19 de juny 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

“Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic”

A les lectures d’avui trobem l’amor de Déu i el desig de l’home de gaudir de Déu i del seu amor. Així, ja Moisès en el Llibre de l’Èxode, demana a Déu que l’acompanyi a ell i el seu poble i els perdoni les culpes i els pecats; Sant Pau a la segona carta als cristians de Corint, els diu que estiguin contents i en pau que el Déu de l’amor i de la pau serà amb ells, i prega perquè la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots ells; i, finalment, Sant Joan, a l’Evangeli, ens diu que Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna.

Si, Déu ha acompanyat sempre la humanitat, ha caminat enmig dels humans, estimant-los, i el seu amor ha estat tan gran que envià el seu Fill, Jesús, per a salvar-nos i essent home va dur una vida exemplar al costat dels més febles, amb tota mena de dificultats i persecucions, fou condemnat a mort, morí i ressuscità, i ens deixà l’Esperit Sant.

Sant Joan diu: “Els qui creuen en ell, no seran condemnats, els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.” No és que Déu condemni els qui no creuen en Jesucrist. Déu és l’Amor, estima a tots, és misericordiós i no condemna ningú. El qui no accepta el seu amor se’l perd i en això consisteix la condemna que es fa un mateix: en no gaudir de l’amor de Déu. Però malgrat la seva negació Déu l’estima. Els cristians som, o al menys ens diem i volem ser, seguidors de Jesús, del Fill que envià Déu al món i sabem que l’Esperit és amb nosaltres, creiem, per tant, en l’Amor de Déu i l’acceptem.

Però alerta!, no ens confonguem!, aquesta acceptació comporta un gran compromís i responsabilitat: els nostres gestos, paraules, actuacions i objectius... en definitiva, tota la nostra vida, ha d’alimentar-se d’aquest amor i l’ha de reflectir. Només estimant Déu Pare i el Fill, Jesús, amb el do de l’Esperit, que és present en nosaltres, podrem estimar com ens ensenyà Jesús, perquè estimar és donar la vida, és gratuïtat i senzillesa, és buidar-se d’un mateix, és acudir amb diligència al servei de l’altre, és viure sense passar comptes del que un va fent. És així com anirem fent un món millor, el Regne de Déu, com diu Pere Casaldàliga a les Benaurances del poble cristià, “feliç aquell que ha descobert que la veritable religió consisteix en estimar Déu com a Pare i el proïsme com a germà, treballant pel Regne de Déu, estant sempre al costat dels més febles, no acovardint-se mai, ni tan sols en les dificultats i persecucions.”

Maite Cura