“Feliços els humils: ells posseiran la terra”

Felicitem l’any nou amb aquesta benaurança de Mateu, molt adient per a l’any que comença, en el qual, amb tota la humilitat i tot el convenciment de què siguem capaços, ens hem de conscienciar que posseir la terra significa estimar-la, conrear-la i preservar el medi ambient.

Feliç Any Nou!

Carta del Consell pastoral al Sr. Joaquim Forn

Comunitat de Sant Ildefons
C dels Madrazo 92
08021 Barcelona
Barcelona 14 de desembre de 2019

Sr. Joaquim Forn,

Benvolgut amic,

Un Nadal més que us trobarem a faltar en la celebració de la nit de Nadal de la comunitat de Sant Ildefons, i ja serà el tercer any. La vostra forçada absència a la celebració del naixement de Jesús, ens fa a tots evident el mal i la injustícia que hi ha en el nostre món. Jesús va néixer en una cova, fora de la ciutat, perquè els seus pares no van trobar lloc a l’hostal. Han passat els segles, i ens adonem que la pau i la justícia continuen essent una assignatura suspesa en molts llocs del nostre planeta.

Joaquim, el Consell pastoral de la comunitat de Sant Ildefons, us vol agrair i molt, el testimoni de fidelitat, i d’estimació al país i a la seva gent, que ens doneu des de la presó. Seguim amb molt d’interès totes les notícies que ens transmeten els mitjans, i sobretot llegim amb delit, els vostres escrits. Tots els que volem una Catalunya, lliure, pacifica i justa tenim un deute amb aquells que pateixen presó o exili. Joaquim, vós i la resta de presoners i exiliats formeu part de la plèiade d’homes i dones, que creient en la nació catalana, no heu dubtat a posar la vostra vida al seu servei. Estem segurs, que la vostra estada a la presó és com una llavor que fructificarà. Us volem donar gràcies, a vós i als vostres companys; sou un motiu d’esperança. Quan a vegades els que estem confortablement lliures i podem fer la nostra vida de cada dia, gosem a ser pessimistes, i pensem que la cruïlla on ens trobem no té sortida, l’exemple i el testimoni que ens doneu des de la presó, ens fa recuperar forces, i ens fa dir que hem de continuar treballant perquè se’ns faci veritable justícia.

Aquests dies de Nadal, llegim les pàgines molt belles de l’Evangeli, on contemplem tot un seguit de personatges, que tenen un denominador comú: la senzillesa, la humilitat, que els permet reconèixer en un Nen acabat de néixer, el Déu amb nosaltres. Ells es van adonar que aquest Nen els portava la veritable joia, i també que amb el seu naixement feia evident que Déu apostava per la dignitat de l’home i la dona, i es manifestava la veritable justícia. Doncs bé, ara també nosaltres, tot contemplant la figura del Nen Jesús, i perquè creiem en tot el que Ell és, volem manifestar, que no és propi d’una societat justa que estigueu a la presó. I tampoc és la voluntat de Déu.

Joaquim , la nit de Nadal, pregarem per vós i la vostra família, esposa , filles, mare, sogra, i ho farem perquè molt aviat el puguem saludar fora de la presó, i també resarem, perquè sigui una realitat a Catalunya i a la resta del món, el missatge que canten els àngels, Glòria a Déu i pau a la terra.

En nom del Consell pastoral de la comunitat de Sant Ildefons

Josep m Jubany, rector

Reflexions a la Paraula de Déu

El do de la família

El fil conductor de les lectures d'aquest diumenge és la importància de la família com a comunitat de suport, d'amor, de respecte i també de compliment de certs rols. En el nostre entorn i context, alguns d'aquests rols i qui els exerceix s'estan redefinint.

Encara més, alguns dels rols tal i com es descriuen en l'Antic Testament i en els escrits de Sant Pau són directament desafiats per les paraules i les accions de Jesús.

Tanmateix, tot i que en les lectures d'avui llegim encara una aproximació molt tradicional a la família i als rols de gènere, hi descobrim també actituds que es basen en l'amor i en el reconeixement de la família entesa com a do.

