30 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens diu l’evangelista Lluc “Déu no és un Déu de morts sinó de vius”. Els textos que avui llegim són tots ells una reflexió a la vida, des de tornar a la vida la filla de Jaire fins a donar qualitat de vida a una dona que víctima de les lleis jueves, segons les fonts del levític, era impura davant dels ulls propis i dels altres que l’obligava a viure en un estat d’impuresa ritual i de discriminació. El guariment es produirà quan aquella dona educada en unes categories religioses que la condemnen a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei per confiar en Jesús i Jesús l’allibera tot dient-li “Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau”.

Aquest episodi aparentment insignificant és un exponent del que es recull de manera constant a les fonts evangèliques: l’actuació salvadora de Jesús, compromès sempre a alliberar la dona de l’exclusió social i de la dominació religiosa dintre el poble de Déu, descriu com una dona desemparada, avergonyida de si mateixa, perduda en l’anonimat de la multitud, s’acosta a Jesús amb el convenciment que si arriba a tocar-li el vestit quedarà guarida.

Jesús adoptava davant les dones una actitud tan sorprenent que fins i tot desconcertava els seus deixebles. Recordem com els apòstols queden sorpresos quan el veuen conversant amb la samaritana. En aquella societat jueva dominada pels homes no era fàcil entendre la postura de Jesús acollint sense discriminacions homes i dones a la seva comunitat de seguidors.

La lliçó és ben clara. Encara a la nostra Església li cal recorre molt camí perquè prengui l’actitud que va prendre Jesús en relació a les dones. No cal que ara fem la llista de les coses que ja sabem. La cita de Lluc demana la plenitud de la vida per a tothom sense discriminacions. Jesús dóna la vida a aquella noia i Jesús allibera aquella dona dels lligams d’unes lleis injustes. Que l’acostament sincer a Jesús ens alliberi de qualsevol lligam que hipotequi la nostra vida.

Lluís Saumell

28 de juny 2012

Assemblea de juny: Balanç del curs 2011-2012

La darrera Assemblea d’aquest curs de la nostra Comunitat es va celebrar el dilluns 11 de juny. Mn.Josep Maria Jubany va obrir l’assemblea recordant dos persones molt actives a Sant Ildefons que recentment han passat a la Casa del Pare: la Maria Jesús Dabad i l’Eduard Soler. La Maria Jesús era una de les persones que treballen silenciosament des de la Pastoral de Salut, i l’Eduard feia molts anys que era catequista i era una persona molt compromesa socialment. En l’assemblea de febrer, de la que ell va ser el ponent, sense ni un bri de demagògia ens va parlar de com hem d’actuar els cristians davant la crisi que estem vivint: ens va dir que hem de ser una mà solidària, que hem de ser una veu profètica per denunciar les injustícies, i sobre tot que hem de ser un signe d’esperança. Tot i ser la Maria Jesús i l’Eduard persones diferents, tenien en comú que tots dos sentien Sant Ildefons com casa seva, que tots dos treballaven pels més febles i que tots dos tenien un clar referent a qui seguir: Jesucrist.

En la primera part de l’Assemblea es van presentar els quatre nous membres del Consell Pastoral per cobrir les vacants de les quatre persones que el deixen després de haver-hi estat tres anys. El Consell està format pels mossens de la parròquia, és a dir en Josep Maria Jubany, en Lluís Saumell i en Xavier de Dou, i dotze persones més de la Comunitat que són escollides per estar tres anys al Consell, de forma que cada curs entren quatre consellers nous. La Dolors Alcaraz, la Sílvia Lamoglia, en Pere Rius, i en Francesc Foraster són els nous membres per proper trienni.

A la segona part, responsables dels diferents grups de la nostra comunitat van fer un repàs de les activitats que s’ han portat a terme durant aquest curs 2011-2012 que ha tingut tres importants notícies: tenim nou rector, Mn.Jubany. A Mn.Lluis, però, no el deixem marxar! I una notícia trista, a l’agost va morir Mn.Ignasi Cases, gran impulsor del Casal i present a la parròquia durant més de 50 anys.

