L’Eucaristia compromet a favor dels pobres

El diumenge passat, l’Església celebàa la festa del Cos i Sang de Crist, dia conegut popularment com el Corpus Christi. En aquesta jornada se’ns convida a contemplar el misteri d’amor de l’Eucaristia.

Hi ha moltes tradicions populars que al llarg d’anys segles, s’han associat a aquesta festa. Tradicions com “l’ou com balla, les catifes de flors, les processons , no ens poden fer oblidar el sentit més genuí del que és l’Eucaristia. L’Eucaristia és per damunt de tot el sagrament de la Caritat, és aquest el títol que el papa Benet XVI, tot citat a sant Tomàs d’Aquino , va donar a la seva exhortació apostòlica dedicada a l’Eucaristia. L’Eucaristia celebrem l’amor que Jesús té per tots els homes i dones, l’amor fins a l’extrem, en ella ens dona el seu Cos i la seva sang.

Aquest aspecte de la Caritat, no pot ser negligit en cap moment per tots els qui cada diumenge ens reunim al voltar de l’altar per celebrar la Missa. El Catecisme de l’Església Catòlica diu ben explícitament : L’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang del Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en el més pobres, germans seus. (CEC1397).

En l’exhortació apostòlica del papa Benet XVI, dedicada a l’eucaristia, ens ensenya : L’aliment de la veritat ens impulsa a denunciar les situacions indignes de l’home, en les quals a causa de la injustícia i l’explotació mor per falta de menjar, i ens dóna nova força i ànim per treballar sense parar en la construcció de la civilització de l’amor. Els cristians han procurat des del principi compartir els seus béns (cf. Ac 4,32) i ajudar els pobres (cf. Rm 15,26). La col·lecta en les assemblees litúrgiques no solament ens ho recorda expressament, sinó que és també una necessitat molt actual. (SC 91).

Per aquest motiu, el dia de Corpus, Càritas diocesana celebra una de les dues col·lectes de durant l’any. La nostra aportació econòmica, és una de les maneres , no l’única, ni molt menys, de manifestar la nostra preocupació pel més necessitats. Un dels missatges que Càritas ens adreça és: “Els pobres són els descartats de la nostra societat”. Com diu repetidament Victòria Molins, els pobres fan nosa, o encara pitjor son invisibles. Personalment penso, ho escrit moltes vegades i ara ho repeteixo, el gran pecat de la nostra societat és utilitzar el nom dels pobres en va. Els polítics parlen dels pobres en les campanyes electorals, en els mítings , però tots sabem que la pobresa continua essent un dels problemes més greus de la nostra societat. L’Església tampoc està exempta de caure en aquesta temptació, quan per algun motiu, l’Església és criticada , sempre hi ha algú que ens recorda que som una institució que fem obres pels pobres. Ens fan nosa no els volem veure, però quan convé pels nostres interessos, aleshores ens omplim la boca amb el seu nom. Amb la col·lecta de Càritas, no solucionem ni molt menys tot el problema de la pobresa, problema que té molt d’estructural, però col·laborem amb una institució eclesial que s’esforça amb el seu treball, i dedicació a pal·liar els seus efectes.

I una observació important, quan aportem el nostre donatiu no podem restar tranquils, sinó que aquest gest de generositat, ens ha de fer pensar que haig de fer en la meva vida personal, professional, en la meva forma d’entendre la vida que sigui més coherent en l’Eucaristia que rebo cada diumenge.

Josep m Jubany