SANT ILDEFONS

Testimoni de Pau

El fragment de la carta de Pau als cristians de Corint d’aquest diumenge és un text venerable. Pau ens transcriu el “credo” més antic, el qual expressa el nucli de la fe: “Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures”. L’epístola als Corintis fou escrita cap a l'any 56, molts anys abans que es redactessin els evangelis, això significa que ens trobem davant del text escrit més antic que narra les primeres aparicions de la resurrecció i la transcripció del primer credo.

A Pau li ha arribat  que alguns membres de la comunitat de Corint tenen dubtes sobre la resurrecció. Per a alguns ser cristià significava seguir un estil de vida, posar la confiança en el Déu de Jesús, però tot s’acabava amb la mort.

Pau no perd el temps amb llargues disquisicions teològiques o filosòfiques, sinó que apel·la a la seva conversió. L'apòstol dels gentils, l’antic Saule, que havia perseguit els primers seguidors de Crist i no havia tingut inconvenient a guardar els vestits dels botxins d’Esteve, tot aprovant-ne l’execució, explica que en un instant lluminós de la seva vida tot es capgirà: la trobada amb el Ressuscitat, camí cap a Damasc.

Pau és conscient que la trobada amb el Senyor ressuscitat, va ser per a ell “el gran moment” de la seva vida. A partir d’aleshores, tot canvia per a ell. Saule és conscient de com ha estat d’agraciat pel mateix Jesús de Natzaret. Ara bé, i aquí hi ha un tret molt significatiu de Pau, està agraït per la gràcia que ha rebut, però és molt conscient que això no el fa ni més gran ni més important.

Pau, amb humiliat, recorda als Corintis quins van ser els primers testimonis de la resurrecció, reconeix l’autoritat de Quefes (Pere), dels dotze i de molts altres, per acabar dient: “Finalment, al darrer de tots, com a un que neix fora de temps, se'm va aparèixer també a mi.”

Pau es considera l’últim, però sap que aquest do, la gràcia que ha rebut en la seva conversió, dona fruit, i molt: “Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots ells; no jo, sinó la gràcia de Déu que hi ha en mi. Així, doncs, tant si soc jo com si són ells [els apòstols], això és el que tots prediquem i això és el que vosaltres heu cregut.”

Les altres lectures, d’aquest diumenge, s’associen al missatge de Pau. En el llibre d'Isaïes llegim la vocació del profeta. En l’Evangeli trobem tot un sumari d’actituds dels deixebles: escoltar la predicació de Jesús;  dipositar la confiança en ell dona molt de fruit (la pesca miraculosa); reconèixer la nostra petitesa; aquestes actituds són un bon bagatge per ser “pescadors d’homes”.

Josep M. Jubany