31 d’octubre 2019

Les festivitats de Tots Sants i dels Fidels Difunts

Són celebracions de l’Església que es remunten al segle VII quan ja se celebrava en record de tots els màrtirs, fins que el papa Gregori III va dedicar una capella a Tots els Sants a la basílica de Sant Pere i l’any 835 la festa de Tots els Màrtirs va passar a ser la de Tots els Sants o, com se la coneix actualment, Tots Sants.

Es tracta d’unes festes molt arrelades al poble. La coneguda cançó “Quan els sants vagin marxant” en la qual manifestem “Oh Senyor també vull ser-hi”, expressa el nostre anhel de salvació, però, una cosa són els sants i una altra més humana són els difunts, festa que ens agermana definitivament a tots. La tradició popular de visitar els cementiris per retre homenatge als nostres difunts és del tot entranyable.

29 d’octubre 2019

Trobada Mensual de la Comunitat

Aquesta trobada, com tots recordem, és la que va haver de ser suspesa el passat dia 14 a causa de les dificultats de mobilitat a Barcelona, produïdes per la resposta ciutadana a la recentment apareguda sentència del Tribunal Suprem.

La recuperem dilluns dia 4 de novembre a les 8 del vespre.

El tema, com ja havíem anunciat, serà “Com des de les comunitats cristianes podem treballar per un món més ecològic “. L’exposició anirà a càrrec de Mn Josep M. Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i de la Sra. Maria Bargalló, responsable i coordinadora del projecte de Justícia i Pau anomenat “Xarxa de parròquies ecosolidàries"

28 d’octubre 2019

Reflexió que ha fet el Consell Pastoral de la Comunitat de Sant Ildefons un cop coneguda la sentència del judici al qual han estat sotmesos els dirigents socials i polítics catalans, acusats dels fets que es van produir a Catalunya els mesos de setembre i octubre del 2017

Davant d'aquesta sentència, com a comunitat cristiana, no ens en podem desentendre, i convidem a tots els membres de la comunitat, independentment de quines siguin les seves posicions polítiques, a fer una reflexió creient.

Nosaltres, com a Consell pastoral, tenim la gosadia d’aportar alguns punts a aquesta reflexió amb la intenció de contribuir-hi. Una reflexió que no pretén substituir les que es puguin fer des de la política, la sociologia, l’economia o la cultura:

1 És necessari, en primer lloc, pregar. Una pregària que no vol ser evasiva, sinó tot el contrari, pregària per la qual demanem a Déu que ens ajudi a tenir una mirada lúcida, sobre la realitat. Sabem que davant de qualsevol fet, i molt més quan aquest fet afecta la vida i el futur del nostre país, és impossible ser imparcial. Tots estem condicionats per la nostra història -tant col•lectiva com personal- per les nostres vivències , per la nostra visió del món, en el camp de l’economia, de la cultura etc. Per aquest motiu, és important pregar perquè, al màxim possible, sapiguem discernir i no ens deixem portar per ressentiments, ànsies de venjança, etc.
Hem de demanar que les nostres accions i pensaments estiguin inspirats per la justícia, la veritat, la llibertat, la fraternitat, fonaments de la veritable pau.

2 En fer una valoració de la sentència ens hem de preguntar si és JUSTA. Cal distingir entre justícia i legalitat.
La justícia és una virtut cardinal. Per als creients, el fonament de la justícia humana és la creació divina. Déu ha estimat, ha volgut i ha creat l'home i la dona com a subjectes de dret inalienable i qui ofèn aquest dret ofèn Déu. Déu fa justícia amb tot aquell que es perd: perdona, rehabilita, estima i torna justos. És per la gràcia d'aquesta seva justícia salvadora que la humanitat és capaç d'expressar justícia, bondat, amor i perdó.
Les lleis són el conjunt de normes que regeixen la vida, la convivència d’una societat. Regulen el bé comú. Castiguen el qui és
dolent. En una societat democràtica les lleis són promogudes per mitjà d’òrgans legislatius, escollits per la població. Sense menystenir el valor de la llei, important en tota societat, aquesta no sempre pot regular-ne justament la seva.
No és la nostra intenció denunciar aquesta sentència qualificant-la d’il•legal (per bé que són molts els professionals del dret que denuncien que no s’han complert tots els requisits legals) però sí que podem dubtar seriosament que sigui justa.
La història ens diu que al llarg dels segles, s’han aplicat sentències legals (seguint la jurisdicció del moment) però que eren totalment injustes. És el cas paradigmàtic de la condemna de Sòcrates, i per als creients la mort en creu de Jesús. Jesús, l’home just, fou sentenciat a mort, segons la llei. El mateix Jesús es va mostrar crític amb la llei... La llei s’ha fet per l’home i no l’home per la llei.
En el cas que ens ocupa, tenim la sospita que els jutges han volgut donar una sentència que fos exemplificadora. Aquí cal recordar les paraules de Caifàs que van motivar la sentència contra Jesús: ¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? (Jn 11, 50).
En els Fets dels Apòstols llegim: Pere i els apòstols respongueren: -Cal obeir Déu abans que els homes (Ac 5,29)

