SANT ILDEFONS

Quan el cardenal Robert Prevost va ser escollit papa el passat mes de maig, va triar el nom de Lleó XIV com a referència directa a Lleó XIII, el pontífex que va publicar Rerum Novarum , l’encíclica considerada la pedra angular de la doctrina social de l’Església. Amb aquest gest simbòlic, el nou papa volia subratllar el seu compromís amb un papat capaç d’intervenir i posicionar-se en els grans debats socials actuals. D’altra banda, a l’any 2020, en plena crisi global provocada per la pandèmia, el papa Francesc va voler aportar una nova visió amb l’encíclica Fratelli Tutti. Amb aquestes cartes, l’Església vol respondre als desafiaments socials amb una mirada compromesa inspirada en l’Evangeli i en la dignitat humana.

Durant el mes d’agost, en aquest blog es publicaran una sèrie de vint entrades que posaran en diàleg aquestes dues encícliques a través de la comparació de fragments significatius de cada una. Amb aquest mètode, observarem tant les continuïtats com les novetats en la manera com l’Església llegeix les diferents situacions socials i quines rutes de transformació proposa. Un enfocament per entendre, entrada a entrada, com la tradició social catòlica s’actualitza i continua buscant camins de justícia i fraternitat.

1- Context

Rerum Novarum

1. Despertat l’anhel de coses noves que des de fa temps agita els pobles, era d’esperar que l’afany de canviar-ho tot arribés un dia a traspassar des del camp de la política al terreny, amb ell limítrof, de l’economia. En efecte, els avenços de la indústria i dels oficis caminen per nous rumbs. El canvi operat en les relacions mútues entre patrons i obrers, l’acumulació de les riqueses en mans d’uns pocs i la pobresa de la immensa majoria, la confiança més gran dels obrers en ells mateixos i la més estreta cohesió entre ells, juntament amb la relaxació de la moral, han determinat el plantejament del conflicte. Quina i com de gran sigui la importància de les coses que hi van en això es veu per la punyent angoixa en què viuen tots els esperits. Això mateix posa en activitat els enginys dels doctes, informa les reunions dels savis, les assemblees del poble, el judici dels legisladors, les decisions dels governants, fins el punt que sembla no haver-hi cap altre tema que pugui ocupar més profundament les ambicions dels homes.

És difícil realment determinar els drets i deures dins dels quals s’hagin de mantenir els rics i els proletaris, els qui aporten el capital i els qui posen el treball. És discussió perillosa perquè d’ella es serveixen en freqüència homes turbulents i astuts per tergiversar el judici de la veritat i per incitar sediciosament les turbes . Sigui com sigui, però, veiem clarament, cosa en què tothom coincideix, que és urgent contribuir adequadament al benestar de les persones de condició humil, perquè és majoria la que es debat indecorosament en una situació miserable i calamitosa, ja que, dissolts al segle passat els antics gremis d’artesans, sense cap suport que vingués a omplir-ne el seu buit, desentenent-se’n les institucions públiques i les lleis de la religió dels nostres avantpassats, el temps va anar insensiblement lliurant els obrers, aïllats i indefensos, a la inhumanitat dels empresaris i a la desfermada cobdícia dels competidors. Va fer augmentar el mal la voraç usura, que, reiteradament condemnada per l’autoritat de l’Església, és practicada, tanmateix, per homes cobdiciosos i avars sota una aparença diferent. Cal afegir-hi que no només la contractació del treball, sinó també les relacions comercials de tota mena, es troben sotmeses al poder d’uns pocs, fins al punt que un nombre summament reduït d’opulents i adinerats ha imposat poc menys que el jou de l’esclavitud a una munió de proletaris.