Cap de nosaltres no ha triat ni els pares, ni els germans, ni els fills que té. El cas de Josep, que ens planteja Sant Mateu, és un dels més extrems: just abans de casar-se amb Maria, descobreix que la seva promesa està embarassada.

En una societat com la jueva (i com la nostra fins no fa pas tant), un embaràs abans del matrimoni era una qüestió que costava molt de pair, i encara més si la paternitat era, com a mínim, ambigua. Però en comptes d'abandonar-la, i guiat per una fe Abrahàmica que el fa creure en l'impossible, decideix exercir el rol de pare, tot ajudant així a fer complir les profecies que anunciaven els profetes d'Israel.

El compromís, basat en la fe, de Josep, exemplifica bé el lligam que molts sentim amb els nostres familiars, que ens han estat donats. La família, que com bé sabem comporta reptes i disgustos, és el lloc on diàriament se'ns demana de respondre amb amor, amb compassió, amb paciència, amb respecte; és el lloc de l'acceptació d'un do no demanat, però que pot donar els fruits més preuats i elevar-nos a formes d'amor i de sacrifici de què mai no ens hauríem sabut capaços.

Família Vives Requena

Felicitació de Nadal 2019

Benvolguts, a les portes del Nadal de Nostre Senyor Jesucrist en aquest any de gràcia del 2019, en nom de la comunitat eclesial de Sant Ildefons i en nom propi, us desitjo un Bon Nadal, i un bon any nou.

Amb senzillesa us faig una proposta: aquests dies d’abans del Nadal, enmig del brogit i la feina per la preparació de les trobades familiars, busqueu un moment per contemplar amb ulls nets, sense perjudicis, l’Infant que hi ha en la menjadora del pessebre. En ell descobrireu la humilitat de Déu, i mentre el mireu, reseu, tot llegint, o recordant les Benaurances (Evangeli de Mateu, Capítol 5). El Nen Jesús, que va néixer en una cova, perquè no tenia lloc a l’hostal, és una bona clau interpretativa d’aquestes primeres paraules del Sermó de la Muntanya.

Jesús ens diu: feliços els pobres. Fou pobre, l’Infant que va haver de néixer fora de la ciutat, en els marges de la societat, pobres foren els pastors, que vivien al ras. Feliços nosaltres, si en aquest Nadal descobrim que el més important no es tenir, sinó compartir i viure el goig d’estimar.

Jesús ens diu: feliços els qui ploren. Jesús al final de la seva vida plorà davant la ciutat de Jerusalem perquè no havia escoltat la crida de Déu. A Josep i Maria segur que se’ls varen caure les llàgrimes, quan els tancaren les portes de l’hostal. Feliços nosaltres, si no som insensibles davant les injustícies del món, si en aquest Nadal descobrim en l’Infant Jesús, la icona de tots els nens i nenes que sofreixen i plorem per ells.

Jesús ens diu: feliços els humils. No calen massa explicacions, la característica més acusada del naixement de Jesús, és la humilitat. Tots els personatges que representem en el nostre pessebre es reconeixen senzills, petits. El mateix Jesús, ell que era de condició divina es va fer no res, fins prendre la condició de servent. Feliços nosaltres, si en aquest Nadal, descobrim que la prepotència i l’orgull ens impedeixen estimar, i que Déu ens parla sempre des dels més petits. I continueu llegint i comenteu vosaltres mateixos: feliços els justos, els compassius els de cor net, els pacificadors, els perseguits... Feliços tots nosaltres si, malgrat les nostres limitacions, les nostres febleses, les nostres rancúnies ens emocionem tot contemplant el pessebre i ens deixem il·luminar per la mirada amorosa de l’Infant que neix... mirada d’amor, mirada que té la virtut de commoure’ns, mirada que ens interpel·la per treballar per un món en pau... mirada que ens donarà la veritable benaurança.

L’Infant que neix va viure a fons l’esperit de les benaurances, en elles va trobar-hi l’autentica felicitat. Quan aquests dies de Nadal rebem felicitacions, i quan ens diem els uns als altres bon Nadal, els cristians no tan sols manifestem bons desitjos per als amics i familiars, sinó que en la paraula felicitats, volem transmetre i contagiar la nostra joia per haver trobat en les benaurances el veritable sentit d’aquesta paraula.

