Amics,
En una de les moltes fotografies que hem vist aquesta tarda s’hi veu un solar amb un anunci que indica que és el terreny "destinado a la construcción del nuevo templo parroquial de San Ildefonso". Inspirant-se en aquesta foto, l'Ignasi Bonjoch, ha ideat el nom de l'acte d'aquesta tarda:" De temple a comunitat".
És ben cert, aquest temple que ens acull només té sentit perquè a dins ha acollit, durant gairebé 70 anys, la comunitat de Sant Ildefons. Una comunitat que començà a fer els seus primers passos el dia de sant Ildefons de 1949 a l'església cedida per la comunitat de les religioses de l'Infant Jesús, conegudes popularment amb el nom de "Dames Negres".
Com ja sabeu, el lema escollit pel Consell pastoral per a aquest setanta-cinquè aniversari és: Mirada agraïda al passat, per viure el present i projectar-se cap al futur. Amb aquestes paraules, el Consell pastoral ens convida a tots, com a comunitat, a donar gràcies a Déu per aquests 75 anys, donar gràcies pel testimoni de tots aquells i aquelles que al llarg dels anys han format part de la nostra història; una història de gràcia, una història on hem palpat l'amor de Déu. Aquest lema també és una invitació a viure de forma apassionada el moment present i fer-ho estant atents als signes dels temps, sense caure en la temptació de refugiar-nos en l’enyorança del passat, una enyorança malaltissa que ens paralitzaria i no permetria tenir els ulls i les orelles ben oberts per respondre als desafiaments dels nostres dies. Per altra banda, l'expressió "projectar-se cap al futur" expressa el compromís de voler passar el testimoni a les generacions futures. Sabem que aquest darrer repte no és senzill, certament ens demanarà molta creativitat, sortir de les rutines, adquirir un llenguatge entenedor per adreçar-nos a les noves generacions.
En les lectures d'aquest diumenge que acabem de proclamar, hi trobem ensenyaments que ens van com anell al dit, ens il·luminen sobre com hem de ser receptius al gran doll de gràcies que significa aquest aniversari.
Dit de forma telegràfica, a l'evangeli Jesús ens recorda que la gran missió de l'Església i consegüentment de la nostra comunitat de sant Ildefons, és el servei: "Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes".
A la carta als cristians hebreus, l'autor ens ensenya que el nostre gran tresor és la fe en Jesucrist i que tot el que fem i organitzem al si de la comunitat no té cap altre objectiu que alimentar la nostra fe, difondre-la, i saber donar raó de la nostra esperança. L'autor ens diu: “mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot”.
A la primera lectura, el llibre d'Isaïes ens ha recordat un dels càntics del servent de Jahvè. El servent, per a nosaltres Jesucrist, no va refusar el sofriment. I no el va refusar, no pas perquè fos masoquista, sinó per dir-nos que sense sofriment, renúncia, privacions, no pot haver-hi autèntic amor. L'amor exigeix renunciar a nosaltres mateixos per donar-nos als altres. El sofriment mai és una meta, però sí un mitjà necessari per estimar. Jesús es va compadir de tots els que sofreixen i pateixen. Les paraules d'Isaïes: "Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d'ells", ens han d'estimular a ser una comunitat en la qual res del que afecta els nostres contemporanis ens sigui estrany. Visquin a prop o a arreu del món.
Així, avui, la paraula de Déu ens ha recordat que hem de ser una comunitat servidora, on celebrem i alimentem la fe, i, per mitjà de la catequesi i del nostre testimoni, la mostrem als altres. Una comunitat que no vol mirar-se el melic, sinó que el seu desig és ser solidària amb tothom, especialment amb els que sofreixen, els pobres, els malalts, sense oblidar els qui pateixen les guerres, els presos, els immigrants...
.jpg)
