

En record de l’Àngel Oliva

Arreveure, Àngel,

Deixes un buit molt gran, però la teva presència és immensa perquè, juntament amb la teva esposa Elisa, signifiqueu la pedra angular laica de tot el que és, ha estat i representa la nostra estimada comunitat de Sant Ildefons.

Present des dels seus inicis, has passat per tots els estaments de la pastoral parroquial. N’hem compartit algunes, sempre amb alegria i bon humor. Recordo molt especialment que en acabar qualsevol acte litúrgic al qual havíem col·laborat sempre deies: “hem sobreviscut a la prova”, cofoi que hagués sortit tot bé. Doncs mira, ara això em serveix per dir-te que tu “has sobreviscut a la prova de la vida”, ningú pot exigir-te més de tot el que has fet i donat, i tots t’ho agraïm i ho recordarem sempre.

La teva fe ha estat granítica i per això has estat sempre el meu referent, el model a seguir.

Són tantes les vivències compartides que em consolaran de la teva absència.

Si Déu vol al cel ens retrobarem.

Josep Maria Lari

Horari d’estiu

Durant els diumenges d’agost i els dos primers de setembre, fins al dia 8 inclòs, hi ha un canvi d’horari de les misses.

Els diumenges i dies festius, la missa de les 10.15 passa a les 11 i se suprimeix la missa de les 13.15.

Se suprimeix la missa exequial dels dijous feiners a les 8 del vespre. Es reprendrà el dijous 12 de setembre.

Els dissabtes d'agost hi haurà la missa anticipada a les 8 del vespre, així com la vigília de l’Assumpció de la Verge Maria.

La missa dels dies laborables es manté a les 12 del migdia.

Durant tot el mes d’agost, el despatx parroquial estarà tancat. La porteria només estarà oberta de 11.30 a 13.00 h. els dies laborables. Aquest mes, us demanem, si us plau que no es deixin bosses de roba a la porta. La roba que no recollim en mà podria ser llençada als contenidors.

29 de juliol 2024

Bon estiu!

Un llibre, antic i venerable, el Cohelet, ens ensenya: Tot té el seu moment, sota el cel hi ha un temps per a cada cosa. Així, també, nosaltres podem afirmar que hi ha un temps per treballar i un temps per descansar. A punt de començar el mes d'agost, per molts ha arribat el temps de les vacances. Primer de tot, per a aquells que el mes d'agost feu un parèntesi a la feina habitual i feu vacances, us desitjo que us siguin profitoses.

Una de les característiques dels nostres temps és que seguim uns horaris molt accelerats. No només per raó de l'estrès que per a molts comporta la vida laboral, sinó també per les múltiples atencions que ens reclama la vida familiar, o les relacions socials, els compromisos que hem anat adquirint en la vida associativa o voluntariats. Un dels fenòmens dels nostres dies és que tenim un calendari on no hi ha hores buides. A tall d'exemple, són molts els pares, i també els avis, que han de fer mil i una combinacions per acompanyar els fills o nets al col·legi, a les activitats extraescolars, a les visites mèdiques, etc.

Necessitem aquest descans perquè ens ajudi a alliberar-nos de la tensió, el desgast i la fatiga acumulats al llarg del curs. És mot il·lustrador que el mateix Jesús convidés els seus deixebles a fer-ho: Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica (ho llegíem diumenge passat).

Ara bé, el temps de vacances no és tan sols un període en què no som esclaus del rellotge i els horaris es relaxen, també ha de servir per enriquir la vida, com diu José Antonio Pagola. ”El descans no pot ser només la «pausa» necessària per a reposar les nostres energies esgotades o la «vàlvula d'escapament» que ens allibera de les tensions acumulades, per a tornar amb noves forces al treball de sempre. El descans ens hauria d'ajudar a regenerar tot el nostre ser descobrint-nos dimensions noves de la nostra existència.”

No es tracta de donar receptes sobre com organitzar les vacances, però m'atreveixo a fer algunes recomanacions. Cal que us fixeu uns objectius per al temps de vacances, objectius el compliment dels quals no generi cap mena d'estrès. Una d'aquestes fites pot ser: trobar el gust per la gratuïtat. Gratuïtat que significa saber “perdre el temps" convivint i conversant amb els familiars més propers, fet que no sempre és possible durant el curs; llegir llibres, escoltar música, veure pel·lícules, visitar esglésies, monuments o museus; igualment pot ser gratificant, practicar algun esport, fer excursions.

Les vacances ens ajuden a distanciar-nos, no només físicament, sinó també anímicament, del tràfec de la vida ordinària, és un moment oportú per revisar les nostres feines, les relacions que tenim amb els altres, les rutines que hem adquirit i que no aporten res, i ser lúcids per canviar tot el que ens sembli necessari.

I, com a creients en Jesucrist, el temps de vacances és un temps oportú per enriquir el nostre esperit. Dedicar un temps a la pregària, rellegir amb calma els evangelis (com a mínim dedicar un temps per llegir les lectures dominicals), contemplar i agrair a Déu la creació.

