28 de juny 2011

Confirmacions a Sant Ildefons: "L'Esperit és Déu dins nostre"

Quinze joves de la nostra Comunitat van rebre el passat diumenge dia 19 el sagrament de la Confirmació en la celebració de l’Eucaristia de 2/4 de 9 del vespre presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.

Els joves confirmants van llegir el següent Manifest:

Senyor, fa anys que participem a la Catequesi de la nostra Parròquia on hem conegut encara més a Jesús i on hem entès que Jesús ens parla d’un Déu que ens estima, que ens salva i que ens perdona. Un Déu que ens diu que no som en aquest món per casualitat o per una coincidència de l’atzar, i que tenim una missió a fer.

Senyor, vivim en un món que ens necessita més que mai. Déu ens demana que fem que en aquest món hi hagi més justícia i més llibertat per tots els homes. Jesús ens ha mostrat com hem de fer que els més pobres i els més febles tinguin el mateix dret a tenir una vida digna, i volem seguir el seu exemple. Amb la força de l’Esperit Sant, amb la força de l’Amor de Déu, ens veiem capacitats i il·lusionats per esforçar-nos per aconseguir-ho.

Senyor, Jesús ens va ensenyar que fer un món millor és possible. Jesús ens va parlar d’un Déu, pare de tots, que sempre ens perdona i ens entén. Jesús ens va parlar de l’Esperit que és al nostre costat. Per això, malgrat els nostres dubtes i febleses, volem donar un pas més en la nostra vida de cristians i rebre la Confirmació.


Mons.Taltavull va fer la seva homilia basant-se en aquest manifest que els joves havien preparat a la Catequesi. El bisbe auxiliar va destacar que ”creiem en un Déu que ens estima, que ens salva i que ens perdona”, no en un Déu que castiga i ofega, no en un Déu negatiu, sinó en un Déu positiu. També va encoratjar els joves, i a tota la Comunitat, a ser testimonis de Crist a la nostra societat, i fer-ho de forma il·lusionada gràcies a l’exemple de Jesucrist i a la força de l’Esperit Sant.

Amb el seu habitual to cordial i entenedor ens va recordar que "l’Esperit Sant és Déu en nosaltres, Déu dins nostre."

En aquest vídeo es recull l’instant en que els confirmants van renovar les promeses del baptisme:

Renuncieu a tota mena d’egoisme, hipocresia o menyspreu envers els altres?
Sí, hi renunciem.

Renuncieu a desentendre-us de les seves necessitats per covardia, mandra o comoditat?
Sí, hi renunciem.

Renuncieu a anar per la vida buscant només el vostre benestar i el que us interessa a vosaltres, és a dir, renuncieu a pensar només en vosaltres mateixos oblidant-vos dels altres i de Déu?
Sí, hi renunciem.

Creieu en Déu, Pare totpoderós, creador del Cel i de la terra, que ens estima i vetlla per nosaltres i per tots els homes?
Sí, hi creiem.

Creieu en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre, que nasqué de Maria verge, passà pel món fent el bé, patí i fou sepultat, ressuscità d’entre els morts i seu a la dreta del Pare?
Sí, hi creiem.

Creieu en l’Esperit Sant, la santa Església Catòlica, la Comunió dels Sants, el perdó dels pecats, la resurrecció dels morts i la vida perdurable?
Sí, hi creiem.

Aquesta és la nostra fe. Aquesta és la fe de l’Església, que ens gloriem de professar, en Crist Jesús, Senyor nostre.


Tal com els va recordar Mn. Lluis Saumell, la formació cristià ha de durar tota la vida, i ara, aquests nois i noies, després de sis anys de catequesi infantil, saben que tenen obertes les portes per continuar la seva formació en el grup Batec, el grup de joves de la Comunitat.

Els felicitem de tot cor !

26 de juny 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Qui menja la meva carn i la meva sang està en mi i jo en ell”. Jn 6,56

Jesús a la sinagoga de Cafarnaun, el següent dia de la multiplicació dels pans va fer un discurs en el que digué: “ Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel; el qui mengi d’aquest pa viurà per sempre. El pa que jo donaré és la meva carn perquè doni vida al món …”

El pa de l’Eucaristia és aliment del nou mannà del poble de Déu que camina pel desert de la vida i que es dirigeix a la pàtria esperada del cel. És signe de la unitat eclesial. La lectura del Deuteronomi d’aquesta festivitat ens recorda com Déu afligí el seu poble fent-lo passar fam, però després l’alimentà amb el mannà: “que ni tu ni els teus pares coneixíeu perquè aprenguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.

