Catequesi d’Advent

Encara que falten algunes setmanes pel seu inici, us avancem els dies i els temes de les sessions de la catequesi d’adults del temps d’Advent, que com cada any aniran a càrrec d’Anton Ramon Sastre. Apunteu-vos-ho a l’agenda.

Trobades catequesi d’adults. Advent 2024:

1ª trobada: Dimarts, 3 de desembre

EL MISTERI DE L’ENCARNACIÓ

• Introducció

• Un Déu que es fa home o un home que és Déu (De-sacralització?)

• Encarnar-se, fer-se carn, entrar en la història humana

• Secularisme, el valor del que és humà o mundà

• La missió de la comunitat cristiana avui

2ª trobada: Dimarts, 10 de desembre

EL MISTERI DE LA PRESÈNCIA

• Introducció

• Reafirmar la vida present: una visió de la història

• El memorial: la presència d’un esdeveniment

• Presència i absència d’una mateixa realitat

• La vida present com a col·lapse

3ª trobada: : Dimarts, 17 de desembre

EL MISTERI DE LA PARAULA

• Introducció

• Jesús com a Paraula de Déu

• Jesús és la bona notícia, Salvació: alliberament del Mal

• La paraula de la promesa escatològica

• El camí de la història: l’esperança

Totes les sessions es faran a les 19.00 hores als locals de la parròquia de Sant Ildefons i tindran una durada aproximada d’una hora.

Grup d’acompanyament de la gent gran

La comunitat de Sant Ildefons et ve a veure si no pots venir.

Truca al telèfon: 93 209 73 63.

Reflexions a la Paraula de Déu

La lluita per a la construcció del Regne

Pendents del darrer diumenge de l’any litúrgic (festa de la reialesa del Crist), l’evangeli d’aquest penúltim diumenge ens avança una visió apocalíptica de la fi del món, amb una deflagració còsmica que enfosquirà l’univers. Les imatges que utilitza Marc ens poden semblar ingènues i fins i tot infantils, però no ho són més que molts films de ficció que han augurat -i continuen fent-ho avui- un final similar de la nostra terra a mans d’éssers aliens i estranys. Totes aquestes representacions ens poden impactar més o menys, però el que sí és cert és que tenim damunt la humanitat una “crisi ecològica” certa, que posa en perill tot el sistema de vida del planeta, incloent-hi l’home. Per a aquesta situació dramàtica encara no s’ha trobat una resposta eficaç i això sí que és angoixant.

L’evangeli d’aquest diumenge no parla de judici, no parla de separar els bons dels dolents, ni de premiar o castigar. Ens parla de la vinguda del Fill de l’Home d’una manera ben visible, es tracta d’un Home Nou, que és Jesús, el Salvador, el Fill de Déu que, un cop més, “aplega als seus escollits” d’arreu de la terra. La figuera amb els brot de fulles verdes i tendres, diu Jesús, anuncia l’arribada de l’estiu, així “la reunió de tots els que han construït el Regne” serà l’anunci de la salvació plena i definitiva. Jesús és l’Alfa i l’Omega d’un món nou amb plenitud de vida per sempre. Quan serà això? No ho sabem.

Mentrestant, la nostra fe cristiana ens invita a cultivar l’esperança que la Paraula de Déu té la força de crear i renovar totes les coses, sense que es desdigui mai. És una fe que creu i espera que la humanitat camini cap a un termini millor. Però, una esperança que ens ha d’involucrar poc a poc a tots els homes i les dones en una tasca imperiosa per restaurar la creació malmesa, per fer que els nostres pobles es comprometin a cercar la justícia i a construir la pau. Hem d’arribar a comprendre que no ho podem fiar tot als governs, sinó que el que fem en el nostre dia a dia, encara que sembli petit, és molt important.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Dilluns, 18

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la capella del Santíssim a les 19.15 h

Dimarts, 19

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dissabte, 23

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 17:

Diumenge xxxiii de durant l'any que preval davant la celebració litúrgica de Santa Isabel d'Hongria (1207-1231), princesa vídua, religiosa, serventa dels malalts

Dilluns dia 18:

Solemnitat litúrgica (a la catedral de Barcelona) i festivitat litúrgica (a la resta de l'arxidiòcesi) de la Dedicació de l'Església Catedral (1058)

També se celebra la Dedicació de les basíliques romanes de Sant Pere del Vaticà i Sant Pau extramurs (s. iv)

Dijous dia 21:

Commemoració litúrgica de la Presentació de la Benaurada Verge Maria

Divendres dia 22:

Commemoració litúrgica de Santa Cecília (o Cília), verge i màrtir romana (s. iii), patrona de la música

Proper diumenge dia 24:

Diumenge xxxiv de durant l'any o del Temps Ordinari

La cultura religiosa a l’educació

Des de fa temps a Cristianisme al Segle XXI han detectat la creixent ignorància sobre el fet religiós en el nostre entorn. És per això que en diferents sessions d’Espai Obert i de Debats a Sant Ildefons s’ha incidit en aquest fet que preocupa.

Conjuntament amb la Plataforma de Docents  de Religió de Catalunya, s’ha organitzat una Taula Rodona en la que diversos experts analitzaran el perquè de les mancances que s’observa en el nostre sistema educatiu. D’aquesta anàlisi hauríen de sortir propostes concretes sobre el tractament de la cultura religiosa en el futur.

La taula rodona, que amb el títol “La cultura religiosa a l’educació”, se celebrarà de forma presencial el dissabte 23 de novembre a les 11 del matí a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia, carrer Llúria, 13. Tothom hi està convidat.

Aquells que no puguin ser-hi presencialment, es podrà seguir l’acte de forma telemàtica utilitzant l’enllaç: https://us02web.zoom.us/j/81470610525

Presentació i cloenda:

Mercè Izquierdo Aymerich, Presidenta Associació CSXXI i Carme Amorós Basté, pedagoga

Intervinents:

Carles Armengol Siscares: Pedagog i antic director general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Farà una introducció sobre l’últim baròmetre de diversitat cultural i religiosa on es posa de manifest que el 74% dels enquestats voldrien una matèria en cultura religiosa.

Francesc Torredeflot Freixes: Doctor en Teologia i membre d’AUDIR. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i els espais de diàleg interreligiós.

Pere Micaló Camps: antic delegat diocesà d’Ensenyament del Bisbat de Girona i de Fundació de l’Escola Cristiana. Explicarà la posició del SIERC davant la LOMLOE i una proposta feta a l’Administració.

Ramon Rial Carbonell: Mestre impulsor del currículum de cultura religiosa que s’imparteix a les escoles Vedrunes: explicarà breument com ha elaborat el currículum de cultura religiosa i quines conseqüències té el poder impartir aquesta matèria

Joan Gómez Segalà: Sociòleg en diversitat religiosa. Farà una introducció sobre la diversitat religiosa a Catalunya i aportarà els seus coneixements sobre la temàtica que ens ocupa, fent referència a la seva publicació: “Laïcitat, religions i prejudicis”

Col·loqui posterior

Moderarà la Taula i el Col·loqui: Jordi Rubies Pujol, Professor de Religió i membre de la Plataforma de Docents de Religió de Catalunya

Laura Mor explora la sinodalitat en una Església que crida a la participació i la transformació

El passat 11 de novembre, la comunitat va celebrar la seva trobada mensual amb la participació de la periodista Laura Mor, exdirectora de Catalunya Religió i actual responsable de comunicació de la Fundació Vedruna Catalunya. La trobada, que va aplegar més de cinquanta persones, va girar entorn del document final del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, presentat al papa Francesc a finals d’octubre. Aquest cop, el papa no ha emès una exhortació apostòlica per guiar-ne la interpretació, sinó que ha optat per posar el document a disposició del poble cristià, convidant-lo a reflexionar sobre el contingut i aplicar-lo de manera col·lectiva.

Laura Mor va exposar que la sinodalitat és un model d’Església que aposta per l’organització en assemblea i la corresponsabilitat, trencant amb l’individualisme tan estès en la societat actual. La periodista recordà que l’estil sinodal, practicat amb humilitat, no és només un pas espiritual, sinó també un gest profètic que prioritza valors com la transparència, la igualtat i la inclusió. En un moment de crisi de la participació, és a dir, de sentir-se part i actors d’un destí comú, el document apel·la a una Església més participativa, missionera i representativa, compromesa a escoltar i a donar veu a tots els fidels.