Es va començar un tema molt material però necessari: l’Economia. Posteriorment van intervenir els grups de reflexió: Cultura i Fe, Reflexió Bíblica i es van repassar les Assemblees del curs. Van continuar els grups que porten temes litúrgics o sacramentals: Bateig, Pastoral de Salut i Pregària. Tot seguit es va explicar totes les activitats del Casal de Sant Ildefons. I dels més grans es va passar als més joves: Escoltes, Esplai, grup de Batec i la Catequesi. A continuació va ser el torn de la vessant més solidària: Càritas, la Borsa de Treball i el Banc d’Aliments. I finalment, van tenir la paraula la part de comunicació: el Full Informatiu i el Blog.

Va ser una Assemblea on fins a disset persones van passar per la taula, i davant els micròfons van poder explicar als assistents les diferents activitats que es porten a terme a la nostra parròquia, i on va quedar patent la vitalitat de Sant Ildefons.

26 de juny 2012

Dialogant amb Déu

Tal vegada sona una mica pretensiós, aquest encapçalament, però és el que pretenem fer quan preguem: intercanvi de parlar i escoltar el que Déu ens vol dir. I, per tant, ara començaré una pregària. En aquesta oració sortiran coses boniques i coses no tan bones. Però obriré el cor i deixaré que s’esplaï, pensant que estic amb un bon amic.

Deixeu-me fer uns petits aclariments abans d’entrar en la pregària. A part de demanar una pila de favors i ajuda per resoldre les dificultats que no paren de presentar-se, crec que també hem d’agrair molt tot el que som i hem rebut. Ens sentim impotents davant de tantes situacions que ens depassen, que brolla la necessitat de dirigir-nos a Déu, perquè estigui al nostre costat i ens acompanyi a trobar solucions, que sovint no descobrim tots sols malgrat l’esforç esmerçat.

Senyor, jo primer voldria agrair-vos el do de la vida. No sempre segueixo aquest esquema, perquè quan em sento feble abans demano que agraeixo. Però el miracle de la vida ens fa agraïts i ens desperta l’admiració per aquesta meravella que és la vida abundant en el bri de cada cosa. I intueixo que ens heu posat en aquesta terra per trobar la felicitat. Però quina assignatura tan difícil i quin repte! Perquè com que naixem amb un vel que hem d’anar esquinçant, i és només lentament que anem entenent que hem de desvetllar, el camí no el tenim planer.

Trobem molts esculls per créixer, i el patiment, físic i/o psicològic, es fa molt present en el caminar de tots els éssers humans. La malaltia surt sovint a l’encontre i les dificultats no manquen. Vaig entenent que, si la fe ens acompanya, els moments difícils són més lleugers i la vostra gràcia arriba. “El meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”, diu Jesús. Però calen moltes anades i vingudes abans d’albirar aquesta llum, petita al principi. I sovint la perdem i l’hem de tornar a cercar. Hi ha moments que penso que el fet de viure requereix un gran treball, i que d’humans és defallir. I quan llegeixo el llibre de Job puc entendre les seves queixes davant de tantes calamitats.

També Us vull dir que ens heu posat en un món tan llaminer i ple de coses interessants, que encara que hem d’aprofitar-les, provoca molta distracció, i dificulta l’entrada al món interior, el nostre, on Us descobrirem sense anar més lluny.

23 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Naixement de Sant Joan: Nadal de l’estiu

L’expressió és de Joan Maragall: “Quina gràcia que Déu us ha donat, sant Joan, per haver sentit venir Jesucrist primer que tothom. Per això cada any quan torneu a l’altre cap de Nadal —sou el Nadal de l’estiu, quan encara viu tot el que ha de morir abans que vingui l’altre— ompliu el món de pressentiment”. Alguns descobreixen que l’església en la fixació de les seves festes, no ha fet res més que “cristianitzar” festes paganes, però la realitat és que, durant molts segles, els cristians no han fet altra cosa que encarnar en la simbologia còsmica que els era connatural les festes més importants. Joan neix quan els dies són més llargs, però des del seu naixement els dies es fan cada vegada més curts; Jesús neix quan els dies són més curts, però des del seu naixement els dies es fan cada vegada més llargs. “Ell ha de créixer i jo he de minvar” (Joan 3,30), aquest és el testimoni que dóna Joan Baptista de si mateix i un dels significats de la seva festivitat.

