Celebració de les Noces d’or

Dissabte passat dia 24 d’abril, Francesc Duch i Amàlia Mestres van celebrar els seus cinquanta anys de matrimoni amb una eucaristia d’acció de gràcies que va presidir Mn. Lluís Saumell. Els felicitem ben de cor i ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies.

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

La força de l’Esperit de Jesús Renau

Jesús Renau i Manén (Barcelona, 1934) és Llicenciat en Filosofia i Teologia. Va ingressar a la Companyia de Jesús l'any 1950 i entre les activitats que ha desenvolupat cal destacar la seva dedicació a la pastoral de joves i al món de l'educació. El 1995 va ser nomenat Superior Provincial de Catalunya, càrrec que va ocupar fins l'any 2001.

Però quina és la força de l’Esperit?

La força del diner sí que l’entenc. És l’or que obre totes les portes, que canvia els papers de pila, que fa sorgir el somriure al contrari, que fa pactar els enemics, que ens fa caminar vers els llocs de domini i decisió, que et possibilita un cos bell, que amaga la veritat al feble i que pot donar la mort a aquell a qui no voldries veure més.

La força de l’opressió sí que l’entenc. És la ratlla del per aquí ja no passaràs, perquè t’esclafaran el cap, és allò de les mans a la butxaca i aguanta sense piular, encara que et maleeixin els ossos. És allò de dir ‘de què et queixes? Ja es veu que no pots com jo’. És el xisclar de nervis quan et trobes com un déu per damunt d’admiradors estúpids.

La força de la passió sí que l’entenc. Quan es presenta impetuosa i ferotge, quan desborda el camí serè i arrossega tot el que troba. Quan talla el cap i arranca la primavera i sap treure l’aigua del desert de tant fregar-se els ulls ressecs de plorar.

Però quina és la força de l’Esperit?

No es toca, no es veu, no té armament, no es ven ni es compra, no s’està al mercat o a la caserna ni a la duana ni res d’això. Supera la mort i la por perquè és més forta.

Ajuda’m Esperit a descobrir la teva força que sovint hem imaginat com un vent, com un llampec, com una flama, com un núvol, com un clam però que no és res d’això. Ajuda’m Esperit a perdre la por, a trobar-me a mi mateix, a donar la mà serena i segura, a la possibilitat de trobar-nos silenciosament. Porta’m Esperit.

Nova sentència de l’Audiència de Barcelona al judici a què va estar sotmès Mn. Andreu Oliveras

Fa un any que es va celebrar el judici contra mossèn Andreu Oliveras i va ser absolt. Després d’un recurs de la fiscalia, el Tribunal Suprem anul·la la sentència d’absolució i demana a l’Audiència de Barcelona que dicti una nova sentència. La rectificació condemna ara a Mn. Andreu Oliveras a tres anys i mig. Lamentem profundament aquesta decisió i no cal dir que ens solidaritzem amb Mn. Andreu tenint present la seva honestedat i tota la tasca que ell ha realitzat durant tants anys a la presó en defensa dels drets dels interns, que amb el seu recolzament se sentien acompanyats en el seu destí. Esperem que amb el recurs que presentarà la defensa, aquesta nova sentència es resolgui favorablement i que es pugui donar per tancat definitivament aquest episodi dolorós i desagradable.

Virolai cantat per l'Escolania de Montserrat

Què millor que celebrar la festa de la Mare de Déu de Montserrat escoltant el Virolai cantat per l'Escolania !!! Moltes felicitats, especialment a totes les Montses i Montserrats de la nostra Comunitat !!!

Aquí teniu el vídeo:

No tot és escombraria

Tot sovint diem que el que fan a la tele no val res. Potser és que fan massa cosa i costa triar. Una mostra de que hi ha programes que valen la pena és "Signes dels Temps", el programa de TV3 que aquest diumenge ha celebrat les primeres 1.000 emissions. No val dir que l'hora en què s'emet no és bona perquè, gràcies a Internet, el podem veure en el moment què vulguem, bé des d'aquest mateix bloc o des de www.tv3.cat.

En aquest programa número 1.000, i en menys de quaranta minuts, podem veure i escoltar les sàvies paraules de persones com: Anselm Grün, Abbé Pierre, germà Roger, Andrea Riccardi, Josep Maria Soler, Lucía Caram, Armand Puig, Mn.Ballarín, Raimon Panniker, Mn.Rovira Belloso, Maria Martinell, Cassià M.Just, Rosa Deulofeu, Ireneu Segarra, Cristina Kaufmann, Narcís Jubany, Antoni Deig, Ramon Torrella, Helder Camara, Chiara Lubich, Leonardo Boff, Pere Casaldàliga, Francesc Torralba, Genoveva Massip, Núria Gispert, Manel Pousa, Francesc Abel, Arcadi Oliveres, Victòria Molins, Joan Carrera, Teresa Forcadas, Joan Gomis, Miquel Batllori, Jordi Llimona o Vicenç Ferrer, d'entre d'altres.

La setmana dia a dia

Diumenge, 25
Catequesi familiar mensual (Grup B) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. Més informació aquí.

Reunió mensual del grupo de joves de Batec que es troben a 3/4 d'11 del matí. Més informació aquí.

S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Concert Coral a les 7 de la tarda: el Cor Llevant i la Coral Espluguina ens oferiran un concert de cançons populars.

Dilluns, 26
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 27
Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dimarts, 27
Casal Sant Ildefons: Llibres, roses i coca per celebrar les festivitats de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat.

