29 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Seguir Jesús en la seva veu profètica comporta un compromís de la nostra vida en tots els àmbits que ens demana estar sempre en camí. Quan ja tenim la vida feta, ens costa de fer canvis perquè ja som grans; i quan som més joves també hi ha dificultats perquè tenim molts projectes il•lusionats i configurar-los a la vida del Mestre és costós.
Tanmateix el cristià ha de saber caminar constantment en el profetisme que li és propi, entès com a denúncia de les injustícies, defensa dels qui no compten en aquest món i del malbaratament que fem de recursos i mitjans materials, amb poc respecte pel planeta Terra. El món occidental ric, s’ha lliurat al lucre, al bon viure i a l’egoisme, que ens impossibilita a veure-hi més enllà del nostre curt camp visual i que ens afecta a tots.

Jesús espera de nosaltres que el seguim decididament. S’ha després de tot. Ni tant sols té una llar on reposar el cansament. Solament desitja fer la voluntat de Déu, consistent en anunciar i construir el seu Regne. Un Regne que consisteix en l’ajuda a totes les persones que ho necessiten. Un Regne de pau, de justícia i d’amor, encarat al servei dels altres, que vol dir desprendre’s dels nostres egoismes i limitacions. Jesús coneix la nostra fe limitada i la nostra feblesa però espera de nosaltres l’esforç fet amb sinceritat.

Tant el que li digué “ us seguiré pertot arreu on anireu “, com el que Jesús convida a seguir-lo “ Vine amb mi “ i finalment el que li digué “ Vinc amb vós “, posaren condicions: acomiadar-se, enterrar el pare. Jesús deixa clar que primer és anunciar amb el testimoniatge personal, la construcció del Regne.

Sap que demana fermesa, però també sap que les persones ens costa molt el compromís constant i decidit. Hi ha massa coses que ens ho impedeixen en la nostra manera de ser. Sempre, però, espera de nosaltres que anem avançant i caminant i sap que Déu Pare és una font inesgotable d’amor i de perdó. Això sí, ens vol servidors de les persones.

Que Crist ens hagi alliberat de l’esclavatge perquè ens vol lliures, com ens diu Sant Pau, no vol dir que la nostra condició humana no ens limiti. Ens exhorta a deixar-nos guiar per l’Esperit. Aquesta experiència de Fe no sempre és fàcil. Siguem doncs profetes, compromesos en l’anunci del Regne i demanem que l’Esperit Sant ens hi ajudi.

Ignasi Garcia i Clavel

28 de juny 2019

Renovació del Consell Pastoral

Tal com especifiquen els estatuts de la comunitat ha estat renovat un terç dels membres que componen el Consell Pastoral.

Després de tres anys de pertinença al Consell cessen reglamentàriament: Mercè Corbella, Marcel Coromines i Alegria Ripoll als quals agraïm la seva dedicació i les seves aportacions al llarg d’aquest temps.

Entren com a nous membres per als propers tres anys: Enriqueta Beascoa, Jordi Casacuberta, Griselda Gasulla i Imma Soler, als quals agraïm la seva disponibilitat i compromís amb les responsabilitats del Consell.

26 de juny 2019

L’Eucaristia compromet a favor dels pobres

El diumenge passat, l’Església celebàa la festa del Cos i Sang de Crist, dia conegut popularment com el Corpus Christi. En aquesta jornada se’ns convida a contemplar el misteri d’amor de l’Eucaristia.

Hi ha moltes tradicions populars que al llarg d’anys segles, s’han associat a aquesta festa. Tradicions com “l’ou com balla, les catifes de flors, les processons , no ens poden fer oblidar el sentit més genuí del que és l’Eucaristia. L’Eucaristia és per damunt de tot el sagrament de la Caritat, és aquest el títol que el papa Benet XVI, tot citat a sant Tomàs d’Aquino , va donar a la seva exhortació apostòlica dedicada a l’Eucaristia. L’Eucaristia celebrem l’amor que Jesús té per tots els homes i dones, l’amor fins a l’extrem, en ella ens dona el seu Cos i la seva sang.

Aquest aspecte de la Caritat, no pot ser negligit en cap moment per tots els qui cada diumenge ens reunim al voltar de l’altar per celebrar la Missa. El Catecisme de l’Església Catòlica diu ben explícitament : L’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang del Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en el més pobres, germans seus. (CEC1397).