A tots i totes us desitjo un bon descans. Soc conscient que no tots els que llegireu aquest escrit podreu fer vacances o descansar com voldríeu, i segur que us ho mereixeu; a vosaltres, us dedico d'una forma especial, la meva salutació i abraçada.


Josep m Jubany

27 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Fa pocs dies dinava amb uns amics que veig de tant en tant i, parlant del nostre món actual tan accelerat, incert i polaritzat, un d’ells va dir: “Només hi ha una solució: parar, pensar i repartir”. Em vaig endur a casa aquestes paraules, perquè em semblen dignes de ser meditades, recordades i aplicades. Parar, pensar i repartir.

I, ves per on, la lectura que em toca comentar és l’anomenat “miracle dels pans i els peixos”. Com cada vegada que llegeixo un passatge evangèlic dels més coneguts, hi descobreixo nous aspectes i matisos.

Jesús comença preguntant a Felip: “On comprarem pa perquè puguin menjar tots?” Jn 6,1-15. Està atent, per tant, a les necessitats més bàsiques de la gent, de tots nosaltres, i pren la iniciativa d’atendre-les. Un noi ofereix el que té: cinc pans d’ordi i dos peixos. El mateix ordi dels vint pans que un home ofereix a Eliseu, com llegim a la primera lectura 2Re 4,42-44: un cereal molt menys apreciat que el blat, però que esdevé aliment per a tothom perquè és ofert amb generositat.

Jesús, també Eliseu, el reparteixen “entre tota la gent asseguda”. Tothom en menja i queda satisfet. “Tan bon punt obriu la mà, Senyor, ens sacieu de bon grat” Sl 144. Repartir, repartir. I encara en sobra: Jesús fa recollir les sobres, s’omplen dotze coves. Recordem la infàmia del malbaratament alimentari...

Tenim la temptació de pensar: què es pot fer amb cinc pans d’ordi i dos peixos, quan hi ha tanta gent per alimentar? La desproporció entre les necessitats i els recursos, nostres i de l’entorn, és tan i tan enorme, que sovint ens paralitza i ens impedeix valorar el poc que podem oferir. I no ens permet ser conscients que les claus del miracle són la disponibilitat i la generositat de tots i de cadascun de nosaltres; la voluntat de repartir pensant en clau col·lectiva, deixant de banda l’individualisme, i l’obertura contemplativa a l’acció de Déu.

Cal que ens fixem en què Jesús “pren el pa, diu l’acció de gràcies i el reparteix”, tal com fa durant el darrer sopar i com ho rememorem a cada eucaristia. Compartir i repartir el que tenim, el que sabem, el que podem fer..., encara que aparentment sigui molt poc, serà el detonant que permetrà deixar actuar Déu i fer que, així, se sadolli la fam de la multitud. La generositat de Déu supera totes les expectatives.

Griselda Gasulla i Pascual

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 28 de juliol:

Diumenge xvii de durant l'any o del Temps Ordinari


Dimecres dia 31 de juliol:

Commemoració litúrgica de sant Ignasi de Loiola (1491-1556), prevere basc, fundador de la Companyia de Jesús a Roma (1540)


Dijous dia 1 d'agost:

Commemoració litúrgica de Sant Alfons-Maria de Liguori (Nàpols 1696-Pagani 1787), bisbe de Goti, fundador (1732) dels redemptoristes i patró de l'Església


Proper diumenge dia 4 d’agost:

Diumenge xviii de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de Sant Joan-Maria Vianney (1787-1849), prevere, rector d'Ars (bisbat de Belley), patró dels rectors de parròquia

26 de juliol 2024

Mor l'Àngel Oliva

Al matí d’ahir va morir als 94 anys l’Àngel Oliva, un pilar de la comunitat de Sant Ildefons des de la seva fundació. Ell i la seva esposa Elisa li han dedicat a la nostra comunitat, no sols temps, sinó afecte i saviesa.

Només podem agrair la seva presència entre nosaltres tots aquests anys compartint la seva fe i la seva amistat des de diferents serveis (catequesi, escrivint comentaris sobre l’evangeli al Full i al blog, membre del Consell Pastoral, participant a assemblees, component de la comissió d’economia ...).

Rescatem el comentari que va fer el 20 de maig de 1990 pel Full Informatiu i que fa quatre anys en Josep Maria Lari va recuperar. Es una mostra del seu estil a l'hora d'escriure i de transmetre la fe.

"Qui m’estima farà cas de les meves paraules, diu el Senyor, el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell” (de l’Al·leluia d’avui).

L’andana de l’estació és ben plena de gent. Un pare s’acomiada dels seus fills des de la finestra del tren i els diu: “Porteu-vos bé, feu tot allò que jo us he ensenyat”.

Podem llegir a l’Evangeli d’avui les paraules de Jesús quan també s’acomiada dels seus deixebles: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments” (Jo 14,15)

Els fills, ben a prop del tren, estiren els braços fins agafar les mans del pare i ell els diu somrient: “Ja sabeu que vaig a casa de l’avi; quan hi arribi us escriuré de seguida i també ho faré molt sovint; l’estimació que vindrà amb les meves lletres us donarà força per esperar el meu retorn”.