Un punt central del debat sinodal va ser l’actitud d’escolta activa. L’Església sinodal es concep com una comunitat que escolta, medita, dialoga i actua, i que busca establir relacions en què cadascú és valorat i reconegut. Mor va subratllar la necessitat de la contemplació, la pregària i el silenci per fomentar la comprensió profunda de l’altre i va remarcar que l’Església es proposa ser una "família" on tothom trobi el seu espai i sigui escoltat.

Durant la seva intervenció, la comunicadora va aprofundir en temes fonamentals del document, com l’ecumenisme, la diversitat de carismes i la transformació estructural de l’Església cap a una comunitat inclusiva. Va elogiar l’organització del Sínode en taules rodones, destacant-ne la capacitat de generar espais de diàleg on es donà temps per parlar sense interrupcions dels altres, meditar i evitar decisions impulsives. Aquesta metodologia, va explicar, afavoreix una cultura de consens esdevé més que una simple negociació: es tracta de promoure la unitat en la diversitat.

Laura Mor també va fer esment a la crida del Sínode per superar el clericalisme i integrar més laics i laiques en la presa de decisions, amb un rol actiu dins de la comunitat. Va recordar la importància que el Sínode donà a la formació contínua i integral per a tots els membres de l’Església, ja que el camí sinodal exigeix fonaments sòlids per al discerniment i la cooperació comuna.

Divagacions sobre la mort (II)

Quan el dilluns dia 28 d’octubre redactava l’escrit “Divagacions sobre la mort” que es va publicar la setmana passada, poc em podia imaginar que en els dies següents la mort seria tràgicament present en tots els noticiaris. Les imatges devastadores procedents del País Valencià ens colpeixen, i molt, a tots. Abans de cap altra consideració, vull manifestar la solidaritat de tota la Comunitat de Sant Ildefons amb els damnificats, i, amb la solidaritat, la nostra pregària. Pregària perquè el Senyor aculli els difunts en la plenitud del seu amor i pregària perquè la bondat de Déu acompanyi i doni fortalesa i cònsol a tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquestes tempestes. Escric aquest article, al meu despatx, tot contemplant per la finestra nens i nenes jugant al parc Moragues, mentre uns pares tot somrient els vigilen. Una imatge que contrasta amb les que ens ofereix el televisor. Aquestes escenes més pròximes són un cant a la vida, i també a l’esperança. Quina diferència! amb els gemecs de les criatures que, juntament amb els seus pares, ploren perquè se’ls ha mort un familiar o perquè les tempestes els ha derruït la casa, o perquè no tenen aigua ni queviures. És el contrast entre la vida i la mort, la joia i el plor.

A la literatura bíblica sovint se’ns presenta la mort com un lladre que ve a l’hora menys pensada. Bé, prou que ho saben aquells que al matí van veure caure les primeres gotes sense sospitar quin seria el tràgic final de la tempesta. La mort, sovint imprevisible, se’ns presenta com un gran enigma i un gran misteri. La fe cristiana, no pretén donar una explicació científica o filosòfica de la mort. Tot contemplant la mort de Jesús en creu i la seva resurrecció, hi trobem el que dona sentit a la vida i a la mort. Ja que Ell, amb la seva resurrecció ha vençut la mort.

Pels creients la mort no és volguda, ni estimada; el que volem i estimem és la vida. Hem estat creats per viure, la vida és el gran do de Déu. El Senyor Jesús es presenta a Ell mateix com la Resurrecció i la Vida. En la teologia cristiana, la mort és una conseqüència del pecat (tema difícil, que ara no tractaré).

Joan Maragall en el seu conegut “Càntic espiritual” diu : “Sia’m la mort una major naixença!”. Amb aquestes belles paraules, el poeta ens indica que la mort, mai és el final de res, sinó l’inici d’una nova realitat. Jesús ja ens va dir que perquè el gra de blat doni fruit, primer ha de morir. I també diu que, donant la vida, obtindrem la Vida amb majúscula.

