SANT ILDEFONS

Avui, però, ens deixa sense alè. Vegem-ho en perspectiva humana i evangèlica. Diu aquestes paraules en la conversa íntima amb el Senyor, durant la pregària en la qual tots nosaltres descobrirem a què som cridats, i què ens cal deixar per seguir el camí de Jesucrist. Ell ho diu clar: ens marca el camí. És a partir d’aquesta llum que caldrà que discernim i que ens posem a caminar. Nosaltres, que, com Onèsim, som, o hem estat esclaus de tantes coses, som cridats a esdevenir persones mestresses de la nostra vida, il·luminats per la crida que ens fa Jesús des de la bona nova de l’Evangeli. Caminant el camí de Jesús. I malgrat tot, qui pot conèixer quin és el camí? Com en podem comprendre l’abast?

Si som inconstants, si som febles, si fins ens costa afigurar-nos les coses de la terra, com ens diu el llibre de la Saviesa, com podem arribar a fer allò que cal per seguir plenament Jesús? N’hi ha que poden fer-ho. Potser algunes santes. I alguns sants. La majoria de nosaltres no podem. La gràcia ens acosta a Ell, encara que no ens ho mereixem. I també la seva misericòrdia. Cal, però, que discernint, aprenguem a esforçar-nos a deixar tan llast com sigui possible per caminar lleugers. Dietrich Bonhoeffer va parlar de la gràcia barata, la que es predica sense conversió, i de la gràcia cara, la que implica transformació i donar-nos del tot. Jesús ens està parlant del camí per merèixer-la. La paraula camí, com el que va fer Pau, ens hauria d’inspirar i fins i tot endolcir la duresa de les seves paraules, tot el que sorgeix és dolçor i vida.

Família Vives i Requena