Instagram WhatsApp YouTube

08 de febrer 2026

Reflexions a la Paraula de Déu


Vosaltres sou la sal de la terra i la llum del món

La nostra fe porta implícita en el seu ADN una idea que sovint ens inquieta, ens fa sentir malament i remou les nostres consciències; és un mateix crit que es repeteix una i mil vegades en totes les Escriptures. Aquest crit estrident i penetrant és la paraula COMPARTIR. Jesús ens ho explicita en les Benaurances, en paràboles com la del “Bon Samarità” i en moltes altres ocasions.

Aquest diumenge trobem Isaïes que, set-cents anys abans de Crist, ja exhortava el poble d’Israel amb aquestes paraules: “comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat...”, missatge que ressona una i altra vegada durant tota la història de la nostra fe, però nosaltres, malauradament, encara no n’hem après la lliçó.

Ha estat necessari que el papa Lleó XIV ens tornés a recordar, en la seva recent exhortació apostòlica “Dilexi te”, que compartir forma part de l’essència de la nostra fe.

És en aquest sentit que la comunitat de Sant Ildefons ha cregut oportú dedicar el segon trimestre d’aquest curs a reflexionar i aprofundir en el tema de “la pobresa”, i a pregar perquè siguem capaços d’obrir els nostres cors per compartir els nostres béns, aptituds, temps... amb les persones oprimides per qualsevol tipus de pobresa i ajudar-les a pal·liar el seu patiment. Tots creiem que d’alguna manera ja ho fem, però no es tracta de tranquil·litzar la nostra consciència. Es tracta de fer més, de fer tot el que puguem... Mirat així, segur que encara ens queda molt camí per recórrer.

Pau, a la primera carta als Corintis, els confessa la seva inseguretat a l’hora de predicar “amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana”; per això ha fet un salt endavant i ha optat pel “poder convincent de l’Esperit”. Ho ha fet, els diu, “perquè la vostra fe no es fonamenti en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu”.

L’evangeli de Mateu ens situa en el Sermó de la Muntanya, justament a continuació de les Benaurances. Jesús ens anima i encoratja a ser els seus missatgers i els seus testimonis. Ens diu que som “la sal de la terra i la llum del món”; Jesús diposita en nosaltres una gran responsabilitat en la construcció del Regne de Déu; si no ho fem, la nostra feina quedarà per fer, perquè ningú la pot fer per nosaltres.

Jesús, per encoratjar-nos, ens diu: “Que brilli la vostra llum davant de la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Som-hi, el món ens necessita i ens espera!

Àngels Vilaró