Així doncs, una vegada més us dic bon Nadal 2019 i felicitats. No som en el millor dels mons: hi ha injustícia, pobresa, enemistats, rivalitats, persones a la presó, immigrants rebutjats, un planeta que es degrada, però Jesús neix, i ens convida, un any més, a viure en l’esperit de les benaurances. La veritable felicitat.

Felicitats!

Josep m Jubany, rector

Per Nadal mostrem solidaritat amb els més desvalguts

Com cada Nadal, la Comunitat de Sant Ildefons vol mostrar la seva solidaritat amb els més desvalguts, per aquest motiu convidem, al final de les misses del capvespre i nit del 24, a ajudar a una entitat que treballi per dignificar la vida dels més desvalguts. El criteri per escollir l’entitat és que faci una feina eficaç i que no sigui de les més mediàtiques.

L’any passat la col·lecta fou per SICAR, que acompanya a dones víctimes de tracte, i és recolliren 2.485 €. Aquest any la nostra col·lecta anirà destinada a Assís. Entitat promoguda per les parròquies de l’arxiprestat de Sarrià - Les Corts, i que atén a persones sense llar i que viuen en la marginalitat. El curs passat van atendre una mitjana de 140 persones al dia, (tots els dies de la setmana), 1.700 durant tot l’any. Assís compta amb un equip humà de 13 persones i 250 voluntaris.

Gràcies en nom dels que es beneficiaran de la vostra generositat.

Reflexions a la Paraula de Déu

La noia tindrà un fill

Hem arribat al final de l’Advent i som a les portes del Nadal, i Isaïes que ens ha acompanyat durant tot aquest temps d’Advent, passa el protagonisme al mateix Senyor, Ell ens donarà un senyal: ”la noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel que vol dir Déu és amb nosaltres”. Aquesta realitat passa per Josep i Maria que d’una manera o altra hauran de conviure amb el misteri, tots dos reben el mateix anunci: “No tingueu por”, com per donar a entendre que el misteri que rebran transcendeix el coneixement humà; a partir d’aquí entrem en el camí misteriós de la fe.

Sant Bernat fa una reflexió molt adient per entendre bé el sentit autèntic del Nadal, coneixem tres vingudes del Senyor; a més de la primera i l’última hi ha una vinguda entremig de les dues, en la primera fou vist a la terra i ha conviscut amb els homes, i en la darrera tothom veurà la salvació de Déu; enmig de les dues hi ha una vinguda oculta que només veuen els elegits del Senyor, que el veuen dins seu. Déu no estima des de fora estant, a diferència de com estimen les persones. K Ranher ho diu molt bé: aquesta experiència del cor és l’única amb la qual es pot comprendre el misteri de Nadal, Déu s’ha fet home, mai no estarem sols, en tots nosaltres hi ha Déu. El Nadal ens l’han desfigurat tant que avui sembla gairebé impossible ajudar algú a comprendre el misteri que conté. Potser hi ha un camí que ens cal recórrer per descobrir el misteri de Nadal; tenir el valor de quedar-te sol i acostar-t’hi silenciosament i abandonar-te en confiança, el sentiràs com Maria que en guardava els records en el seu cor. Deixem-nos entendrir per l’Infant de Bethlem i diem amb el poeta ”quan ve Nadal, la cançó del miracle, amb el pessebre de molsa i arboç, ens fa pensar amb unes ganes molt vives, ens fa pensar en un desig de debò, de donar coses al Noi de la Mare coses que vinguin de dintre del cor” ...BON NADAL!

I ara permeteu-me un apunt personal: avui fa 63 anys que el bisbe de Barcelona Dr. Gregorio Modrego va ordenar-me prevere a mi i a altres companys al servei de l’Església de Barcelona. D’aquests anys, més de la meitat els he passat a Sant Ildefons gràcies a una amable invitació de Mn. Joan Alemany. Quants records d’aquesta casa! Juntament amb les persones estimades amb qui hem anat coincidint i guiats per l’empremta del Vaticà II anem configurant la comunitat que tots volem i que tant estimem, ajudats per la força que ens ve de l’Esperit. Gràcies a tots vosaltres pel vostre compromís, per la vostra amistat i companyia i sobretot gràcies a Déu de qui rebem tot bé.

