SANT ILDEFONS

Deixeu-nos començar pel salm, avui. És el primer, el número 1. Normalment, quan comencem a escriure un text ho fem per la part que ens inspira més. Les primeres paraules del primer salm són realment molt inspiradores: “Feliç l’home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s’asseu al ròdol burleta dels descreguts”. El pare Basili, el darrer ermità de Montserrat, ja deia fa anys en una homilia que la paraula de Déu ens diu no pas allò que volem sentir, sinó allò que necessitem escoltar en cada moment. Vivim temps de gran incertesa. Què és veritat? Què no ho és? Cada vegada és més difícil escoltar o llegir assenyadament les notícies. El salm número 1, de fa 2500 anys, o 2700, ho deixa ben clar: no seguiu els consells dels injustos, no aneu pels camins dels pecadors, no us burleu com els descreguts.

I què en diu l’Evangeli de Lluc? El testimoni de les primeres comunitats cristianes és encara més contundent que el del salm. Proclama, primer, les benaurances. És un dels passatges més potents dels evangelis. Lloa els pobres i senzills, consola els que pateixen. Després, i sense pietat, blasma els rics i mentiders: “ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol”. Condemna els burletes: “ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu”. Abomina dels que cerquen la popularitat: “ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes”. Estar prou clar, oi?

A aquelles enyorades revisions de vida, de joves, parlàvem de veure, jutjar i actuar. Sant Ignasi, ara només fa 500 anys, en deia “discerniment”. Discernir és el mateix que llegir els signes del temps. Avui és difícil, però possible encara. Fa uns dies llegíem una entrevista a Amin Maalouf, un autor libanès que ens agrada. Hi explicava que havia preguntat al seu pare quin diari deia la veritat. La resposta va ser magistral: “cap diari diu la veritat, però si els llegeixes tots potser t'hi acostes”. Perseverem, no defallim, “veiem, jutgem i actuem” un cop més. Ens aproparem a la veritat.

Julià i Rosa