Ara que fa pocs dies que hem començat un nou any, és un bon moment per mirar cap enrere, veure el nostre recorregut i adonar-nos que tot el que som en l’actualitat, i també la nostra forma de pensar i d’actuar, no és per pur atzar, és a causa de tot un seguit de vivències al llarg de la nostra vida. Tots sabem, i suposo que agraïm, l’educació i estimació dels nostres familiars, alguns ja morts; segur que ha deixat empremta en nosaltres, l’educació rebuda, les relacions amicals o amoroses de la nostra joventut i tot un seguit d’experiències viscudes. Sense potser ser-ne conscients, res important del que fem i de les decisions que prenem són improvisacions. Al seu darrere hi ha la nostra pròpia història.
També en Jesús de Natzaret, en el seu vessant humà i en la seva forma de ser, hi tingué una influència molt gran tot allò que visqué a la casa de Natzaret, al costat de Maria i Josep. Els dies de Nadal hem llegit, com l’evangelista Lluc, escriu:” Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes”. I també :” L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor”. Malgrat que els evangelis canònics (a diferència dels apòcrifs, que fantasiegen molt sobre la infantesa de Jesús) no ens diuen res del que va fer Jesús fins l’edat de trenta anys aproximadament, ens és lícit pensar que foren anys de maduresa, d’aprenentatge, de pregar per saber realment qui era ell i quina era la missió que li havia confiat Déu.
Lluc, després de no donar-nos dades biogràfiques del Jesús adolescent i jove, ens el presenta avui al costat dels qui després d’haver escoltat Joan Baptista es feien batejar. Ignorem quins sentiments tenia Jesús en el moment que es va posar a la cua dels pecadors, com un pecador més. El que sí que sabem és la gran vivència que experimenta Jesús en el moment de davallar a les aigües del Jordà. El baptisme de Jesús per Joan no fou un acte qualsevol, sinó que Ell, allà, fou proclamat per Déu, el seu Pare, com el Fill de Déu i tothom veié que l’Esperit reposava sobre Ell.
Es discuteix molt si fou al riu Jordà on Jesús prengué consciència de ser el Fill de Déu. Honestament hem de dir que els evangelis no ho expliciten, el que sí sabem és que després del baptisme Jesús es manifestà com a Fill de Déu.
No hi ha trencament amb els anys de vida oculta de Natzaret, tot al contrari, gràcies a aquests anys, Jesús coneix qui és Ell i quina és la voluntat del Pare.
Josep M. Jubany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada