SANT ILDEFONS

L'aigua que sacia

Tal com ja Maria del Mar Bonet cantava l'any 1969, els que vivim a la Mediterrània sabem que l'aigua és un bé escàs i preuat. L'aigua és vida, frescor, llum, color i ànima. L'aigua, però, és també sequera, abundor o destrucció, desmesura i, de vegades, impotència. Perquè som plenament conscients del valor que té l'aigua per a la nostra civilització, també hauríem d'entendre plenament el significat del concepte d'aigua viva en el text de l'evangelista Joan d'aquest diumenge. En el text es fa referència a una set que més aviat podríem considerar com a 'set espiritual', una set que únicament pot calmar una font interior que Déu alimenta.

Som conscients que vivim en temps de gran set espiritual: és un temps de materialisme on la dimensió transcendent simplement ha estat ignorada i menystinguda; temps en què encara hi ha moltes persones que busquen intensament una font refrescant que pugui satisfer l'anhel de trobar significat i direcció a la seva vida; anhelen una beguda fresca i saciant de percepció i coneixement que suavitzi els tràfecs de la vida; el seu esperit implora experiències de pau i tranquil·litat, nodriment i cerca de plenitud.

Jesús proporciona l'aigua viva que pot satisfer la set ardent d'aquells la vida dels quals està plena de la sequera de la realitat. Fruit de problemes i incerteses, l'espera que Jesús ens brinda és la de la veritat que no defrauda, la llum que mostra el camí i l'aigua que calma i ens ajuda a fer les paus amb el món que, malgrat tot, vol esperança i futur. En beure de la copa del coneixement de l'evangeli i arribar a intuir el gran pla de felicitat del nostre Pare, la set se satisfà.

El passatge de l'evangeli d'aquest diumenge de Quaresma ens suggereix també altres reflexions que ens són molt properes: Jesús trenca normes i barreres socials en parlar amb la dona samaritana (qui gosaria avui establir ponts de diàleg a Gaza amb aquesta llibertat), la conversió de la dona i tot el seu poble (malgrat tot, la conversió és possible), la prudència dels deixebles que no entenen la situació (potser els cristians prudents del nostre temps, que no ens atrevim a ser testimonis amb prou fidelitat) o bé l'adoració veritable (perdre la por a denunciar els falsos ídols, influencers o xarxes socials). Més de 2000 anys després, són missatges de plena actualitat.

Lluís Rissech