Jesús ens diu per la ploma de Sant Joan: “Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”, i més endavant: “No us deixaré orfes, tornaré a venir”.

El pare agafa fort les mans dels fills i els diu: “Ara ja no em veureu, però em mantindré viu i present al vostre pensament, perquè des de la casa del meu pare sempre estaré vivint i pensant en vosaltres”

L’Evangeli ens diu: D’aquí poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu perquè jo visc i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic amb el meu Pare i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”.

La màquina fa un xiulet i el tren comença a moure’s lentament. Els fill no volen deixar les mans del pare i ell els diu: “Sé que m’estimeu i per això crec que us portareu bé. Jo us estimaré sempre i l’avi també”.

Jesús diu: “El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix, i el meu Pare l’estimarà”.

El tren ja camina; les mans es deslliguen; hi ha també llàgrimes als ulls del pare quan diu: el meu pare desitja molt estar amb vosaltres i ara no pot fer-ho, i a mi em costa tant deixar-vos”.

Podem llegir avui: “El meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré.”

El tren s’allunya i amb veu forta el pare diu: “Us estimo fills meus. Aviat tornaré”.

Al fons del nostre cor, si ens aturem a escoltar-lo, podem sentir també la veu de Jesús que ens diu el mateix: “I me li faré conèixer clarament.”


25 de juliol 2024

La capella ja pintada

Aquest mes de juliol s’han acabat els treballs de pintura de la capella, finançats amb la col·lecta extraordinària d’autoregal que la Comunitat s’ha fet per celebrar el 75è aniversari de la parròquia.

L’empresa escollida per realitzar aquesta tasca ha estat La Calaixera, centre especial de treball de l’Associació Arep per a la Salut Mental, que des de 1999 generen oportunitats laborals per a persones amb alt risc d’exclusió per a la seva discapacitat per problemes de salut mental.

Ara la capella torna a lluir com es mereix. Aquí podeu veure com ha quedat.

24 de juliol 2024

El testimoni dels sants

En aquestes darreres setmanes, a causa de la malaltia del bon amic i col·laborador Josep M. Lari, m'he hagut de fer càrrec de la darrera pàgina del Full. I m'ha semblat que podia interessar divulgar la història d'algunes persones singulars de la història de l'Església. He dedicat els escrits a glossar la dona sirofenícia de l'Evangeli, la Mare de Déu del Carme i Sant Benet. Ara El santoral ens recorda persones que van conviure amb Jesús i que tingueren una relació molt especial amb ell. El dimarts 22, santa Maria Magdalena, qualificada pels pares de l'Església com “l'apòstol dels apòstols”; el dia 25, sant Jaume, apòstol del Senyor; el dia 27, sant Joaquim i Santa Anna, amb aquests noms, segons tradició venerable, es coneixen el pares de Maria de Natzaret; el dia 29, santa Marta, germana de Maria i Llàtzer.

També celebrem la festa d'una santa, que si bé és desconeguda per molts, el papa Joan Pau II li encomanà el co-patronatge d'Europa: el dia 23, celebrem Santa Brígida , nascuda a Suècia, tingué grans experiències místiques.

Igualment, trobem en el calendari la commemoració dels primers testimonis "màrtirs” a casa nostra:  el dia 27, santes Juliana i Semproniana, conegudes com les "santes de Mataró" i també, el mateix dia 27, és la festa de sant Cugat, màrtir.

El mes acaba amb les festes de dos sants , el dia 30, un bisbe pare i doctor de l'església: sant Pere Crisòleg i el darrer dia del mes, el 31, sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.

No hi ha espai, per glossar la vida de tots aquests sants i el missatge que ens aporten. Com podeu comprovar, les seves biografies són diferents, però hi ha un denominador comú, la seva santedat, o dit d'altra manera, persones que van voler viure, fent cas de l'exhortació de Jesús."Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte". Els sants són un gran tresor de l'Església. Ens ho recorden les paraules de la carta als hebreus . "Així, doncs, també nosaltres, envoltats d'un núvol tan gran de testimonis, traguem-nos tot impediment, i el pecat que tan fàcilment ens subjecta, i llancem-nos a córrer sense defallir * en la prova que ens és proposada. *Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. (Hb12, 1-2)

Els sants no només són testimonis de la fe, sinó que també són els nostres intercessors davant de Déu, ho expressa amb paraules encertades, la litúrgia en un dels prefacis de la missa dels sants: el testimoni admirable dels vostres sants, que són per a nosaltres signes certíssims del vostre amor. Ells ens encoratgen amb el seu exemple i, amb la seva intercessió, ens ajuden perquè arribem al terme de la salvació

Més d'una vegada he considerat que una bona catequesi per als adolescents és fer-los conèixer les biografies dels sants més significatius de cada època. Com diu l'adagi, les paraules mouen, els exemples arrosseguen. Ja Pau VI , en el seu important escrit, “L'anunci de l'Evangeli", ens recordava que el món d'avui més que paraules el que necessita són testimonis.