3 El judici i ara la sentència no tan sols no han solucionat el conflicte entre Catalunya i Espanya -conflicte que no és nou, existeix de fa segles- sinó que l’han agreujat encara més.
És per aquest motiu que demanem a totes les parts implicades que encetin un camí nou, basat en el diàleg sincer, sense condicions prèvies, a partir del qual, amb honestedat, es puguin trobar camins imaginatius d’enteniment, en el qual no es busqui vèncer el contrincant, sinó que es cerqui per damunt de tot el bé comú,
Que es reconegui el dret d’autodeterminació dels pobles, com ha estat reconegut en democràcies avançades com les del Regne Unit i Canadà.
Que els mitjans de comunicació, cerquin per damunt de tot informar honestament l’opinió pública sobre la realitat de Catalunya i no presentin el nostre país com un escenari de violència i intolerància.
Que els polítics no utilitzin el conflicte català com una oportunitat de cercar vots. Que tots els membres de les nostres institucions, defensant el seus legítims projectes polítics, cerquin per damunt de tot camins de solució i no de confrontació.
A la societat catalana li demanem, i ens demanem, que continuem essent una societat pacifica que rebutja tota mena de violència vingui d’on vingui.
Aquests darrers dies, desprès de manifestacions pacifiques per les quals es mostrava el rebuig per la sentència, s’han produït a diversos llocs del país, aldarulls, i confrontacions violentes entre alguns manifestants i la policia (mossos d’esquadra i policia nacional). Conflictes que han acabat amb persones ferides i detingudes. Demanem que s’investiguin a fons les actuacions de tots el qui han participat en aquests actes, (manifestants i agents de policia) i que es revisin el protocols d’actuació de la policia.
Desitgem un ràpid restabliment a totes les persones (manifestants i policies) que han hagut de ser hospitalitzades com a conseqüència d’aquests fets. I demanem que siguin respectats tots els drets jurídics de les persones que han estat detingudes.
No es podrà aconseguir cap clima de diàleg i de cerca de camins de solució, mentre hi hagi dirigents socials i polítics a la presó o a l’exili; per aquest motiu demanem que es promogui una amnistia, que permeti reiniciar camins d’entesa.

4 Com a comunitat cristiana, demanem a l’Església catalana en general i als seus pastors en concret, bisbes i clergues, que ens esforcem, en el si de les nostres comunitats, a crear espais de diàleg i de pregària amb persones que, tenint sensibilitats polítiques diferents, ens sentim units per la fe en Jesucrist i per cercar, per damunt de tot, el bé, la justícia i la fraternitat, pilars que sostenen la veritable pau.

El Consell Pastoral

27 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Quan llegim la Paraula de Déu d’aquest diumenge, no fem més que rebre missatges sobre la veritable justícia. Aquella que enyorem tenir. El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres (Sir 35,12-14.16-18). El Senyor, jutge justíssim, ... m’assistia i em donà forces ... m’ha salvat de la gola del lleó (2Tm 4,6-8.16-18). Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit (Lc 18,9-14). Ens fa pensar en quantes contradiccions estem vivint en aquests temps convulsos. La més gran: tenir persones honorables tancades a la presó perquè han seguit el mandat del seu poble. Estan sent víctimes “d’homes de prestigi”, de fet d’uns mentiders que es deixen influir pels que manen i que també s’enalteixen a ells mateixos i s’entesten a humiliar tothom qui no pensa com ells.

Escrivim aquestes línies encara amb la panxa regirada per les imatges de violència als carrers de les nostres ciutats. Violència d’uns i d’altres. Això tampoc té res a veure amb la veritable justícia que proclamen les lectures d’avui. És, simplement la manifestació dels sentiments humans més baixos: ira, odi, venjança, enveja, ... Potser podríem fer com Sant Pau a la presó de Roma. Ningú el defensa, però ell té posada tota la confiança en Déu. Sovint, va bé escoltar altres pensadors. El Mahatma -ànima gran- Gandhi deia que la no violència és impossible sense humilitat (com deia la cita de Lc 18,14 de més amunt), que sempre que va actuar de manera no-violenta hi havia estat conduït i mantingut per la veu superior d’un poder invisible (ara, recorda la cita de 2Tm 4,17). Preguem a Déu, com ho fa el cobrador d’impostos: “Déu meu sigueu-me propici, que no soc digne de vos”.

El verset que acompanya l’Al·leluia tampoc deixa indiferent i és bo per posar punt i final, deixant-nos deures a fer: Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix, i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació (2Co 5,18).

Julià i Rosa

26 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La sessió s'acabarà participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Dilluns, 28
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 30

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

21 d’octubre 2019

Comunicat de la Comissió Permanent del Consell Pastoral

El dilluns 14 vàrem conèixer la sentència del Tribunal Suprem en la qual es condemnava per sedició els polítics i activistes socials, que ja fa gairebé dos anys que es troben patint presó, fins ara provisional, ara ja ferma. No per esperada, la sentència ens ha causat menys tristesa i menys indignació a molts.

Tristesa, perquè ens solidaritzem amb els empresonats i les seves famílies, persones que han manifestat sempre una gran solidesa en les seves conviccions, i també una coherència que han mantingut fins a les darreres conseqüències, encara que la seva perseverança els portés a la presó. I indignació, ja que la nostra percepció dels fets que han estat jutjats és molt diferent de la visió que ens presenta la lectura de la sentència. No cal dir que respectem les diferents opinions i visions que altres puguin tenir de l’actual situació política.

