"Escolta Israel ... estima el
Senyor, el teu Déu ...Estima els altres com a tu mateix”
La lliçó de les lectures
d’avui és que hem d’escoltar i estimar.
Ens ho diu el Llibre del
Deuteronomi: ”Escolta Israel el Senyor és l’Únic. Estima el
Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes
les forces”.
Ens ho ensenya, així mateix,
encara que no fa servir aquestes paraules, la Carta als cristians
hebreus, quan diu que “Jesús té el poder de salvar
definitivament els qui per Ell s’acosten a Déu, ja que viu per
sempre intercedint a favor d’ells”... Ell no necessita, com
els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels
propis pecats, després pels pecats del poble; el sacrifici el va fer
una sola vegada per sempre, oferint-se Ell mateix. I jo em pregunto,
com podia oferir-se Jesús, sinó és escoltant i estimant?
I a l’evangeli, sant Marc,
ens explica com un dels mestres de la llei, per tant una persona
entesa en normes, s’acosta a Jesús i li fa una pregunta: “quin
és el primer dels manaments?”. Fent aquest pregunta, precisament
un entès en lleis, avui dia, els mitjans de comunicació i
segurament també nosaltres, diríem que pretenia fer-lo caure en
contradicció. Jesús, però, el va entendre, en el sentit que quan
es dicten moltes lleis i normes, es crea confusió i no se sap que
és allò fonamental per orientar la vida, (cosa que sembla que és
el que està passant en el món avui). Li va respondre recordant-li
el que diu el Llibre del Deuteronomi, oració jueva: ”Escolta
Israel el Senyor és l’Únic. Estima el Senyor, el teu Deu, amb tot
el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces” I, sense
que li ho hagués preguntat, Jesús va prosseguir: “El segon és
aquest: Estima els altres com a tu mateix”.
Per Jesús, estimar és
la força que mou i fa créixer la vida, allibera de la soledat i la
separació per fer-nos entrar en la comunió amb Déu i amb els
altres. Per estimar els altres com a mi mateix, és necessari un
veritable aprenentatge que segur que és possible si seguim el
mestratge de Jesús: ens cal escoltar l’altre, tractar de
comprendre què passa en el seu interior; sense una escolta sincera
dels sofriments, necessitats i aspiracions, no és possible estimar;
ens cal donar, no hi ha estimació si no hi ha entrega
generosa, donació desinteressada, estimar és el contrari
d’acaparar, apropiar, utilitzar, aprofitar; ens cal perdonar.
Aquest, estimar, escoltar,
donar i perdonar significa acollir i afirmar els drets de les
persones vulnerables, immigrades, sense llar, sense feina; renunciar
a coses, arriscar el nostre benestar per contribuir a una millora
social; donar el nostre temps al servei de les persones soles i
oblidades; defensar i promoure la no-violència, per tal d’aturar
els conflictes i les guerres. Si volem ser autèntics cristians,
seguidors de Jesús, l’ensenyament de les lectures d’avui ha de
passar per davant d’allò que preval en el nostre entorn i no podem
caure en el que Karl Rahner anomenava “un egoisme vividor que sap
comportar-se decentment.”
Maite Cura Grané
