30 de juny 2012

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens diu l’evangelista Lluc “Déu no és un Déu de morts sinó de vius”. Els textos que avui llegim són tots ells una reflexió a la vida, des de tornar a la vida la filla de Jaire fins a donar qualitat de vida a una dona que víctima de les lleis jueves, segons les fonts del levític, era impura davant dels ulls propis i dels altres que l’obligava a viure en un estat d’impuresa ritual i de discriminació. El guariment es produirà quan aquella dona educada en unes categories religioses que la condemnen a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei per confiar en Jesús i Jesús l’allibera tot dient-li “Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau”.

Aquest episodi aparentment insignificant és un exponent del que es recull de manera constant a les fonts evangèliques: l’actuació salvadora de Jesús, compromès sempre a alliberar la dona de l’exclusió social i de la dominació religiosa dintre el poble de Déu, descriu com una dona desemparada, avergonyida de si mateixa, perduda en l’anonimat de la multitud, s’acosta a Jesús amb el convenciment que si arriba a tocar-li el vestit quedarà guarida.

Jesús adoptava davant les dones una actitud tan sorprenent que fins i tot desconcertava els seus deixebles. Recordem com els apòstols queden sorpresos quan el veuen conversant amb la samaritana. En aquella societat jueva dominada pels homes no era fàcil entendre la postura de Jesús acollint sense discriminacions homes i dones a la seva comunitat de seguidors.

La lliçó és ben clara. Encara a la nostra Església li cal recorre molt camí perquè prengui l’actitud que va prendre Jesús en relació a les dones. No cal que ara fem la llista de les coses que ja sabem. La cita de Lluc demana la plenitud de la vida per a tothom sense discriminacions. Jesús dóna la vida a aquella noia i Jesús allibera aquella dona dels lligams d’unes lleis injustes. Que l’acostament sincer a Jesús ens alliberi de qualsevol lligam que hipotequi la nostra vida.

Lluís Saumell