El diàleg de Jesús amb la samaritana és una catequesi on podem entendre quina és la pedagogia que Déu segueix per apropar-se a la humanitat: ens demana que acollim al més feble i quan estem al seu costat ens mostra la nostra pròpia feblesa.
Sovint Déu posa en el nostre cor el desig i la voluntat de servir-lo, de treballar pel seu Regne; a voltes també podem sentir-nos interpel•lats en veure la indigència en què viuen persones que tenim a prop.
Ens podem preguntar per què ens ho demana a nosaltres i no a algú altre més compromès, més eficaç o més preparat. En tot cas, podem pensar que estem fent un favor a Déu, però no, es tracta d’una estratègia perquè entenguem que és Déu qui ens busca, i tenim set d’Ell.
El nostre orgull es pot resistir a acceptar-ho i ens fa dubtar del desig de Déu que tenim, ens pot portar a desoir-nos. Jesús es fa present en el desert de la vida per ajudar-nos a descobrir que necessitem Déu, així estarem en disposició de rebre l’esperit que ens saciarà per sempre.
Senyor, gràcies per alliberar-nos dels esclavatges, per conduir-nos pel desert de la vida cap a la terra promesa, cap a la salvació.
De vegades desconfiem de la teva paraula i murmurem contra els teus enviats.
Perdona’ns Senyor la duresa del nostre cor, la ceguesa que ens fa enyorar les cebes d’Egipte, l’orgull que no vol reconèixer el teu amor. Gràcies per seure a descansar a la nostra terra, per esperar pacientment que ens acostem i per saciar-nos pregonament del teu alè .
No volem creure només d’oïdes.Volem experimentar la llum del teu amor, desitgem gaudir de la font interior. La font que mai s’esgota i dona la vida eterna; dona’ns l’esperit sant, la veritable aigua que ens sacia.
Gràcies, Senyor pel teu suport i acompanyament.
Mireia Galobart
Fa 3 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada