Instagram WhatsApp YouTube

29 de març 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Avui, l’Església celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem: el Diumenge de Rams. És una jornada en què els més menuts de la família adquireixen un gran protagonisme. Pels nostres carrers passejaran, tots cofois, pares acompanyant els seus fills, que joiosos portaran palmes i palmons guarnits de llaminadures. No hi ha dubte que Rams és una festa molt popular.

Tot valorant els costums i les tradicions, per als creients la festa d’aquest diumenge té un gran significat. Commemorem l’entrada de Jesús a Jerusalem, la seva ciutat.

A l’evangeli se’ns explica com fou aquella entrada a Jerusalem: «El teu rei fa humilment la seva entrada, muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega». Un gran contrast amb la manera com entraven els generals victoriosos a les ciutats que havien conquerit en la guerra. Muntats en cavalls, eren aclamats pels qui havien triomfat en el combat, mentre que els petits i vençuts es mantenien en silenci i sovint eren esclavitzats.

Davant d’aquell espectacle, ben inèdit, Jesús, muntat en un humil pollí, animal de càrrega, entrant a Jerusalem, la gent es preguntava: «Qui és aquest?». La gent que anava amb ell responia: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea». Avui, també en una ciutat secularitzada com Barcelona, és normal que més d’un dels qui participaran en les multitudinàries benediccions de Rams es pregunti: d’on ve tot això? Quin sentit té? Ara és el moment que contestem qui és Jesús. Hem de respondre no sols amb paraules sinó amb el testimoni d’una vida que vol ser coherent amb tot el que és Jesús.

Avui, l’any 2026, en temps de conflictes arreu del món, cal recordar que qui entra a Jerusalem és qui porta pau i no guerra; qui donarà la seva vida per amor, i no la prendrà com fan els instigadors de conflictes que es mouen per la cobdícia i l’odi. Quan, amb els petits de la família, piquem a terra amb els palmons siguem conscients que aclamen aquell que és el Príncep de la pau i no el rei de la guerra.

Ensenyem-ho així als fills i fillols. Enguany, que les benediccions de palmons siguin un moment en que tots preguem per la pau, fem un compromís per la pau i diem que no volem seguir generals poderosos, sinó que el nostre Déu es fa present en la senzillesa d’aquell que ens porta pau i reconciliació.

Josep m Jubany