“Què serà aquest noi?”
(evangeli). Quan els deixebles de Joan havien marxat, “Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: -Què heu sortit a contemplar al desert?. Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell” (Joan 7,24-28), i aquest és el testimoni que dóna Jesús de Joan Baptista.

Avui l’església hauria d’entendre que per ser missatger de l’evangeli, per fer que els homes s’acostin a Jesús, per preparar-los a entendre i acollir l’evangeli, és imprescindible que ella minvi: en estructures, en riquesa, en paraules buides, en dogmatismes, en poder. Això val per a cada un de nosaltres, els cristians.

Anton Ramon Sastre


21 de juny 2012

Primer aniversari del nomenament com a rector de Sant Ildefons de Mn. Josep Maria Jubany i de l’acceptació de la petició de jubilació canònica de Mn. Lluís Saumell

Va ser el dia 21 de juny, festivitat de Sant Lluís Gonzaga, onomàstica del Cardenal i de Mn. Lluís, quan es va publicar al web de l’Arquebisbat de Barcelona el document de nomenaments per al curs 2011-2012.

El Cardenal ho va comunicar personalment a Mn. Lluís, i la notícia es va estendre ràpidament a tota la comunitat.

A poc a poc, en els dies i setmanes següents, vam anar sabent més coses de Mn. Josep Maria, perquè inicialment no ens era gaire conegut, tot i que la seva tasca pastoral i les seves responsabilitats al bisbat eren i són molt importants.

Algunes persones que sí sabien del seu tarannà ens deien: “heu estat de sort, Mn. Jubany és una meravellosa persona”. Però, per allò de Sant Tomàs, “veure per creure”, vam haver d’optar per una prudent espera fins que Mn. Josep Maria va prendre possessió del càrrec el dissabte 19 de novembre de 2011 en l’Eucaristia de les 8 del vespre presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià Taltavull. Pocs dies abans, concretament el dia 14, en l’Assemblea de la Comunitat, Mn. Josep Maria Jubany va comparèixer davant nostre per explicar-nos qui era, d’on venia, la il·lusió amb què es feia càrrec de la parròquia, les seves esperances de futur i la confiança que des d’aquell moment dipositava en tots nosaltres.

No cal anar més enllà per descriure què ha passat d’aleshores ençà, perquè ara que tots el coneixem sabem prou bé de la seva simpatia i bonhomia, de la seva qualitat com a home d’església i pastor, i del caràcter que està imprimint a la comunitat, tot i que va prometre un any d’observació abans d’emprendre qualsevol canvi.

Demanem al Senyor, que com tots els rectors que l’han precedit, Mn. Josep Maria segueixi trobant, i per molts anys, en la nostra comunitat el suport i l’estima de tots nosaltres.

18 de juny 2012

L'Església rebel

Clicant aquí es pot veure el documental, promogut per Església Plural i dirigit per Oriol Porta, que el Canal 33 va emetre el diumenge 17 sobre els grups cristians progressistes que, a partir del 1953 (quan es firma el concordat entre Espanya i el Vaticà) fins la mort de Franco, van aprofitar la protecció d'una part del clergat per desenvolupar activitats antirègim.

El documental està enfocat tant des del punt de vista de les reivindicacions nacionals com des del moviment obrer. Relata, per mitjà de testimonis directes, com certs sectors del catolicisme català es varen organitzar per fer front a l’aliança del nacional-catolicisme amb el règim del general Franco.

16 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

2Corints 5,8.... estem, doncs, plens de confiança

Voldríem veure els resultats dels nostres afers de manera immediata i espectacular, quan Déu, en canvi, detesta tot allò que és enlluernador, i és pacient. Jesús posa l’exemple de la terra que és mestra d’aquesta paciència continguda. Sant Pau ho diu sense embuts:
“El qui planta no és res, ni el que sega, sinó el qui la fa créixer, Déu (1 Cor. 3.7).