La nostra comunitat cristiana no es pot posar de perfil davant dels moments històrics que vivim. Per aquest motiu el Consell pastoral, dimarts vinent, estudiarà la conveniència de fer algun comunicat adreçat a tots els membres de la nostra comunitat i a tots els homes i dones de bona voluntat als quals pugui interessar.

Són nombroses les entitats d’Església que han fet públics diferents comunicats en què expressen la seva opinió davant dels fets que estem vivint, destaquem el comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense. Els bisbes afirmen, entre altres coses, que “cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus”. Però afegeixen que “creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei”. Segons els bisbes, “Catalunya no és una societat violenta, però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu”. En aquesta línia aposten per “la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada” i reemprendre “un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada”. Una situació imprescindible perquè “tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones” i “la recerca comuna de solucions negociades”.

També hem rebut la que han publicat diferents entitats d’Església, (entre altres Justícia i Pau, Fundació Joan Maragall, la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat, Grup Sant Jordi i altres) i la de l’Associació Cristianisme i segle XXI.

Per part nostra us convidem a tots a pregar per les persones que han estat condemnades, per les seves famílies i també perquè tots ens mantinguem ferms a l’hora de demanar als responsables polítics que no demorin més un diàleg sincer, sense condicions prèvies. Com ja s’ha dit abastament, ara és l’hora de la política amb majúscules.

La Comissió Permanent

20 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Pregar amb confiança

L’evangelista sant Lluc ens continua presentant a Jesús fent el seu camí cap a Jerusalem. Aquest viatge no és només geogràfic, Ell va a la Ciutat Santa a complir la voluntat del seu Pare. Durant la ruta, el Senyor anuncia la Bona Nova amb fets, i paraules. En el fragment que llegim avui, Jesús ens instrueix sobre un dels temes preferits per l’Evangelista Lluc, la necessitat de pregar insistentment.

Com li agrada al Senyor, ho fa amb pedagogia i per mitjà d’una paràbola. Paràbola que té dos protagonistes, un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. I una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El primer representa el pitjor del que es pot esperar d’una persona que té la missió d’impartir justícia. No tan sols no compleix amb el seu deure, sinó que amb la seva no actuació ajuda a perpetuar i a engrandir la injustícia envers el més febles. La vídua simbolitza la pobresa més absoluta, no té res i ningú li dona cap cop de mà, ni tan sols aquell, el jutge, que hauria de ser el defensor dels pobres.

La vídua aparentment no té res, però tal com se’ns descriu a la paràbola , posseeix quelcom més que béns materials, té la raó i la perseverança, i no es rendeix davant del mal, confia que la justícia vencerà la ignomínia.

L’ensenyament és clar. En primer lloc, mai ens hem de rendir davant de la injustícia, les forces del mal a vegades semblen que son fortins que no es poden derruir, però al final el que és just s’imposarà. Tinguem-ho present en els nostres dies.

En segon lloc, si el jutge sense entranyes al final s’ha de rendir davant la insistència del clam dels pobres, Déu que és amor i misericòrdia, defensor de pobres i vídues, mai deixarà a la seva sort els febles i indefensos. Jesús ens ho diu molt clar .¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat.

Pregar, no és sinònim de rebre regals, pregar vol dir posar-se davant de Déu, dialogar amb Ell, tot presentant-li , sense fissures, la nostra vida, posar-hi la confiança, amb la més absoluta seguretat que Ell no ens deixa.

Jesús, acaba el seu ensenyament amb unes paraules inquietants :“Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra? És una observació important, que ens interpel•la a tots. Creure significa posar la nostra confiança en Déu, que és molt més que ser una persona religiosa. La persona , només religiosa, segueix unes normes i participa a un culte. La persona creient, confia en Déu i prega. Jesús amb la seva vida i pregària ens ensenya a ser creients.

Josep m. Jubany

19 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup A) a partir de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda popularment com la Festa del Domund

Dilluns, 21
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Dimarts, 22

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dissabte, 26
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 27
Sessió de Catequesi Familiar mensual (Grup B) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. La sessió acabarà participant de l'eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

18 d’octubre 2019

Comunicats que han emès les darreres hores la Conferència Episcopal Tarraconense, diferents entitats cristianes i l’Associació Cristianisme al Segle XXI, arran de la recent sentència del Tribunal Suprem

Comunicat de la Conferència Episcopal Tarraconense davant l’actual situació social i política

En aquests darrers temps, la situació social i política del nostre país ha esdevingut força complexa. Són temps en què entreveure solucions es fa difícil perquè es produeix un atrinxerament en les pròpies posicions, amb desqualificacions sovintejades de l’altre. Les raons queden sotmeses sovint als sentiments de cadascú. Això dificulta una mirada serena sobre la realitat. Fàcilment tothom se sent ofès: hi ha el perill que el greuge sigui l’actitud dominant.

Catalunya no és una societat violenta, però constatem que en els darrers anys ha minvat la qualitat de la convivència per la via del refredament, de la ignorància o del menyspreu. Malgrat tot, la convivència és un bé preciós que cal salvaguardar: la persona és primer que la idea, la unitat preval sobre el conflicte, el tot per sobre de la part (cf. papa Francesc, Evangelii gaudium, 222-237) i, per això, l’instrument essencial és la paraula i, per tant, el diàleg esdevé fonamental.

Com a pastors de l'Església que peregrina a Catalunya, volem oferir una mirada des de l'Evangeli de Jesucrist i constatem l’existència de sentiments diferenciats i, sovint, barrejats entre les identitats espanyola i catalana. Tal com han mostrat els esdeveniments dels darrers anys, particularment les diverses eleccions, aquests sentiments es concreten en un ventall ampli d’opcions polítiques. Aquestes opcions es manifesten de manera diversa sobre la situació de Catalunya amb relació a l’Estat espanyol.

Els esdeveniments de l’any 2017 van comportar, entre d’altres coses, l’empresonament preventiu de nou persones, membres del Govern, càrrecs electes i dirigents socials catalans, i la sortida d’alguns altres a un país estranger. La presó preventiva ha durat gairebé dos anys, i l’hem viscuda amb la pena al cor pel que suposava per als presos i per a les seves famílies i amics. El judici dut a terme en el Tribunal Suprem durant aquest any 2019 i la posterior sentència, s’inscriuen en l’estat de coses que hem descrit anteriorment. El Tribunal ha dictat sentència i, encara que hi haguessin legítims recursos i es puguin fer valoracions distintes, cal respectar la sentència emanada del poder judicial d’un Estat de dret, així com les eventuals decisions que puguin venir dels tribunals europeus. En un estat democràtic, les lleis fonamentals que regulen el sistema polític i que han estat votades i aprovades pels ciutadans, constitueixen un referent bàsic de l’ordenament social.

Creiem també que l’assoliment d’un recte ordre social que permeti el desenvolupament harmònic de tota la societat necessita alguna cosa més que l’aplicació de la llei. En el discurs d’obertura del Concili Vaticà II, el papa Sant Joan XXIII va afirmar que «és preferible fer servir el remei de la misericòrdia que no pas empunyar les armes de la severitat; i pensa que no és precisament condemnant […], com cal atendre a les necessitats del nostre temps». Poc més endavant indica com els homes i dones d'avui «cada dia estan més convençuts que la dignitat de la persona i la seva deguda perfecció són uns valors essencials». (Al•locució GaudetMaterEcclesia, de l’11 d’octubre de 1962, núm. 7).

Per a poder viure això, és necessari, en primer lloc, que s'apliqui la via de la misericòrdia per tal de desactivar la tensió acumulada aquests darrers anys i retornar a l’únic camí possible: un seriós camí de diàleg entre els governs espanyol i català que permeti anar trobant una solució política adequada, sabent que dialogar significa renunciar en part al que un voldria per tal d’aproximar-se a l’altre i imaginar entre tots una solució satisfactòria.

En segon lloc, es tracta de retornar al poble el sentit de futur, de donar a les persones un horitzó que dissipi la sensació que no hi ha camins per on tirar. Tot projecte humà se sosté sobre l’adhesió lliure i democràtica de les persones. Cal convèncer i persuadir, cal el debat polític i social respectuós, cal l’intercanvi d’opinions i la recerca comuna de solucions negociades.

En tercer lloc, es tracta de construir una societat justa, solidària, respectuosa de la igualtat de les persones, propera als qui passen necessitat, que s’inscrigui en el món global i no es refugiï en un petit món local. La societat catalana ha de treure fora les grans energies que posseeix de creativitat i innovació, de proximitat als qui vénen de lluny, de foment de l’educació i del teixit cultural i associatiu que la caracteritza.

El papa Francesc, en el missatge urbi et orbi del dia de Pasqua d’enguany (21 abril 2019), afirmava: «que davant els nombrosos sofriments del nostre temps, el Senyor de la vida no ens trobi freds ni indiferents. Que faci de nosaltres constructors de ponts i no de murs». I pregava perquè Jesús ressuscitat «obri els nostres cors» a les necessitats «dels indefensos, dels pobres, els sense feina, els marginats, els qui truquen a la nostra porta a la recerca de pa, d’un refugi o a la recerca de la seva dignitat».

Els Bisbes de Catalunya 14 d’octubre de 2019

Comunicat d’entitats cristianes davant de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans

Les entitats cristianes sotasignades, davant la sentència del Tribunal Suprem que condemna a diferents líders socials i polítics catalans, volem expressar el següent:
1. Considerem que aquesta sentència és un greu atemptat als principis democràtics essencials de la nostra societat i una greu violació de drets humans dels afectats, tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d’una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals comeses en el procediment, tal i com ha dictaminat el Grup de Treball sobre detencions arbitràries del Consell de Drets Humans les Nacions Unides i han denunciat múltiples ONG nacionals i internacionals de drets humans (Federació Internacional de Drets Humans, EuromedRights, Amnistia Internacional, Organització Mundial contra la Tortura, Federació Internacional de Cristians per l’Abolició de la Tortura, Front LineDefenders...)

2. Al nostre parer, aquesta sentència és un seriós pas enrere per a la resolució del conflicte polític que afecta a Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia. Per això, com a entitats compromeses en el servei a la societat, ens
sumarem a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin un rebuig a aquesta decisió judicial. Així mateix, fem una crida a les institucions polítiques de l’Estat per tal que cerquin una solució jurídica que porti a l’excarceració de les persones injustament condemnades, que permeti afavorir un clima de diàleg per afrontar el conflicte polític existent.

3. Expressem la nostra profunda preocupació i decepció perquè les reiterades crides al diàleg dels darrers anys no hagin donat cap fruit. Lamentem que no hagi estat possible "avançar en el camí del diàleg i de l’entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau" (Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de maig de 2017).

