Per compartir la teva pregària només cal prémer on posa "Afegeix-ne el teu clicant aquí!!! " (versió web) o "Publica un comentari a l'entrada (versió mòbil) i escriure-la.
Comparteix aquesta entrada amb aquelles persones que pensis que els hi pot interessar.
26 comentaris:
Aquests dies he llegit una reflexió en un article de David Trueba que vull compartir amb vosaltres: Imaginen que el contagio del coronavirus se extiende por Europa de manera incontrolada mientras que en el continente africano, por las condiciones climáticas, no tiene incidencia. Aterradas, las familias europeas escaparían de la enfermedad de manera histérica, camino de la frontera africana. Tratarían de cruzar el mar por el Estrecho, se lanzarían en embarcaciones precarias desde las islas griegas y la costa turca. Perseguidos por la sombra de una nueva peste mortal tratarían de ponerse a salvo, urgidos por la necesidad. Pero al llegar a la costa africana, las mismas vallas que ellos levantaron, los mismos controles violentos y las fronteras más inexpugnables invertirían el poder de freno. Las fuerzas del orden norteafricanas dispararían contra los occidentales sin piedad, les gritarían: vete a tu casa, déjanos en paz, no queremos tu enfermedad, tu miseria, tu necesidad. Si los guionistas quisieran extremar la crueldad, permitirían que algunos europeos, guiados por las mafias extorsionadoras, alcanzaran destinos africanos, y allí los encerrarían en cuarentenas inhóspitas, donde serían despojados de sus pertenencias, de sus afectos, de su dignidad.
Que aquesta Quaresma sapiguem actualitzar les propostes de dejuni, almoina i pregària. El dejuni serà no sortir de casa pensant que el nostre sacrifici és epl bé dels altres. L'almoina serà tenir present especialment els més grans i trucar-los per telèfon(o whatsapp pels més modens) tot sovint perquè es sentin acompanyats. Per a la pregària tindrem més temps i nous espais: avui ha estat emocionant seguir la missa per la tele; hem quedat amb la família que avui anàvem a missa de 10:30 a TV2 i ens hem donat la pau per telèfon.
Proposta de pregària en família per aquest Tercer Diumenge de Quaresma:
https://drive.google.com/file/d/10SCrx8z3OJXO2HT1z7tMBvY__pN03E6Q/view?usp=sharing
Celebrar i pregar en temps d'epidèmia
Preguem pels que no poden quedar-se a casa perquè no en tenen
Pregària des de Montserrat arran del Covid-19:
https://www.youtube.com/watch?v=aKQcVNxD3As
De part de l’abadessa M. del Mar del Monestir de Sant Benet de Montserrat.
Avui, ànims!!
Comencem un nou dia! les notícies segueixen sense ser bones i sobretot el nostre personal sanitari està esgotat.
Avui, però, ànims!! ànims per avui, només per avui, per aquest nou dia!! tant dolenta com el Covid 19 és la por que ens tanca, ens deprimeix i ens fa tenir actituds poc solidàries.
Avui tenim una gran tasca: mantenir el ànims, fer al menys una cosa que ens faci molt il•lusió, i animar o acompanyar amb tot l’amor els altres. Sobretot els que ho estan passant pitjor.
Avui traiem la tendresa de l’armari els qui l’havíem deixat per ocasions especials. Justament ara és l’ocasió especial.
Traiem el bon humor del calaix els qui l’havíem guardat. Ara és el moment de fer-lo servir.
Traiem el candau al perdó, i comencem a fer-lo a servir amb nosaltres mateixes. Perdonem-nos si tenim por, si ens angoixem, si ens enfadem... és clar!! si sempre ens espanta el que és nou, és normal que aquesta situació ens faci por! Perdonem-nos, perdonem... i,
Traiem la confiança de l’arxiu. Ara és el moment de confiar. La Vida està de part nostra. La Vida viu en els arbres, les plantes, els animals i en tots els éssers vius. Una Vida que és més gran i forta que el Covid 19. I la Vida vol viure, vol que tinguem Vida i Vida en abundància. La Vida està dins nostre. I està de part nostra. Posem-nos de part de la Vida.