Reflexions a la Paraula de Déu

El Bon Pastor

Ben segur que la imatge del bon pastor era ben compresa pels contemporanis de Joan i el significat de la metàfora no deixava dubtes del que es deia. Homes esforçats, durs, sense sostre, la majoria sense família, amb capacitat de viure sols i amb poc menjar, només preocupats perquè les ovelles que l’amo els havia confiat no es perdessin o no fossin víctimes de lladres o d’animals depredadors, constituïen una tipologia de personatge esquerp i poc comunicatiu, però amb prou caràcter per defensar amb totes les seves forces el ramat. Una imatge que avui ens resulta molt difícil d’evocar i més si, com ha fet sovint la nostra tradició pictòrica, ens ofereix la relació pastor/ramat amb tonalitats idíl·liques i amb pinzellades bucòliques.

Joan no parla debades. Ell de jove va ser testimoni presencial de l’assassinat de Jesús, va ser un dels pocs deixebles que no van fugir, no va deixar mai de fer costat a l’amic, i ara, a la fi dels seus dies, pensa que ha comprès el sentit del sacrifici i de la mort de Jesús. La seva lluita per fer que els homes acollissin el Regne de Déu, el seu neguit per fer comprendre que és perdre el temps (i la vida) si només ens ocupem de nosaltres mateixos, la seva il·lusió per comunicar la seva estima als qui eren objecte del rebuig per part de la societat (nafrats, pecadors, forasters) era una constant invitació a acollir i a responsabilitzar-se de les persones que trobem en el nostre camí i alhora una denúncia oberta a les autoritàries discriminacions i abusos dels caps polítics i religiosos del seu temps. Jesús va ser fort en aquesta lluita fins que va poder.

Joan quan parla del bon pastor diu que el sacrifici de Jesús ha conquerit per al seu Pare la unitat de tots els homes. Cal llegir sencera la seva visió: “Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell... Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs...” (2ª lectura). Avui ens pot semblar poesia, però Joan ara ja és conscient que per defensar la seva esperança, Jesús havia de sacrificar la seva vida: “Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no les podrà arrancar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u” (evangeli). Avui hem de continuar mirant desolats el panorama de desunió dels qui seguim Jesús i cantar amb veu ofegada: “Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare”.

Anton Ramon Sastre

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

La meva Fe, de Hans Küng

Küng és un teòleg suís, nascut l'any 1928.

A la llum i per la força de Jesús, podem viure, treballar i sofrir d’una manera veritablement humana en el món d’avui, ja que estem absolutament en mans de Déu i al mateix temps compromesos pel bé dels homes.

A la llum i per la força de Jesús, podem mantenir-nos lliures envers les potències d’aquest món (els diners, el poder, la Ciència, l’Estat,…), envers els ídols de la nostra societat (culte a la personalitat i a la joventut, adoració del plaer, la fortuna i el poder). Servim el món sense cap hostilitat, sense deixar-nos corrompre, confiem en el sentit de la nostra Història i en el demà d’un món que hem de fer millor.

A la llum i per la força de Jesús, podem invocar Déu com a Pare nostre, misteri d’amor que sosté tots els homes, que perdona als culpables de la seva culpa i es revela vencedor del pecat i de la mort.

Bona Pasqua Batec@aires i famílies,

aquests dies m'he estat reunint amb "Justícia i Pau" i "Càrites" per futurs projectes i possibles col.laboracions.

Tenim en marxa també el tema del Casal dels Infants del Raval... però aquestes coses són molt lentes com podeu veure.

Bé però aquest diumenge tenim BATEC així que us podré explicar amb més detall les novetats (alguna pel mes de maig).

També tenim pendent comentar la pel.lícula... de "Como Dios", hem pensat algunes dinàmiques per tal de poder opinar sobre alguns aspectes de la pel.lícula.

Càrites ens ha passat un material molt actual i didàctic (només dir-vos que la presentació està feta amb música i personatges d'un munt de pel.lícules des dels super herois que tots coneixem fins als animals més coneguts que transmeten un missatge ple de valors) per conèixer més a fons "Càrites", el seu voluntariat i maneres o actituds per fer un món millor.
Us animem a venir...

Aquest dimecres dia 28 d'abril, a les 20h, a la Parròquia de St. Ildefons, es celebrarà una missa en record de la Sara Sanchez, pels que hi poguem anar.

Fins diumenge, a St. Ildefons a les 10.45,
Judit i Núria.

"L'Església està amenaçada de convertir-se en una subcultura"

Tot seguit es reprodueix traduïda l'entrevista a l'arquebisbe de Poitiers, Mons.Albert Rouet,  publicada a "Le Monde" el dia 3 d'aquest mes. Tenint en compte que forma part de la jerarquia, les seves paraules transpiren llibertat i esperança, a la vegada que pragmatisme i realisme. No només es tracte d'una crítica a la situació actual de l'Església, sinó que fa també propostes interessants. Per a qui prefereixi llegir l'entrevista en el seu idioma oficial, aquí està l'enllaç. Val la pena llegir-la tota sencera.

L'arquebisbe de Poitiers, Mons. Albert Rouet és una de les figures més lliures de l'episcopat francès. El seu llibre “Li ho dic a vostè” (Bayard, 2009) és un èxit de vendes en la seva categoria. Se n'han venut més de 30.000 exemplars, guanyador del Premi 2010 dels lectors de "La Procure", aquest llibre d'entrevistes ofereix una mirada més aviat crítica sobre l'Església Catòlica. Amb motiu de la Pasqua, el bisbe Rouet ens lliura les seves reflexions sobre l'actualitat i el seu diagnòstic de la seva institució.

L'Església catòlica ha estat sacsejada en els últims mesos per la revelació d'escàndols de pedofília en diversos països europeus. Això l’ha sorprès?
En primer lloc vull aclarir una cosa: perquè hi hagi pedofília, es necessiten dues condicions, una perversió profunda i  poder. Això vol dir que qualsevol sistema tancat, idealitzat, sacralitzat és un perill. Una vegada que una institució, inclosa l'Església, es troba en una posició de dret privat, se sent en una posició de força, els abusos financers i sexuals esdevenen possibles. És el que manifesta aquesta crisi, i això ens obliga a tornar a l'Evangeli; la feblesa de Crist és constitutiva de la manera de ser de l'Església.