4. Per tot això, reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d’aquesta situació i s’iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora d’aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pau social (“És hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions”. Papa Francesc, EvangeliiGaudium, 239).

Barcelona, 14 d’octubre de 2019

Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació, Escola Pia de Catalunya, Federació de Cristians de Catalunya, Fundació Educativa Cor de Maria, Fundació Educativa Dominiques de l’Anunciata del Pare Coll, Fundació Joan Maragall, Fundació Vedruna Catalunya Educació, Grup de Juristes Roda Ventura, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Catalunya, Lliga Mare de Déu de Montserrat, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Comunicat de l’Associació Cristianisme al Segle XXI davant la sentència del Tribunal Suprem

L’Associació Cristianisme al Segle XXI expressa el seu rebuig absolut a una sentencia que criminalitza uns fets on s’expressava de forma totalment pacífica i no violenta el desig de les persones de poder exercir els seus drets. Considerem que la condemna d’unes persones, que no van fer altra cosa que complir el mandat democràtic pel qual van resultar escollides, així com dels líders socials que els van secundar, és injusta i reflecteix el fracàs absolut de la política portada a terme pels responsables de la majoria de partits d’àmbit estatal.

L'aplicació de les penes màximes, sense cap diferència ni matisació jurídica, a més de ser clarament desproporcionada, indica fins a quin punt el T.S. ha volgut interpretar erròniament la llei amb la màxima duresa, com a càstig i venjança contra tot el moviment independentista.

Demanem a la classe política la immediata obertura d’un diàleg constructiu que faciliti, en primer lloc, el retorn a casa seva de les persones injustament condemnades i, en segon lloc, l’establiment d’una taula de negociació on es considerin les legítimes aspiracions del poble català.

15 d’octubre de 2019 La Junta Directiva de Cristianisme al Segle XXI

15 d’octubre 2019

Cinquantè aniversari de l’Esplai Sant Ildefons

Com ja havíem anunciat el proper dissabte 19 d'octubre a les 7 de la tarda els responsables de l’Esplai ens conviden a participar de la festa de celebració que faran al parc Moragues.

Com a comunitat ens sentim orgullosos d’aquesta efemèrides i els hem de felicitar i felicitar-nos per la continuïtat de tants anys i per tot el que han sembrat en el cor dels infants i joves en un moment de les seves vides que no oblidaran mai.

14 d’octubre 2019

Suspesa la Trobada Mensual de la Comunitat d'avui dia 14 a les 8 del vespre

Donades les dificultats dels ponents per arribar a la Parròquia, s'ha decidit suspendre la Trobada d'avui.

Informarem quan tinguem la nova data.

13 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Naaman, informat per la serventa israelita de la seva dona, procurà que el rei arameu demanés al rei d’Israel poder visitar un profeta (Eliseu), que el curés de la lepra. Per això portava amb ell grans riqueses com a agraïment. I s’irrità quan Eliseu li indicà simplement que es banyés al Jordà set vegades, com si els rius de Damasc valguessin menys que els d’Israel, va dir indignat. Aquest relat és la part prèvia (2Re 5, 1-13) a la primera lectura (2Re 5, 14-17), en dóna el context i la fa més entenedora. Naaman cedeix, fa els banys al Jordà i queda net de la lepra. Torna a la casa d’Eliseu i proclama ara la seva fe en el Déu d’Israel, fe sobrevinguda, en viure el prodigi de la curació, i vol lliurar a Eliseu un present de gratitud, que el profeta no accepta. Finalment, Naaman es compromet, fruit de la seva nova fe, que “no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor” (2Re 5, 17).La fe al capdavall l’ha salvat, malgrat que d’entrada buscava només la guarició, i desconfiava dels mitjans emprats per Eliseu. Així, per contrapunt, s’il·lumina el relat de l’evangeli. Els deu leprosos, a diferència de Naaman, tenen fe prèvia en Jesús que, tot i de lluny estant, els podrà guarir, com vulgui. I segueixen, per tant, la seva ordre sense discutir-la: “Aneu a presentar-vos als sacerdots” (Lc 17, 14). I quedaren purs de la lepra. Però no tots foren agraïts. Només un dels deu tornà glorificant Déu, es prosternà davant Jesús i li donava gràcies (Lc 17, 14-16). Era samarità, estranger (Lc 17, 16-18), precisament com ho era l’arameu Naaman guarit pel profeta Eliseu. És aquest samarità qui rep la sentència de Jesús: “Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat” (Lc 17, 19).

I Pau, a la segona lectura, encadenat com un malfactor per l’anunci de l’evangeli de Jesucrist, suporta tot el sofriment pel bé dels elegits, perquè obtinguin la salvació (2Tm 2, 8-10). I és cert, fidedigne (= digne de fe) el que diu (2Tm 2, 11): “... si som constants en les proves, també regnarem amb ell ... però ell continua fidel si nosaltres no li som fidels” (2Tm 2, 12-13). Dóna’ns la fe salvadora i constància en les proves. I la confiança profunda que, tot i la nostra infidelitat, et mantindràs sempre fidel, Senyor!

Esperem una propera sentència política, que no serà salvadora per al país. El salvarà la nostra constància, moguda per una confiança tenaç, amb saviesa i sense por. Que prevalgui la justícia! Sempre sense violència, fem possible la pau, la concòrdia.

Jordi Cors

12 d’octubre 2019

Trobada mensual d'octubre: Laudato si

Desprès del parèntesi de l’estiu, poc a poc, reiniciem les activitats del curs i amb elles les trobades mensuals de la comunitat.

