Reflexions a la Paraula de Déu

Avui és la festa de l’Esperit Sant!

M’admira copsar fins a quin punt, llevat de les primitives comunitats, l’Esperit ha estat i és desconegut a la nostra Església. Em sorprèn com, en el “credo” que resem sovint i on teòricament resumim els “continguts” més importants de la nostra fe, diem coses del Pare i del Fill, però solament citem l’Esperit, com de passada, al costat d’altres “veritats”.

Sembla que no sapiguem què dir d’Ell. És important, però, tenir presents diverses coses:

1.Que només podem comprendre Jesús, i “entrar” en la vivència del seu Regne, si l’Esperit és dins nostre: “l’Esperit Sant…us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.”(Joan 14, 26). Si no, ens passa allò que li passava a Felip: “Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes?”(Joan, 14,9) O el que li passava a Nicodem: “ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit… I tu que ets mestre d’Israel, no ho comprens?”(Joan 3,5).

2. Que l’Esperit és lliure i es dóna a qui vol, a qui busca Déu sincerament, sigui catòlic o “pagà”, estigui o no, formalment, dins l’Església: “Els creients d’origen jueu que havien vingut amb Pere van quedar molt sorpresos en veure que el do de l’Esperit Sant era abocat fins i tot sobre els pagans”(Fets, 10, 45,47)

3. Que l’Esperit segueix parlant, ara, per boca dels creients. I que, si tots els seus dons són importants, avui tal volta en necessitem sobretot dos d’ells: el de llengües i el de discerniment. El do de llengües no és una mena de traducció simultània sense cost. La llengua expressa una cultura, una identitat, una cosmovisió, una manera de mirar i pensar el món. Només amb l’Esperit, podrem proclamar la nostra fe als diferents pobles i cultures de la terra de forma que puguin dir: “els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu” (Fets, 2, 11). I també necessitem el do de discerniment. Per exemple, com descobrir què hi ha de veritable i interpel·lador en moviments com els dels “indignats” de la Plaça Catalunya (Puerta del Sol, Plaça Tahir, etc.) i escoltar què ens diu l’Esperit per boca d’aquests nous profetes? Tal volta ens estan dient coses molt importants i nosaltres ens riem dient “És que el vi els ha pujat al cap”(Fets, 2,13).

Només l’Esperit ens condueix cap a la veritat sencera (Joan, 16,13). I, només si habita a casa nostra i el tenim dins nostre, el podem reconèixer en totes les coses (Joan, 14,17).

Santiago Quijano