El perill dels llibres de la vida de sants és que el seu plantejament i redacció siguin molt hagiogràfics i que se'ns presentin personatges que no semblen del nostre món. Persones que són dignes de ser admirades, però no imitades. Calen biografies de sants on, amb rigor històric i sense "ensucrades", es presenti el biografiat com el qui fou, un home o una dona de carn i ossos amb les seves qualitats i defectes, vivint les vicissituds del seu temps. Persones que, enmig del món en què van viure, s'esforcen, amb l'ajut de Déu i la pregària, a ser fidels a l'evangeli.

Josep Maria Jubany

22 de juliol 2024

Provisions de nomenaments per a l’arxiprestat de Sant Gervasi del curs 2024-2025

Aquest dilluns passat, dia 15 de juliol, l’Arquebisbat de Barcelona ha publicat els nomenaments parroquials per al curs 24-25. Al nostre arxiprestat, el de Sant Gervasi, els canvis són els següents:

A la parròquia de la Mare de Déu de Núria:

- El rector és Mn. Vicent Benedito Morant, fins ara rector “in solidum”

- Com a adscrit, Mn. Santiago Bueno Salinas, fins ara rector “in solidum”

A la parròquia de Santa Agnès:

- El rector és Mn. Albert Sols Lladó, fins ara vicari de la parròquia. Al fins ara rector, Mn. Josep Ramón Pérez Sánchez, se li ha acceptat la jubilació canònica.

- Com a adscrit, han nomenat un prevere extradiocesà en etapa d’estudis.

Desitgem tota mena d’encerts als rectors i agraïm la feina feta a Mn. Josep Ramón i a Mn. Santiago.


20 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

A l'evangelista Marc li agrada subratllar la humanitat de Jesús. En molts passatges del seu evangeli ens mostra un Jesús, que menja i beu, es cansa i dorm, es gira per veure qui l'ha tocat, sent compassió, s'indigna i s'entristeix. En les hores difícils de Getsemaní sent esglai, abatiment i una tristor de mort.

Tot el text d'avui és una manifestació dels sentiments humans de Jesús. El diumenge passat, sant Marc ens explicava que Jesús va enviar els deixebles a predicar; a continuació, no ho recull el leccionari dominical, l'evangelista ens explica un fet esgarrifós: l'execució de Joan Baptista, víctima d'un complot de palau. Immediatament després, ve el text d'aquest diumenge en què l'evangelista ens diu que els deixebles tornen i expliquen tot el bé que han fet en la seva predicació.

Segur que Jesús viu un aiguabarreig d'emocions. Per una banda, està commogut i molt trist per la mort del Baptista i, per l’altra, s'alegra de "l'èxit" dels deixebles. Són moltes emocions. I és ben humà que Jesús necessiti pair-ho tot. Per aquest motiu busca un lloc tranquil, fora del brogit de la gent, un lloc despoblat, per descansar.

Desconeixem les converses que mantingueren Jesús i els seus deixebles. Ens és lícit pensar que l'escalf dels deixebles fou important per a Jesús. És una experiència que alguna vegada tots hem passat: quan algú estimat ens ha deixat, agraïm la companyia dels amics. Enmig de la tristesa, les notícies sobre com s'havia desenvolupat la missió dels deixebles, feia més suportable la situació.

Ara bé, la gent se li acostà, i aquí l'evangelista Marc ens mostra una vegada més la humanitat de Jesús. Ens ho diu d'una forma ben clara: Jesús desembarcà i una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Es verifica amb aquesta compassió que Jesús és l'home pels altres. Estava cansat, desitjava tranquil·litat, no només en tenia tot el dret, sinó que ho necessitava. Tanmateix, Ell s'oblida de tot allò que li convé i atén a les multituds. Jesús es desviu, o millor dit, dona la vida pels altres.

L'escena següent és la multiplicació dels pans i els peixos. No llegirem la versió de sant Marc a la litúrgia dominical. La litúrgia ha optat perquè durant alguns diumenges d'estiu llegim tot el capítol 6 de sant Joan, en el qual l'evangelista Joan també ens explica la multiplicació de pans i els peixos i la llarga i densa catequesi sobre l'eucaristia, allò que es coneix com el sermó del pa de vida.

Josep M. Jubany

19 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 21 de juliol: 

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari


Dilluns dia 22: 

Festivitat litúrgica de santa Maria Magdalena, de Magdala, deixebla de Jesús


Dimarts dia 23: 

Festivitat litúrgica de santa Brígida (Suècia 1303- Roma 1373), religiosa, vídua, fundadora de l’Institut del Salvador, patrona d'Europa


Dijous dia 25: 

Solemnitat litúrgica de Sant Jaume o Santiago (anomenat el Major), apòstol (+44, per Pasqua), de Betsaida, germà de Joan (fills de Zebedeu), patró d'Espanya


Divendres dia 26: 

Commemoració litúrgica de sant Joaquim i santa Anna, pares de la benaurada Verge Maria (tradició iniciada al s. II)


Dissabte dia 27: 

A Barcelona, commemoració litúrgica de sant Cugat, màrtir barceloní (s.IV), d'origen africà, venerat al monestir de Sant Pere d'Octavià a Sant Cugat del Vallès


Diumenge dia 28 de juliol: 

Diumenge XVII de durant l'any o del Temps Ordinari

18 de juliol 2024

Horari d’estiu

Encara falten uns dies, però ja anunciem que durant els diumenges d’agost i els dos primers de setembre, fins al dia 8 inclòs, hi ha un canvi d’horari de les misses.