Sant Pau als cristians de Corint ens recorda que el pa és un de sol. Per això, tots nosaltres ni que siguem molts, formem un sol cos ja que tots participem del mateix pa. L’Eucaristia, per ser l’autèntic memorial del Senyor, és a dir, per ser el misteri profund d’amor que és la passió, mort i resurrecció de Jesús, demana la unió, l’amor fratern i la completa unitat del grup que celebra amb fe la Cena del Senyor. Sense aquesta comunitat de fe és impossible celebrar dignament l’Eucaristia.

Creiem que això que celebrem s’ajusta sempre a la realitat? Jo no ho tinc clar i més quan amb molta freqüència hi ha persones que truquen demanant-nos en alguna solemnitat extraordinària si és festa de precepte o no. O bé quan en aquests dies nens i nenes han fet la seva primera comunió com un acte social a complir. El compliment d’un ritus és, en principi, el “cumplo y miento” però no una celebració de fe. També les múltiples eucaristies dominicals o diàries que es succeeixen en els nostres temples conforme a uns horaris fixes i un temps limitat. El nombre de participants i el desconeixement anònim de l’assistència, especialment a les ciutats. El desenvolupament d’un culte que en acabar una gran majoria retorna a casa o al treball sense comunicar-se amb els germans de fe i conèixer les seves vides, problemes, etc. És un quadre habitual però nefast d’una celebració joiosa. L’interès per una puntualitat i participació... Tot plegat és un motiu que val la pena de pensar-hi en bé nostre i també d’aquells que ocasionalment s’apropen. Siguem conscients del que significa la celebració i siguem-ho per transformar-nos interiorment en allò que mengem i que ens dona una vida plena a desdir.

Francesc Xavier de Dou

21 de juny 2011

Ja tenim nou rector !!! Benvingut Mn.Josep Maria Jubany !!!

El Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe de Barcelona, ha nomenat avui Mn.Josep Maria Jubany i Casanovas, nou rector de Sant Ildefons, acceptant la petició de jubilació canònica de Mn.Lluís Saumell.

Mn.Josep Maria Jubany és el Delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona i rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet de Llobregat. Nascut el 1949, va ser ordenat diaca el 1975 a la parròquia de Sant Pacià del barri de Sant Andreu, on portava quatre anys col·laborant. El 28 de març de 1976 va ser ordenat sacerdot i va fer de vicari de la mateixa parròquia.

L’any 2002 va ser nomenat rector de la seva, fins ara, actual parròquia situada a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet. A finals de 2004 va rebre l’encàrrec de portar la pastoral social de Barcelona.

Tota la Comunitat de Sant Ildefons celebra aquest nomenament i dóna la més sincera enhorabona i benvinguda al nostre nou rector, tot esperant conèixer-lo ben aviat i col•laborar amb ell per continuar fent de Sant Ildefons una parròquia oberta al futur i créixer en la nostra vida com a cristians, amb la confiança de poder continuar tenint a Mn.Lluís amb nosaltres.

En aquest vídeo es pot veure una intervenció de Mn.Jubany al programa “Creure Avui” que s’emet a M1TV, televisó pública de Mataró.

20 de juny 2011

Moltes gràcies, mossèn Lluís!

Mn. Lluís Saumell ha anunciat el seu proper relleu com a rector de la comunitat i en l’assemblea del dia 20 farà un balanç personal dels anys que ha estat a Sant Ildefons. És moment, doncs, fins i tot abans de saber qui serà el nou rector, de mostrar-li de manera significativa el nostre agraïment més profund per tot el que ha representat la seva presència a Sant Ildefons des que va arribar l’any 1973 per formar part de l’equip de preveres, fins que l’any 1997 va prendre el relleu de Mn. Joan Alemany i va ser nomenat rector. Han estat, doncs, 38 anys de permanència dels quals els últims 14 n’ha estat rector; un llarg període de temps en què ha sabut mantenir i aprofundir l’esperit pastoral, fidel al Concili Vaticà II que des dels seus inicis ha donat segell i caràcter a la nostra comunitat.