En tot moment i sense que ens en adonem la força de Déu actua en nosaltres i fa que aquest regne de Déu maduri la llavor que ha posat dins nostre i segueixi el seu curs, amb una lluita sense violència. La sembra i la vida són la realitat de la nostra confiança posada en Aquell a qui ens adrecem quotidianament per dir: “Vingui a nosaltres el vostre regne”, per afegir d’immediat: “que es faci la vostra voluntat”.

La força de l’esperit és una nova llavor que no ens permet sucumbir; aquí se la juga la nostra fe. La confiança ha de ser un dels nostres valors en alça, enfront de la desconfiança; un valor cristià per lluitar contra aquest parany que ens rodeja sense aturar-se. Deixem que la llavor dipositada en cadascú de nosaltres per aquest amor que Déu ens té, creixi dins i fora nostre amb senzillesa.

Per això posem els ulls no amb el que és negatiu, sinó amb el que és positiu i descobrim tants gestos humans i fraterns que sense fer soroll, però amb esforç, ens descobreixen un regne de Déu possible, el de la pau, el de l’amor, el de la justícia, etc, que no és una quimera, sinó una realitat en la que tothom pugui ajocar-se en aquest arbre nascut del gra de mostassa més insignificant, que és vida i dóna vida sense parar.

Francesc Xavier de Dou

12 de juny 2012

Assemblea 19 de maig: Pla Pastoral

Mons.Sebastià Taltavull va ser el ponent de l’assemblea extraordinària que es va celebrar el  dissabte 19 de maig. El bisbe auxiliar de Barcelona va explicar el Pla Pastoral 2011-2015 de l’Arquebisbat de Barcelona, i posteriorment, amb diferents grups de treball, els assistents a l’assemblea van fer unes quantes propostes de com aplicar aquest Pla a Sant Ildefons.

Per introduir el tema, Mons.Taltavull va comentar la imatge escollida per il·lustrar el Pla i el seu eslògan: “Feu tot el que Jesús us digui”, que corresponen al passatge de les noces de Canà. Va enumerar els diferents personatges que hi apareixen: Jesús, els deixebles, Maria, el cap de servei, els nuvis ... i ens convidà a reflexionar sobre amb qui ens identifiquem cadascú de nosaltres, i quin paper volem jugar dins l’Església.

“A l’Església, l’estructura de vegades fa el vi agre i el pa dur”, afirmà el bisbe per remarcar la importància dels laics a l’hora de fer Església, que és feina de tots. El Pla Pastoral el que intenta és actuar ja, i fent-ho recollint les idees de les parròquies.

El Concili Vaticà II, que es portà a terme entre 1962 i 1965, va demostrar que l’Església anava per davant del Maig del 68. “Ara de tant en tant sembla que anem al darrer vagó”. Per Mons.Taltavull s’hauria de poder recuperar l’ardor que hi havia en aquell època perquè avui en dia els joves no són presents a l’Església; han accedit, però no els acompanyem o no es deixen acompanyar.

Sobre el Pla Pastoral de l’Arquebisbat de Barcelona va explicar que es centra en tres eixos: l’anunci de Jesucrist als qui no el coneixen, la pastoral d’iniciació cristiana, i la solidaritat com a expressió de la fe cristiana.

El primer punt és el que s’anomena Nova Evangelització. Però no es tracta de repetir antics mètodes, sinó de fer conèixer qui és realment Jesús als que no el coneixen de veritat. Es fer arribar Jesús als qui hi són però no hi són, és fer conèixer Jesús al nostre entorn. “Com apropem a la gent la joia de ser cristià?”, aquesta és la qüestió que ens de formular. Pel bisbe, avui en dia es viu un cristianisme sense eucaristia, sense perdó, sense confirmació; es viu un cristianisme descentrat i algú s’ha de posar al costat dels joves, i dels no tant joves, per centrar la seva fe.

10 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

"Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots el homes"

Les tres lectures d’avui ens parlen de sang i d’aliança.
Sona estrany avui, difícil d’entendre, que una aliança es faci amb sang. En el nostre temps les aliances i els pactes es formalitzen per escrit, mitjançant documents signats amb tinta i, fins i tot ara amb signatura digital, però no amb sang.