Els diumenges i dies festius, la missa de les 10.15 passa a les 11 i se suprimeix la missa de les 13.15.

Se suprimeix la missa exequial dels dijous feiners a les 8 del vespre. Es reprendrà el dijous 12 de setembre.

Els dissabtes d'agost hi haurà la missa anticipada a les 8 del vespre, així com la vigília de l’Assumpció de la Verge Maria.

La missa dels dies laborables es manté a les 12 del migdia.

17 de juliol 2024

Fuit Vir, una vegada hi havia un home que es deia Benet...

Així comença la primera biografia de Sant Benet, (NúrsiaÚmbria480 -MontecassinoLaci547), escrita l'any 594 pel papa Sant Gregori, anomenat el Gran. Dijous passat celebràvem la festa d'aquest gran prohom, Sant Benet, "pare de monjos", autor de la "Regla de Sant Benet", "patró d'Europa".

Amb motiu de la festa de Sant Benet he tornat a rellegir la biografia que en va escriure Sant Gregori a la seva obra "Diàlegs, llibre II". Una delícia, encara que el contingut històric de la vida del sant caldria matisar-la críticament. Amb un llenguatge que no és el dels nostres dies, hi ha pàgines memorables que ens mostren la gran petjada que el nostre sant deixà en els seus contemporanis. El difunt pare Miquel Estradé escriu a propòsit de l'obra: "Una vegada hi havia un home... al llarg dels trenta-vuit capítols del llibre la història no es mou d'aquí; l'home Benet deia això i això altre, feia aquestes i aquestes coses... Home de Déu, dirà Sant Gregori, però, tanmateix, home. Home pels altres, ens ho mostra la vida i ens ho confirma la Regla, home, però, al cap i a la fi".

Benet, com escriu Sant Gregori a la introducció de la seva biografia, "Nasqué a Nursia de nissaga il·lustre, fou enviat a Roma a fer l'estudi noble de les lletres" i, en veure els vicis i els afalacs del món, es va fer enrere. A partir d'aquest moment, començà una vida eremítica i, després de diverses vicissituds, va ser abat d'un monestir prop de Subiaco, del qual ha de marxar per raó de les enveges i oposicions que hi troba (fins i tot un intent d'emmetzinar-lo); finalment, funda el monestir de Montecassino. Aquí va ser on Sant Benet, entre els anys 530-550, redactà la cèlebre Regla que encara avui regula la vida comunitària de tots els monestirs d'espiritualitat benedictina.

Com diu el papa Gregori al capítol XXXVI: "Escrigué per als monjos una regla, la més prudent i de preclara doctrina... en aquesta regla podrà llegir-hi tots els actes del seu magisteri, puix el sant baró no volgué viure diferent del que ensenyava".

Em sembla que no exagero, si afirmo que tots els creients occidentals som hereus i deutors de la rica saviesa i espiritualitat benedictina. L'any 1985, els bisbes de Catalunya, al valuós document
Arrels cristianes de Catalunya, afirmen; "Mentre la societat catalana comença a estructurar-se, rep dels monestirs i de les catedrals l'impuls de l'esperit cristià que es manifesta en institucions tan noves i decisives com la de "la pau i la treva". És un moment singular en el qual la fundació del país i l'establiment de l'Església van plegats". En la configuració de Catalunya la influència dels monestirs, des del punt de vista espiritual, cultural i educador de la gent, fou enorme.

L'espiritualitat benedictina és com una gran font, de la qual hem begut la majoria de catòlics catalans. Els monestirs catalans que es regeixen per la Regla de Sant Benet, tant masculins com femenins, els benedictins i els cistercencs, ens ajuden a valorar una espiritualitat centrada en la litúrgia, en la Bíblia.

Enguany celebrarem el mil·lenari del Monestir de Montserrat, farà mil anys que l'Abat Oliva, un dels grans prohoms de la nostra història, fundà el Monestir de Montserrat. Montserrat, juntament amb tots els altres monestirs catalans, han estat, són i continuaran essent, un dels signes d'identitat de la nostra Església catalana.

Sant Pau VI proclamà Benet sant patró protector d'Europa, el 24 d'octubre de 1964. El 1958, havia estat declarat pare d'Europa i patró d'Occident, pel papa Pius XII. Encara que amb retard, he volgut recordar-lo, en aquests dies, convulsos per al Vell Continent: Eleccions a Gran Bretanya, segona volta electoral a França, guerra a Ucraïna, polítiques discriminatòries aplicades als immigrants, i molt més. Preguem al patró d’Europa perquè vetlli per les societats europees i doni vigor i força a les esglésies que fan camí a Europa.

