SANT ILDEFONS

Les lectures d’avui ens demanen, com sempre, saviesa i discerniment, perquè, segons com les llegim poden ser lluminoses i útils per a la nostra vida, o, en canvi, destruir en nosaltres la il·lusió de viure, i les ganes de lluitar per assolir-ne res. L’estrès també existia en els temps antics. El descriu molt bé l’Eclesiastés: «... què en treu l’home de tot l’esforç i de tot el neguit amb què treballa sota el sol? Passa els dies en el desfici i en les penes de la seva servitud, i de nit el seu cor no descansa.» I no sembla tenir una bona consideració d’aquesta manera de viure, perquè, referint-s’hi, diu: «... vanitat i més vanitat, tot és en va.» És a dir: no val la pena; això no té sentit que vitalitzi el nostre esforç i ompli la nostra vida. I, per reblar aquest pensament, el salm ens recorda que som pols i que retornarem a la pols, i que la nostra vida es «com un somni... com l’herba que s’espiga: ha fet florida al matí, al vespre es marceix i s’asseca» Davant d’això hi ha qui diu: «Són quatre dies. No ens estressem! Passem-nos-ho bé!» Llavors no volen esforçar-se, treballar, lluitar, i/o prendre responsabilitats...

Altres van més enllà. Fan de la seva vida una disbauxa sense límits. Pau ho descriu amb termes coneguts: «fornicació, impuresa, passions, mals desigs (podríem explicitar: odis, enveges, baralles, revenges, menyspreus...) i l’amor al diner, que és una idolatria;» Tan una actitud com l’altra, son destructives de la nostra vida. Però, el salm ens diu que és possible un camí diferent. La consciència del caràcter efímer de la vida pot dur-nos a la saviesa: «Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor.» I la saviesa del cor ens fa comprendre que sí que val la pena proposar-nos objectius a la vida, (cadascú els seus i a la seva mida), i esforçar-nos i treballar per aconseguir-los.

Que el contrari de la fornicació no és la repressió, sinó la comprensió de l’energia sexual com a energia de vida, i el seu gaudi i ús amb consciència, llibertat interior, i efectes sanadors i generadors de vida en el cos, la ment i l’esperit, amb dimensió personal, relacional, i social. Que els diners son bons i necessaris per a dur una vida serena amb alegria, però no són el déu al qual sacrificar la nostra vida... ni menys encara la vida dels altres! Que expulsar de nosaltres odis, revenges, ressentiments, indiferències i menyspreus, alimenta el nostre somriure interior i genera vida al nostre voltant. Que allò que omple el nostre cor és estimar i ser estimats, amb les diferents i variades formes que pren l’amor. Dona’ns saviesa, Senyor, i ensenya’ns a estimar!