Lluís Saumell

Mn. Josep m Jubany visita Joaquim Forn a la presó de Lledoners

El passat dia 16, Mn. Josep m Jubany visità, a la presó de Lledoners, al Sr. Joaquim Forn. En aquesta trobada li va lliurar una carta del Consell Pastoral de la nostra comunitat, on se li manifesta la nostra amistat i solidaritat i es lamenta que per tercer any no pugui participar de l'eucaristia de la Missa de Nadal, com tenia per costum.

Concert de l'orquestra jove simfònica TEKHNE.

El proper dissabte 21 de desembre a les 18.00 h. l’orquestra jove simfònica Tekhne ens oferirà un concert amb el programa següent:

1a part:
- Finlàndia (poema simfònic), op. 26 de J. Sibelius
- Variacions de Peer Gynt
Suite núm. 1: El Matí de Peer Gynt
Suite núm. 2: El retorn de Peer Gynt i Cançó de solveig
Suite núm. 1: A la cova del rei de la muntanya

2a part:
- Simfonia núm. 8 en sol major, op.88 d'Antonin Dvorak.

Reflexions i apunts per a un examen de consciència

Reflexions i apunts per a un examen de consciència que ens ajudi a preparar-nos per a la celebració comunitària de la penitència Advent 2019. Llegir atentament l'evangeli segons sant Mateu (Mt 24,37-44. Lectura del primer diumenge d’Advent) i desprès llegir poc a poc el següent text:

1. Estigueu atents.
-M’interesso per tot el que passa al meu voltant? o només dono importància al que m’afecta directament a mi?
-Conec les afliccions, les problemàtiques, carències, malalties dels meus veïns, i dels familiars més propers? Exerceixo amb fets concrets, la misericòrdia i la compassió envers ells.
-M’interessen les notícies que publiquen els mitjans sobre la sostenibilitat del nostre món? o passo d’això ? Reciclo la brossa? Estalvio aigua? Malbarato la calefacció? Consumeixo molt més del que necessito? Educo amb criteris ecològics, als meus fills, als meus néts?.
-Em sento ciutadà del meu país i per tant soc conscient que no puc viure al marge de tot el que s’esdevé relacionat amb la seva organització política, social o econòmica? o amb l’excusa que ja tinc molts problemes, me’n desinteresso?

2 . Tots en som personalment responsables.
-Prego a Déu perquè m’il·lumini i em doni força per canviar, en tot el que està al meu abast, una societat que sovint és consumista, hedonista, individualista? o ja m’està bé aquesta societat, perquè jo ja m’hi trobo bé, consumint, posant el plaer per damunt de tot, i em preocupo només pels meus interessos?
-Soc dels que de paraula critico els defectes i les mancances que hi ha en el nostre món, com poden ser la corrupció, la falsedat, la mentida, però en les meves accions i aspiracions íntimes caic en els mateixos defectes que critico?
-Per ser responsable, cal conèixer les pròpies febleses, i demanar l’ajut de Déu. Valoro la pregària? Prego cada dia? Llegeixo sovint la Paraula de Déu? Demano a Déu que sàpiga fer la seva voluntat? Transmeto amb la meva vida i obres la joia de la fe?

3. Hem de vetllar. No podem adormir-nos. Hem d’aprofitar el temps.
-Dedico part del meu temps a ajudar els altres? Escolto i dialogo amb els meus familiars, amb els companys de feina, amb els meus amics? o la meva vida és un monòleg i només dedico el meu temps a les meves obligacions i aficions?
-Dedico part del meu temps a reflexionar sobre el meu comportament, reviso amb sinceritat la meva vida? Tinc prou coratge per corregir en la meva vida, tot el que em separa de Déu? de la meva família? dels meus companys? de les meves més íntimes conviccions?
-Davant dels problemes que afecten la nostra societat, com poden ser l’emigració, la violència de gènere, l’homofòbia i altres, dedico part del meu temps a reflexionar, a formar-me per tenir criteri propi?, o em deixo portar pel que diu la majoria?