Sens dubte el seu pas ha deixat empremta; amb el seu tarannà alegre, obert i acollidor, s’ha fet estimar de tothom i ha facilitat les relacions amb tots i cadascun dels diferents equips de pastoral que treballem a la parròquia. I ho ha fet sense fer soroll, fugint de qualsevol mena de protagonisme i recolzant en tot moment la tasca i les idees de tots els qui ens sentim orgullosos d’haver estat els seus col·laboradors al llarg d’aquest temps. Mn. Lluís amb la seva proximitat ha cercat no només la col·laboració, sinó que també ha cercat l’amistat de tots nosaltres. Tots el veiem com un amic, i els més joves com un pare amb qui es pot parlar fàcilment i que hem tingut sempre a l’abast.

El retard en acceptar-li la renúncia que va presentar al bisbe com és preceptiu en complir els 75 anys, li ha suposat un temps afegit de quatre anys més al front de la comunitat i una incertesa continuada sobre el moment del seu relleu, que ell ha sabut portar dignament, però que posa en evidència les dificultats creades per l’envelliment progressiu del clergat no tan sols a la nostra diòcesi sinó en el conjunt de l’Església.

A més, com ell mateix senyala, en els darrers anys l’equip de preveres s’ha anat reduint en funció de l’edat i les absències, la qual cosa li ha suposat també més feina afegida en quedar-se pràcticament sol per atendre totes les accions litúrgiques, per més que, com ell mateix reconeix, ha comptat sempre amb l’ajuda del diaca Mn. Xavier de Dou; i també ha tingut dificultats evidents per poder fer, no tan sols uns pocs dies de vacances a l’estiu, sinó també poder distreure uns dies durant l’any per fer un recés a Montserrat, la comunitat benedictina que tant estima. No ha estat gens fàcil fer front a aquesta situació que li ha representat un veritable sacrifici.

Li arriba l’hora del descans que té ben guanyat; és just rellevar-lo ara de responsabilitats després de tant temps al peu del canó. Esperem, però, que pugui continuar entre nosaltres, desitgem que pugui gaudir molts anys d'aquesta nova etapa de la seva vida i donem gràcies al Senyor pel regal que ha suposat tenir-lo entre nosaltres tot aquest temps.

Acabem com hem començat, “moltes gràcies, mossèn Lluís!”

L’equip de redacció del Full Informatiu

19 de juny 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”

A les lectures d’avui trobem l’amor de Déu i el desig de l’home de gaudir de Déu i del seu amor. Així, ja Moisès en el Llibre de l’Èxode, demana a Déu que l’acompanyi a ell i el seu poble i els perdoni les culpes i els pecats; Sant Pau a la segona carta als cristians de Corint, els diu que estiguin contents i en pau que el Déu de l’amor i de la pau serà amb ells, i prega perquè la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots ells; i, finalment, Sant Joan, a l’Evangeli, ens diu que Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna.

Si, Déu ha acompanyat sempre la humanitat, ha caminat enmig dels humans, estimant-los, i el seu amor ha estat tan gran que envià el seu Fill, Jesús, per a salvar-nos i essent home va dur una vida exemplar al costat dels més febles, amb tota mena de dificultats i persecucions, fou condemnat a mort, morí i ressuscità, i ens deixà l’Esperit Sant.

Sant Joan diu: “Els qui creuen en ell, no seran condemnats, els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.” No és que Déu condemni els qui no creuen en Jesucrist. Déu és l’Amor, estima a tots, és misericordiós i no condemna ningú. El qui no accepta el seu amor se’l perd i en això consisteix la condemna que es fa un mateix: en no gaudir de l’amor de Déu. Però malgrat la seva negació Déu l’estima. Els cristians som, o al menys ens diem i volem ser, seguidors de Jesús, del Fill que envià Déu al món i sabem que l’Esperit és amb nosaltres, creiem, per tant, en l’Amor de Déu i l’acceptem.

Però alerta!, no ens confonguem!, aquesta acceptació comporta un gran compromís i responsabilitat: els nostres gestos, paraules, actuacions i objectius... en definitiva, tota la nostra vida, ha d’alimentar-se d’aquest amor i l’ha de reflectir. Només estimant Déu Pare i el Fill, Jesús, amb el do de l’Esperit, que és present en nosaltres, podrem estimar com ens ensenyà Jesús, perquè estimar és donar la vida, és gratuïtat i senzillesa, és buidar-se d’un mateix, és acudir amb diligència al servei de l’altre, és viure sense passar comptes del que un va fent. És així com anirem fent un món millor, el Regne de Déu, com diu Pere Casaldàliga a les Benaurances del poble cristià, “feliç aquell que ha descobert que la veritable religió consisteix en estimar Déu com a Pare i el proïsme com a germà, treballant pel Regne de Déu, estant sempre al costat dels més febles, no acovardint-se mai, ni tan sols en les dificultats i persecucions.”

