SANT ILDEFONS

Quan el cardenal Robert Prevost va ser escollit papa el passat mes de maig, va triar el nom de Lleó XIV com a referència directa a Lleó XIII, el pontífex que va publicar Rerum Novarum , l’encíclica considerada la pedra angular de la doctrina social de l’Església. Amb aquest gest simbòlic, el nou papa volia subratllar el seu compromís amb un papat capaç d’intervenir i posicionar-se en els grans debats socials actuals. D’altra banda, a l’any 2020, en plena crisi global provocada per la pandèmia, el papa Francesc va voler aportar una nova visió amb l’encíclica Fratelli Tutti. Amb aquestes cartes, l’Església vol respondre als desafiaments socials amb una mirada compromesa inspirada en l’Evangeli i en la dignitat humana.

Durant el mes d’agost, en aquest blog es publicaran una sèrie de vint entrades que posaran en diàleg aquestes dues encícliques a través de la comparació de fragments significatius de cada una. Amb aquest mètode, observarem tant les continuïtats com les novetats en la manera com l’Església llegeix les diferents situacions socials i quines rutes de transformació proposa. Un enfocament per entendre, entrada a entrada, com la tradició social catòlica s’actualitza i continua buscant camins de justícia i fraternitat.

1- Context

Rerum Novarum

1. Despertat l’anhel de coses noves que des de fa temps agita els pobles, era d’esperar que l’afany de canviar-ho tot arribés un dia a traspassar des del camp de la política al terreny, amb ell limítrof, de l’economia. En efecte, els avenços de la indústria i dels oficis caminen per nous rumbs. El canvi operat en les relacions mútues entre patrons i obrers, l’acumulació de les riqueses en mans d’uns pocs i la pobresa de la immensa majoria, la confiança més gran dels obrers en ells mateixos i la més estreta cohesió entre ells, juntament amb la relaxació de la moral, han determinat el plantejament del conflicte. Quina i com de gran sigui la importància de les coses que hi van en això es veu per la punyent angoixa en què viuen tots els esperits. Això mateix posa en activitat els enginys dels doctes, informa les reunions dels savis, les assemblees del poble, el judici dels legisladors, les decisions dels governants, fins el punt que sembla no haver-hi cap altre tema que pugui ocupar més profundament les ambicions dels homes.

És difícil realment determinar els drets i deures dins dels quals s’hagin de mantenir els rics i els proletaris, els qui aporten el capital i els qui posen el treball. És discussió perillosa perquè d’ella es serveixen en freqüència homes turbulents i astuts per tergiversar el judici de la veritat i per incitar sediciosament les turbes . Sigui com sigui, però, veiem clarament, cosa en què tothom coincideix, que és urgent contribuir adequadament al benestar de les persones de condició humil, perquè és majoria la que es debat indecorosament en una situació miserable i calamitosa, ja que, dissolts al segle passat els antics gremis d’artesans, sense cap suport que vingués a omplir-ne el seu buit, desentenent-se’n les institucions públiques i les lleis de la religió dels nostres avantpassats, el temps va anar insensiblement lliurant els obrers, aïllats i indefensos, a la inhumanitat dels empresaris i a la desfermada cobdícia dels competidors. Va fer augmentar el mal la voraç usura, que, reiteradament condemnada per l’autoritat de l’Església, és practicada, tanmateix, per homes cobdiciosos i avars sota una aparença diferent. Cal afegir-hi que no només la contractació del treball, sinó també les relacions comercials de tota mena, es troben sotmeses al poder d’uns pocs, fins al punt que un nombre summament reduït d’opulents i adinerats ha imposat poc menys que el jou de l’esclavitud a una munió de proletaris.

Fratelli Tutti

30. En el món actual els sentiments de pertinença a una mateixa humanitat es debiliten i el somni de construir junts la justícia i la pau sembla una utopia d’altres èpoques. Veiem com impera una indiferència còmoda, freda i globalitzada, filla d’una profunda desil·lusió que s’amaga darrere l’engany d’una il·lusió: creure que podem ser totpoderosos i oblidar que estem tots a la mateixa barca. Aquest desengany que deixa enrere el grans valors fraterns porta a una mena de cinisme. Aquesta és la temptació que nosaltres tenim davant: anar per aquest camí de la desil·lusió o de la decepció. L’aïllament i el tancament en un mateix o en els propis interessos mai no són el camí per retornar l’esperança i obrar una renovació, sinó que ho és la proximitat, la cultura de l’encontre. L’aïllament, no; la proximitat, sí. Cultura de la confrontació, no; cultura de l’encontre, sí.

32. Es veritat que una tragèdia global com la pandèmia de la Covid-19 va despertar durant un temps la consciència de ser una comunitat mundial, on el mal d’un perjudica a tots. Per això vaig dir que la tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat i deixa al descobert aquelles falses i supèrflues seguretats amb les quals havíem construït les nostres agendes, els nostres projectes, rutines i prioritats. Amb la tempesta, va caure el maquillatge d’aquests estereotips amb els que disfressàvem els nostres egos sempre pretensiosos de voler aparentar; i va deixar al descobert, un cop més, aquella beneïda pertinença comú de la que no podem ni volem evadir-nos: aquella pertinença de germans.

Comentari:

El 15 de maig de 1891, el papa Lleó XIII va publicar Rerum Novarum, una encíclica que marcaria un abans i un després en la doctrina social de l’Església. Aquest text va néixer en un context de forta tensió entre capital i treball, amb una classe obrera empobrida i desprotegida. L’encíclica identifica l’origen de la crisi en la lluita de classes, la misèria creixent i la manca de mecanismes per protegir els més vulnerables. L’objectiu sembla clar: evitar l’esclat de revolucions i la violència social.

Més d’un segle després, el 3 d’octubre de 2020, immersos en la crisi provocada per la la Covid-19, el papa Francesc publicava Fratelli Tutti. Aquesta encíclica ofereix una mirada crítica a un món globalitzat marcat per l’individualisme, la indiferència, i la pèrdua del somni compartit de justícia i pau. A diferència de Rerum Novarum, centrada en l’àmbit laboral bàsicament europeu i cristià, Fratelli Tutti aborda una crisi molt més àmplia i global: de valors, d’identitat, d’espiritualitat i de relacions entre pobles.

Tot i les diferències de context, ambdues encícliques comparteixen una denúncia clara de l’aïllament social i la manca de xarxes de suport. Tant Lleó XIII com Francesc reclamen una resposta col·lectiva, institucional i moral.

Rerum Novarum, aquesta renovació es proposa a través de l’establiment de mecanismes de protecció social, associacions, la caritat cristiana i la legislació laboral. El text defensa el dret dels treballadors a organitzar-se i apel·la a la justícia en les relacions entre obrers i patrons, en un món encara fortament influït per l’ordre cristià europeu del segle XIX.

En canvi, Fratelli Tutti aposta per una “cultura de la trobada” i per la reconstrucció de vincles comunitaris. El papa Francesc proposa reconèixer la vulnerabilitat compartida, fomentar l’esperit de cooperació i assumir una fraternitat universal que traspassi fronteres, races, religions i classes socials.

En definitiva, tant Lleó XIII com Francesc coincideixen a denunciar la desigualtat creixent entre una minoria privilegiada i una majoria vulnerable. Ambdós textos apel·len a la solidaritat cristiana, a la transformació de les estructures i a l’empoderament dels pobres. L’Església no pot ser neutra davant la injustícia: les persones cristianes s’ han d’implicar activament en la construcció d’un món més just, amb els pobres com a protagonistes del canvi social.