Llegeixo a la Litúrgia de les hores, la frase de sant Ambrós : “Aprenguem cada dia a morir, acceptant la mort. Si anem morint, com ens ensenya Sant Pau: “Feu morir, doncs, allò que en vosaltres és terrenal: immoralitat, impuresa, passions, mals desigs i l'amor al diner, que és una idolatria. Per tot això Déu castiga els qui són rebels..” ( Col. 3, 5-6) , anirem renaixent a la via nova.” I... “quan vinga aquella hora de temença en què s’acluquin aquests ulls humans, obriu-me’n, Senyor, uns altres de més grans”.

Josep M. Jubany

Celebració comunitària del sagrament del baptisme

Els batejos es fan en diumenge, a les 12 del migdia.

Les famílies que vulguin demanar el bateig per a les seves criatures, cal que facin la inscripció personalment a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

Reflexions a la Paraula de Déu

A l’evangeli de diumenge passat se’ns ensenyava que el cristianisme té com a fonament primordial l’amor. Avui, amb la figura central d’una dona viuda i pobra, però generosa, se’ns fa parar atenció, tal com Jesús va fer al temple, assegut davant la sala del tresor. Jesús mirava com la gent hi llançava diners i, com que eren molt rics, n’hi llançaven molts. Però heus aquí que vingué una vídua pobra que sols va llençar dues monedes d’un valor irrisori. Jesús ho veié, cridà als deixebles i els digué: “us ho dic amb tota veritat, que aquesta vídua pobra és la que ha donat més de tots. Els altres han donat el que els sobrava, però ella que ho necessitava per viure, ha donat tot el que tenia.”

La protagonista d’aquesta història de ben segur que devia tenir un paper secundari en aquella escena. Per a Jesús, en canvi, és la protagonista principal, la més important. I si ens preguntem el perquè, la resposta és perquè ella ha expressat com ningú aquest amor.

La nostra religió és la de donar i la de donar-se a si mateix. Jesús va condemnar la hipocresia dels escribes i fariseus, tal com veiem a la primera part de l’evangeli. Tot el que es dona i s’ofereix a Déu ha d’expressar l’entrega personal i servicial de qui ho ofereix; aquest és el cas de la vídua de les dues monedes insignificants. Un regal que sigui símbol del nostre afecte i del nostre amor ha d’incloure quelcom d’autodonació. Difícilment mai donarem el que hem de menester.

Donem més aviat el que ens sobra i, així, tranquil·litzem la consciència, però evitem donar-nos nosaltres mateixos a aquells que ho necessiten, aquells a qui cal escalf, temps, companyia, alegria,... un somriure, que és tot un plus d’aquest amor veritable compartit i viscut. Heus aquí perquè Jesús va venir a servir el món, donant-se és com ens va enriquir, malgrat no tenir on reposar el cap. Va passar donant-ho tot pels altres i va acabar donant-se ell mateix, que és el que recordem renovant aquest sacrifici de l’eucaristia.

No anem fent camí mirant només els nostres interessos i no mentint, pensem sobretot en aquells que amb prou feines tenen el mínim per a viure amb dignitat. Al llibre dels Fets dels Apòstols, 5-4, hi diu “No has mentit als homes, sinó a Déu!”. Com a creients, compartim el que tenim mostrant el que som i com ens estimem de veritat els uns als altres.

Francesc Xavier de Dou

La setmana dia a dia

Dilluns, 11

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Trobada mensual de la comunitat a les 20.00 h

Dimarts, 12

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dimecres, 13

Trobada del grup de pregària, a les 19.00 h

Dissabte, 16

Activitats de l’Agrupament escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

Diumenge,17

Sessió de catequesi familiar mensual a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: l’Advent. S’acaba amb una missa a les 12.15h

La litúrgia de la setmana

Diumenge dia 10:

Diumenge XXXII de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la celebració litúrgica de sant Lleó el Gran, papa (toscà, 440-461) i doctor de l'Església

Jornada de Germanor

Dilluns dia 11:

Commemoració litúrgica de sant Martí de Tours (+397), bisbe, abans monjo, originari de Pannònia

Proper diumenge dia 17:

Diumenge XXXIII de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la celebració litúrgica de Santa Isabel d'Hongria (1207-1231), princesa vídua, religiosa, serventa dels malalts

Divagacions sobre la mort (I)

Ens trobem en plena tardor, tradicionalment els primers dies del mes de novembre és un temps en què és costum visitar cementiris. Tot posant flors en els nínxols o tombes de les persones estimades, se'ns fa més fort el record de les seves vides i, de forma gairebé espontània, revivim en la memòria el temps en què compartíem vivències amb elles. Quan recordem els nostres difunts, enyorem la seva companyia, agraïm l'estimació i el bé que en rebérem i, sobretot, se'ns fa molt viu tot el que compartirem, especialment l'estimació.

També aquests dies de Tots Sants i difunts, excepcionalment pensarem en la mort. La mort com una realitat que ens afecta personalment. Normalment, quan parlem de la mort, sempre ens referim a la dels altres. És curiosa la nostra relació amb la mort, l'hem trivialitzat. És un espectacle que no ens afecta. Veiem representacions de morts, en pel·lícules o ens és narrada en obres literàries. Aquestes són morts fictícies. Per un altre cantó, també cada dia (i poso l'èmfasi en “cada dia"), als noticiaris televisius i als diaris se'ns mostren imatges de morts, que no són ficció, sinó causades per una tràgica realitat. Són víctimes de la guerra, immigrants ofegats al mar, o morts causades per tragèdies, accidents, assassinats, etc. I siguem sincers, a força d'anar-les veient contínuament, ja no ens impacten. Poques vegades ens aturem a pensar que aquells cossos sense vida pertanyen a persones, que com nosaltres, tenien esperances, il·lusions, amors...

Sense caure en "tremendismes", cal que tots tinguem consciència (i aquí manllevo les sàvies paraules dels filòsofs), que som éssers cap a la mort. La mort ens és una certesa per a tots, rics i pobres. Com escrivia un teòleg, “tots trobem normal i donem per descomptat que hem de morir. I a la vegada vivim una secreta protesta contra la mort i un inextingible horror davant d'ella". La mort és l'acte més intransferible de l'home; cadascú mor la seva pròpia mort. I encara més, la mort és un acte inevitable i morirem sols.

Si parlo de la mort, no és amb la intenció d'infondre por, ni neguit. Els creients hem d'afrontar la mort, la nostra i la dels nostres éssers estimats, amb esperança. La mort infon respecte, fins i tot incertesa i interrogants, però amb esperança. Per a nosaltres són molt consoladores les paraules de Pau: “si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor" ( Rm 14, 8).

Continuaré la setmana vinent.

Josep M. Jubany

Reunió del Consell Pastoral

Aquest passat dilluns 4 de novembre, el Consell Pastoral es va reunir en la seva trobada mensual. En aquesta ocasió, el primer que es va tractar va ser la tragèdia causada per la DANA, dedicant un record especial per les persones que han perdut la vida, per aquelles que han patit pèrdues materials, i pels familiars de tots els afectats. 

Com és habitual en aquestes sessions, després d'aprovar l’acta de la reunió anterior, es va llegir l’evangeli del següent diumenge i es va reflexionar conjuntament. L'evangeli de Marc mostra Jesús al temple, on distingeix dues maneres de viure la fe: una més superficial, centrada en l'aparença i el compliment de normes, representada pels mestres de la Llei, i l’altra, viscuda des del cor, amb la fe com a centre de la vida, representada per la vídua pobra. 

L’ampli ordre del dia va continuar amb l’avaluació de l'acte del passat 19 d’octubre, titulat “De temple a comunitat”. Es va valorar positivament el resultat, ja que es va aconseguir l'objectiu de tractar els 75 anys de Sant Ildefons des d'una perspectiva de comunitat i conscienciar sobre el significat de la parròquia. També es va destacar l'homilia de Mn. Jubany en la missa posterior a l’acte, i es va agrair l’esforç de les persones que van preparar el refrigeri, tant per la seva presentació com per la seva qualitat. 

Es van revisar els actes pendents de la celebració dels 75 anys de Sant Ildefons. L’exposició de fotografies segueix avançant i properament es concretarà la data d'inauguració; els testimonis escrits sobre les vivències personals a Sant Ildefons ja estan recollits i només queda preparar l’edició del llibre. A més, el cardenal Omella ha confirmat la seva presència a la missa de cloenda d’aquest any de celebracions, que tindrà lloc el dissabte 25 de gener. Com és costum els darrers 15 anys, per aquesta data també s’elaborarà la memòria anual de la parròquia. 

Es va informar que la propera trobada mensual serà el dilluns 11 de novembre i comptarà amb la participació de la periodista Laura Mor, que tractarà el Sínode dels Bisbes celebrat el passat octubre. 

Un altre punt que es va tractar fou l’organització de la pregària d’Advent, que se celebrarà el dilluns 16 de desembre, així com la trobada de la comunitat del mes de gener. 

El Full Informatiu continua publicant-se setmanalment gràcies a l’equip que s’ha fet càrrec de la seva organització després de la defunció d'en Josep Maria Lari, així com als redactors de les reflexions sobre la Paraula de Déu. La comunitat de Sant Ildefons valora i agraeix profundament la tasca ingent que en Josep Maria va realitzar durant tants anys. 

Com en les darreres reunions del Consell Pastoral, es va dedicar una bona estona a comentar i reflexionar sobre el pla de les unitats pastorals de l’arxiprestat, treballant en aquest nou mapa per a la diòcesi. 

La reunió es va tancar fixant el dilluns 9 de desembre com a data per a la pròxima trobada, i pregant conjuntament un parenostre, amb  record especial pels damnificats pels aiguats d’aquests dies. 

Commemoració i celebració de tots els Fidels difunts

El 2 de novembre l’Església va celebrar el dia dels Fidels difunts.

La pregària comunitària anual que celebrem pels difunts de la nostra comunitat, que ens han deixat al llarg de l’any, la farem a la missa exequial de les 8 del vespre del proper dijous, 7 de novembre.

Tots hi som convidats, però molt especialment els familiars de totes les persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.

Trobada de la comunitat del mes de novembre

El proper dilluns dia 11 a les 8 del vespre la periodista Laura Mor ens parlarà sobre el Sínode dels Bisbes: Caminar Junts. Quin missatge ens han transmès els Pares sinodals?

Diumenge passat , 27 d'octubre, tingué lloc la solemne eucaristia de clausura de la xvi Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, presidida pel papa Francesc, a la Basílica de Sant Pere. Al final d'aquesta eucaristia es feu públic el document final del Sínode.

Una primera clau d'interpretació del document són les paraules del papa Francesc a l'homilia de la missa de clausura. El bisbe de Roma, tot glossant l'evangeli de Marc sobre la guarició de Bartomeu diu: "...No una Església asseguda, una Església dempeus. No una Església muda, una Església que recull el crit de la humanitat. No una Església cega, sinó una Església il·luminada per Crist, que porta la llum de l'Evangeli als altres. No una Església estàtica, una Església missionera, que camina amb el Senyor per les vies del món.

Per aprofundir sobre el tema, dilluns dia 11, comptarem amb la presència de la periodista Laura Mor a la trobada de la comunitat. Laura Mor, s'ha especialitzat en informació religiosa, col·labora a Catalunya Religió, portal digital del que fou directora. Una oportunitat, perquè una professional coneixedora del moment que viu l’Església, des de la seva condició de laica, dona i periodista, ens n’informi i ens ajudi a entendre quin és aquest moment.

Reflexions a la Paraula de Déu

"Escolta Israel ... estima el Senyor, el teu Déu ...Estima els altres com a tu mateix”

La lliçó de les lectures d’avui és que hem d’escoltar i estimar.

Ens ho diu el Llibre del Deuteronomi: ”Escolta Israel el Senyor és l’Únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces”.