A França, l'Església no té aquesta mena de poder, això explica que es tracta d’errors individuals, greus i lamentables, però no tenim coneixement d'una sistematització d'aquests casos.

Aquestes revelacions sobrevenen després de diverses crisis, que han marcat el pontificat de Benet XVI. Qui colpeja l'Església? 
Darrerament, l'Església és maltractada per temporals, externes i internes. Tenim un Papa que és més teòric que historiador. Ha continuat essent el professor que pensa que quan un problema està ben plantejat, està mig resolt. Però a la vida, això no és així; ens trobem amb la complexitat i la resistència de la realitat. Es veu prou a les nostres diòcesis, fem el que podem! L'Església té dificultats  per situar-se en el món turbulent en què es troba avui en dia. Aquest és el cor del problema.

Més enllà d'això, hi ha dues coses que m’impressionen de  la situació actual de l'Església. Actualment,es constata certa congelació del discurs. A partir d’aquí, el més mínim qüestionament de l'exegesi o de la moral és considera blasfem. Qüestionar no està ben vist, i això és una llàstima. Mentrestant, a l'Església regna un clima malsà de sospita. La institució s'enfronta a un centralisme romà, que compta tota una xarxa de denúncies. Alguns corrents dediquen el seu temps a denunciar les posicions de qualsevol bisbe, a fer informes contra un, fer un fitxer contra l'altre. Aquests comportaments estan augmentant amb Internet.

A més, noto l’evolució de l'Església en paral·lel a la de la nostra societat. Això significa més seguretat, més lleis, més identitat, més decrets, més reglaments. Hom es protegeix, es tanca, és el signe mateix d'un món tancat, és catastròfic!

En general, l'Església és un bon mirall de la societat. Però avui, a l'Església, les pressions identitàries són especialment fortes. Una corrent qualsevol, que no reflecteix massa, es va casar amb una identitat de reivindicació. Després de la publicació de caricatures a la premsa sobre la pedofília a l'Església, vaig veure reaccions dignes dels fonamentalistes islàmics amb les caricatures de Mahoma! Volent semblar ofensiu, hom es desqualifica.

El President de la Conferència Episcopal, Mons. André Vingt-Trois ho va repetir a Lourdes el 26 de març: l'Església de França està marcada per la crisi de vocacions, la disminució de la transmissió, la dilució de la presència cristiana a la societat. Com fer front a aquesta situació? 
Tracto de reconèixer que estem al final d'una època. Estem passant d'un cristianisme de costums a un cristianisme de creences. El cristianisme s'havia mantingut pel fet que s'havia reservat el monopoli de la gestió del sagrat i de les celebracions. Amb les noves religions, amb la secularització, la gent ja no utilitza aquest sagrat.
Tot i això, es podria dir que la papallona és "més" o "menys" que la crisàlide? És una altra cosa. Per tant, jo no penso en termes de degradació o d'abandonament: estem en procés de canvi. Hem de mesurar la magnitud d'aquest canvi.

Agafem la meva diòcesi: fa setanta anys, comptava amb 800 capellans. Avui en té 200, però també té 45 diaques i 10.000 persones compromeses en les 320 comunitats locals que vàrem crear fa quinze anys. Això és millor. Hem de deixar la pastoral de via estreta. Cal tancar unes línies i obrir-ne d'altres. Quan hom s'adapta a les persones, a la seva forma de vida, als seus horaris, augmenta l'assistència, inclús al catecisme! L'Església té aquesta capacitat d'adaptació.

Com?

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

Aquesta cançó del grup Lax'n'Busto ens serveix per veure i apropar-nos a algunes imatges simbòliques que apareixen en el nostre llenguatge com a cristians. "Tu ets la Llum" podria ser perfectament un himne de tots aquells que volem seguir Jesús amb l'ajut de l'Esperit Sant. La Bíblia està plena de llenguatge simbòlic, tal vegada perquè el que ens vol expressar supera el raonament humà i és més fàcil endinsar-nos des d' alguna referència aproximada a alguna vivència que haguem tingut, o a alguna cosa que coneixem. Parlar de llum, camí, cor, veure, trobar, buscar, sentir, veu, força ... és una forma de referir-nos a una realitat que ens supera però que és real.

Solidaritat humana

La nostra família acaba de passar per una situació difícil, amb la malaltia del nostre fill i el tractament de quimioteràpia posterior. Podem dir que ara està resolt.

Al principi, ens va semblar que havíem de ser discrets i compartir-ho només amb la família. I, evidentment, la família va respondre molt bé. Però, a poc a poc, ens vam començar a obrir a uns quants amics, i la resposta va ser massiva, però discreta. La companyia de tots ells ha estat d’una gran ajuda, fos un petit correu electrònic, un missatge al mòbil, alguna trucada –poques i curtes per no molestar. Ens sentíem tan agombolats, i els sentíem tan a prop nostre! No van faltar els amics del nostre fill, gent jove molt sensibilitzada per la situació, i que anaven passant per casa amb regalets que eren detalls d’amor, pel·lícules, llibres, jocs… tot el que pogués distreure’l i fer-li passar una estona agradable, dins la situació incòmode en què es trobava.