Maite Cura

18 de juny 2011

Concert de fi de curs

Demà, diumenge dia 19, les corals Mata de Jonc i Espurna, i el Cor Llevant ens oferiran un concert de fi de curs a 3/4 de 6 de la tarda, al Temple de la Parròquia. Tots hi som convidats.

17 de juny 2011

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El proper diumenge 19 de juny hi haurà la celebració comunitària del Baptisme a les 5 de la tarda. El dissabte abans, dia 18 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La propera Celebracions serà el diumenge 2 d'octubre, passat el temps d’estiu. Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

16 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

Per a què serveix pregar? Aquesta és la resposta que en dóna José Antonio Pagola en el seu llibre "Creer,¿ para qué?":

Has omplert la teva vida de coses, activitats i preocupacions. I així, poc a poc, gairebé sense adonar-te’n, t’has anat buidant per dins : Déu ha anat desapareixent de la teva vida. Et mous constantment, estàs ple d’activitat, tractes amb moltes persones. Amb totes, menys amb Déu. Corres el risc de ser un home o una dona que viu sense Déu.

Segurament no et preocupa molt. Vius bastant bé sense Déu. No en sents la necessitat. Si jo et parlo de pregar, em diràs : per a què serveix pregar ? Tens altres coses més importants per a fer. Coses útils i urgents.

Vius completament modelat per una societat que només pensa en allò que és útil i rentable. Per tu és important treballar, guanyar diners i gaudir de la vida. Que et surtin bé les coses. En això et passen els anys : programar la teva vida, passar-ho bé, que et surtin el plans. Per això, pregar et sembla simplement perdre el temps. La pregària, la meditació, Déu....pertany al món del que no és útil. Tens raó. Parlar amb Déu, explicar-li el que et passa i escoltar-lo et sembla inútil i no et servirà per aconseguir tot allò pel que t’esforces cada dia.

Però quantes altres coses et poden semblar inútils i no ho són : per a què serveix conversar amb els amics, enamorar-te d’una persona, gaudir del somriure dels teus fills ? Per a què serveix explicar els teus problemes a algú de confiança i sentir-te acompanyat ? De què et serveix gaudir d’una festa o contemplar un capvespre?

Com podem mesurar l’eficàcia de totes aquelles experiències que, aparentment, no serveixen per res i que són les que et fan sentir viu i et fan feliç? Així mateix et pot passar amb la pregària. Et pot semblar una cosa inútil però que et pot servir per:

* trobar més serenitat, silenci i descans en la teva vida. Poder viure les coses des de dins i no superficialment

* fer-te més humà; per viure amb una actitud més oberta en aquesta societat tant deshumanitzada i materialista

* trobar-te amb tu mateix i ser capaç de ser crític amb sinceritat. Per poder escoltar el teu cor i escoltar a Déu; per estar atent a qui et pugui necessitar, la teva ajuda i la teva amistat

* trobar ànims davant els problemes i els conflictes de la vida. Per renovar el teu ànim i la teva esperança

* no viure tan sol en el teu interior. Per caminar per la vida acompanyat d’un Pare que et coneix i t’estima facis el que facis

* enfrontar-te a les teves culpes i errors, per sentir-te comprès i perdonat
Viure sense pregar no és cap pecat. És una llàstima perquè és viure sense la millor companyia que una persona pot tenir. És viure sense conèixer la pau, la seguretat i la confiança que només poden venir de Déu

15 de juny 2011

Balanç personal de Mn.Lluís Saumell a Sant Ildefons

El proper dilluns 20 de juny a les 9 del vespre ens reunirem en la darrera assemblea d’aquest curs. Aquest mes torna a coincidir el segon dilluns de mes en un dia festiu i és per això que hem traslladat l’assemblea al següent dilluns, dia 20. Començarem amb la presentació dels nous membres del Consell Pastoral. Tot seguit Mn. Lluís farà un balanç personal dels anys que ha estat a Sant Ildefons i finalitzarem l’assemblea amb una VETLLA DE PREGÀRIA d’acció de gràcies per tot el que hem rebut durant aquest curs que acomiadem.