En l’exhortació apostòlica del papa Benet XVI, dedicada a l’eucaristia, ens ensenya : L’aliment de la veritat ens impulsa a denunciar les situacions indignes de l’home, en les quals a causa de la injustícia i l’explotació mor per falta de menjar, i ens dóna nova força i ànim per treballar sense parar en la construcció de la civilització de l’amor. Els cristians han procurat des del principi compartir els seus béns (cf. Ac 4,32) i ajudar els pobres (cf. Rm 15,26). La col·lecta en les assemblees litúrgiques no solament ens ho recorda expressament, sinó que és també una necessitat molt actual. (SC 91).

Per aquest motiu, el dia de Corpus, Càritas diocesana celebra una de les dues col·lectes de durant l’any. La nostra aportació econòmica, és una de les maneres , no l’única, ni molt menys, de manifestar la nostra preocupació pel més necessitats. Un dels missatges que Càritas ens adreça és: “Els pobres són els descartats de la nostra societat”. Com diu repetidament Victòria Molins, els pobres fan nosa, o encara pitjor son invisibles. Personalment penso, ho escrit moltes vegades i ara ho repeteixo, el gran pecat de la nostra societat és utilitzar el nom dels pobres en va. Els polítics parlen dels pobres en les campanyes electorals, en els mítings , però tots sabem que la pobresa continua essent un dels problemes més greus de la nostra societat. L’Església tampoc està exempta de caure en aquesta temptació, quan per algun motiu, l’Església és criticada , sempre hi ha algú que ens recorda que som una institució que fem obres pels pobres. Ens fan nosa no els volem veure, però quan convé pels nostres interessos, aleshores ens omplim la boca amb el seu nom. Amb la col·lecta de Càritas, no solucionem ni molt menys tot el problema de la pobresa, problema que té molt d’estructural, però col·laborem amb una institució eclesial que s’esforça amb el seu treball, i dedicació a pal·liar els seus efectes.

I una observació important, quan aportem el nostre donatiu no podem restar tranquils, sinó que aquest gest de generositat, ens ha de fer pensar que haig de fer en la meva vida personal, professional, en la meva forma d’entendre la vida que sigui més coherent en l’Eucaristia que rebo cada diumenge.

Josep m Jubany

23 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Solemnitat del Cos i la Sang de Crist

Sovint en el nostre caminar defallim perquè ens manca l’aliment per continuar endavant. Espiritualment també podem pensar que si no rebem l’aliment necessari no creixem. En diverses ocasions el poble d’Israel va tenir l’experiència de com Déu els alimentava directament per poder continuar vivint la història de la Salvació. Així per exemple, el sacerdot Melquisedec portà el pa i el vi a Abraham. Déu proporcionà als israelites el manà que garantia la seva supervivència. El profeta Elias també va rebre menjar d’una manera misteriosa quan era a la muntanya de l’Horeb. Totes aquestes experiències explicades a l’Antic Testament anunciaven l’arribada del veritable pa de vida, Jesús l’autèntic aliment que ens aporta la força necessària per continuar la peregrinació de la nostra vida.

El do del pa de vida, que és Jesucrist, es concreta en el sagrament de l’eucaristia. És alhora el memorial del sacrifici a la creu i de la resurrecció, el signe d’una nova aliança establerta per Déu en la humanitat, l’aliment perdurable i la continuació de la presència de Jesús enmig nostre.

Com un pare que té cura dels seus fills, tu Déu nostre, ens dones l’aliment necessari per continuar el nostre camí.

Per saciar la nostra fam, no n’has tingut prou regalant-nos la creació sinó que ens has donat el teu fill com aliment per a la vida eterna.

Omples la nostra copa fins a vessar, amb el pa i el vi que hem de compartir.

No ens el podem quedar per nosaltres, així com tu ens alimentes nosaltres hem d’alimentar els nostres germans d’allò que necessiten. Siguem generosos i visquem la festa del Corpus Christi amb il•lusió i esperança.

Mireia Galobart

18 de juny 2019

L’estiu, temps de catequesi

Aquest passat diumenge es va celebrar l’Eucaristia de fi de curs de la catequesi familiar i el dilluns dia 3 varem finalitzar les sessions de la catequesi setmanal. Normalment el període de temps que va des que acaba un curs fins el començament del següent, l’anomenen : vacances. Ara bé, ens hauríem de replantejar aquesta denominació quan ens referim a la catequesi. Per paradoxal que sembli, el temps d’estiu és un moment propici per a la catequesi.