Jo, aleshores, ho vaig voler fer extensiu a amics nostres d’altres països, per fer una gran xarxa de persones que encara que fossin lluny ens portessin al cor; i això feia una veritable comunió dels sants, en la qual crec pregonament, i ens unia malgrat les distàncies, enormes en alguns casos, que ens separaven. Hem pogut entendre aquesta força espiritual tan potent, que traspassa l’espai i el temps, perquè a tots demanàvem una oració, i per als no creients, pensaments positius. I crec que la serenitat amb la qual hem viscut la malaltia, començant pel nostre fill, la devem a tantes pregàries que han produït el seu efecte. Crec en l’oració.

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

Carta del Bisbe de Tolosa Jean Guyot als nois que s’han de confirmar

L'antic arquebisbe de Tolosa enviava una carta, com la que tot seguit es reprodueix, a tots els joves de la seva diòcesi que es preparaven per rebre el sagrament de la Confirmació. El cardenal Guyot, nascut el 1907 a Bordeus i que va morir a la mateixa ciutat l'any 1988, va ser arquebisbe de Toulouse 1966-1978.

Estimat amic,

Tu ets cristià i vols ser-ho veritablement. Coneixes Jesús ja fa anys i t’esforces en entendre’l. Un dia els teus pares et van batejar i ara, després de bastants anys, estàs participant a les reunions de Catequesi, reflexiones en grup i procures conèixer millor Jesús, estimar-lo més i seguir el que Ell et demana en la teva vida de cada dia.

T’adones prou bé que estàs creixent, que canvies, i cada cop tens més ganes de prendre les teves decisions personalment. No és fàcil viure la teva vida en aquest món d’avui i ser fidel a Jesús. Tu mateix te n’adones. Et puc assegurar que Jesús està molt atent a tot el que et passa i als esforços que fas per aconseguir-ho. És Ell qui ara et proposa, per ajudar-te, donar-te amb més abundància el seu Esperit: l’Esperit Sant t’ajudarà a pensar com Jesús, a afirmar-te com a cristià entre els teus companys, i a acceptar la teva responsabilitat.

El dia que rebis el Sagrament de la Confirmació, Jesús et dirà per mitjà del seu Bisbe : ‘jo compto amb tu, jo he posat la meva confiança en tu, jo et vull donar la llum i la força dels teus germans’.

Jesús et demostra el teu amor reconeixent-te capaç de ser-li fidel, gràcies al do que ens fa l’Esperit Sant.

Tu comprens, segur, que és important que t’hi preparis bé. Saps que Jesús va viure tres anys sencers amb els seus apòstols abans de deixar-los i d’enviar-los el seu Esperit Sant, que els omplí de gràcia i de força fins al final de les seves vides.

La setmana dia a dia

Diumenge, 18
Catequesi Familiar mensual (Grup A) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més infromació aquí.

Dilluns, 19
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda

Dimarts, 20
Casal Sant Ildefons: Passi de la sarsuela Bohemios del mestre de Collbató, Amadeu Vives

Reunió del Consell Pastoral de la Comunitat a les 9 del vespre

Dimecres, 21
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 del vespre, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 24
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda

Diumenge, 25
Catequesi Familiar mensual (Grup B) a 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. Més informació aquí.

Trobada del grup de joves de Batec a 3/4 d'11 del matí. Més informació aquí.

S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia.

Reflexions a la Paraula de Déu

“Simó Pere els diu: me’n vaig a pescar"

Al·leluia! Fa goig assaborir les lectures d’aquest temps pasqual i comprovar que Crist glorificat a la dreta del Pare no deixa de banda els homes. Amb les seves presències diverses i amb els signes manifestats demostra que no els ha deixat orfes i també que sense Ell ben poc podrien fer. “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. I tant que varen pescar! Les contínues iniciatives de Jesús d’apropar-se al seu grup foren per aquells homes una manera gradual de creure en el Senyor. Joan, sense vacil·lar, diu a Pere: “ És el Senyor, i Pere ...” Jesús ajustà la seva divinitat a la humanitat dels deixebles compartint la taula amb ells i marcant amb naturalitat un abans i un després. “Veniu a esmorzar!”; cap d’ells gosava preguntar-li qui era. Admetien que Jesús és el Senyor, el cap viu i significa que tant ells com avui nosaltres creiem que Ell ho és tot, el màxim valor de la vida, la veritat, la justícia, la bondat ...

Crist, però, va voler examinar Pere sobre el seu amor abans de confiar-li l’exercici sobre el ramat. Sant Ambròs digué: “Crist ens deixà Pere com a vicari del seu amor”. Un amor que s’ha de provar amb l’obediència. Arribat aquest moment davant del consell dels jueus i desafiant la seva ordre, Pere proclamà en nom propi i dels seus companys la mort i la resurrecció de Jesús: “testimonis d’això ho som nosaltres i l’Esperit Sant, i no ho podem callar”.

Tirem a fons la xarxa de la fe, nosaltres que vivim uns moments difícils, i no deixem de pregar per aquesta Església que és santa i pecadora. Ara és quan l’hem d’estimar molt més encara. Al·leluia!

Francesc Xavier de Dou

Catequesi Familiar d'abril: Pasqua (II)

El pòster es titula TEMPS PASQUAL , perquè representa el que Jesús ressuscitat va fer i va dir amb i als deixebles durant el temps que va passar entre la resurrecció i el seu retorn al Pare, que la litúrgia anomena l' Ascensió de Jesús al cel, i que llegim en les lectures de la missa d'aquesta sessió.

Jesús ressuscitat vivia la Vida Nova amb Déu Pare i l'Esperit Sant. Al morir, Jesús va passar de la vida mortal que vivia com tots els homes i dones, a viure la Vida de Déu en la que ja no mor mai, i que és diferent de la vida nostra que ocupa espai i temps.

De fet no podem saber com és la Vida Nova de Déu, però fiant-nos de Jesús, creiem que és, i que la podem expressar per mitjà de símbols. Per això, en el pòster, dibuixem un núvol de llum a I'entorn de Jesús.