Fratelli Tutti

30. En el món actual els sentiments de pertinença a una mateixa humanitat es debiliten i el somni de construir junts la justícia i la pau sembla una utopia d’altres èpoques. Veiem com impera una indiferència còmoda, freda i globalitzada, filla d’una profunda desil·lusió que s’amaga darrere l’engany d’una il·lusió: creure que podem ser totpoderosos i oblidar que estem tots a la mateixa barca. Aquest desengany que deixa enrere el grans valors fraterns porta a una mena de cinisme. Aquesta és la temptació que nosaltres tenim davant: anar per aquest camí de la desil·lusió o de la decepció. L’aïllament i el tancament en un mateix o en els propis interessos mai no són el camí per retornar l’esperança i obrar una renovació, sinó que ho és la proximitat, la cultura de l’encontre. L’aïllament, no; la proximitat, sí. Cultura de la confrontació, no; cultura de l’encontre, sí.

32. Es veritat que una tragèdia global com la pandèmia de la Covid-19 va despertar durant un temps la consciència de ser una comunitat mundial, on el mal d’un perjudica a tots. Per això vaig dir que la tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquelles falses i supèrflues seguretats amb les quals havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Amb la tempesta, va caure el maquillatge d’aquests estereotips amb els que disfressàvem els nostres egos sempre pretensiosos de voler aparentar; i va deixar al descobert, un cop més, aquella beneïda pertinença comú de la que no podem ni volem evadir-nos: aquella pertinença de germans.

Comentari:

El 15 de maig de 1891, el papa Lleó XIII va publicar Rerum Novarum, una encíclica que va marcar un punt d’inflexió en la doctrina social de l’Església. Aquest text va sortir just en un moment en què la tensió entre capital i treball era a flor de pell; la classe obrera malvivia sense protecció i el descontentament era general. L’encíclica de Lleó XIII assenyala com l’origen de la crisi social a la lluita de classes, la pobresa creixent i al fet que els més febles quedaven desemparats. Al fons, el que es volia era evitar que les coses esclatessin i acabéssim amb revolucions i violència pels carrers.

Avancem més d’un segle i arribem al 3 d’octubre de 2020, encara amb la ressaca de la crisi de la Covid-19, quan el papa Francesc publica Fratelli Tutti. Aquí, el missatge apunta als problemes d’un món globalitzat: molt individualisme, indiferència, i la sensació de pèrdua del somni compartit de justícia i la pau. A diferència de la visió més europea i enfocada en el món del treball de la Rerum Novarum, Fratelli Tutti posa el focus en una crisi molt més àmplia: no només hi ha problemes laborals, sinó també de valors, d’identitat, d’espiritualitat i de la manera com ens relacionem entre cultures.

Tot i ser de moments diferents, les dues encícliques coincideixen quan es tracta de denunciar l’aïllament social i la manca de xarxes de suport. Lleó XIII i Francesc reclamen que la resposta no pot ser només individual, sinó que ha de ser col·lectiva i compromesa, tant a nivell institucional com moral.

Rerum Novarum aposta per arreglar les coses posant en marxa mecanismes de protecció social, promovent associacions, recalcant la importància de la caritat cristiana i impulsant lleis laborals. Dóna suport al dret dels treballadors a organitzar-se i reclama que les relacions entre patrons i obrers siguin justes, tot plegat sobre el fons d’una societat europea molt marcada encara per la fe i per l’ordre cristià del moment.

Fratelli Tutti, en canvi, fa èmfasi en la necessitat de retrobar-nos, d’apostar per una “cultura de la trobada”. Francesc convida tothom a reconèixer la vulnerabilitat que compartim, a fomentar una actitud cooperativa i a assumir una fraternitat global que traspassi fronteres, religions i classes socials.

En el fons, el que diuen totes dues encícliques no queda gaire lluny: denuncien la desigualtat entre una minoria privilegiada i una majoria vulnerable. Tant Rerum Novarum com Fratelli Tutti apel·len a la solidaritat cristiana, a canvis en les estructures i, sobretot, aposten perquè els pobres siguin els veritables protagonistes d’una transformació social on l’Església no pot ser neutra davant la injustícia El missatge és clar: els cristians s’han d’arremangar-se i prendre partit per fer, entre tots, un món més just.