Com sempre, hi sou tots convidats,

14 de juny 2011

Celebració del Sagrament de la Confirmació

Diumenge vinent dia 19 de juny, els nois i noies de la nostra comunitat que han acabat el segon cicle de la Catequesi d’infants rebran el Sagrament de la Confirmació.

Serà en el marc de l’Eucaristia concelebrada de 2/4 de 9 del vespre, presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.

La presència de la comunitat dóna sentit i relleu a la celebració. Tots hi som convidats.

13 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

En Roger, company de catequesi d'ara fa 5 anys, va escriure el seu pensament sobre la fe:

Segurament no seré capaç d’explicar perquè estic convençut que m’haig de confirmar però és tan simple !!! No m’agrada el món en que vivim, ni que la gent sigui tan egoista i només pensi en els diners. No m’agrada que tots siguem competitius i que ni ens adonem que tenim gent al nostre costat que pateix. Vull que els homes parlin, s’entenguin, es perdonin. Vull que ens adonem que només pensant que tots som germans i que compartim un mateix món la nostra vida té sentit. Només he trobat aquest missatge en Jesús : estimeu els altres, Déu ens perdona d’entrada i només espera que el vulguem acollir…..Suposo que això és la Fe i, tot i no tenint clares tantes coses, vull fer aquest camí.

12 de juny 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Avui és la festa de l’Esperit Sant!

M’admira copsar fins a quin punt, llevat de les primitives comunitats, l’Esperit ha estat i és desconegut a la nostra Església. Em sorprèn com, en el “credo” que resem sovint i on teòricament resumim els “continguts” més importants de la nostra fe, diem coses del Pare i del Fill, però solament citem l’Esperit, com de passada, al costat d’altres “veritats”.

Sembla que no sapiguem què dir d’Ell. És important, però, tenir presents diverses coses:

1.Que només podem comprendre Jesús, i “entrar” en la vivència del seu Regne, si l’Esperit és dins nostre: “l’Esperit Sant…us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.”(Joan 14, 26). Si no, ens passa allò que li passava a Felip: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?”(Joan, 14,9) O el que li passava a Nicodem: “ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit… I tu que ets mestre d’Israel, no ho comprens?”(Joan 3,5).

2. Que l’Esperit és lliure i es dóna a qui vol, a qui busca Déu sincerament, sigui catòlic o “pagà”, estigui o no, formalment, dins l’Església: “Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans”(Fets, 10, 45,47)

3. Que l’Esperit segueix parlant, ara, per boca dels creients. I que, si tots els seus dons són importants, avui tal volta en necessitem sobretot dos d’ells: el de llengües i el de discerniment. El do de llengües no és una mena de traducció simultània sense cost. La llengua expressa una cultura, una identitat, una cosmovisió, una manera de mirar i pensar el món. Només amb l’Esperit, podrem proclamar la nostra fe als diferents pobles i cultures de la terra de forma que puguin dir: “els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu” (Fets, 2, 11). I també necessitem el do de discerniment. Per exemple, com descobrir què hi ha de veritable i interpel·lador en moviments com els dels “indignats” de la Plaça Catalunya (Puerta del Sol, Plaça Tahir, etc.) i escoltar què ens diu l’Esperit per boca d’aquests nous profetes? Tal volta ens estan dient coses molt importants i nosaltres ens riem dient “És que el vi els ha pujat al cap”(Fets, 2,13).

Només l’Esperit ens condueix cap a la veritat sencera (Joan, 16,13). I, només si habita a casa nostra i el tenim dins nostre, el podem reconèixer en totes les coses (Joan, 14,17).

Santiago Quijano

11 de juny 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 12
Celebració del Sagrament de la Unció dels malalts dins la celebració de l’Eucaristia a 1/4 d’1 del migdia.

Dimarts, 14
Casal Sant Ildefons: Assemblea extraordinària dels socis. Berenar i concert de la coral del Casal.

Reunió del Consell Pastoral a les 9 del vespre.

Dimecres, 15
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d’una estona de silenci i pregària.

Diumenge, 19
Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme a les 5 de la tarda.

Celebració del Sagrament de la Confirmació dins la celebració de l’Eucaristia de 2/4 de 9 del vespre.

10 de juny 2011

Campanya de recollida d’aliments per a Sant Paulí de Nola

Recordem que dilluns vinent acaba el termini que vam fixar per a la recollida d’aliments per a la nostra comunitat germana de Sant Paulí de Nola del barri del Besòs.

