SANT ILDEFONS

La sala d'actes de Sant Ildefons es va omplir dilluns 9 de febrer per la trobada mensual. Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium, a parlar sobre l'acollida als migrants. L'acte, presentat pel rector Mn. Josep Maria Jubany, forma part del cicle de xerrades, actes i pregàries dedicats a l'aprofundiment de l'exhortació apostòlica Dilexi te del papa Lleó XIV.

Mn. Jubany va recordar la xerrada anterior del periodista Pau Duran sobre aquest text papal i va vincular la immigració com una de les cares visibles de la pobresa local i global, en un moment de notícies sobre noves regulacions migratòries.

Maria Coll, química de formació i al capdavant de Migra Studium des de fa un any, va compartir la seva experiència d’aquesta fundació de la Companyia de Jesús. Creada el 2003 amb l'esperit ignasià de trobar Déu en tot i en tothom, acompanya migrants amb acollida, formació i assessorament jurídic. Va destacar els 14 professionals i 300 voluntaris que atenen anualment centenars de persones: 400 en cursos de llengua, 200 en formació laboral (electricitat, cuina, cures...) i més de 1.000 en l'espai interreligiós per fomentar la convivència, desmuntant prejudicis i ensenyant a conviure entenent el ramadà o el significat d'un hijab.

La conferència, titulada "Era foraster i em vau acollir. Com acollim els emigrants?", va connectar amb Dilexi te mitjançant quatre eixos: mirar amb el cor (trobar Déu en cada persona i veure la persona abans que l'etiqueta administrativa), combatre la indiferència, identificar-se amb el pobre i expressar l'amor a través de l'acollida concreta. Coll va descriure els "murs" que afronten els migrants: l'administratiu (llei d'estrangeria i irregularitat de fins a dos anys), el social (exclusió laboral, habitatges impossibles i racisme silenciós) i l'emocional (soledat sense xarxa ni famílies a prop, amb la por constant a la deportació i inseguretat).

Davant aquests «murs», la ponent va aprofundir en el que fa viva Migra Studium, amb aquella espiritualitat ignasiana que els empeny almagis: no fer més, sinó fer-ho millor, amb qualitat i profunditat. Les seves portes estan obertes tot el dia per qui arriba perdut, un lloc segur per descansar i una xarxa de persones que acompany en en el procés. Tenen acollida (assessorament jurídic rigorós i gratuït, perquè sàpiguen on són i quins drets tenen), formació bàsica d'idioma i laboral per recuperar l'autoestima: «Imaginem algú que després de tants "no" veu que pot muntar un circuit elèctric. Això canvia tot».

El projecte d'hospitalitat és un dels més potents: 25 persones vivint en llars de famílies, comunitats o pisos compartits durant dos anys, mentre es regularitzen i decideixen què volen fer (estudis, feina...). Setmanalment visiten el CIE per escoltar interns i donar esperança, i fan incidència per treure a la llum pública injustícies que es volen amagar. Coll va aplaudir la regularització extraordinària per a 500.000 persones, però va avisar: «És temporal, cal reformar la llei per acabar amb aquesta espera que mata projectes».

Mn. Jubany va tancar fent una crida a fer amics migrants per conèixer de primera mà les seves històries vitals, i va qualificar la injustícia en el tracte als migrants com un "pecat estructural" de la humanitat. Va recordar el gest del papa Francesc a Lampedusa i va insistir en el paper de l'Església de ser pont i veu profètica que no desvia la mirada. També va assenyalar el missatge que significa l’elecció de Canàries, punt habitual d’arribada de molts migrants, per a la visita del papa Lleó XIV.

La conclusió clau de la nit va ser la necessitat de veure els migrants com a persones, com a part de nosaltres, i no per la seva definició administrativa, sinó per la seva història, dignitat i potencial.