Presentació
del Senyor
Avui, festa de la Candelera, és
a dir, celebració de la presentació del Senyor i la purificació de
Maria, la litúrgia l’avantposa a la celebració del 4t
diumenge de durant l’any. Significatiu per la importància
litúrgica que té la festa, com a final popular del cicle de Nadal,
als quaranta dies del naixement de Jesús, com prescrivia la llei
jueva.
La primera lectura, com és
habitual, ens prepara per al text evangèlic. El profeta Malaquias,
nom que etimològicament significa “el meu missatger” i que ens
ha deixat una obra profètica breu, escrita a mitjan segle V aC, ens
anuncia l’entrada al temple del Senyor, el Sobirà, envoltant
l’anunci d’un marc ple d’esperança: “Jo
envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit
entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger
de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve”(Ml
3,1).
La segona lectura, de la carta
als hebreus, ens fa present que Jesús “ha
vingut a tenir cura ... dels descendents d’Abraham. Per això calia
que es fes en tot semblant als germans...”
(He 2, 16-17). I continua amb la primera afirmació del sacerdoci de
Jesús que fa la carta: “... i
així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de
confiança que expiés els pecats del poble”
(He 2, 17). Abans ha destacat que Jesús ha compartit la condició
humana “per destituir
amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort”
(He 2, 14). És, doncs, Jesús el Sobirà, germà nostre, qui entra
al temple assumint la seva condició humana, però per esdevenir-ne
el Gran Sacerdot.
L’evangeli de Lluc ens narra
la presentació de Jesús al temple: “Així
ho prescriu la Llei del Senyor:
Tot primogènit mascle
serà consagrat al Senyor”
(Lc 2, 23). Hi troben Simeó, home just i pietós, guiat per
l’Esperit Sant, que li havia fet saber que “no
veuria la mort sense haver vist el Messias del Senyor”
(Lc 2, 26). Simeó pren l’infant en braços i beneeíx Déu
proclamant aquest Jesús Messias com a Salvador de tots els pobles
(primer esment de la salvació universal en Lluc) (Lc 2, 31-32).
Després diu a Maria, que ha vingut a purificar-se: “Aquest
infant ... serà una senyera que trobarà contradicció,
i a tu mateixa una
espasa et traspassarà l’ànima”
(Lc 2, 34-35). Hi troben també la profetessa Anna, que “donava
gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que
Jerusalem seria alliberada”
(Lc 2, 38). Tot acomplert, se’n tornaren a Galilea, a Natzaret.
“L’infant creixia i
s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”(Lc
2, 40). Maria, ajuda’ns a difondre la salvació del nostre germà,
el Senyor!
Jordi
Cors