Veiem una primera aliança de Déu amb el poble d’Israel, en expressió de la qual Moisès després de llegir al poble el document on havia escrit les paraules que el Senyor li havia dit, aspergí el poble amb la sang de vedells sacrificats i digué: “Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí.”

Aquesta aliança, com totes les aliances i pactes, demanava compromís per ambdues parts i Déu el va complir, hi va ser fidel, però el poble d’Israel, tot i que va respondre a Moisés “Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot”, no ho va fer, va trencar l’aliança. L’amor de Déu és tan gran que volgué fer una nova i definitiva aliança, però aquesta vegada no amb la sang de vedells sinó amb la sang del seu fill, Jesús, que es feu home, va viure com a home i va morir a la creu, vessant la seva sang per redimir les culpes comeses sota la primera aliança, com llegim a la carta dels cristians hebreus, i acceptà el seu sacrifici lliurement i amb tot l’amor vers el Pare i vers tots i cadascun de nosaltres.

La nit abans del seu sacrifici i mort, mentre sopava amb els deixebles celebrant la Pasqua jueva, avançant els esdeveniments de l’endemà donà el seu cos i la seva sang als deixebles: “preneu-lo, això és el meu cos” «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots el homes». No és això, donar el propi cos i la pròpia sang, la mostra de l’amor més gran, immens, inabastable?

Aquest amor, aquesta aliança, aquest donar-se de Jesús, ens obliga a nosaltres a donar-nos també incondicionalment a Ell, a identificar-nos amb Ell en la seva actitud durant la seva vida i la seva mort, a seguir el seu camí, a ser com Ell. Per ajudar-nos-hi tenim la Eucaristia, en la que recordem aquell darrer sopar.

Maite Cura

08 de juny 2012

Convocatòria de l’Assemblea de la Comunitat

Estem a la recta final d’aquest curs i el proper dilluns dia 11 a les 9 del vespre ens reunirem en la darrera assemblea abans de l’estiu. Hem cregut convenient fer balanç de tot el que s’ha fet durant el 2011-2012 i també que els diferents grups de la Comunitat ens presentin breument les activitats que es fan habitualment a la parròquia.

També en aquesta assemblea, tal i com és costum, es presentaran els nous membres del Consell Pastoral. Esperem les vostres aportacions.

07 de juny 2012

Campanya de Corpus de Càritas Diocesana

Com cada any per Corpus, diumenge vinent Càritas Diocesana celebra el dia de la Caritat i promou la seva campanya amb el lema: “Un no per a ningú”.

Càritas pretén que el seu àmbit d’actuació abasti el nombre més gran possible de persones en situació crítica, que en els últims anys ha crescut desmesuradament. Un repte ambiciós no exempt de dificultats.

En el context de crisi actual, parròquies, comunitats religioses i Càritas hem de treballar conjuntament per posar a disposició de les persones necessitades recursos i serveis perquè puguin superar la situació de dificultat.

La nostra generositat és cada cop més necessària.


06 de juny 2012

Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme

El dissabte dia 9 es reuniran l'equip de Baptismes amb els pares i padrins dels infants que es bategen el dia següent per preparar la celebració.

El proper diumenge dia 10 a les 5 de la tarda tindrà lloc la Celebració Comunitària del Sagrament del Baptisme, que serà l'última abans del parèntesi del temps d'estiu.
La propera Celebració serà ja a la tardor. El dia concret es notificarà a principis de setembre.

Els pares que vulguin demanar el bateig per als seus fills/filles cal que facin la inscripció a la secretaria de la comunitat en hores de despatx.

05 de juny 2012

Catequesi Familiar de juny (i II): l'Esperit Sant

L’Esperit Sant és en Déu: la Plenitud de Vida, d’Amor, de Perdó, de Força, de Joia...

L’Esperit Sant és: AUTOCOMUNICACIÓ de Jahveh, que per la seva paraula i Saviesa produeix tota mena de ser i vida.

