SANT ILDEFONS

Aquest diumenge les lectures parlen de la salvació i de l’agraïment pels dons que rebem de Déu.

En el llibre dels Reis de l’Antic Testament ja es fa palesa la universalitat de la salvació (no només adreçada al poble jueu). El que porta la veritable salvació de Naaman (home siri, estranger), no és l’acceptació de la religió jueva (amb el ritu de la purificació al riu Jordà), ni la mateixa guarició de la lepra, sinó el reconeixement sincer del Senyor, el Déu del profeta Eliseu. La confiança guareix, però el que salva és la resposta d’agraïment, viscuda i fidel.

La universalitat de la salvació també és cantada al Salm: "El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvació". D’aquí l’alegria de la fe “Aclameu el Senyor arreu de la terra, esclateu en cants i crits d'alegria”.

A la carta a Timoteu, sant Pau, se sent agraït de predicar la bona nova que Jesús ha ressuscitat, malgrat haver de patir empresonament, perquè “les presons no poden encadenar la paraula de Déu”. I Déu es manté fidel a la voluntat de salvar-nos: “Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell“, i “ell continua fidel si nosaltres no li som fidels”.

El text de Lluc s’emmarca en el camí de Jesús cap a Jerusalem, abans de patir la passió i mort, i és en aquest context que es va fent present la salvació. Jesús es troba amb un grup de deu leprosos (considerats impurs, marginats de la societat i la religió) que li demanen que s’apiadi d’ells. Jesús els diu que es presentin als sacerdots (segons la llei, eren els únics que podien tornar a declarar purs els guarits de la lepra), i mentre hi anaven (havien confiat en Jesús) quedaren purs de la lepra. Però només un, i precisament un samarità (doblement exclòs en el poble d’Israel, per ser leprós i per ser samarità), lliure dels lligams de la llei, torna per donar gràcies i expressar la seva profunda vivència, la d’haver trobat en Jesús la presència de Déu. Els altres nou (jueus) continuen per sotmetre’s al recer la institució, al ritus del temple (creuen que només l’acompliment de la llei els basta per a la salvació).

Els cristians entenem que el seguiment de Jesús implica una resposta viscuda, d’entrega i d’autenticitat, per a un veritable alliberament. Cal ser conscients de les nostres mancances (les nostres “lepres”) i demanar pietat, però el que salva és reconèixer el do de Déu. La voluntat del Pare és que l’home s’aixequi (es posi en marxa) per viure la fe.

Avui l’eucaristia (acció de gràcies) ens diu: “Doneu gràcies en tot”, “Aixeca’t i ves-te’n. La teva fe t’ha salvat”.

Marisa Ballester i Josep M. Trullàs