La primera serà el proper dilluns dia 14 d’octubre a les 8 del vespre. El tema que ens exposaran serà “Com des de les comunitats cristianes podem treballar per un món més ecològic “. L’exposició anirà a càrrec de Mn Josep M Fisa, delegat episcopal de Justícia i Pau i de la Sra. Maria Bargalló, responsable i coordinadora del projecte de Justícia i Pau anomenat “ Xarxa de Parròquies EcoSolidàries".

Tots coincidirem que un dels problemes més greus al que s’enfronta el nostre món és la degradació ecològica del nostre planeta. Justícia i Pau impulsa una "Xarxa de Parròquies EcoSolidàries" per promoure, en àmbits cristians, el model de persona i de societat justa, solidària i respectuosa amb la natura que reclama l’encíclica “Laudato si”.

El Consell Pastoral va valorar que seria bo conèixer aquest projecte a la vegada que la comunitat pogués fes una reflexió a partir de la important encíclica “Laudato si” del Papa Francesc, encíclica que per alguns és molt desconeguda.

Al marge del tema d’aquesta trobada i segons els fets polítics que puguin haver succeït, si es creu convenient, es farà una reflexió des de l’Evangeli de quina ha de ser la resposta de la comunitat de Sant Ildefons davant els moments que viu el nostre País.

11 d’octubre 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 14
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Trobada Mensual de la Comunitat a les 8 del vespre

Dimecres, 16

Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 19

Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 20
Sessió de Catequesi familiar mensual (Grup A) a partit de 3/4 d'11 del matí. El tema a tractar serà: Tots Sants. S'acaba participant de l'Eucaristia d'1/4 d'1 del migdia

Jornada Mundial per l'evangelització dels pobles, coneguda popularment con Festa del Domund

10 d’octubre 2019

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (i 10)

qualitat de vida en les ciutats té molt a veure amb el transport, que sol ser causa de grans sofriments per als habitants. En les ciutats hi circulen molts automòbils utilitzats per una o dues persones, amb la qual cosa el trànsit es fa complicat, el nivell de contaminació és alt, es consumeixen quantitats enormes d’energia no renovable i es fa necessària la construcció de més autopistes i llocs d’estacionament que perjudiquen la trama urbana. Molts especialistes coincideixen en la necessitat de prioritzar el transport públic. Però algunes mesures necessàries difícilment seran pacíficament acceptades per la societat sense una millora substancial d’aquest transport, que en moltes ciutats significa un tracte indigne a les persones a causa de l’aglomeració, la incomoditat o la baixa freqüència dels serveis i la inseguretat.

Quin tipus de món volem deixar als qui ens succeiran, als infants que estan creixent? Aquesta pregunta no afecta sols l’ambient de manera aïllada, perquè no es pot plantejar la qüestió de forma fragmentària. Quan ens interroguem pel món que volem deixar, entenem sobretot la seva orientació general, el seu sentit, els seus valors. Si no està bategant aquesta pregunta de fons, no crec que les nostres preocupacions ecològiques puguin aconseguir efectes importants. Però si aquesta pregunta es planteja amb valentia, ens porta inexorablement a altres qüestionaments molt directes: Per què passem per aquest món?, per a què hem vingut a aquesta vida?, per a què treballem i lluitem?, per a què ens necessita aquesta terra? Per això, ja no n’hi ha prou de dir que hem de preocupar-nos per les futures generacions. Es requereix advertir que el que està en joc és la nostra pròpia dignitat. Som nosaltres els primers interessats a deixar un planeta habitable per a la humanitat que ens succeirà. És un drama per a nosaltres mateixos, perquè això posa en crisi el sentit del propi pas per aquesta terra.

L’amor, ple de petits gestos de cura mútua, és també civil i polític, i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor. L’amor a la societat i el compromís pel bé comú són una forma excel·lent de la caritat, que no sols afecta les relacions entre els individus, sinó «les macro-relacions, com les relacions socials, econòmiques i polítiques». Per això, l’Església va proposar al món l’ideal d’una «civilització de l’amor». L’amor social és la clau d’un autèntic desenvolupament: «Per a plasmar una societat més humana, més digna de la persona, és necessari revalorar l’amor en la vida social –a nivell polític, econòmic, cultural–, fent-ne la norma constant i suprema de l’acció». En aquest marc, juntament amb la importància dels petits gestos quotidians, l’amor social ens mou a pensar en grans estratègies que aturin eficaçment la degradació ambiental i encoratgin una cultura de la protecció que impregni tota la societat. Quan algú reconeix la crida de Déu a intervenir juntament amb els altres en aquestes dinàmiques socials, ha de recordar que això és part de la seva espiritualitat, que és exercici de la caritat i que d’aquesta manera madura i se santifica.

Papa Francesc

08 d’octubre 2019

L'Esplai de Sant Ildefons

Enguany celebrem els cinquanta anys d’existència de l’Esplai Sant Ildefons. Hem de donar les gràcies a tots els pares i mares de la Comunitat que des del seu inici van creure que per als seus fills i filles l’Esplai era una molt bona opció per iniciar-se en el coneixement de la natura; i també hem de donar les gràcies als monitors i monitores que han fet possible que els infants creixin amb els valors humans necessaris per afrontar el futur que tenen per davant.