És l’Esperit amb el que el Pare, per mitjà de Fill, crea l’univers i els humans i promou la seva constant evolució històrica.

És l’Esperit Sant amb el que el Pare, per mitjà del Fill, s’auto-comunica a tots i cadascun dels homes i dones.

És l’Esperit amb el que el Pare, per mitjà del Fill, empeny tota la història humana vers. I realització d’una fraternitat joiosa.

La consciència, la ignorància i la llibertat dels humans genera tota mena de bé i de mal que provoquen tota mena de dificultats i entorpiments. I fan present en el món i la història la qüestió del mal i del Pecat.

És l’Esperit amb el Pare, per mitjà del Fill, es comunica com a Perdó dels pecats que entrebanquen la seva obra.

És l’Esperit amb el Pare, per mitjà del Fill, que tots els justos siguin la comunió dels sants, i ajudin constantment tots els cristians a ser Església de Jesús.

És l’Esperit amb el Pare, que per mitjà del Fill, s’auto-comunica en la celebració dels Sagraments.

És l’Esperit amb el que el Pare, per mitjà del Fill, habita en el cor de tots i cadascun dels homes i dones que de bona fe i sincerament no li tanquen el seu cor, i així alimenta la seva pregària, la seva vida interior i la seva acció.

És l’Esperit Sant amb el que el Pare, per mitjà del Fill, és resurrecció a la Vida Nova per a tots els que moren.

És l’Esperit Sant amb el que el Pare, per mitjà del Fill, és la realitat joiosa i lluminosa de la VIDA ETERNA.

TOT HO EXPRESSEM EN EL SIGNE TAN SIMPLE I SENZILL DE PERSIGNAR-NOS.

04 de juny 2012

Catequesi Familiar de juny (I): La Pentecosta

La paraula Pentecosta significa literalment dia cinquantè. El dia que acaba i culmina la quarantena. El dia més important, el dia en el que es culmina i acaba tot el que precedeix.

En el calendari jueu, la Pentecosta era el dia més solemne de tot l’any, ja que es celebrava el dia que Déu va donar a Israel la llei que el constituïa poble de Déu, després de la llarga quarantena que els va alliberar de l’esclavitud d’Egipte.

Israel celebrava cada any aquesta jornada amb gran solemnitat.

La primitivíssima comunitat cristiana de Jerusalem, també celebrava aquesta festa amb gran solemnitat.

Lluc, amb la seva traça pedagògica, aprofità aquesta festa per explicar el que va passar en la primera comunitat, exposant el seu sentit i la importància que tenia pels cristians. Seguint el seu estil, en el seu llibre proposa un relat.

La fe bíblica i cristiana creu que l’acció creadora i salvadora de Jahveh, per la Paraula i la força del seu Esperit, ha escollit el poble d’Israel per fer-se conèixer a tots els altres pobles i per realitzar a través d’ells l’autocomunicació a tota la humanitat a fi de portar a terme el seu projecte de Salvació, el Regne de Déu.

Dintre el concepte bíblic de la Divinitat, el missatge del Nou Testament afirma que en Jesús, s’ha fet present, amb forma humana al món humà, la Paraula-Saviesa de Jahveh per obra i energia de l’Esperit-Amor. I tot plegat, com afirma el Concili Vaticà II, de manera solament per Déu coneguda.

En el procés d’auto-consciènciació que Jesús viu com a veritable home que és, copsa la seva personal unió, per obra de l’Esperit Sant amb la Paraula-Saviesa de Jahveh.
S’adona de la seva condició de dependència amorosa total en relació a Jahveh. Se sent com a resultat de la presència i l’acció de l’Esperit en ell. S’adona que tot ho és i tot ho rep de Jahveh pel dinamisme del seu Esperit-Amor.

Jesús utilitzant el llenguatge humà, expressa aquesta experiència mística com una experiència de FILIACIÓ i anomena Jahveh ABBÁ, ja que se sent relacionat amb ell com un infant petit.

Dintre de la concepció bíblica de la Divinitat, l’experiència religiosa de Jesús va generar la concepció i el llenguatge cristià de Déu.