Josep M. Jubany

16 de juliol 2024

Avui dimarts dia 16, festa de la Mare de Déu del Carme.

En la festa de la Mare de Déu del Carme, celebrem i agraïm els nombrosos favors que rebem per intercessió de la Mare de Déu sota l'advocació del Carme.

La festa del dia 16 ens recorda el Mont Carmel, muntanya que s'estén des del golf d’Haifa, al Mediterrani, fins a l'esplanada d'Esdrerlon. A la Bíblia és recordada per la seva bellesa. "Li són donades la glòria del Líban, l'esplendor del Carmel i de Saron" Is 52, 2 i la tradició bíblica la relaciona amb el profeta Elies.

En temps de croades (s.xiii) s'instal·len en aquella muntanya  un grup d'ermitans i, al voltant d'aquest grup, sorgeixen tot un seguit de llegendes. L’ordre s'estengué aviat per Europa.

La festa de la Mare de Déu del Carme ens recorda l'escapulari que fou, segons la tradició, un regal de la Mare de Déu a Simon Stock. Pius xii l’any 1950 va escriure sobre l'escapulari: "memorial de la Verge, mirall d'humilitat i castedat, breviari de modèstia i senzillesa, eloqüent expressió simbòlica de la pregària d'invocació divina". Durant molts segles, molts hem portat, a prop del nostre cos l'escapulari:
Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Lisieux, Edith Stein i molts altres formem part del santoral carmelità.

A casa nostra, són nombroses les  ordres religioses que sorgeixen el s.xix sota la inspiració de l'espiritualitat carmelitana.

La Mare de Déu del Carme és també la patrona de la gent del mar. Amb motiu d'aquesta festa, al nostre país hi ha moltes processons i benediccions de barques.

13 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

Arriba un moment en la vida de Jesús en què se sent fort i ple; convençut que pot canviar les coses, que pot convertir, que pot guarir. Ell és un home avesat a l’acció i, per això, ha sortit al carrer per buscar companys amb qui desenvolupar el pla que segurament ha anat pastant en solitari i amb l’ajut dels seus durant molts mesos. Jesús és un home jove, intel·ligent, seductor. Sap que té el do de convèncer i de fer veure la vida d’una manera diferent: des del més quotidià fins al món més profundament espiritual. 

Quan arriba el moment, envia els seus amics a fer-ne de nous, però, sobretot, a demostrar amb els fets que allò que explica i que fa a petita escala pot ser multiplicat, si són molts els que s’hi posen. Està tan convençut que se’n sortirà que els diu que marxin sense gairebé res, perquè ja hi haurà qui els acollirà. 

És la mateixa crida que sent el profeta Amós, tan ancorada en l’acció i en la prèdica d’una societat més justa, quan, com diu Pau, sent que els temps són madurs. Ara, qui determina quan són madurs els temps? Qui decideix el moment en el qual ens sentim plens per sortir al carrer sense por, per fer allò que pensem que cal fer? Déu? Les escriptures? Una premonició? Un senyal? No ho crec. Penso que qui ho determina és cadascú de nosaltres: Jesús mateix, el profeta mateix, el deixeble mateix, quan arrepleguen el coratge suficient per sortir, plens d’ells mateixos, és a dir plens d’allò que els cristians anomenem l’Esperit. També podem dir amb el salmista, plens de l’Amor de Déu, és a dir, d’Ell actuant en el més íntim de tots nosaltres. 

Els dotze predicaven a la gent que es convertissin, diu l’evangelista. Diu que treien dimonis i ungien amb oli molts malalts, els quals es posaven bons. Marc no ens diu si la gent es convertia, és a dir, si es feien seguidors d’una fe, o d’una idea. Només ens diu que quedaven guarits. 

Quantes vegades hem sentit que la sola presència d’una persona ens ha donat pau, ens ha guarit? Què no serà, doncs, sentir la presència de Jesús?

Família Vives Requena


12 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 14 de juliol:

Diumenge XIV de durant l'any o del Temps Ordinari


Dimarts 16:

Mare de Déu del Carme o del Carmel (s.XIII), patrona de la gent de mar


Proper diumenge dia 21:

Diumenge XVI de durant l'any o del Temps Ordinari

11 de juliol 2024

Campaments de l’Esplai Sant Ildefons

Aquest any els campaments dels nois i noies de l’Esplai seran del 13 al 24 de juliol.

Bufes, Trenques i Mowglis aniran a un terreny a Maçanet de Cabrenys on després s’hi sumaran els Xerpes, que hauran estat fent ruta per la zona de Figueres.

Apos, el grup dels més grans, marxaran un dia abans que la resta per anar a Menorca.