La catequesi és educació en la fe. Tots estarem d’acord que quan parlem d’educació d’infants i adolescents, en general, els responsables són els pares, l’escola i altres institucions educatives (esplai, escoltisme, grups esportius etc.) a on participin els nens i nenes. El mateix succeeix amb la catequesi.

Vull posar l’èmfasi en el mot educació, ja que sovint tenim una idea equivocada del que és la catequesi. La finalitat de la catequesi no és només l’aprenentatge d’uns continguts (la vida de Jesús, la doctrina cristiana, les pregàries, la moral etc. ). Catequitzar significa literalment fer ressonar, i més pròpiament que arribi al cor el missatge de Jesús . Catequesi és ajudar als creients a posar-se no sols en contacte , sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist.

Per assolir aquesta finalitat és del tot insuficient les sessions periòdiques de catequesi en la parròquia. Cal, i és imprescindible, el testimoni d’una vida familiar veritablement cristiana.

En el salm 78 llegim:“El que vam sentir i aprendre, allò que ens van contar els nostres pares, no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran després: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis.... Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyessin als seus fills, perquè ho coneguessin els qui vindran i els fills que naixeran després”.

Durant el curs les famílies van molt atrafegades i els horaris són molt dispars. Les vacances és un temps que conviuen més els pares amb els fills. Cal que s’aprofiti aquest període. La pregària conjunta, la participació en l’Eucaristia, la contemplació de la natura com a do de Déu, la visita turística a esglésies emblemàtiques, amb l’explicació del seu significat religiós, etc. Podem ser bons estris de catequesi.

I per damunt de tot el testimoni, amb fets i paraules dels pares. Testimoni que evidenciï que per a ells, conèixer i seguir a Jesús és un motiu d’esperança, de joia.

L’estiu, doncs, temps de vacances, i també temps de catequesi.

Josep m Jubany

16 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Festivitat de la Santíssima Trinitat

No ens cansaríem mai de llegir aquest meravellós poema de l’Antic Testament. “M’infantà com a primícia de tot el que ha fet”. “No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d’on brollen les aigües i jo ja existia”. “Jugava per tota la terra i compartia amb els humans les meves delícies”. És exquisit. Si en aquell llunyà món antic descriuen així la saviesa -amb majúscula: la Saviesa, perdó- i la veuen encarnada al món, què se n’ha fet? On és?

Al nostre entorn, tot és soroll. De tot se’n fa una causa de guerra. Els diaris, la televisió, la ràdio que escoltem quan al matí encara estem mig adormits, ... ens apedreguen amb notícies que ens fan mal. Sí, ens fan mal a l’ànima. Els interessos personals, “la poltrona”, han passat al davant de tot. Tant se’n fa del que la gent del poble diguem, pensem o votem. Tenim notícies de persones íntegres i pacífiques empresonades injustament. També, de bojos que metrallen innocents, de gent que mor de gana perquè algú impedeix que els arribi l’ajut que se’ls envia. De guerres, de terroristes, d’accidents, ... Soroll!

Què se n’ha fet de la Saviesa? De fet, tampoc cal córrer massa per trobar-la. Mirem els i les que a la nostra petita comunitat fan costat als malalts i tothom qui se sent dramàticament sol. Acostem-nos al Raval. Hi ha voluntaris – sí, voluntaris de veritat, que no cobren ni cerquen poltrones – que ajuden a la gent. Mirem a l’Amèrica Llatina. A més d’aprenents impresentables de dictador, trobarem laics i capellans treballant colze a colze per tirar endavant comunitats populars. Anem a ... tants llocs! Sempre hi trobarem gent bona, a qui no fan por les càrregues pesades. Gent il·luminada per l’Esperit. “L’Esperit de veritat que ens guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”, com diu l’Evangeli de Sant Joan.

Julià i Rosa

15 de juny 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 16
A partir d'1/4 d'11 del matí se celebrarà la cloenda d’aquest curs amb la participació conjunta dels dos grups de la Catequesi familiar, que acabarà com sempre amb la celebració de l’Eucaristia a 1/4 d’1 del migdia

Dia Pro Orantibus

Dimarts, 18
Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre

Dimecres, 19
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Diumenge, 23
Dia de la Caritat

13 de juny 2019

Enquesta Catequesi Familiar

El proper diumenge 16 de juny es celebrarà la darrera sessió de la Catequesi Familiar d'aquest curs i creiem que és hora de valorar com hem fet les coses i què podem millorar.

Es per això que us demanem a les mares i als pares de la Catequesi Familiar la vostra opinió i els vostres suggeriments.

Si cliqueu aquí accedireu al qüestionari que ens servirà per conèixer la vostra opinió.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i molt bon estiu !!!

09 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Pentecosta

Molts jueus havien peregrinat a Jerusalem per celebrar la festa de la Pentecosta. Cinquanta dies desprès de celebrar la pasqua jueva, els israelites donaven gràcies a Déu pels dons rebuts de la terra, i també recordaven l'Aliança que Déu establí en el Sinaí, per mitjà de Moisès, amb Israel. Els Apòstols durant aquella diada es trobaven reunits tots junts en una mateixa sala, encara estaven atemorits, tenien por, ja no tenien el Senyor físicament enmig d'ells, eren conscients que havien de ser testimonis de la Resurrecció, però no tenien esma, estaven plens de dubtes, eren homes de poc esperit.

L'Evangelista Lluc, gran narrador, ens explica amb imatge poètiques i suggerents, el fet extraordinari. De sobte vent i foc, inundaren la casa, i aquells homes reberen l'Esperit Sant. Ja no eren pobres d'esperit, sinó plens de l'Esperit Sant. A partir d'aquell moment tot canvià. De porucs, passaren a ser agosarats, de muts a testimoniar amb veu alta que el Crucificat havia ressuscitat. I com si això fos poc, es produí un altre prodigi, tots els forasters que havien anat a Jerusalem, els sentia parlar en la seva pròpia llengua.

L' Aliança del Sinaí, quedava substituïda per l'Aliança nova, una aliança per tots els homes, de qualsevol llengua, poble o condició social. El gran do que es rebia ja no eren els fruits de la terra, ara el do que Déu donà a tothom és l'Esperit Sant. En la Pentecosta es compleix el que Jesús els havia dit en el darrer sopar, " us enviaré, el Defensor, l'Esperit Sant".

Pentecosta, festa de l'Esperit Sant, l'Esperit de llibertat, l'esperit que reconeix la diversitat, l'esperit que capgira la por amb la gosadia, l'esperit que com el vent ho remou tot, que com el foc il•lumina, i ens dona força.

Pentecosta, tot és nou. L'Esperit és creador, tot ho renova, i enderroca tot allò que ens encadena a la monotonia, a la mediocritat, a ser esclaus de normes caduques. Ara és l'hora de l'Església, d'una comunitat que adori a Déu en Esperit i Veritat.

El dimecres vinent la nostra comunitat de sant Ildefons vol reviure la Pentecosta. Aquest és el motiu pel qual tots estem convocats, a les 8 del vespre, per pregar tot demanant : Esperit Sant, omple els nostres cors.

Tant de bo que no tanquem els nostres cors, i com els primers Apòstols, portem un alè d'aire nou, l'alè de l'Esperit Sant, a les nostres famílies, amics, institucions, església. El nostre món necessita d’aquest Esperit, que no oblidem, ell és el pare dels pobres.

Josep m Jubany

08 de juny 2019

La setmana dia a dia

Diumenge, 9
Celebració comunitària de la Unció dels malalts a la una del migdia

Dimecres, 12

Vetlla de Pregària, a les 8 del vespre

Dia de l'Acció Catòlica i de l'Apostolat Seglar

Divendres, 14
Concert de cloenda. Coral Mata de Jonc, a les 7 de la tarda

Dissabte, 15
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 16
A partir d'1/4 d'11 del matí se celebrarà la fi de curs de la Catequesi Familiar amb la participació conjunta dels dos grups

Dia Pro Orantibus

06 de juny 2019

Esperit Sant, omple els nostres cors

El proper dimecres dia 12, a les 8 del vespre, tindrà lloc a la capella del Santíssim de la nostra parròquia una pregrària a l'estil Taizé per viure més intensament la Pentecosta i per permetre que l'Esperit Sant ompli els nostres cors.

04 de juny 2019

La unció dels malalts

Diumenge vinent a la eucaristia de les 13'15, en la nostra comunitat s'administrarà el sagrament de la Unció dels malalts. És una celebració que no ens pot passar desapercebuda, i que té un sentit comunitari molt important. En ella s'ha de visualitzar el paper insubstituïble que tenen els malalts i les persones grans en la nostra parròquia.