4. Hem de ser esperançats.
-Malgrat les dificultats penso que és possible un món millor, i en els meus àmbits, treballo perquè hi hagi més pau, solidaritat, justícia? o soc dels que pensen que tot serà sempre igual i no cal esforçar-se per canviar les coses?
-Tinc posada l’esperança en el Senyor? Prego a Déu, perquè no caigui en el pessimisme. La promesa que el Fill de l’home vindrà, dona força al meu compromís per construir un cel nou i una terra nova?

Reflexions a la Paraula de Déu

El neguit de Joan el baptista

Una de les figures senyeres per aprofundir el sentit que l’Advent pot tenir per a nosaltres és la persona de Joan el Baptista. En cap passatge dels evangelis Jesús fa una exaltació tan gran d’una persona com la que fa de Joan a l’evangeli d’avui. Jesús recorda a tots els qui l’escolten la fermesa del caràcter de Joan, la seva humilitat, la seva austeritat, el seu absolut compromís per cercar què és el que Déu vol dels homes i dones. Jesús va descobrir en l’actitud i predicació de Joan una gran coincidència amb la vocació i missió que ell mateix duia en el cor. També Jesús predicava la conversió de cor i també va aplegar seguidors a la riba del Jordà.

A Joan, empresonat per ordre d’Herodes, li arribaven notícies del rebombori que s’havia format entorn a Jesús. A la vora del Jordà, Joan va intuir que Jesús era el Messies que el poble esperava, el que iniciava un temps nou i definitiu, el que batejaria “en l’Esperit de Déu i en el foc”, el que jutjaria els homes, destriant el blat de la palla. Neguitós com era, Joan creia que l’hora de fer justícia era imminent. Pressentia que els seus dies s’acabaven i desitjava veure realitzat el que sempre havia somniat. “Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?”. Més que la formulació d’un dubte, Joan expressa a Jesús la seva impaciència: A què esperes? Quan posaràs les coses en el seu lloc? Quan faràs justícia entre justos i pecadors?

La resposta que Jesús dona als deixebles de Joan vol temperar el seu neguit i els cita una sèrie de textos del profeta Isaïes: estic fent molts signes que revelen que els temps nous, els temps de l’alliberament del mal, ja han arribat i, sobretot, que “els pobres reben l’anunci de la bona notícia”. Jesús sabia que Joan l’entendria, perquè cap dels dos pretenien trencar la canya fràgil i esquerdada d’un poble humiliat i mal governat. L’establiment del Regne de Déu Jesús mai no el va entendre com un temps de càstig o de venjança, sinó com un procés de maduració, potser un temps de violència, però que acabaria imposant-se per la força de l’Esperit.

L’evangeli d’avui hauria d’haver inclòs les darreres paraules de Jesús als qui l’escoltaven: “Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I, ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir”. Malaquies (3, 23), l’últim dels profetes, havia dit que Elies vindria a la fi dels temps a preparar el poble per rebre el Messies. Equiparant Joan a Elies, Jesús està dient que Joan no anava equivocat, perquè amb Joan havia començat la preparació de l’últim de tots els temps. Els nostres.

Anton Ramon Sastre

La setmana dia a dia

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 16
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Vetlla de Pregària d'Advent a les 8 del vespre

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimarts, 17
Tercera sessió de la Catequesi d’Advent a les 7 de la tarda

Dissabte, 21
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 22
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

El dilluns 16, Vetlla de Pregària d'Advent

La Vetlla de pregària d’Advent serà el proper dilluns 16 de desembre a les 8 del vespre.

Reservem el dia i l’hora per poder assistir a la Vetlla en aquests moments difícils en què la pregària ens és tan necessària.

Serà com les darreres que hem fet a l’estil de Taizè.

A l’entorn de l’Advent i Nadal

Hem entrat de ple a l’Advent; ha passat ja el segon diumenge d’Advent però litúrgicament la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria preval aquest diumenge.

Això no treu ni va deslligat del sentit que aquest Temps fort de l’Any Litúrgic té per a tots els cristians d’arreu del món.

És un temps realment entranyable que ens convida a treure allò de més bo que hi ha en nosaltres.¿Qui no es commou davant de qualsevol nadó? Aquesta tendresa i feblesa alhora del nouvingut ens provoca uns sentiments com cap altra cosa ens pot provocar.