09 de juliol 2024

“Al temps de la vellesa no em rebutgis” (cf. Sl 71,9)

Benvolguts

El passat diumenge 30 de juny, a la nostra comunitat es va celebrar el sagrament de la Unció dels malalts. Segons llegeixo en el Full dominical , el Papa demana als catòlics que, durant aquest mes de juliol, preguin pels qui han rebut aquest sagrament, i ho fa amb paraules molt encertades:"Preguem perquè el sagrament de la unció dels malalts doni a les persones que el reben i als seus éssers estimats la força del Senyor, i es converteixi cada vegada més per a tots un signe visible de compassió i esperança". També, com ja vàrem recordar, el dia 28 de juny se celebrà la IV Jornada mundial dels Avis i de les Persones grans. Amb motiu d'aquesta jornada el papa Francesc ha publicat un missatge amb el títol: «al temps de la vellesa no em rebutgis» (cf. Sl 71,9).  La celebració de la unció dels malalts és un signe d'acolliment, estima i valoració de les persones grans de la nostra comunitat.

Quan s'escriu sobre la gent gran hi ha el perill de fer literatura grandiloqüent incloent-hi tots els tòpics sobre la vellesa. Ara bé, els elogis que es fan dels avis i de l'estimació que els hem de tenir no sempre es tradueixen en accions eficaces que ajudin a viure amb dignitat a la gent gran.

Tots els que visiteu residencies geriàtriques sou testimonis que hi ha residents que són visitats amb molta regularitat pels seus familiars i que els mostren afecte sincer. Però, i aquesta és la gran creu de les residències, molts dels internats passen hores i hores en soledat, enyorant les persones que havien format part del seu entorn i recordant un temps que fou, però ja sense futur i, gairebé, sense present.

Segons estadístiques municipals, són nombrosos els avis que viuen sols en habitatges sense condicions: manca d'ascensor, amb un  deteriorament agut de les estructures, etc. I podríem multiplicar els exemples, que tots ja coneixeu. La soledat dels avis i la manca de mitjans per gaudir d'una vida digna, és un dels pecats socials més grans dels nostres dies. I aquí la responsabilitat és de tots. Responsabilitat de familiars i amics, i també d’aquells que tenen la missió de planificar polítiques per a la gent gran.

Com ja he apuntat en introduir el tema, no podem obviar que els avis aporten molt a les nostres vides, però no tot són flors i violes. La senectut comporta sovint una atenció especial. Hi ha malalties que demanen una presència constant al costat del malalt. No sempre és senzill i reconfortant tenir cura d'una persona d'edat. Cal denunciar les dificultats amb què moltes famílies es troben per beneficiar-se de la llei de la dependència.

He descrit algunes situacions, però com ja sabeu n'hi ha moltes més. Ara bé, la “prova del nou” per saber si tractem bé o malament els vells, és que ens preguntem, si estimem la gratuïtat, o, en canvi, ens regim per valors com: eficàcia, utilitat, rendibilitat i altres semblants. Els avis, i més quan la seva salut física o mental està deteriorada, no serveixen (no ens poden donar cap cop de mà en les nostres feines habituals) i és aleshores quan els hem d'estimar, perquè ens donen la possibilitat de ser servidors, a canvi de res. És aleshores quan sabem que som capaços d'estimar pel que "és" i no pel que "té" o pel que "fa".

Tornant al diumenge passat, en una cerimònia senzilla i emotiva, la comunitat de Sant Ildefons, va visualitzar, que la gran família parroquial no pot oblidar la gent gran. Els vells són la nostra memòria històrica.

Josep M. Jubany

06 de juliol 2024

Reflexions a la Paraula de Déu

No és el fuster, el fill de Maria?

Hem encetat el mes de juliol que fa olor de vacances i tots, més o menys, ja tenim previst què és el que volem fer aquest estiu. És normal després d’uns mesos en què hem estat molt atrafegats.

Deixeu-me dir, però, que les lectures d’avui no són precisament refrescants ni de vacances... Fixeu-vos què diu el profeta Ezequiel: “t’envio al poble d’Israel que s’ha alçat contra mi, i el mateix sant Pau es troba  en lluita amb ell mateix amb unes paraules molt dures "Déu ha permès que em clavessin una espasa en  la carn" i a l’evangeli els mateixos covilatants de Jesús parlen en to despectiu i diuen d'ell "d'on li ve tot això, no és el fill de Maria?

Mai no ha estat fàcil ni planer l'anunci del regne; de vegades pot haver-ho semblat quan en comptes d'anunciar-ho en tota claredat hem buscat succedanis que han aigualit el missatge.  “Ha vingut a casa seva i els seus no l`han acollit”, dirà sant Joan, i avui qui son els seus? ens hauríem de preguntar. Sens dubte, la resposta és fàcil de deduir: som nosaltres.

Què fer davant les contradiccions que ens depara la vida? Tots veiem avui l’ambient que respira la nostra societat. Fins i tot nosaltres mateixos hi quedem sotmesos. Fàcilment tenim la coartada de mirar cap un altre costat quan les coses no ens surten com nosaltres voldríem. No voler veure la realitat és enganyar-nos nosaltres mateixos. Som ciutadans d’un temps i d’un país i ens cal ser responsables d’aquestes realitats. Les situacions que vivim no ajuden massa a l’optimisme. Vivim en una societat malaltissa, sotmesa a la violència, mancada d’uns valors ètics i això no facilita una convivència sana. Aquestes darreres setmanes hem estat testimonis de com la violència s’ha manifestat pels nostres pobles. Com a ciutadans ens ha d’esperonar a buscar aquells camins que ajudin a una bona entesa entre tots.