Aquest sagrament té el seu fonament bíblic en la carta de Sant Jaume: Si entre vosaltres hi ha algú que està malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perquè l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta pregària, feta amb fe, salvarà el malalt: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi pogut cometre. (Jm 5, 14-15).

Com tots sabeu, durant molt segles aquest sagrament era conferit a persones que es trobaven a les portes de la mort, el seu nom ja era molt significatiu : Extrema unció. Fou el Concili Vaticà II qui va revaloritzar aquest sagrament, insistint que no era un sagrament de morts, ni tant sols de moribunds, sinó de vius. En la constitució sobre la sagrada litúrgia llegim: "l'Extrema Unció, que també es pot anomenar, i amb més encert "Unció dels malalts", no és només el sagrament d'aquells qui es troben en extrem perill de mort. Per això, el temps apropiat per a rebre-la certament ja ha arribat quan el fidel comença d'estar en perill de mort per malaltia o vellesa” (SC n 73). Cal felicitar la praxi actual d’administrar comunitàriament aquest sagrament.

Algunes reflexions que em suscita l'administració d'aquest sagrament.

Tots els qui per motius de salut veuen minvades les seves facultats, aquells que no poden portar una vida totalment autònoma i necessiten d’ajuts especials, tenen la possibilitat de donar un sentit a la seva situació: identificar-se amb el Crist sofrent. No hem de desitjar la malaltia, i tots tenim l'obligació de fer tot el que estigui al nostre abast per tenir una vida sana. Ara bé, quan aquesta és present, és un moment que podem identificar-nos amb aquell que va patir per tots nosaltres. Podem intensificar la nostra vida creient. (I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell, Rm 8, 17).

La malaltia i la vellesa també pot ser viscuda com un temps de gràcia. És quan millor ens podem adonar de la nostra fragilitat. Tots els que hem passat per moments greus de malaltia, ho sabem. T’adones de la teva petitesa, i agraeixes les atencions que reps de les persones que et rodegen i et cuiden. També és un moment per agrair a Déu tot el que d'Ell rebem, ja que som conscients de les nostres pròpies limitacions.

02 de juny 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

“Aclameu Déu amb entusiasme. (...) / Rei de reis a tot el món.” (Sl 46, 2-3). És el salm responsorial d’avui. Aquest diumenge, aclameu-lo per les seves meravelles, com ho són l’ascensió de Jesús al cel, que ens obre l’esperança de l’acolliment definitiu de l’home en la situació permanent de plenitud divina, i la promesa del proper do de l’Esperit. I Pau, en la segona lectura (Ef 1, 17-23), després del cant de lloança amb què comença la carta als efesis (Ef 1, 3-14), ens desclou la riquesa inabastable dels dons divins amb una pregària. Pregària espiritual, profunda, per tal que arribem a conèixer des de dins i a fons l’abundància i plenitud del que Déu atorga als creients en Jesucrist: “que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell (...), que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades (...) l’eficàcia de la seva força poderosa (...) amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel (...) Tot ho ha posat sota els seus peus, (...) té en totes les coses la plenitud.” (Ef 1, 17-20. 22-23).

La primera lectura, dels Fets dels Apòstols, i l’evangeli són obra de Lluc. Al final de l’evangeli i a l’inici dels Fets ens narra l’ascensió de Jesús. Abans, s’aparegué als apòstols durant 40 dies, parlant-los del Regne de Déu, i els confià la seva missió (Ac 1, 2-3), i els deia que “el Messias havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió per al perdó dels pecats” (Lc 24, 46-47). I, sobretot, els anuncià el do de l’Esperit: “la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.” (Ac 1, 4-5), “us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.” (Lc 24, 49), “quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, (...) fins als límits més llunyans de la terra.” (Ac 1, 8). I mentre els beneïa, s’enlairà davant d’ells. I se’n tornaren a Jerusalem plens d’alegria. Com nosaltres, agraïts d’aquesta entrada de l’home en la plenitud de Déu.

Jordi Cors

01 de juny 2019

La setmana dia a dia

Dilluns, 3
Catequesi setmanal d'infants de 6 a 1/4 de 8 del vespre

Darrera reunió del curs del Consell Arxiprestal Sarrià-Sant Gervasi a les 9 del vespre

Dimarts, 4
Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre

Dimecres, 5
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre

Dissabte, 8
Activitats de l'Agrupament Escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 9
Dia de l'Acció Catòlica i l'Apostolat Seglar