Avui, ànims! Juntes, junts, ens en sortirem!
Pels malats i les seves famílies, que trobin en Déu la força i el coratge per encarar aquestes dies de dificultats i desconcert
De la Abadia de Montserrat:
En aquest dia que commemorem el trànsit de St. Benet cap al Pare, les paraules del Senyor a Abraham: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré», ens recorda que tard o d’hora cadascú de nosaltres haurem de fer aquest pas. Hi estem a punt com ho estava Benet? Senyor, que la teva trobada sigui per a mi una font de joia i de coratge per a viure amb amor i fidelitat amb tots els qui m’envolten.
Preguem especialment per totes aquelles persones que viuen soles i han de passar el confinament en sol·litud. Preguem també per totes les persones que viuen al carrer i no tenen mitjans per aïllar-se de la malatia. Que Déu els doni l'escalf que necessiten.
Una pregaria per totes les persones que han perdut la vida aquests dies víctimes d'aquest virus tant maligne,que Déu els tingui en la seva companyia. I una pregària especial també per totes les seves famílies, que no han pogut estar al seu costat i acomiadar-se'n.
Donem gràcies per totes les persones que s'estan curant i poden tornar a casa
Amb humilitat i senzillesa confio al Senyor les meves pors i esperances.
Falten nou mesos justos per celebrar el Nadal de Nostre Senyor Jesucrist. Avui 25 de març, l’Església ens convida a contemplar el moment que Maria de Natzaret, va dir SÍ, a fer la voluntat de Déu. L’escena de la Visitació, brillant i bellament transcrites per Sant Lluc, no deixen d’emocionar-nos.
Maria fou la baula necessària perquè Déu, amb Jesús, comparteixi la nostra vida. Tant va estimar Déu al món que envià el seu fill no per condemnar-lo sinó per salvar-lo
Maria, posà la seva vida a disponibilitat de la causa de Déu. De la causa de la salvació. Ara, des del món, us mirem Mare nostra i us demanem que estigueu al nostre costat.
Maria de Natzaret cantà les meravelles del Déu que està a favor del pobres. Ara us preguem que intercediu per tots els homes i dones que, des de la soledat, sense mitjans, estan patint aquesta pandèmia.
Maria, que a Canà de Galilea us adonareu del patiment d’uns nuvis, demaneu al vostre fill per tots els que estan mancats del vi de la joia i transformeu l’aigua dels nostres patiments en l’abraçada de l’amor i doneu-nos i augmentem-nos la fe, esperança i caritat
Maria, que estiguéreu en silenci al costat de la Creu de Jesús, sense dir res, però hi éreu, potser no compreníeu el perquè de tant sofriment, però manteníeu la confiança amb Déu, us supliquem que acolliu la pregària que tantes vegades des de menuts us hem adreçat en l’entranyable Avemaria: recordeu-vos de nosaltres , ara i a l’hora de la nostra mort. No us oblideu, segur que no us oblideu, dels vostres fills i assistiu i ajudeu a tot els que moren sols en els hospitals
Avui , és un dia per pregar amb el Magnificat
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra el Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
I també, avui que és la festa de l’encarnació
Deixeu-nos somniar
Senyor,
enmig d'un món marcat
per la guerra, la injustícia i l’egoisme,
tenim necessitat d’imaginar-nos
una humanitat feliç i solidària;
una humanitat basada en el respecte i en l'amor.
Amb el profeta Isaïes,
deixeu-nos somiar un món
on el llop pugui conviure amb l’anyell,
i el vedell amb el lleó;
un món on no se sentin mai més els canons,
on els homes ja no aprenguin cants de guerra,
i on només ressonin cants d'amor i fraternitat.
La vostra vinguda ens diu que això és possible
si des d'ara ens decidim a seguir-vos
pel camí de l'amor, del perdó i del do.