Unes darreres reflexions: el missatge de Jesús no s'imposa per la força sinó per un convenciment íntim arrelat al nostre cor. Aprofitem aquest dies de lleure per pensar-hi i dedicar-li unes estones. Ell mateix ens ho diu:" heu amagat als  savis i als entesos i ho heu revelat als senzills. I una segona reflexió. Aprofiteu també aquests dies de vacances per fruir de la natura, del mar o de la muntanya, d’una bona lectura, d’una bona música i per a cultivar les bones amistats. Un molt bon estiu!

Lluís Saumell

05 de juliol 2024

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 7 de juliol:

Diumenge xiv de durant l'any o del Temps Ordinari

Jornada de responsabilitat en el Trànsit

 

Dijous dia 11:

Festivitat litúrgica de Sant Benet (+547), abat, patriarca dels monjos d'Occident i patró d'Europa

 

Proper diumenge dia 14 de juliol

Diumenge xv de durant l'any o del Temps Ordinari

03 de juliol 2024

Escrits pel 75è aniversari de la Comunitat de Sant Ildefons

Una de les activitats programada per a la celebració d'aquest aniversari és la publicació d'escrits de membres de la nostra comunitat on expressin el que ha significat per a ells formar part  de la Comunitat de Sant Ildefons.

Ja ens han arribat uns quants testimonis, però ens sembla que podrien ser molts més.

Si us plau, animeu-vos, i aquest estiu escriviu.

Hi ha temps fins a principis de setembre.

Els podeu enviar al correu electrònic: 75aniversarisantildefons@gmail.com

02 de juliol 2024

Testimoni de la dona siriofenícia

Redacto aquest escrit el dia de Sant Joan. En aquest dia, com recorden els diaris, fa dos anys de la tragèdia o massacre de Melilla. El 24 de juny de 2022 unes 2.000 persones van intentar saltar la tanca de la ciutat autònoma espanyola pel pas del Barrio Chino, que fa frontera amb la ciutat marroquina de Nador. La majoria d'aquests immigrants irregulars eren d'origen sudanès i s'estima que, després de la intervenció de les forces policials a les dues bandes de la frontera, hi va haver 37 morts i un nombre de desapareguts que supera els 70. Malgrat que tot és molt fosc, no tinc intenció de fer cap comentari crític a les diverses actuacions polítiques. El que vull subratllar, una vegada més, és el tracte cruel al qual se sotmet els immigrants que cerquen la vida digna, que els és negada al seu país d'origen.

El dimarts dia 16, el bisbe emèrit de Tànger, el franciscà Mons Santiago Agrelo, convidat per la tribuna Joan Carrera, va pronunciar una conferència sobre la immigració. Entre altres consideracions digué: "Les fronteres maten i només hi són per impedir l'entrada dels pobres". I afegí: "És increïble i sorprenent que hi pugui haver centenars i milers de morts cada any a les nostres fronteres sense que això suposi a la consciència comuna un xoc d'atenció". Recordà que els immigrants són pobres i que no ajudar els immigrants és oblidar-se dels pobres.

Acabà amb aquestes paraules que no ens poden deixar indiferents: “Els immigrants són l'evidència d'un món injust, cruel, pervers, travessat per una violència institucionalitzada contra els pobres. Ells són les víctimes d'una manera d'entendre la vida, les relacions, el treball, la dignitat de les persones... Hem omplert de pobres els camins de la terra. Hem matat el nostre germà. I fingim haver trobat la felicitat”.
Considerant aquests fets, he llegit a l'Evangeli el testimoni de la dona siriofenícia (Mc. 7, 24-30 i  Mt. 15, 21-28). Aquesta dona, estrangera, a qui personalment admiro, podria exemplificar perfectament els immigrants, pateixen i ens demanen ajut, com ella va fer amb Jesús.

En aquest relat, Jesús surt de Galilea i s'endinsa a Tir, l'antiga Fenícia. Als evangelis se'ns diu que la terra de missió del Jesús històric només és Israel; l'evangeli en sortirà després de la resurrecció. Per aquest motiu, Jesús vol passar desapercebut i és en terra estrangera que una dona cananea, plena d'angoixa i patiment, li demana que guareixi la seva filla.
Jesús es mostra reticent i amb una frase molt dura li respon: Deixa que primer s'alimentin els fills. No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets. Malgrat aquesta resposta, ella respon:  Senyor, també els gossets, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure. Fou aleshores, que el Senyor després d'elogiar la fe d'aquella dona, se la mira, es compadeix d’ella i guareix la noia.

Els que vivim al Primer Món busquem raons per dir no als immigrants. Els grups populistes ens els recorden contínuament. Però, cap raó és equiparable al dolor dels qui arrisquen la vida travessant el mar. Jesús mira la dona i canvia d'opinió. També nosaltres hem de mirar-los als ulls als immigrants, hem de conèixer el seu sofriment.  Hem de canviar d’opinió. Hem d'acollir-los.

Josep M. Jubany