Jesús ressuscitat, normalment, no es pot veure amb els ulls, però no sabem com algunes vegades  Jesús es feia veure pels deixebles. L'Evangeli diu que s'apareixia.

En les lectures d'avui veiem com Jesús es va aparèixer vàries vegades als deixebles per demostrar-los que era viu i volia parlar-los per enfortir la seva fe, ja que és la fe  el que fa que hom pugui comunicar-se amb Jesús ressuscitat i amb Déu.

En les dues lectures d'aquesta sessió, veiem com als deixebles els va costar molt de creure en la Vida Nova de Jesús. Els va costar molt fiar-se del testimoni dels qui ja I' havien vist. No ho van creure fins que no el van veure. Jesús va dir:”Feliços els que creuen sense haver vist!” 

Jesús va entendre aquesta dificultat dels deixebles, i per això va dedicar quaranta dies (que ja sabem que vol dir un temps llarg i important), per ajudar-los a aprendre a creure.

Jesús ressuscitat va fer de catequista dels deixebles. Primer ho va fer amb les dones del grup, que van ser les que ho van aprendre primer i millor ...  Després, va anar a buscar a dos que ja marxaven desanimats cap a Emaús. Per fi es va aparèixer a tots els deixebles reunits. Aquesta reunió amb els deixebles la va repetir diferents vagades, i els anava explicant el que havien dit i escrit els profetes en els llibres de les Escriptures, sobre com el Messies moriria i ressuscitaria.

Catequesi Familiar d'abril: Pasqua (I)

Els diumenges 18 i 25 d'abril es faran les trobades de la Catequesi Familiar d'aquest mes. En aquestes sessions es tractarà coma tema: "Temps Pasqual. La cinquantena. Jesús fóu endut al cel i seu a la dreta del Pare". La següents reflexions estan pensades pels pares i catequistes.

Fins ara, l'any litúrgic ens ha fet conèixer, celebrar i viure el Misteri de Jesús el Crist en quant que es realitza i es manifesta al llarg de la seva vida humana entre els humans en el món. La última etapa que estem celebrant, anomenada TEMPS PASQUAL, ens condueix a seguir i reflexionar sobre els fets i les paraules que van des de la resurrecció a la Vida Nova fins al retorn de Jesús al Pare que anomenem Ascensió, i la Pentecosta.

El temps pasqual, que va de la Resurrecció a l'Ascensió, encara l'hem de situar dintre el que anomenem Pasqua de Jesús, perquè entre els humans en el món. Ara bé, el temps pasqual acaba i culmina amb la celebració de la Pentecosta que l'evangelista Lluc, en el seu llibre en dos parts (Evangeli i Fets dels Apòstols) situa al començament de la segona part, com a naixement de l'Església, el do de l'Esperit Sant a tots i cadascun dels deixebles de Jesús el Crist. Aquest serà el tema de la pròxima trobada, però ara ens interessa copsar el sentit de la paraula Pentecosta.

La paraula PENTECOSTA, significa literalment: el dia cinquantè. L'origen d'aquesta paraula es remunta als costums agrícoles més antics del poble hebreu per parlar de l'acabament de la sega, de la que s'oferien a Déu les primeres garbes. Posteriorment es va referir a l'acabament i culminació de l’Aliança feta per Jahveh-Déu amb el poble d’Israel al donar-li la Llei al Sinaí. El sentit d'acabament i culminació ve del número cinquanta que acaba i culmina la quarantena que, com ja sabem, significa temps important i ple. En el calendari religiós jueu, la Pentecosta era la festa culminant de totes les festes pasquals en les que es celebrava L'alliberament de l'esclavitud d'Egipte i l'Aliança.

LA CINQUANTENA PASQUAL
L'evangelista Lluc, en el seu llibre en dos parts, ens dóna un testimoni dels fets i paraules de Jesús que inclou un relat complert des de la passió i mort fins a la Pentecosta (50 dies). Tot seguit s’utilitza la traducció interconfessional del Nou Testament, per fer-ne un resum concentrat. Al final de la primera part del seu llibre anomenada Evangeli, en el capítol 24 (1-12) ens presenta com:

Anunci de la Pasqua cantat per Mn.Lluís Saumell

Aquí podeu escoltar el Pregó Pasqual, en el que s'anuncia l'alegria de la Pasqua, cantat per Mn.Lluís Saumell. La gravació és de la Vetlla Pasqual celebrada a la nostra Comunitat, i és un dels privilegis de tenir el rector que tenim.

Exultin de joia tots els àngels del cel,

exultin els ministres de Déu.

I que soni la trompeta victoriosa

per celebrar el triomf d’un Rei tan gran.

Que la terra també s’ompli d’alegria,

il·luminada i radiant de la claror

que ve de la llum del regne etern;

perquè avui la foscor ja s’ha esvaït.

També s’ha d’alegrar la mare Església,

ornada amb l’esclat d’aquesta llum.

Que el cant joiós de tot el poble

ressoni en aquesta sagrada nau.

Pregària pels qui ens han deixat

Aquest dijous, en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre, hem pregat per Pilar Veciana que darrerament ens ha deixat per anar a la casa del Pare.

El dilluns de Pasqua també ens han deixat dos catequistes: Àngels Bassas, que portava molts anys col·laborant amb la Catequesi Familiar i mare de la Núria Raventós, catequista i monitora de Batec, i el jove catequista Fernando Sánchez, que l'any passat portà un dels grups de 1er grau del Grup A de la Catequesi Familiar.

