Solidaritat humana

La nostra família acaba de passar per una situació difícil, amb la malaltia del nostre fill i el tractament de quimioteràpia posterior. Podem dir que ara està resolt.

Al principi, ens va semblar que havíem de ser discrets i compartir-ho només amb la família. I, evidentment, la família va respondre molt bé. Però, a poc a poc, ens vam començar a obrir a uns quants amics, i la resposta va ser massiva, però discreta. La companyia de tots ells ha estat d’una gran ajuda, fos un petit correu electrònic, un missatge al mòbil, alguna trucada –poques i curtes per no molestar. Ens sentíem tan agombolats, i els sentíem tan a prop nostre! No van faltar els amics del nostre fill, gent jove molt sensibilitzada per la situació, i que anaven passant per casa amb regalets que eren detalls d’amor, pel·lícules, llibres, jocs… tot el que pogués distreure’l i fer-li passar una estona agradable, dins la situació incòmode en què es trobava.

Jo, aleshores, ho vaig voler fer extensiu a amics nostres d’altres països, per fer una gran xarxa de persones que encara que fossin lluny ens portessin al cor; i això feia una veritable comunió dels sants, en la qual crec pregonament, i ens unia malgrat les distàncies, enormes en alguns casos, que ens separaven. Hem pogut entendre aquesta força espiritual tan potent, que traspassa l’espai i el temps, perquè a tots demanàvem una oració, i per als no creients, pensaments positius. I crec que la serenitat amb la qual hem viscut la malaltia, començant pel nostre fill, la devem a tantes pregàries que han produït el seu efecte. Crec en l’oració.


Els veïns també han estat molt atents a la situació i han ofert la seva ajuda en tot i per tot. I realment, en moments de debilitat com és una malaltia greu, hem descobert aquesta gran solidaritat humana al voltant nostre, que et fa creure en la bondat que hi ha dins el cor humà, a desgrat de totes les nostres mancances. I tornes a tenir confiança en l’ésser humà, capaç de donar tota la generositat de la qual és portador i que fa la vida més agradable, malgrat tot el mal del qual no es para de parlar.

Podem opinar d’això perquè ho hem viscut i no ha estat una teoria. Així mateix, podem constatar aquesta solidaritat quan hi ha desgràcies en el planeta, i molta gent col·labora per alleugerir el mal, i la gran quantitat de voluntaris de totes les edats presents en els indrets necessitats.

Sabem que per avançar i fer un salt cap a una evolució superior fan falta molts i molts anys, però no perdem la confiança en la persona humana, que demostra ser un ésser amb valors transcendents i curull d’amor que tot ho pot.

Mª Teresa Quintana