Mantenint-se dintre els esquemes culturals bíblics, el Nou Testament no pretén tampoc explicar com cal entendre racionalment el missatge bíblic sobre la Divinitat. En fa pur objecte de fe. Afirma i proclama el que creu.

Això és el que intentarà la Teologia quan els creients cristians es trobaran dintre els esquemes i les preocupacions de la cultura grega que busca comprendre racionalment i definir l’essència de les coses.

El debat teològic dintre la nova situació va generar les fórmules dogmàtiques sobre la Trinitat en els Consells de Nicea i Constantinopla.

En definitiva l’Església va afirmar que la seva fe era que Jahveh és en ell mateix, tal com s’ha manifestat per mitjà de Jesús: PARE, FILL, ESPERIT SANT i que tots tres són la realitat (el Misteri) de l’únic Déu.

La missió i l’objectiu de la catequesi, en especial de la catequesi per a l’infant, no és proposar per a creure les definicions dogmàtiques sinó l’afirmació de la fe fonamental tal com ens proclama en el Nou Testament i amb el seu llenguatge, procurant copsar i transmetre el que aquest llenguatge afirma, sabent que és un llenguatge simbòlic amb el que s’expressa, no el que Déu és, sinó com es manifesta per mitjà de Jesús.

03 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Encara me'n recordo quan érem nens i els nostres mestres intentaven explicar-nos el misteri de la Trinitat amb la imatge del triangle, o amb aquella – menys desastrosa-, de les tres flames que s'unien en una. Ara somric, però no amb superioritat, sinó amb la comprensió de la nostra limitació. Eren imatges ben pobres. Però és que també somric davant els grans tractats de teologia de la Trinitat. I no pas perquè els consideri superficials, sinó per la pretensió i l'estarrufament d'aquells que, en el secret del seu cor, pensen que ja han explicat amb les seves formulacions el misteri de Déu.

Conscient que el nostre parlar de Déu és sempre antropomòrfic i simbòlic, m'agraden les imatges que el Crist utilitza per a desvetllar-nos el misteri de Déu. M'agrada descobrir que Déu és “Pare”, “Mare”, engendrador, fons inabastable que ens manté en l'ésser, en el qual “som, ens movem, i existim”(Fets- 17,28). M'agrada prendre consciència que Déu és relació, és amor entre persones. És comunió entre elles -comú unió-, que no fusió -”Creieu-me: jo estic en el Pare, i el Pare està en mi” (Jn.14,11)-.

M'agrada saber que d'aquesta relació participem els humans, i que és una relació de filiació i d'amistat. Hem rebut “l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar:“Abba, Pare!”(Rom, 8,15). I m'agrada saber que, si som fills, som germans de tots els éssers humans i hem d'establir les nostres relacions en fraternitat, tot atenent l'alteritat i diversitat dels altres. Finalment, m'agrada escoltar que el Crist mateix prega al Pare que ens envïi en nom seu, l'Esperit Sant que ens farà recordar tot el que ell ens ha dit, i ens ho farà entendre (Jn.14,26). El seu dinamisme transforma els nostres cors. Per això, com diu Xavier Melloni, (2010, 'El Crist interior') “batejar” (=submergir) no significa “arreplegar cristians”, sinó col·laborar a submergir la humanitat en la Profunditat i Ultimitat que ho crea i ho sosté tot, i “que no es troba en cap allà, sinó en la més pura immediatesa de l'aquí i l'ara” (p.126) (batejar en el Pare). Batejar en el Fill significa “descobrir i celebrar la manera en què les diverses tradicions -incloses les anomenades atees, a-tees de moltes formes inautèntiques de creure en Déu- es preocupen de la causa dels altres” (p.124). I batejar en l'Esperit Sant significa deixar-nos sorprendre per la força de Déu que “no saps d'on ve ni on va”(Jn. 3.8), i que ens fa entendre i mirar les dinàmiques del món amb la mirada de Déu, per a transformar-les i construir-les creativament “en el dret i la justícia” (Salm 32,5).

Santiago Quijano

02 de juny 2012

La setmana dia a dia

Diumenge, 3
Celebració de fi de curs i comiat de la Catequesi familiar amb la participació conjunta dels dos grups. S’acabarà amb la celebració de l'Eucaristia a 1/4 d'1 del migdia.