L’home neix totalment desvalgut; curiosament de tots els mamífers és el més desvalgut. Tots els animalons s’espavilen com poden, però la persona humana precisa absolutament de tota l’atenció dels pares i no solament de les coses purament funcionals, sinó d’establir un vincle afectiu amb l’infant, sense el qual estaria perdut; la història de la humanitat n’és plena d’exemples.

Per la meva professió de pediatre he tingut a les meves mans un gran nombre de nadons que no sabria quantificar, però sí que puc dir que és l’experiència més bonica que una professió pot donar.

Ara imaginem que el nadó Jesús és en tot igual als nadons que tots hem tingut en braços, i pensem per un moment que aquest nadó és Déu, el mateix Déu de sempre que ha decidit buidar-se de la seva divinitat per encarnar-se en una Verge. Sembla fins i tot irracional; és un Misteri que mai no podrem desentranyar, però la fe ens empeny a creure-hi. I ho creiem, ho repetim en l’eucaristia de cada diumenge: “nasqué de Maria Verge”. Per tant té sentit tot l’any, però ara que esperem el Nadal en té molt més.

Josep Maria Lari

Reflexions a la Paraula de Déu

Déu te guard plena de gràcia, el Senyor és amb tu (Lluc 26, 28)

Immaculada Concepció de Maria, una festa mariana a pocs dies del Nadal que ens alegra el cor a tots els creients. El dogma de la Immaculada té el seu fonament en la Sagrada Escriptura i en la tradició oral. Però ni una ni l’altra ho afirmen expressament.

La immunitat de Maria vers el pecat d’origen que ens comenta el Gènesis, pertany a la revelació de tot un conjunt de veritats que sota l’impuls de l’Esperit Sant se’ns dona a conèixer a través de la història cristiana. Déu posà enemistat entre la dona i la seva descendència en tot allò que és el mal.

A Maria la veiem a les imatges esclafant el cap de la serp mentre aquesta es proposa de ferir-la però sense aconseguir-ho. És una imatge d’un signe clar: el triomf sobre tot mal que culminarà Crist amb la destrucció del pecat i la victòria sobre aquest esperit del mal, acceptant la mort i vivint una resurrecció humanament incomprensible, però, que té una explicació i que és la salvació del gènere humà.

En aquesta salvació, Maria, la mare Immaculada, hi tindrà un paper transcendental. La ruptura de comunió en Déu i a l’interior de la parella humana representada per Adam i Eva, per voler de Déu, es va restaurar amb el nou Adam, Jesucrist, i la nova Eva, Maria, associada a ella i perseverada de tot pecat per la gràcia.

Ella, la mare del Verb encarnat, és la mare de tots els creients. El poble cristià des de sempre ha exalçat Maria i li ha posat noms diversos d’estima i de devoció, perquè ella és la gran intercessora nostra en aquest aquí i en aquest allà del nostre destí final. Que n’és de formós poder dir l’Ave Maria una vegada i una altra insistint que pregui per nosaltres ara i a l’hora de la nostra mort.

És ella la que ens portarà a la presència del Pare i del Fill per l’estima de l’esperit que va davallar sobre ella. La nostra confiança de cristians en Maria i el nostre agraïment ha de ser ple d’un amor que ens uneixi per seguir el seu camí com exemple de bondat i generositat.

Francesc Xavier de Dou

La setmana dia a dia

Dilluns, 9
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 10
Catequesi d'Advent a les 7 del vespre

Dissabte, 14
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 15
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Nadal. S'acaba participant de l’eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Temps d’Advent i de Nadal

Els nostres són dies agitats, socialment i políticament, i ens deixen poc espai per a la reflexió personal o comunitària. Són moments d’una certa foscor en què a tots ens costa saber on som i trobar elements que ens ajudin a orientar-nos. És una foscor estranya, no habitual, emboirada, lluny de les nits serenes que permeten veure les estrelles, és una foscor freda que neguiteja, una foscor de durada imprevisible, plena de crits, tal vegada d’amenaces, que sembren angoixa i que allunyen l’esperança. Malauradament, hem acabat perdent el sentit d’una paraula que hauria de ser sempre present i sustentar qualsevol tipus de relació humana: el diàleg.

