SANT ILDEFONS

Amb aquestes paraules comença el papa Francesc el seu missatge (o butlla), que anuncia l’any 2025 com a Any sant del jubileu. Pensant que tothom espera alguna cosa de la vida que li proporcioni felicitat, encara que als nostres dies es donin moltes circumstàncies que semblen voler destruir aquest anhel humà, el Papa diu en aquest document: “En el cor de tota persona hi neix i creix l’esperança i expectativa del bé, encara que ignori què li portarà el demà. Però la imprevisibilitat del futur fa sorgir sentiments sovint oposats: des de la confiança fins al temor, de la serenitat al desànim, de la certesa al dubte. Trobem persones desanimades que miren el futur amb escepticisme i pessimisme, com si res els pogués oferir felicitat. Que el Jubileu sigui per a tothom l’ocasió de revivificar l’esperança”.

Aquestes paraules del papa Francesc, a més d’humanes i realistes, en els nostres dies són una invitació a prendre’ns un temps per poder reflexionar en clau cristiana sobre l’actual situació del món. Són nombroses les notícies negatives que cada dia ens fan arribar els mitjans de comunicació a les nostres llars. Són fets, l’esquema dels quals es repeteix una i una altra vegada, sense que la notícia pugui ser gaire matisada, ni doni cap clau de fugida als qui la reben, segurament perquè hi ha fets que tenen molt poca explicació i acaben per no tenir cap justificació. No cal fer-ne un recompte exhaustiu, però entre 2023 i 2025, només les imatges d' Ucraïna i de Gaza, els actuals recordatoris d’Auschwitz i de Buchewald o el menyspreu públic i reiterat dels poderosos envers els més febles de la terra són difícilment assimilables per una immensa majoria de consciències. Són fets del passat i del present que sempre causen angoixa quan s’hi pensa.

Si bé és cert que tota esperança fa referència a un temps que ha de venir, un temps en què teòricament tot és possible, les nostres imaginacions o expectatives per a aquest temps futur estan fortament condicionades per les nostres vivències experimentades en el passat i les que ens toca viure en el present. Avui, són moltes les circumstàncies que socialment ens desestabilitzen, per poder ser optimistes i esperançats a l’hora d’imaginar-nos o de voler construir-nos un futur segur. Però, el papa Francesc ens recorda que l’esperança cristiana no es fonamenta en cap anhel, individual o col·lectiu, de poder, d’èxit o de progrés, sinó que arrela, neix i creix per la fe en la Pasqua de Crist, l’esdeveniment del passat que pels cristians simbolitza la realitat del triomf de la vida sobre la mort, del bé sobre el mal, de la humilitat sobre la prepotència, de la proximitat sobre l’exclusió, i que es fa present constantment en tots els temps i per a tota la humanitat. Si aquesta també és la nostra esperança per al futur de tot el món i treballem activament per aquestes realitats, no serem defraudats.

Anton Ramon Sastre 

Trobareu el text pontifici aquí.