Tots som responsables de la ètica en els mitjans de comunicació

Dilluns dia 12 es va celebrar l’Assemblea del mes d’abril que va tenir com a ponent a Francesc Romeu. Maite Cura, membre del Consell Pastoral, en va fer la presentació destacant la doble vessant de periodista i capellà del convidat. Francesc Romeu va reflexionar sobre “La coherència cristiana en els mitjans de comunicació”, que era la conferència prevista dins del cicle de conferències de Quaresma, organitzades conjuntament pel CIC i la nostra comunitat, suspesa per la nevada caiguda a Barcelona el 8 de març.

Les primeres paraules de Romeu van ser per recordar Mossèn Joan Alemany perquè l’havia animat molt a treballar als mitjans de comunicació. La conferència va començar fent un elogi de la incoherència, de la "sana" o "santa incoherència": "sort en tenim de les nostres incoherències, si això vol dir que no som fidels als nostres propis criteris i així ens deixem guiar pels criteris de Jesús i del seu Evangeli" . No s’ha de tenir por de reconèixer que els Evangelis ens fan canviar, perquè això és la conversió.

Mn. Romeu va comentar que els cristians hem de ser uns excèntrics, perquè el centre ha d’estar fora de nosaltres mateixos. Per a un cristià el seu centre han de ser els altres, o l'Altre. Quan hem assumit una cosa de fora, una cosa que ens ve de fora, és quan ens fem coherents.

Francesc Romeu va preferir parlar de fidelitat més que coherència, perquè la fidelitat té un referent extern: ets fidel a algú o a alguna cosa, fora de tu. I perquè en la seva arrel, juga amb la paraula "fides", és a dir, fe. Va apuntar també que "el que malmet la fidelitat o la coherència són els propis interessos."

Centrant-se en els mitjans de comunicació, el periodista va preferir establir la reflexió en la coherència en tot el procés comunicatiu: des de l’emissor, i el missatge, passant pel canal i el mitjà i acabant pel receptor. Segons el ponent, el punt de partida bàsic hauria de ser la coherència en el dret a la informació, no només en rebre-la, sinó també de fer-la circular.

A partir d’aquí el periodista va establir quatre tipus de coherència:

Entrevista a Pere Casaldàliga

Aquí es pot escoltar l'entrevista que ahir va realitzar Jordi Basté a Pere Casaldàliga pel programa "El món" de RAC 1. En l'entrevista, que dura una mica menys de vint minuts,reflexiona sobre temes d'actualitat de l'Església i sobre d'altres temes que superen l'actualitat.

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

Aquesta tarda a les 20:00 hores s'ha fet la reunió dels nois i noies que aquest any rebran el Sagrament de la Confirmació, juntament amb els seus pares i padrins. Des d'avui i fins el dia de la Confirmació, el 16 de maig, anirant apareixent aquí diferents escrits per a que serveixin a les famílies, a més del material treballat a la Catequesi, per anar preparant i reflexionar sobre aquest sagrament.

EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

Com tots els Sagraments és un signe, i en aquest celebrem la plena integració en la comunitat cristiana i que Jesús ressucitat fa una cosa en nosaltres, en dóna una cosa, nosaltres no fem més que acceptar i rebre. I què ens dóna? Ens dóna l'Esperit Sant :

* És un Signe de l’acció de Déu en nosaltres i prova del seu amor. A través d’uns signes i d’unes paraules, simbolitzem el fet que volem entrar en el que hi ha més profund en la nostra fe: Déu ve a nosaltres, Déu dintre meu

* És el tercer sagrament de la iniciació cristiana, juntament amb el Baptisme i l’Eucaristia

* És el sagrament que confirma el Baptisme: en el nostre Baptisme vam iniciar el nostre camí com a cristians que ara, després de l’Eucaristia, afirmem i reforcem

* És el Sagrament de l’Esperit: el vam rebre ja en el Baptisme però ara se’ns dóna de manera més plena. Reconeixem que l’Esperit que va moure a Jesús, també ens mou a nosaltres i és dins nostre

* És el sagrament de la incorporació plena a l’Església: per la Confirmació, volem afirmar que formem part del poble de Déu i som al costat de Jesús. Per això, és el bisbe de la nostra diòcesi el que ho administra i és present

* És un sagrament que cal desitjar: no tindrà sentit si no el volem. En el Baptisme, són els pares que decideixen per un infant que encara no ho pot fer. Però ara som grans i podem decidir per nosaltres mateixos. És Jesús que ens demana un compromís personal

* És un sagrament que ens compromet: compromís en el seguiment de Jesús i en seguir el seu camí. Compromís en ser-ne testimonis amb la nostra manera de viure i en la nostra presència en la comunitat dels creients

Celebració de les Noces d’or

Dissabte passat dia 10 d’abril, Lluís Castells i Paqui Fusté van celebrar els seus cinquanta anys de matrimoni junt amb els seus fills i néts i tota la família, amb una eucaristia d’acció de gràcies que va presidir Mn. Lluís Saumell. En Lluís i la Paqui estimen la comunitat i per això hi han volgut celebrar aquest aniversari i també pels lligams que de fa tants anys hi tenen, al Consell Pastoral i al Casal Sant Ildefons, a més d’estar vinculats en diferents tasques pastorals. Els felicitem ben de cor i ens unim a la seva pregària d’acció de gràcies.

L’Escola de l’Infant Jesús celebra 150 anys d’història

Poques institucions poden celebrar una efemèride com aquesta i l’Escola de l’Infant Jesús ho fa amb tots els honors i mereixements. Tants anys d’història donen per molt, més encara quan en el decurs dels tres segles que la contemplen, la societat ha sofert canvis tan radicals que han obligat a fer una adaptació als temps sense perdre els orígens ni alterar el seu ideari, i des d’aquest punt de vista l’Escola de l’Infant Jesús n’ha estat sempre un exemple.

De sempre, i encara ara, coneguda com l’Escola de les Dames Negres, l’Infant Jesús ha tingut una presència molt important al barri i ha estat un referent educatiu i de fe per a moltes famílies.