Tal com hem fet en totes les campanyes anteriors demanem bàsicament aliments, però també és possible fer una donació en efectiu que podeu dipositar a les bústies del temple, especificant la donació per a Sant Paulí.

Pensem que les dificultats en aquests moments tan difícils per a moltes famílies són extremes, i que la nostra col·laboració pot contribuir a alleujar les seves condicions de vida.

09 de juny 2011

La nostra responsabilitat davant la crisi

Arcadi Oliveres va començar la seva xerrada a l’assemblea extraordinària del mes de maig afirmant que la crisi econòmica no és la pitjor crisi que pateix actualment la humanitat. Les crisis alimentària, ecològica i de valors que també estem patint segurament són més greus que la crisi econòmica i configuren un panorama social amb moltes dificultats.

La crisi de valors que vivim és més que evident només veient fets com l’assassinat de Bin Laden, directe, sense dret a un judici i amb la total tolerància de la societat mundial. Al marge de valorar la figura d’un personatge que clarament és font de violència, intolerància i actes terroristes, sembla increïble pensar que des de la còmoda perspectiva de les democràcies occidentals es pot assassinar impunement una persona.

La crisi alimentària és, segurament, l’escàndol més gran que vivim en el nostre món i la que més gent mata cada dia, cada mes i cada any. Tot i que a Europa ningú no mori de gana, hi ha fets que constaten les dimensions d’aquesta gran tragèdia:

• Cada dia moren 80.000 persones de gana al món. Comparant-ho amb altres tragèdies recents de la humanitat: pel terratrèmol del Japó han mort 20.000 persones i el d’Haití en va matar 350.000

• El món produeix aliments per poder abastir el 105% de la humanitat amb un nivell d’excedents de producció extraordinari a Europa i als Estats Units. Segons paraules de Luis de Sebastián, vivim en un planeta de ‘grassos i famolencs’

• La solució no és la distribució d’aliments al Tercer Món sinó dotar-los de les eines perquè els puguin produir ells mateixos. Es tracta d’assolir la sobirania alimentària (proclamada per la FAO l’any 2008)

• Segons els plans del Mil·lenni (2000-2010) de les Nacions Unides, era prioritari aconseguir en els primers deus anys del segle XXI:

08 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

El jesuïta Jesús Renau on dóna la seva opinió sobre quina és la força de l'Esperit Sant:

La força del diner si que l’entenc. És l’or que obre totes les portes, que canvia els papers de pila, que fa sorgir el somriure al contrari, que fa pactar els enemics, que ens fa caminar vers els llocs de domini i decisió, que et possibilita un cos bell, que amaga la veritat al feble i que pot donar la mort a aquell a qui no voldries veure més.

La força de l’opressió si que l’entenc. És la ratlla del per aquí ja no passaràs, perquè t’esclafaran el cap, és allò de les mans a la butxaca i aguanta sense piular, encara que et maleeixin els ossos. És allò de dir ‘de què et queixes ? Ja es veu que no pots com jo’. És el xisclar de nervis quan et trobes com un déu per damunt d’admiradors estúpids.

La força de la passió si que l’entenc. Quan es presenta impetuosa i ferotge, quan desborda el camí serè i arrossega tot el que troba. Quan talla el cap i arranca la primavera i sap treure l’aigua del desert de tant fregar-se els ulls ressecs de plorar.

Però quina és la força de l’Esperit ?

No es toca, no es veu, no té armament, no es ven ni es compra, no s’està al mercat o a la caserna ni a la duana ni res d’això. Supera la mort i la por perquè és més forta.

Ajuda’m Esperit a descobrir la teva força que sovint hem imaginat com un vent, com un llampec, com una flama, com un núvol, com un clam per+o que no és res d’això. Ajuda’m Esperit a perdre la por, a trobar-me a mi mateix, a donar la mà serena i segura, a la possibilitat de trobar-nos silenciosament. Porta’m Esperit.

07 de juny 2011

Darrera sessió del curs de Catequesi Familiar


Aquest diumenge 5 de juny s'ha celebrat la darrera sessió de la Catequesi Familiar. Ha estat una trobada conjunta dels dos grups on el tema a tractar ha sigut la Pentecosta.

En els evangelis, per parlar de Déu i de tot el que Déu fa en nosaltres i en el món, es fan servir símbols, ja que la manera com Déu és i actua, és diferent de totes les coses que veiem en el món. Totes són criatures i Déu és Creador. Però precisament perquè són criatures de Déu, totes les realitats del món serveixen per ser símbols del que Déu és i crea.

