Reflexions a la Paraula de Déu

Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món

L’Ascensió del Senyor escenifica un moment d’impàs.

S’acaba l’Evangeli, queda dita la bona nova, es capgira la perspectiva i s’obre el llibre dels Actes que té com a centre del relat les darreres voluntats de Jesús i el camí de la comunitat missionera que les ha de dur a terme. Ara pertoca a aquesta comunitat de seguidors construir la història a partir del missatge alliberador llançat per Jesús. Ells i nosaltres, els creients d’ahir i d’avui, n’hem de ser els protagonistes...

Hi ha la ruptura que significa la separació física de Jesús –no el tindran com l’han tingut fins ara- i hi ha també la por de l’absència i l’anhel de seguretat –“És ara que restablireu la reialesa d’Israel?” És ara que finalment s’imposarà el poder messiànic? Podrem finalment viure en pau, en un món nostre, captius del designi, adherits a la facilitat del compliment del precepte?

Apareix el desconcert de la solitud, de l’herència impalpable, de la discreció del comiat –“Homes de Galilea, per què esteu mirant al cel?”

El vertigen del buit, la por, el desconcert i d’altres… formen part del feix de sensacions, prou conegudes de tots, que s’entrelliguen en els moments del trànsit cap a l’assumpció de responsabilitats. L’ensenyament que rebem d’altri (dels mestres, dels pares, dels guies, dels coach…) no pot durar tota la vida; hi ha un moment que l’hem de transformar en acció, en experiència viscuda (i aquesta és la manera que tenen de durar tota la vida).

Jesús diu als deixebles: “Rebreu una força que us farà testimonis meus”. Quina és aquesta força que neix del projecte del Pare i de l’entrega del Fill?

El pòsit adquirit per l’ensenyament d’aquells que ens han precedit, d’aquells que ens han atès i ens han instruït, d’aquells que ens han respectat i estimat d’aquells que han confiat en nosaltres, també per la pròpia obertura a ser receptors d’aquest ensenyament, roman…i els fa presents.

Les paraules i la vida de Jesús van deixar empremta en el cor d’uns homes i dones, i els van fer conscients de “la grandesa immensa del poder que obrava en ells”. Hi hem de reconèixer la llavor resilient del Pare i la capacitat engrescadora del missatge de llibertat i compromís transmès pel Fill.

Helena Cots