Són molts els vincles d’unió entre l’Escola de l’Infant Jesús i la Parròquia de Sant Ildefons, el més important dels quals és, sens dubte, que va ser la seu provisional del culte des que la Parròquia va ser creada l’any 1949 fins a finals de 1960. Un llarg període de temps durant el qual fou construït el temple actual al carrer dels Madrazo que fou beneït pel bisbe Modrego el gener de 1961.

Recordem que l’any 1959 a l’església de la Travessera de Gràcia hi va tenir lloc l’afer Galinsoga, que recentment hem recordat en aquestes pàgines en ocasió dels cinquanta anys dels fets.

Oh, Happy Day !!! : Estació d'Enllaç del 16 d'abril

Una Eucaristia de Pasqua amb cants Gospel: així serà la propera trobada d'Estació d'Enllaç, la trobada de joves organitzada mensualment per la Delegació Pastoral de Joventut de Barcelona, que aquest mes serà el proper divendres dia 16.

Per celebrar la Pasqua, i a la parròquia de Sant Jaume (carrer Ferran, 28), a les 22:00 hores, el bisbe Sebastià Taltavull presidirà aquesta Eucaristia amb cants Gospel, pensada especialment pels joves.

La setmana dia a dia

Dilluns, 12
Catequesi parroquial d’infants de les 6 a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió del Grup Cultura i Fe a 1/4 de 8 de la tarda.

Reunió de l’Assemblea de la Comunitat a les 9 del vespre. Més informació aquí.

Dimarts, 13
Casal Sant Ildefons: Mn. Lluís Saumell ensenyarà a escoltar música.

Trobada de pares, padrins, nois i noies per preparar el Sagrament de la Confirmació, a les 8 del vespre.

Dissabte, 17
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda.

Diumenge, 18
Catequesi Familiar (Grup A) a partir de 3/4 d’11 del matí. El tema a tractar serà: La Pasqua. S’acaba participant tots junts de l’Eucaristia d’1/4 d’1 del migdia. Més informació aquí.

Els Dilluns dels Drets Humans

El dia 12 d'abril a les 19 h, en el marc del cicle de conferències "Els Dilluns dels Drets Humans", Cristianisme i Justícia i Justícia i Pau organitzen una nova sessió, que porta per títol "Espai Euromeditarrani, espai de drets". Intervindran Jaume Flaquer, jesuïta expert en l'Islam, i Laura Feliu, professora de Relacions Internacionals a la UAB. La xerrada es farà a Cristianisme i Justícia (c/Roger de Llúria, 13. Barcelona)

Reflexions a la Paraula de Déu

Diu el Senyor: “Tomàs, ¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.”

Com els deixebles, que eren a casa amb les portes tancades per por del jueus, quan Jesús Ressuscitat entrà i els digué “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”, nosaltres, els cristians, també ens reunim a casa, a la comunitat, en les Eucaristies, i també tenim por, i Jesús Ressuscitat també hi és present i ens alena l’Esperit, perquè el Pare l’envià a Ell i Ell ens ha deixat a nosaltres, els cristians, perquè, seguint el que Ell va fer i ensenyar, visquem en pau, amb amor i perdonant, tot construint un món Nou, el Món de Déu, que Jesús inaugurà, amb la confiança posada en Ell, abandonant-nos en Ell, enamorant-nos d’Ell.

Això, que per a mi és creure en Jesús, costa. És més fàcil fer com Tomàs, deixar-nos portar pels aires que ens envolten tan llunyans d’aquest món Nou ¿qui ho diu que un altre món és possible? ¿per què m’he d’esforçar, si aquí ho tinc tot?

Com a Tomás, Jesús ens convida a cadascú de nosaltres a mirar-li les mans i a posar la nostra mà dins el seu costat, amb mil i un petits signes en la nostra vida quotidiana perquè hi és present en tots: aquell familiar o amic que està malalt, que necessita companyia o ajuda de qualsevol tipus, aquell pesat que no hi ha qui l’aguanti, aquell que considero que m’ha ofès, aquell pobre desvalgut que passa gana, el tercer i el quart món, etc., etc., podem tocar moltes ferides a la nostra societat i reconciliar-nos amb els altres i fins i tot amb les nostres pròpies ferides. És així com se’ns ha de notar, com als Apòstols els coneixien, la gent en feia grans elogis i cada vegada se’ls afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor.

Ara, que la nostra Església pateix acusacions per actes d’alguns dels seus membres que ben segur que són reprovables, però que es magnifiquen i s’utilitzen per desprestigiar-la i per convidar a no creure-hi, siguem valents, fem fora les pors i donem autèntic testimoni de Jesús, del seu missatge i de la seva revelació, que és el que compta i amb el que hem de creure fermament sense que res ni ningú ens faci trontollar.
Maite Cura

El llorer que beneïm el diumenge de Rams

Donem les gràcies a la família de la nostra comunitat, que des de fa ja força anys ens abasteix de tot el llorer necessari per ser beneït en totes les misses el diumenge de Rams, amb tot el que això representa d’infraestructura des que es talla el llorer de l’arbre i es transporta ben lligat per la gran quantitat que se’n necessita, fins que arriba a la parròquia. És una generositat i un esforç que agraïm molt sincerament.

Pregària pels qui ens han deixat

Dijous passat en la celebració de l’Eucaristia de les 8 del vespre vàrem pregar per Jaume Carbonell Castell que darrerament ens ha deixat per anar a la casa del Pare.

Francesc Romeu, a l'Assemblea del 12 d'abril

El capellà i periodista Francesc Romeu serà el ponent de l'Assemblea d'aquest mes que tindrà lloc el proper dilluns dia 12 a les 21:00 hores. El tema sobre el que reflexionarà serà "La coherència cristiana en els mitjans de comunicació". Aquesta és la ponència que tenia preparada dintre del cicle de conferències de Quaresma que es celebren al CIC i que va haver de ser suspesa per la nevada.

