SANT ILDEFONS

Aquestes dies, molts ens retrobem després del temps de vacances. Amb l’inici del curs escolar, tot retorna a la normalitat.

En les converses d’aquests primers dies de setembre parlarem de les activitats que hem fet durant l’estiu i, segurament, el primer que comentarem, serà el temps.

L’estiu del 2025 passarà a la història per moltes altres facècies, no pas per la calor. Tant de bo, per a la majoria, hagi estat un període de descans i de retrobament amb la família en calma. Alguns de vosaltres heu fet viatges, etc. El desig de qui subscriu aquesta salutació és que hagi estat un estiu reeixit i enriquidor per a vosaltres i per a les vostres famílies.

Socialment, l’estiu del 2025 ha estat un temps que goso qualificar de tràgic. No cal explicitar-ne els motius, són prou evidents. És indignant el que passa al món i a casa nostra. Estem tips (em sembla que puc dir “estem”, ja que és un sentiment compartit per tothom) de les converses i trobades que, a escala mundial, s’han celebrat amb la intenció de posar fi a les guerres del nostre temps. Cal denunciar la molta xerrameca sense cap concreció, mentre es bombardegen hospitals i milers de persones moren de fam.

La Península Ibèrica crema. Els damnificats pels focs es compten per milers. Les imatges que veiem als mitjans són dantesques. I, mentre bombers, militars de l’UME i voluntaris, arrisquen la seva seguretat i la seva vida, els nostres polítics estan més preocupats per com treure rèdit electoral d’aquests incidents que no pas per resoldre els problemes.

Un altre esdeveniment que no ens pot deixar indiferents és la migració. Fan vergonya els fets esdevinguts a Jumilla, a Torre Pacheco; desolació davant els morts que gairebé cada dia hi ha al mar i impotència davant de les moltes dificultats perquè aquells que ja viuen entre nosaltres puguin regularitzar la seva situació.

Eclesialment, al nostre bisbat s’ha aprovat una novaorganització territorial. Durant el mes de setembre es podrà concretar millor com afecta la nostra comunitat i les altres parròquies de l’antic arxiprestat de Sant Gervasi.

També volem tenir un record emocionat i entranyable per a Lluís Castells Ribas, que ens ha deixat aquest mes d’agost. Són moltes les hores que en Lluís va dedicar a la parròquia i al Casal de Sant Ildefons. Ho va fer amb competència i, sobretot, amb molta bondat. Personalment, li agraeixo molt els seus consells i recomanacions, en especial, pel que va fer en la gestió del Casal. La comunitat de Sant Ildefons ha perdut una de les seves pedres vives i un gran col·laborador. Que Déu li premiï les seves bones obres, que no van ser poques.

I podríem seguir, però tot això i molt més ens obliga a seguir la recomanació de la carta als Hebreus que llegíem fa pocs diumenges: «Enfortiu les mans que es deixen anar i els genolls que es dobleguen.»