Trobada del grup de joves de Batec a 3/4 d'11, i celebració de l'Eucaristia a 1/4 d'1 del migdia.

Dilluns, 4
Reunió del Grup de Cultura i Fe a 2/4 de 8 de la tarda.

Dimarts, 5
Reunió del Grup de Reflexió bíblica a 2/4 de 8 de la tarda.

Casal Sant Ildefons: “Assemblea del Casal” a les 17 h. en primera convocatòria i a les 17,30 h. en segona convocatòria, i berenar.

Dimecres, 6
Trobada del Grup de Pregària a 2/4 de 8 de la tarda, per a tothom que vulgui gaudir d'una estona de silenci i de pregària

Dissabte, 9
Activitats de l’Escoltisme i de l’Esplai.

01 de juny 2012

Han rebut el sagrament de la Confirmació

El passat dissabte dia 19, com a colofó de l’Assemblea extraordinària de final de curs, en el marc de l’Eucaristia de les 8 del vespre presidida per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, concelebrada amb Mossèn Josep Maria Jubany i Mossèn Lluís Saumell i assistida pel diaca Mossèn Xavier de Dou, vàrem celebrar el Sagrament de la Confirmació que van rebre els nois i noies que han acabat el seu procés de formació catequètica, després de sis cursos de Catequesi Infantil.

Abans, però, van voler proclamar en veu alta els seus sentiments en el moment de rebre el sagrament amb la lectura d’aquest manifest:

“Ja fa uns anys que participem a la Catequesi de Sant Ildefons, on hem conegut encara més a Jesús i on hem entès que Jesús ens parla d’un Déu que ens estima, que ens salva i que ens perdona. Un Déu que ens diu que no som en aquest món per casualitat o per una coincidència de l’atzar, sinó que tenim una missió a fer.

Vivim en un entorn que ens necessita més que mai. Déu ens demana que fem que en aquest món hi hagi més justícia i més llibertat per a tota la humanitat. Jesús ens ha mostrat el camí per fer que els més pobres i els més febles tinguin una vida digna, i volem seguir-lo. Potser això significa anar a contracorrent a la nostra societat, però ens hi volem esforçar. Amb la força de l’Esperit Sant, amb la força de l’Amor de Déu, ens veiem capacitats i il·lusionats per aconseguir-ho. Per nosaltres, rebre la Confirmació no és un final, sinó l’inici d’una nova etapa.

La nostra fe ens ha d’ajudar a anar fent el camí que Jesús ens va assenyalar, encara que de vegades ens confonem i no el veiem clar. Volem ser testimonis de fe i sabem que els nostres pares, els nostres padrins i tota la comunitat ens hi ajuden i ens hi acompanyen. No ens sentim sols. Volem que la nostra fe sigui un procés que anem fent tota la vida i per això, malgrat els nostres dubtes i febleses, volem donar un pas més a la nostra vida de cristians i estem convençuts de voler rebre la Confirmació, obrint el nostre cor a l’Esperit Sant.”

D’aquestes paraules el bisbe Taltavull va fer especial èmfasi en el temps que aquests nois i noies han dedicat a la seva formació cristiana. En saber que eren sis anys, va exclamar: és el temps d’una carrera universitària! mireu si n’esteu de ben preparats! I pel que fa a l’expressió: “vivim en un entorn que ens necessita més que mai”, el bisbe va ressaltar el grau de maduresa necessari per afirmar una cosa com aquesta: “certament la societat ens necessita, us necessita”, va dir.

Al final de la cerimònia es va projectar aquest vídeo de la cançó “Tu ets la Llum” del grup Lax’n Busto, que els nois han utilitzat per preparar-se per rebre aquest sagrament. De la lletra d’aquesta cançó, Mons.Taltavull va repetir a mode de pregària aquesta part: “Tu ets la Llum, Tu ets el Camí, Tu ets la fi del meu destí , i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor, el sento a dintre, sento algú dins meu que crida. Diu que segueixi encara que em senti feble.”