Tot això no hagués estat possible sense l'esforç dels primers pares que van treballar de valent per fer de la Masia del Padrós, a Castellterçol, un lloc habitable (estava en ruïna quan van començar a arreglar-la) per poder fer excursions de cap de setmana, colònies d'estiu, especialment per als més petits, i trobades familiars a les quals no faltava mai Mossèn Ignasi Cases, ànima i impulsor d'aquesta aventura.

L'Esplai de Sant Ildefons ha anat canviant al llarg dels anys, com correspon a qualsevol entitat social. Ben segur que a l'inici i les primeres dècades hi havia un component que potser avui no hi és, o si més no, no és prioritari; em refereixo a la dualitat natura- religió, ja que sempre que hi havia una trobada de cap de setmana al Padrós Mn. Cases hi celebrava la missa del diumenge amb una participació altíssima de tots els components de l’Esplai.

Això feia que, a més a més d'una creixença orientada a l’amor per la natura i per la vida que traspua dels boscos, també hi hagués la influència del coneixement i del creixement en la fe cristiana.

Un altre canvi important ha estat que, havent perdut la Masia del Padrós, ha calgut cercar altres indrets on fer les colònies, en especial, les dels més petits (els Trencapins).

Les colònies i els campaments sempre s’havien fet molt a prop de Barcelona. Recordo una vegada, cap als anys 1990, l’enorme discussió que es va plantejar en una reunió de pares, perquè els responsables de l'Esplai volien anar amb els Xerpes a Menorca !!!
Enguany els Mowglis (12 a 14 anys) han fet una ruta pel Cap de Creus, els Xerpes han fet un tros del Camí de Sant Jaume a Galícia (des d’Ourense) i els grans (Apostrofats) han anat... a Eslovènia !!!

No cal dir gran cosa més respecte de com ha canviat tot, tanmateix l'esperit de l'Esplai de Sant Ildefons continua fent que molts infants arribin a l’edat de plena adolescència conservant en el seu cor el llegat de persones que han col•laborat perquè aquest món on vivim sigui millor; i sense aquests infants, sense totes aquestes ànimes que van creixent en l'amor a la nostra Terra, el futur seria un forat negre sense retorn.

Donem gràcies a Déu per totes les persones que han treballat per l'Esplai de Sant Ildefons, que hi treballen i per als qui hi continuaran treballant; amb la confiança que aquesta tasca continuarà donant fruits abundosos i de bona qualitat.

Que aquests 50 anys que avui celebrem no siguin un tancament d’etapa, sinó un estímul per continuar la feina ben feta pel bé del nostre país.

Xavier Hernández, un pare de l'Esplai dels anys 80 - 90

06 d’octubre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Esclaus o lliures?

L’obra de Lluc té una estructura interna que no s’hauria de trencar. Si comencem el capítol 17 pel verset 5, perdem el sentit que l’autor dóna al text. Els versets 1-4 (omesos) ens donen el context d’allò que avui hem llegit. Parlen de l’escàndol que representen els marginats, els petits d’aquest món, però, també de qui el provoca: ai dels qui estan darrera l’explotació dels éssers humans i son responsables de l’empobriment dels altres. Els quatre primers versets també parlen del perdó com a condició “sine qua non” en les relacions humanes i per seguir Jesús.

Davant d’això, els deixebles fan una petició urgent: “Doneu-nos més fe”, suposant que en tenen, però la resposta de Jesús, “només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa…”, deixa entendre que no en tenen gens ni mica. Però, què és la fe? Potser, és el coneixement d’unes “veritats”? unes pràctiques rituals? o més aviat és una adhesió a la persona de Jesús, una convicció profunda que el seu missatge il•lumina totes les situacions i experiències? Si cadascú de nosaltres, la nostra humanitat, tinguéssim una fe menuda com un gra de mostassa, podríem moure les muntanyes de la duresa interior, de l’ego, i llançar tots els egos al mar. Se’ns mostra que perdonar és propi de la persona humana; tanmateix, si ens costa tant, vol dir que no ens estem desenvolupant harmoniosament d’acord amb les nostres arrels. Quan estimem, servim els altres, perdonem, som solidaris, estem fent el que hem de fer com a fills de Déu que som.

Les dues analogies que proposa Jesús parlen d’una societat en què els drets humans no hi són reconeguts :“Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat...” Lluny de justificar l’esclavitud és una constatació de la realitat d’aquells temps. Avui, l’esclavitud està abolida legalment, però continuen existint maneres desastroses d’esclavatge que fan feredat. Son esclaus d’avui tots els que passen d’un contracte temporal a un altre amb sous miserables, els humiliats, els que viuen sota el flagell de les injustícies…

Jesús acaba llançant una ironia: igualment vosaltres… digueu: “Som servents sense cap mèrit…” És com si digués, si voleu viure la vostra vida complint normes, considerant-vos esclaus, pitjor per vosaltres, tanmateix, en realitat esteu cridats a ser i a viure com a fills lliures del Pare.