En aquest dibuix posem els símbols que els evangelistes utilitzen per explicar el que Déu fa en la Pentecosta, i el que celebrem en aquesta festa.

La paraula PENTECOSTA vol dir el dia cinquantè. En la Bíblia, el número quaranta es fa servir com a símbol d’un temps important per assolir quelcom important. Per això, el nombre 50, que és el número següent a la quarantena, té el sentit d’acabament i culminació de la quarantena. Gràcies al número 50, els quaranta dies anteriors són quarantena.

La mà gran i oberta és símbol de Déu Pare amorós i poderós que és origen de tot i ens ho dóna tot amb generositat gratuïta com un bon pare.

Crea l’univers sencer i la terra, i a tots els homes i dones en ella. Els crea a imatge i semblança seva; conscients, intel·ligents i responsables perquè el coneguin i el frueixin, i ens comunica el seu Esperit, perquè siguem fills seus, compartint la seva mateixa Vida.

El núvol lluminós, que surt com una ventada de la mà gran, és símbol de l’Esperit Sant, que és l’Amor, la Força, la Saviesa, la Joia, l’Energia de Déu. Tot el que Déu comunica, quan es comunica ell mateix. Tot el que Déu és.

Aquesta comunicació del seu mateix Esperit, que Déu Pare fa des de sempre i amb tota generositat amorosa genera el Fill: el resplendor, la imatge, la paraula, l’expressió perfecta de tot el que Déu Pare és com tot bon fill.

Aquest Fill és el que Déu Pare ha volgut que es fes home naixent de Maria, li posessin el nom de Jesús i pogués, per mitjà d’ell, comunicar a tots els humans l’Esperit Sant per fer que tots fossin com Jesús, i amb ell, fills de Déu Pare.

Jesús és, doncs, aquell per mitjà del qual, el Pare fa a tots els homes i dones fills seus.

06 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

Durant tot el curs de 6è grau de catequesi, els nois i noies han sentit diferents cançons per reflexionar sobre Déu, sobre Jesús i sobre l'Esperit Sant.

"Tu ets la Llum" és una gran cançó que sembla feta expresament per pensar sobre l'Esperit Sant, sobre la recerca de Déu, i sobre l'exemple de Jesús.

"Jesús respongué, -Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi" (Joan 14:6).


05 de juny 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món

L’Ascensió del Senyor escenifica un moment d’impàs.

S’acaba l’Evangeli, queda dita la bona nova, es capgira la perspectiva i s’obre el llibre dels Actes que té com a centre del relat les darreres voluntats de Jesús i el camí de la comunitat missionera que les ha de dur a terme. Ara pertoca a aquesta comunitat de seguidors construir la història a partir del missatge alliberador llançat per Jesús. Ells i nosaltres, els creients d’ahir i d’avui, n’hem de ser els protagonistes...

Hi ha la ruptura que significa la separació física de Jesús –no el tindran com l’han tingut fins ara- i hi ha també la por de l’absència i l’anhel de seguretat –“És ara que restablireu la reialesa d’Israel?” És ara que finalment s’imposarà el poder messiànic? Podrem finalment viure en pau, en un món nostre, captius del designi, adherits a la facilitat del compliment del precepte?

Apareix el desconcert de la solitud, de l’herència impalpable, de la discreció del comiat –“Homes de Galilea, per què esteu mirant al cel?”

El vertigen del buit, la por, el desconcert i d’altres… formen part del feix de sensacions, prou conegudes de tots, que s’entrelliguen en els moments del trànsit cap a l’assumpció de responsabilitats. L’ensenyament que rebem d’altri (dels mestres, dels pares, dels guies, dels coach…) no pot durar tota la vida; hi ha un moment que l’hem de transformar en acció, en experiència viscuda (i aquesta és la manera que tenen de durar tota la vida).

Jesús diu als deixebles: “Rebreu una força que us farà testimonis meus”. Quina és aquesta força que neix del projecte del Pare i de l’entrega del Fill?

El pòsit adquirit per l’ensenyament d’aquells que ens han precedit, d’aquells que ens han atès i ens han instruït, d’aquells que ens han respectat i estimat d’aquells que han confiat en nosaltres, també per la pròpia obertura a ser receptors d’aquest ensenyament, roman…i els fa presents.