El diàleg implica una actitud humana, una actitud que s’obre als altres per aprofundir-ne el coneixement, una actitud que ens disposa, al mateix temps, a ser interpel•lats pels que no pensen com nosaltres, i que reposa en la convicció que la realitat, qualsevol realitat, té moltes arestes i vessants que nosaltres tot sols no podem abraçar. Els qui ho saben tot, els prepotents, els qui no toleren que se’ls doni cap lliçó, no podran dialogar mai, com tampoc ho podran fer els que imposen condicions prèvies al diàleg. Usen la paraula diàleg, però en realitat la seva actitud és la d’un mercader qualsevol, que negocia confiant en poder treure’n un benefici propi. Però dialogar no és negociar.

La comunitat cristiana, en aquest temps, celebra el Misteri del naixement de Jesús. Aquesta festivitat convida a descobrir la ferma voluntat de Déu d’apropar-se a la humanitat, de parlar-hi, de dialogar, d’obrir-se a qualsevol persona de bona voluntat, d’anunciar arreu que ens podem alliberar de la foscor en la qual ens trobem. El Nou Testament ens presenta Jesús com la Paraula de Déu feta humanitat, fent-se com un de nosaltres, oblidant-se de la seva condició divina, habitant entre nosaltres per fer més comprensible Déu. També el naixement de Jesús es produí de nit, quan era fosc, recordant-nos que aquesta és la nostra condició humana, la de caminar a les palpentes, la de cercar a poc a poc el sentit de la vida, la de viure amb l’esperança i amb la il·lusió de trobar la llum, si encara és possible.

En la situació actual del nostre món, potser es fa difícil fer festa, perquè moltes estrelles semblen apagar-se. Maria tampoc tenia gens clar què estava passant amb la seva persona, però obre el seu cor, sap escoltar i acaba cantant la humilitat i la senzillesa de l’ésser humà. El diàleg vertader és una actitud humana davant els altres, que implica humilitat, silenci per a escoltar, acceptació de la nostra realitat limitada. Durant aquest temps d’Advent ens cal parar atenció a les lectures dels diumenges, perquè ens poden ajudar a desfer les nostres angoixes, els nostres prejudicis i entreveure la llum de la llibertat.

“Per a Déu no hi ha res impossible”. “No tingueu por”. “Alegreu-vos”.

Anton Ramon Sastre

Reflexions a la Paraula de Déu

“Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos”

“Germans, siguem conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.” Així comença la segona lectura d’avui, de la carta de Sant Pau als cristians de Roma.

L’Evangeli diu: “Vetlleu”. “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.

I la primera lectura, del Llibre d’Isaïes, diu: “Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyi els seus camins i seguim les seves rutes.”
Amb aquestes lectures, avui, primer diumenge de desembre, comencem el temps d’Advent, a la vegada que iniciem un nou any litúrgic. Tot preparant-nos pel Nadal, podem prendre-ho com una invitació a fer una sacsejada a la nostra vida, a treure’ns de sobre la indiferència, la rutina i la passivitat que ens fa viure adormits i preguntar-nos què és el que estem descuidant, què és el que hem de canviar, a què hem de dedicar més atenció i més temps.

Les respostes a les preguntes ens portaran, ben segur, al convenciment que necessitem renovar-nos i estar més vigilants com ens diu l’Evangeli, que significa seguir a Jesús, estimar allò que Ell va estimar, conformar la nostra vida a la vida de Jesús.

Així, doncs vigilants i conscients dels moments que vivim, amb una gran crisi social i mediambiental a tot el planeta; l’Advent pot ser un bon moment per fer la conversió ecològica a que ens convida el Papa Francesc a la “Laudato Si”.

Apostem por un altre estil de vida, deixem el desig de comprar i consumir, sortim de nosaltres mateixos i dels nostres particulars interessos i siguem capaços de sentir que ens necessitem uns als altres, que tenim responsabilitat en la vida dels altres i en el món, i siguem valents, comencem amb petits gestos de la nostra vida quotidiana, amb fe en l’amor de Déu i ajudats per la pregària, lluitem per un món nou, on es respecti la natura, hi càpiga tothom amb una vida digna, sense injustícies ni opressions, on es respectin els drets de totes les persones i totes elles tinguin cobertes les necessitats bàsiques.

Maite Cura