Francesc Romeu, nascut el 1959 a Tiana, és actualment rector de Santa Maria del Taulat i de Sant Bernat Calbó, al barri del Poblenou de Barcelona, d'on també n'és l’arxiprest. A més, és consiliari del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona i professor de Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, i havia estat consiliari del MUEC (Moviment d'Universitaris i Estudiants Cristians de Catalunya). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació como ara a la revista Foc Nou, als diaris Avui o El Periódico, a ràdios com Catalunya Ràdio o Ràdio Estel, o a internet a catalunyareligio.cat. També ha publicat diferents llibres d’entrevistes com ara "Què pensa Joan Carrera", "Creients i no creients. Francesc Romeu conversa amb Jordi Coca i Antoni Deig" o "Tertúlia de capellans". L'any 2004 va coordinar el llibre "L’Església en crisi".

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

Diumenge vinent dia 11, II diumenge de Pasqua, tindrà lloc a les 5 de la tarda la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme.

El dissabte abans, dia 10 a les 5 de la tarda, es reuniran els pares i padrins, junt amb l'equip de la Pastoral de Baptismes per preparar la celebració.

La propera celebració serà el 16 de maig, festa de l’Ascensió del Senyor.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la Comunitat en hores de despatx.

La setmana dia a dia

Dimarts, 6
Casal Sant Ildefons: Festa de Pasqua, amb un espectacle de castanyoles i berenar amb “mones de Pasqua”.

Reunió del Grup de Reflexió Bíblica a 1/4 de 8 del vespre.

Reunió del Grup de Justícia i Pau a les 7 de la tarda.

Dimecres, 7
Trobada del Grup de Pregària a les 8 del vespre, oberta per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària.

Dissabte, 10
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai, de 4 a 7 de la tarda

Reflexions a la Paraula de Déu

“Però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure.” Lluc 24,11

Com pot ser que creguem allò ‘increïble’, i que tot ‘delirant’ ens mantinguem assenyats? Us n’adoneu del que diem els cristians? Que Déu ressuscita els morts! Heu vist algun mort ressuscitat? Quina bestiesa! I seguim dient que a un home mort, ajusticiat, destrossat, Déu l’ha ressuscitat! És viu! I a més, amb una vida diferent a la nostra. I que ‘ja no mor més’. Increïble! Delirant!

No és estrany que els ciutadans d’Atenes quan van sentir a Pau parlar de la resurrecció del Crist, de la resurrecció dels morts, “…alguns es van posar a riure, i d’altres digueren: “Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia””(Fets. 17,32). El mateix passa avui. I va passar quelcom semblant entre els seguidors del Crist. Les dones portaven aromes per ungir-lo. No semblava, doncs, que esperessin cap resurrecció. I el seny dels apòstols –espantats i porucs pel que havia passat- ho sentencià ràpidament: un deliri, una qüestió de ments que no ‘toquen’, i a més amarat pel menyspreu cultural, tan arrelat, vers les dones.

Com és possible, doncs, creure en quelcom increïble, afirmar, assenyadament, quelcom delirant? Només hi ha un camí que sempre és més fort que qualsevol paraula o argument: l’experiència de vida. Confiem en les persones i creiem que ens estimen, per una intuïció i un convenciment que ens fa captar tot allò que fan amb nosaltres com a nascut d’amor. I sovint som savis per captar la falsedat, quan allò que fan no neix d’amor sinó del propi interès o per altres motius.

L’amor, en canvi, ens omple d’energia i ens transforma. Doncs aquest és l’origen de la nostra fe: una experiència de vida. “…els qui hem menjat i begut amb ell i hem conviscut amb ell, després que ressuscità d’entre els morts, durant quaranta dies.”(Fets 10, 41) “Conviure”, “viure conjuntament amb Ell”, estimar-lo. O fem algun tipus d’experiència de vida amb el Crist, o de sobte sentirem com una veritable bogeria el que diem que creiem. Per això deia Ranher que el cristià del segle XXI o seria místic o no seria. I això és la mística: un coneixement, d’alguna manera una experiència de Déu. Una experiència que, de fet, ens canvia la vida.

Santiago Quijano

Catequesi 6è grau: el Sagrament de la Confirmació

La meva Fe d’en Roger (curs Catequesi 2005-2006)

Segurament no seré capaç d’explicar perquè estic convençut que m’haig de confirmar però és tan simple !!!

No m’agrada el món en que vivim, ni que la gent sigui tan egoista i només pensi en els diners. No m’agrada que tots siguem competitius i que ni ens adonem que tenim gent al nostre costat que pateix. Vull que els homes parlin, s’entenguin, es perdonin. Vull que ens adonem que només pensant que tots som germans i que compartim un mateix món la nostra vida té sentit.

Només he trobat aquest missatge en Jesús: estimeu els altres, Déu ens perdona d’entrada i només espera que el vulguem acollir... Suposo que això és la Fe i, tot i no tenint clares tantes coses, vull fer aquest camí.

Bona Pasqua !!!

La Setmana Santa és la darrera setmana de la Quaresma i necessària per arribar a la veritable festa: la Pasqua. Pasqua no és només un període de temps, és una experiència. És l'experiència de la presència del Crist entre nosaltres. És l'experiència de sentir a Jesús, i a Déu, al nostre costat. És l'experiència de saber que hi ha una Nova Vida, una Vida Plena, una Vida que perfecciona i completa la vida d'abans de Pasqua.

El següent vídeo ens pot ajudar a reflexionar sobre la Pasqua amb passatges dels Evangelis.