Ens ho ensenya, així mateix, encara que no fa servir aquestes paraules, la Carta als cristians hebreus, quan diu que “Jesús té el poder de salvar definitivament els qui per Ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells”... Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble; el sacrifici el va fer una sola vegada per sempre, oferint-se Ell mateix. I jo em pregunto, com podia oferir-se Jesús, sinó és escoltant i estimant?

I a l’evangeli, sant Marc, ens explica com un dels mestres de la llei, per tant una persona entesa en normes, s’acosta a Jesús i li fa una pregunta: “quin és el primer dels manaments?”. Fent aquest pregunta, precisament un entès en lleis, avui dia, els mitjans de comunicació i segurament també nosaltres, diríem que pretenia fer-lo caure en contradicció. Jesús, però, el va entendre, en el sentit que quan es dicten moltes lleis i normes, es crea confusió i no se sap que és allò fonamental per orientar la vida, (cosa que sembla que és el que està passant en el món avui). Li va respondre recordant-li el que diu el Llibre del Deuteronomi, oració jueva: ”Escolta Israel el Senyor és l’Únic. Estima el Senyor, el teu Deu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces” I, sense que li ho hagués preguntat, Jesús va prosseguir: “El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix”.

Per Jesús, estimar és la força que mou i fa créixer la vida, allibera de la soledat i la separació per fer-nos entrar en la comunió amb Déu i amb els altres. Per estimar els altres com a mi mateix, és necessari un veritable aprenentatge que segur que és possible si seguim el mestratge de Jesús: ens cal escoltar l’altre, tractar de comprendre què passa en el seu interior; sense una escolta sincera dels sofriments, necessitats i aspiracions, no és possible estimar; ens cal donar, no hi ha estimació si no hi ha entrega generosa, donació desinteressada, estimar és el contrari d’acaparar, apropiar, utilitzar, aprofitar; ens cal perdonar.

Aquest, estimar, escoltar, donar i perdonar significa acollir i afirmar els drets de les persones vulnerables, immigrades, sense llar, sense feina; renunciar a coses, arriscar el nostre benestar per contribuir a una millora social; donar el nostre temps al servei de les persones soles i oblidades; defensar i promoure la no-violència, per tal d’aturar els conflictes i les guerres. Si volem ser autèntics cristians, seguidors de Jesús, l’ensenyament de les lectures d’avui ha de passar per davant d’allò que preval en el nostre entorn i no podem caure en el que Karl Rahner anomenava “un egoisme vividor que sap comportar-se decentment.”

Maite Cura Grané

La setmana dia a dia

Dilluns, 4

Catequesi setmanal d’infants, de les 18.00 a les 19.15 h

Meditació cristiana a la Capella del Santíssim a les 19.15 h

Reunió del grup d’acompanyament a la gent gran a les 19.00 h

Reunió del Consell Pastoral a les 20.00

Dimarts, 5

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Dimecres, 6

Trobada del grup de pregària, a les 19.00 h

Dissabte, 9

Activitats de l’Agrupament Escolta Joan Maragall i de l’Esplai Sant Ildefons de 16.00 a 19.00 h

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 3:

Diumenge xxxi de durant l'any o del Temps Ordinari

Dilluns dia 4:

Commemoració litúrgica de Sant Carles Borromeu (1538-1584), bisbe de Milà, cardenal

Dimecres dia 6:

Commemoració litúrgica, a Barcelona, de sant Sever, bisbe de Barcelona i màrtir (+633)

Dissabte dia 9:

Festivitat litúrgica de la dedicació de la basílica romana del Laterà (s. iv), mare i cap de totes les esglésies

Proper diumenge dia 10:

Diumenge xxxii de durant l'any o del Temps Ordinari que preval davant la festivitat litúrgica de sant Lleó el Gran, papa (toscà, 440-461) i doctor de l'Església

Commemoració i celebració de tots els fidels difunts

El 2 de novembre l’Església celebra el dia dels Fidels difunts.

La pregària comunitària anual que celebrem per als difunts de la nostra comunitat que ens han deixat al llarg de l’any, la farem a la missa exequial de les 8 del vespre del proper dijous, 7 de novembre.

Tots hi som convidats, però molt especialment els familiars de totes les persones que ens han deixat per anar a la casa del Pare.