Les paraules i la vida de Jesús van deixar empremta en el cor d’uns homes i dones, i els van fer conscients de “la grandesa immensa del poder que obrava en ells”. Hi hem de reconèixer la llavor resilient del Pare i la capacitat engrescadora del missatge de llibertat i compromís transmès pel Fill.

Helena Cots

04 de juny 2011

La setmana dia a dia

Diumenge, 5
Trobada dels dos grups de Catequesi Familiar per celebrar el final del curs 2010-2011 amb l'Eucaristia d’1/4 d'1 amb la participació del nens i nenes, pares i mares i catequistes.

Dilluns, 6
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 del vespre.

Dimarts, 7

Casal Sant Ildefons: Excursió a Blanes i Lloret de Mar. Visita als jardins de Santa Clotilde. Dinar a Blanes i viatge en vaixell de Blanes a Lloret

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

03 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

El teòleg suïs Hans Küeng va fer la següent reflexió sobre la seva fe:

A la llum i per la força de Jesús, podem viure, treballar i sofrir d’una manera veritablement humana en el món d’avui, ja que estem absolutament en mans de Déu i al mateix temps compromisos pel bé dels homes.

A la llum i per la força de Jesús, podem mantenir-nos lliures envers les potències d’aquest món (els diners, el poder, la Ciència, l’Estat,…) envers els ídols de la nostra societat (culte a la personalitat i a la joventut, adoració del plaer, la fortuna i el poder). Servim el món sense cap hostilitat, sense deixar-nos corrompre, confiem en el sentit de la nostra Història i en el demà d’un món que hem de fer millor.

A la llum i per la força de Jesús, podem invocar Déu com a Pare nostre, misteri d’amor que sosté tots els homes, que perdona als culpables de la seva culpa i es revela vencedor del pecat i de la mort.

01 de juny 2011

Tot preparant-nos per rebre el sagrament de la Confirmació

El nois i noies de la catequesi de Sant Ildefons de 6è grau, que aquest 19 de juny rebran la Confirmació, s'han anat preparant de diferent maneres per rebre aquest sagrament. Una ha estat la lectura d'aquesta carta que el cardenal de Toulouse. Mons. Louis Jean Guyot va enviar al joves de la seva diòcesi:

Estimat amic,

Tu ets cristià i vols ser-ho veritablement. Coneixes Jesús ja fa anys i t’esforces en entendre’l. Un dia els teus pares et van batejar i ara, després de bastants anys, estàs participant a les reunions de Catequesi, reflexiones en grup i procures conèixer millor Jesús, estimar-lo més i seguir el que Ell et demana en la teva vida de cada dia.

T’adones prou bé que estàs creixent, que canvies, i cada cop tens més ganes de prendre les teves decisions personalment. No és fàcil viure la teva vida en aquest món d’avui i ser fidel a Jesús. Tu mateix te n’adones. Et puc assegurar que Jesús està molt atent a tot el que et passa i als esforços que fas per aconseguir-ho. És Ell qui ara et proposa, per ajudar-te, donar-te amb més abundància el seu Esperit: l’Esperit Sant t’ajudarà a pensar com Jesús, a afirmar-te com a cristià entre els teus companys, i a acceptar la teva responsabilitat.

El dia que rebis el Sagrament de la Confirmació, Jesús et dirà per mitjà del seu Bisbe : ‘jo compto amb tu, jo he posat la meva confiança en tu, jo et vull donar la llum i la força dels teus germans’.

Jesús et demostra el teu amor reconeixent-te capaç de ser-li fidel, gràcies al do que ens fa l’Esperit Sant.

Tu comprens, segur, que és important que t’hi preparis bé. Saps que Jesús va viure tres anys sencers amb els seus apòstols abans de deixar-los i d’enviar-los el seu Esperit Sant, que els omplí de gràcia i de força fins al final de les seves vides.

Les reunions en què participes amb els teus companys i els encarregats de la Parròquia, et volen ajudar a conèixer una mica millor Jesús i a veure la seva presència en el nostre món. També a fer-lo conèixer més als que estan el teu voltant i a estimar els altres. Així actues ja segons l’Esperit.

Perquè t’adonis encara més de la importància d’aquesta etapa de la teva vida, seré jo mateix, el teu bisbe, qui vindrà a donar-te el sagrament de la Confirmació. M’agradarà molt de trobar-me en aquest dia amb tots els que heu volgut, amb l’ajuda de Jesús i amb la de l’Esperit Sant, donar un pas endavant en la vostra vida com a cristians.

Fins ben aviat…

El teu bisbe