Esther Bochita

03 d’octubre 2019

Laudato si, sobre la cura de la casa de tots (9)

D’altra banda, el creixement econòmic tendeix a produir automatismes i a homogeneïtzar, amb vista a simplificar procediments i a reduir costos. Per això és necessària una ecologia econòmica, capaç d’obligar a considerar la realitat de manera més àmplia. Perquè «la protecció del medi ambient haurà de constituir part integrant del procés de desenvolupament i no podrà considerar-se en forma aïllada». Però al mateix temps esdevé actual la necessitat imperiosa de l’humanisme, que per ell mateix convida els distints sabers, també l’econòmic, vers una mirada més integral i integradora. Avui l’anàlisi dels problemes ambientals és inseparable de l’anàlisi dels contextos humans, familiars, laborals, urbans, i de la relació de cada persona amb si mateixa, que genera una determinada manera de relacionar-se amb els altres i amb l’ambient. Hi ha una interacció entre els ecosistemes i entre els diversos mons de referència social, i així es mostra una vegada més que «el tot és superior a la part».

Juntament amb el patrimoni natural, hi ha un patrimoni històric, artístic i cultural, igualment amenaçat. És part de la identitat comuna d’un lloc i una base per a construir una ciutat habitable. No es tracta de destruir i de crear noves ciutats suposadament més ecològiques, on no sempre esdevé desitjable viure. Fa falta incorporar la història, la cultura i l’arquitectura d’un lloc, mantenint-ne la identitat original. Per això l’ecologia també suposa la cura de les riqueses culturals de la humanitat en el seu sentit més ampli. De manera més directa, reclama prestar atenció a les cultures locals a l’hora d’analitzar qüestions relacionades amb el medi ambient, posant en diàleg el llenguatge científico-tècnic amb el llenguatge popular. És la cultura no sols en el sentit dels monuments del passat, sinó especialment en el seu sentit viu, dinàmic i participatiu, que no pot excloure’s a l’hora de repensar la relació de l’ésser humà amb l’ambient.

Perquè pugui parlar-se d’un autèntic desenvolupament, caldrà assegurar que es produeixi una millora integral en la qualitat de vida humana, i això implica analitzar l’espai on transcorre l’existència de les persones. Els escenaris que ens envolten influeixen en la nostra manera de veure la vida, de sentir i d’actuar. Alhora, en la nostra habitació, en la nostra casa, en el nostre lloc de treball i en el nostre barri, usem l’ambient per a expressar la nostra identitat. Ens esforcem per adaptar-nos al medi, i quan l’ambient és desordenat, caòtic i carregat de contaminació visual i acústica, l’excés d’estímuls ens desafia a intentar configurar una identitat integrada i feliç.


02 d’octubre 2019

Cinquantè aniversari de l’Esplai Sant Ildefons

Cinquanta anys que han deixat molta empremta, milers d’infants i joves han participat de les diverses activitats organitzades per les desenes o potser centenars de monitors que s’han anat succeint al llarg dels anys. La seva tasca quotidiana de transmetre valors i actituds als infants i joves justifiquen tota la trajectòria d’aquests anys. A tots ells cal felicitar-los i donar-los unes gràcies ben expressives per tot allò que ha significat la seva vinculació continuada a la nostra comunitat.

També són moltes les famílies que en portar-hi els seus fills i filles s’hi han sentit acollides i s’han incorporat amb il·lusió a les iniciatives i han participat en moltes de les tasques, i principalment en els actes festius que s’han anat realitzant.

La Comunitat els ha donat des del primer dia suport material i humà; des d’aquest punt de vista és obligat recordar la casa de colònies del Padrós de Castellterçol, reconeguda per la Conselleria de Joventut de la Generalitat de Catalunya com una de les millors. Cal recordar i reconèixer tota la dedicació i l’esforç que hi van esmerçar Mn. Ignasi Cases amb el seu patronat, mentre va ser possible fins que es va exhaurir la llicència de la família que va deixar la casa durant molts anys.

Ara, cinquanta anys després, el centre d’Esplai Sant Ildefons és una realitat consolidada, amb un reconeixement social important.

Els monitors actuals ens ho comuniquen amb aquesta nota que ens han fet arribar:

Ja hem començat el curs 19-20 i aquest any estem de celebració!

Com ja sabreu l'Esplai fa 50 anys i al llarg d'aquest any hem organitzat un parell d'activitats per tal de celebrar-ho.

La primera serà el 19 d'octubre al parc Moragues, convidem a que la gent de la parròquia s'animi a venir a berenar amb nosaltres a les 19h de la tarda just després de l'esplai. Es celebraran uns quants parlaments i tot seguit tindrem la companyia d'una persona que animarà la tarda.

El dia 25 d'abril farem una sortida a la masia del Padrós, antiga casa de colònies de l'Esplai, on gaudirem d'un dinar totes les famílies i persones implicades a l'esplai durant tots aquests anys.

Us esperem el dia 19!!!

Atentament,

Esplai Sant Ildefons

01 d’octubre 2019

10 anys de blog

Avui, dia 1 d’octubre, fa 10 anysque es va obrir aquest blog de la comunitat cristiana de Sant Ildefons. En aquests anys s’han publicat unes 2.500 entrades i s’han visualitzat més de 270.000 pàgines, i es pot accedir a vídeos i imatges de la història recent dela nostra parròquia, així com a la majoria d'escrits del Full Informatiu.

Per celebrar aquest desè aniversari , el blog ha publicat en 10 entrades una selecció de punts de l’encíclica Laudato si, sobre la cura de la casa de tots. Cada dijous, des del 8 d’agost fins el 10 d’octubre, han anat apareixent i apareixeran aquests extractes que ens poden ajudar a conèixer el pensament de l’Església sobre la crisi climàtica,el model de societat i el sistema productiu existent.