Reflexions a la Paraula de Déu

Presentació del Senyor

Avui, festa de la Candelera, és a dir, celebració de la presentació del Senyor i la purificació de Maria, la litúrgia l’avantposa a la celebració del 4t diumenge de durant l’any. Significatiu per la importància litúrgica que té la festa, com a final popular del cicle de Nadal, als quaranta dies del naixement de Jesús, com prescrivia la llei jueva.

La primera lectura, com és habitual, ens prepara per al text evangèlic. El profeta Malaquias, nom que etimològicament significa “el meu missatger” i que ens ha deixat una obra profètica breu, escrita a mitjan segle V aC, ens anuncia l’entrada al temple del Senyor, el Sobirà, envoltant l’anunci d’un marc ple d’esperança: “Jo envio el meu missatger perquè obri un camí davant meu, i tot seguit entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu. El missatger de l’aliança, que vosaltres desitgeu, ja ve”(Ml 3,1).

La segona lectura, de la carta als hebreus, ens fa present que Jesús “ha vingut a tenir cura ... dels descendents d’Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans...” (He 2, 16-17). I continua amb la primera afirmació del sacerdoci de Jesús que fa la carta: “... i així fos davant de Déu un gran sacerdot compassiu i digne de confiança que expiés els pecats del poble” (He 2, 17). Abans ha destacat que Jesús ha compartit la condició humana “per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort” (He 2, 14). És, doncs, Jesús el Sobirà, germà nostre, qui entra al temple assumint la seva condició humana, però per esdevenir-ne el Gran Sacerdot.

L’evangeli de Lluc ens narra la presentació de Jesús al temple: “Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor” (Lc 2, 23). Hi troben Simeó, home just i pietós, guiat per l’Esperit Sant, que li havia fet saber que “no veuria la mort sense haver vist el Messias del Senyor” (Lc 2, 26). Simeó pren l’infant en braços i beneeíx Déu proclamant aquest Jesús Messias com a Salvador de tots els pobles (primer esment de la salvació universal en Lluc) (Lc 2, 31-32). Després diu a Maria, que ha vingut a purificar-se: “Aquest infant ... serà una senyera que trobarà contradicció, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima” (Lc 2, 34-35). Hi troben també la profetessa Anna, que “donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada” (Lc 2, 38). Tot acomplert, se’n tornaren a Galilea, a Natzaret. “L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”(Lc 2, 40). Maria, ajuda’ns a difondre la salvació del nostre germà, el Senyor!

Jordi Cors