Senyor, estem tan destrossats
que, sovint, ja no gosem somiar l’esperança
i ens costa creure en el vostre missatge.
Dies d’obligat confinament. Molts de nosaltres plorem la mort de persones molt estimades. Demanem al senyor , com Pere va fer, que augmenti la nostre fe. Tots ens sentim molt petits i impotents. És el temps propici per pregar. Una pregària que no vol ser evasiva sinó tot el contrari una pregària que ens comprometi a la crua realitat que vivim.
Avui us proposo que preguem pels nostres germans malalts, pels que en ten cura, pels que han e gestionar la crisi, i també per que això ens ajudi a tots a fer una conversió ecològica.
En una entrevista que el papa Francesc concedí a Jordi Evole, el Papa, entre altres coses molt interessants digué , referent al canvi climàtic .
Déu sempre perdona, els homes i dones algunes vegades perdonem, la natura mai perdona.
Us adjunto dos fragments de l’encíclica laudato si, i la pregària per la nostra terra
El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les coses poden canviar. El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere en el seu projecte d’amor, no es penedeix pas d’haver-nos creat. La humanitat encara posseeix la capacitat de col•laborar per a construir la nostra casa comuna. Desitjo reconèixer, encoratjar i regraciar tots els qui, en els més variats sectors de l’activitat humana, estan treballant per garantir la protecció de la casa que compartim. Mereixen una gratitud especial els qui lluiten amb vigor per resoldre les conseqüències dramàtiques de la degradació ambiental en les vides dels més pobres del món. Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i en els sofriments dels exclosos.
Maria, la mare que va tenir cura de Jesús, ara té cura amb afecte i dolor maternal d’aquest món ferit. Així com plorà amb el cor traspassat la mort de Jesús, ara es compadeix del sofriment dels pobres crucificats i de les criatures d’aquest món arrasades pel poder humà. Ella viu amb Jesús completament transfigurada, i totes les criatures canten la seva bellesa. És la Dona «vestida de sol, amb la lluna sota els seus peus, i una corona de dotze estrelles sobre el seu cap» (Ap 12,1). Elevada al cel, és Mare i Reina de totes les coses creades. En el seu cos glorificat, juntament amb Crist ressuscitat, part de la creació ha assolit tota la plenitud de la seva formosor. Ella no sols guarda en el seu cor tota la vida de Jesús, que conservava acuradament (cf. Lc 2,19.51), sinó que també comprèn ara el sentit de totes les coses. Per això podem demanar-li que ens ajudi a mirar aquest món amb ulls més savis.
Pregària per la nostra terra
Pare nostre que sou present en tot l’univers i en la més petita de les vostres criatures, vós que envolteu amb la vostra tendresa tot el que existeix, vesseu en nosaltres la força del vostre amor perquè tinguem cura de la vida i de la bellesa. Inundeunos de pau, perquè visquem com a germans i germanes sense fer mal a ningú. Pare dels pobres, ajudeunos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terraque tant valen als vostres ulls. Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció. Toqueu els cors dels qui busquen només beneficis a costa dels
Senyor, que aquest sotrac tant fort que estem patint ens faci fer un tomb en el nostre cor i en la nostra manera de fer. Què sapiguem valorar el que realment te valor, que sapiguem estimar-nos els uns als altres, que siguem conscients de què Tu estàs amb nosaltres i amb Tu hem de canviar el món.
Morirem?
morirem de debò a
l’arrogància, a l’avarícia,
a la productivitat desaforada,
a la indiferència,
a l’autosuficiència,
a la disputa i la revenja,
a la incomunicació
de la sobre informació?
Moriran les parts fosques
de la nostra ànima,
que tan falsament
hem engalanat
per fugir de l’exigència
de la veritat?
Morirem?...
Tant de bo!
Perquè la vida autèntica,
la de la cura,
la de la tendresa,
la de la fraternitat
i la justícia,
la de la pau
i la concòrdia,
la de l’estima...
ens espera sempre,
darrera qualsevol mort.
