L’estiu, temps de catequesi

Aquest passat diumenge es va celebrar l’Eucaristia de fi de curs de la catequesi familiar i el dilluns dia 3 varem finalitzar les sessions de la catequesi setmanal. Normalment el període de temps que va des que acaba un curs fins el començament del següent, l’anomenen : vacances. Ara bé, ens hauríem de replantejar aquesta denominació quan ens referim a la catequesi. Per paradoxal que sembli, el temps d’estiu és un moment propici per a la catequesi.

La catequesi és educació en la fe. Tots estarem d’acord que quan parlem d’educació d’infants i adolescents, en general, els responsables són els pares, l’escola i altres institucions educatives (esplai, escoltisme, grups esportius etc.) a on participin els nens i nenes. El mateix succeeix amb la catequesi.

Vull posar l’èmfasi en el mot educació, ja que sovint tenim una idea equivocada del que és la catequesi. La finalitat de la catequesi no és només l’aprenentatge d’uns continguts (la vida de Jesús, la doctrina cristiana, les pregàries, la moral etc. ). Catequitzar significa literalment fer ressonar, i més pròpiament que arribi al cor el missatge de Jesús . Catequesi és ajudar als creients a posar-se no sols en contacte , sinó en comunió, en intimitat amb Jesucrist.

Per assolir aquesta finalitat és del tot insuficient les sessions periòdiques de catequesi en la parròquia. Cal, i és imprescindible, el testimoni d’una vida familiar veritablement cristiana.

En el salm 78 llegim:“El que vam sentir i aprendre, allò que ens van contar els nostres pares, no ho amagarem als nostres fills, i ells ho contaran als qui vindran després: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis.... Ell va manar als nostres pares que tot això ho ensenyessin als seus fills, perquè ho coneguessin els qui vindran i els fills que naixeran després”.

Durant el curs les famílies van molt atrafegades i els horaris són molt dispars. Les vacances és un temps que conviuen més els pares amb els fills. Cal que s’aprofiti aquest període. La pregària conjunta, la participació en l’Eucaristia, la contemplació de la natura com a do de Déu, la visita turística a esglésies emblemàtiques, amb l’explicació del seu significat religiós, etc. Podem ser bons estris de catequesi.

I per damunt de tot el testimoni, amb fets i paraules dels pares. Testimoni que evidenciï que per a ells, conèixer i seguir a Jesús és un motiu d’esperança, de joia.

L’estiu, doncs, temps de vacances, i també temps de catequesi.

Josep m Jubany