Reflexions a la Paraula de Déu

Continuem en el temps de Nadal en el qual celebrem dues grans festivitats: la vinguda de Déu al món i la seva manifestació a tota la humanitat. Jesús és el Crist (que comunica l’Esperit Sant) i és el Salvador (amb aquest Esperit dona vida plena a tothom, sense exclusió).

Quan l’evangeli de Joan ens parla del principi, està rememorant el llibre del Gènesi. Aquest pròleg, segons els entesos, és un himne que presenta Jesucrist en relació de plena intimitat amb Déu i en el marc de l’univers creat “Al principi Déu va crear el cel i la terra”. Joan ens diu: “Al principi, existia el qui és la Paraula”. Aquest és el gran fet: la Déu-Paraula ja existia des de sempre. Paraula ja és comunicació, relació. Déu es fa home i se’ns comunica: “Tenia en Ell la Vida” la vida eterna que se’ns dona gratuïtament, “I la Vida era la Llum”, la llum per sortir de la foscor, la llum que se’ns ofereix a tots els homes. El regal més gran que Déu ens podia fer: el seu fill, Jesucrist, que ens il·lumina i acompanya en el nostre camí fins a una vida en plenitud.

Quan anem d’acampada tenim relació molt estreta amb els companys i amics. D’aquesta manera, quan l’evangeli d’avui diu que Jesús ve a plantar la seva tenda entre nosaltres, podem copsar el sentit tan proper de l’escriptura: “... els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu”.

Els mags són savis que estudien els senyals del cel, i posant-se en marxa per adorar un rei (signe de prostració estès a Orient davant d’un monarca) ens ensenyen que cal ser somiadors (“perseguidors d’estrelles”) i portadors d’esperança. Els mags van creure, van seguir la llum de l’estel. La llum no brilla només per a Israel, fins i tot resulta que els pagans (mags) la descobreixen abans que els mateixos jueus.

Jesús, l’Emmanuel (Déu en nosaltres), és l’encarnació de Déu que va venir a revelar el seu Regne al món. L’Esperit de Déu s’ha manifestat a tots el homes, creients i no creients, i nosaltres vivim i experimentem aquest Regne quan estimem de cor i compartim la vida amb els altres.

Marisa i Josep M. 

La setmana dia a dia

Dimarts, 7

Trobada del grup de celebració i pregària de 10 a 11 del matí

Trobada telemàtica del grup de reflexió bíblica a les 19,15 h

Dimecres, 8

Trobada del grup de pregària a les 19.00 h

Dissabte, 11

Activitats de l'Agrupament escolta Joan Maragall i de l'Esplai Sant Ildefons de 4 a 7 de la tarda

Litúrgia de la setmana

Diumenge dia 5:

Celebració de la vigília de la solemnitat de l'Epifania del Senyor, a les 8 del vespre

Dilluns dia 6:

Solemnitat de l'Epifania del Senyor. Diada dels Sants Reis o Mags d'Orient: Melcior, Gaspar i Baltasar i també Adoració (dels Reis o Dora)

Dimarts dia 7:

Commemoració litúrgica de sant Ramon de Penyafort, (+1275), prevere dominicà del Penedès

Proper diumenge dia 12:

Festivitat litúrgica del baptisme del Senyor que també correspon al diumenge II després de Nadal i el diumenge de la Setmana I de durant l’any o del Temps Ordinari. Després de Completes s'acaba el Temps de Nadal i s'inicia la primera part del Temps de durant l'any o Temps Ordinari

De dilluns dia 13 a dissabte dia 18:

Setmana I de durant l'any o del Temps Ordinari 

Any jubilar, 2025 : l’esperança no defrauda (I)

El dia 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, el bisbe de Roma Francesc, publicava la butlla de convocatòria d’un Any jubilar, també, conegut com a Any sant. La butlla porta el nom de Spes non confundit, l’esperança no defrauda. Una expressió que trobem a la carta de Pau als cristians de Roma (Rm.5,5). Com ja indica el títol del document de convocatòria  (l’esperança no defrauda), el desig del Papa és que sigui el missatge central de l’any jubilar. A la butlla el Papa hi explica que “la vida cristiana és un camí, que també necessita moments forts per a alimentar i enrobustir l'esperança, companya insubstituïble que permet albirar la meta: la trobada amb el Senyor Jesús”.

L’any jubilar, va començar el dimecres dia 24 amb l’obertura per part del Papa de la “Porta santa” de la basílica de Sant Pere de Roma i finalitzarà el dia 6 de gener del 2026, amb el tancament de la Porta. Segons les instruccions de la butlla, a cada església particular també es procedirà a l’obertura d’una Porta santa. A l’arxidiòcesi de Barcelona, la missa d’obertura de l’any jubilar va ser aquest diumenge el 29 de desembre, a les 19.15 h, a la Catedral  i presidida per l’arquebisbe de Barcelona,

Més enllà dels aspectes externs, que de vegades poden semblar una mica folklòrics, la butlla és una invitació a tots els creients per tal que revifem la virtut de l’esperança. Per aquest motiu em sembla important dedicar algunes setmanes durant l’any aquesta quarta pàgina del Full a parlar de l’any jubilar.

Què és un any jubilar?

Transcric l’explicació que trobem en la web de l’Arquebisbat de Barcelona.

En trobem una primera referència a la Bíblia (cfr. Lv 25,8-13): havia de ser convocat cada 50 anys i es proposava com l’ocasió per restablir la correcta relació amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava proclamar l’alliberament de tots els homes i dones,  el perdó dels deutes, la restitució de terrenys alienats i el descans de la terra. Així doncs, un any jubilar és una nova oportunitat per alliberar-nos de tot allò que ens encadena i no ens permet avançar en el nostre camí al costat d’Aquell que va ser enviat a proclamar la llibertat als captius i la vista als cecs; a alliberar els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor (cfr. Lc 4,18-19).

Per això, en l’any jubilar ens valem de diferents signes com són la peregrinació a la Porta santa: fem camí físicament i espiritualment cap a un espai on relacionar-nos millor amb Déu, amb la humanitat i amb la creació, i creuar el llindar, Jesucrist, veritable porta que ens acosta al Pare mitjançant el perdó que se’ns ofereix i que hem d’oferir als altres.

Història dels anys jubilars.

L'Església catòlica va iniciar la tradició de l'Any sant el 1300, amb el Papa Bonifaci VIII, el qual havia previst un Jubileu cada segle. Posteriorment, els intervals es va reduir a 33 anys (com la durada de la vida terrenal de Jesús) i a partir del 1450, la cadència del Jubileu es va reduir encara més, i des de llavors se celebra cada 25 anys per permetre que cada generació visqui almenys un any sant.