Mar Galceran.
Avui, divendres de Quaresma, la passió , mort del Senyor se’ns fa molt present. Tots tenim, o familiars , amics ,coneguts que es troben malalts. I sobretot és per nosaltres molt dolorós, persones que estimem i que s’han mort.
Si la mort no fos ja motiu de tristesa, el nostre dolor augmenta, quan no podem acomiadar-nos d’ells. Els coneguts morts, no els hem pogut abraçar en el darrer moment. No hem pogut acompanyar als seus familiars, ens hem tingut que limitar, a parlar amb ells per telèfon, o enviar-los un missatge. Cert, la Creu, la tenim al costat.
Tot contemplant la Creu, ens adonem que Jesús té els seus braços estesos , alçat entre cel i terra ens vol abraçar a tots nosaltres. I aleshores , podem dir, amb esperança : Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló? La mort no té la darrera paraula. Crist ha ressuscitat i amb ell ressuscitarem tots nosaltres
Ara plorem i ens dolem per la malaltia, el sofriment, la mort de companys , amics , familiars, però cal que creiem fermament que Ell eixugarà les llàgrimes dels nostres ulls. Estiguem-ne segurs la pandèmia passarà. Hi haurà un cel nou i una terra nova.
Ara, encara que no ho sembli, ja estem construït el dia del demà. I perquè el demà sigui fructífer, cal que comencem a plantar ja ara amb la llavor de la nostra solidaritat i amistat. Em sembla que són precises les paraules del salm 126 :
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
6 Sortien a sembrar tot plorant,
carregats amb la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes.
Us proposo que llegiu aquestes paraules del papa Francesc, són un fragment d’un comentari a la benaurança feliços els qui ploren, dia 12 de febrer 2020
Estimats germans i germanes, bon dia!
Hem emprès el viatge cap a les Benaurances i avui ens centrem en la segona: Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
En la llengua grega en què està escrit l’Evangeli, aquesta benaurança s’expressa amb un verb que no és en forma passiva —de fet els benaurats no pateixen aquest plor— sinó en forma activa: «s’afligeixen»; ploren, però per dins. Es tracta d’una actitud que ha esdevingut central en l’espiritualitat cristiana i que els pares del desert, els primers monjos de la història, anomenaven penthos, és a dir un dolor interior que s’obre a una relació amb el Senyor i amb el proïsme; a una renovada relació amb el Senyor i amb el proïsme.
Aquest plor, en les Escriptures, pot tenir dos aspectes: el primer és per la mort o pel sofriment d’algú. L’altre aspecte són les llàgrimes pel pecat —pel pecat propi— , quan el cor sagna pel dolor d’haver ofès Déu i el proïsme.
Es tracta, doncs, de desitjar el bé de l’altre de tal manera que ens lligui a ell o ella fins compartir el seu dolor. Hi ha persones que es queden allunyades, un pas enrere; en canvi és important que els altres penetrin en el nostre cor.
He parlat sovint del do de les llàgrimes, i del valor que té. Es pot estimar d’una manera freda? Es pot estimar perquè és obligatori, per deure? Certament no. Hi ha afligits que cal consolar, però a vegades hi ha també consolats que cal afligir, desvetllar, que tenen un cor de pedra i s’han oblidat de plorar. Cal desvetllar les persones que no saben commoure’s pel dolor dels altres.
El dol, per exemple, és un camí amarg, però pot ser útil per obrir els ulls sobre la vida i sobre el valor sagrat i insubstituïble de cada persona, i en aquell moment te n’adones, de com n’és, de curt, el temps.
Us proposo aquesta pregària .
Puc veure la desgràcia d'un altre
i no entristir-me també?
Puc veure la pena d'un altre
i no buscar-li un alleugement?
Puc veure caure una llàgrima
i no participar en la pena?
Pot un pare veure plorar
el seu fill i no sentir-se afligit?
Pot sentir tranquil•lament una mare
a un nen que gemega o té por?
No, no, això no pot ser!
Mai, mai podrà ser!
I pot aquell que sempre somriu
sentir les tristeses del règul,
sentir les penes de l'ocellet
i les desgràcies del nen,
sense seure al costat del niu,
vessant compassió en el seu pit,
sense seure al costat del bressol
vessant més llàgrimes sobre les seves llàgrimes,
sense seure dia i nit
eixugant tot el seu plor?
No, no, això no pot ser!
Mai, mai podrà ser!
Ell dóna a tots la seva alegria,
es transforma en nen petit,
es converteix en home de dolor,
i sent la pena també.
No exhalis ni un sol sospir
sense que el teu creador no estigui al teu
costat;
ni derramis una llàgrima
sense que el teu creador no estigui a prop.
Oh! Ell ens dóna la seva alegria
que la nostra pena destrueix;
fins que el nostre dolor s'esvaeix,
s'asseu al nostre costat i plora.
William Blake
L'home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà?. (del Llibre dels Proverbis. Senyor, ajudem a no desanimar.me.
L'esperança que es retarda, afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l'arbre de la vida (del Llibre dels Proverbis). Senyor, que no perdem la esperança¡¡¡¡¡
Són tantes les meves nicieses
que es gangrenen i supuren les meves ferides
Estic prostrat i abatut,
camino entristit tot el dia;
una febre ardent em devora les entranyes,
i no em queda en tot el cos res de sa.
Visc esgotat i desfet,
crido i gemego amb tota l'ànima.
(Salm 38.6)
Poema de David Jou
Abril 2020
PASQUA
Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?,
diu el salm vint-i-dos i l’Evangeli de Marc.
I avui ens ho diuen tants llits d’hospital,
tantes morts en solitud en hospitals desbordats,
com si fóssim en el crit d’un immens Divendres Sant.
I la Pasqua tan a prop, i la Pasqua ja a tocar!
Resurrecció, sentit, plenitud, eternitat ...
Celebracions ben íntimes, al cor –temples tancats.
Però quan vindrà la pasqua de salut, prosperitat,
passejades i converses, de la vida habitual?
El jo, l’ara i l’aquí, que dependents ens fan
d’ansietats, angoixes i dolors que passaran
però que ara són punyents i que aquí són dominants
i, en el jo, aclaparadors, obsessius, inquietants!
Però en Déu, com s’obre el jo, enllà del temps i de l’espai!
I l’angoixa, lentament, es dilueix i s’asserena,
i enllà de la mort s’intueix una altra mena
de vida i de sentit, misteriosa i plena ...
Però aquest futur incert, quin consol podrà donar
a qui, colpit per l’avui, no vulgui creure en cap demà,
a qui no s’obri, qui no es buidi, qui no es deixi penetrar
per l’alè d’una presència molt més alta que la seva?
En tu, Senyor, m'emparo;
que mai no quedi confós.
Per la teva bondat, treu-me del perill;
escolta'm, no triguis a alliberar-me.
Sigues el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.
SALM 31 (30)
Com és Senyor que et quedes lluny, que t'amagues en els moments de la desgràcia?.
Fins quan, Senyor, em tindràs en l'oblit?
Fins quan m'amagaràs la mirada?
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes tot el dia dins el cor?
Fins quan l'enemic triomfarà contra mi?
Mira i respon-me, Senyor, Déu meu.
Omple de llum els meus ulls,
que el son de la mort no me'ls acluqui.
Que no digui l'enemic: "L'he vençut"
que els adversaris no s'alegrin de veure'm caure.
Però jo confio en el teu amor.
El meu cor s'alegrarà quan em salvis
cantaré al Senyor pel bé que m'haurà fet.
(Salm 13)
Senyor: Estic segura que la mare ja està amb tu. Et dono gràcies per haver-me-la donat i per la vida que m'has donat a mi, a través d'ella. Cuida-me-la be al teu costat.
Publica un comentari a l'entrada