El text d’avui té dues parts: Lc 1,1-4 és la introducció de tota l’obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) i Lc 4,14-21 narra el discurs programàtic de la missió de Jesús.
En la primera, Lluc ens descriu la metodologia que va seguir per crear el seu escrit. Va buscar informació, va investigar curosament, i la va ordenar amb delicadesa. Seguidament diu a qui l’adreça: a l’il·lustre Teòfil, gran sacerdot. Per què Lluc s’esforça a fer-li conèixer la solidesa del missatge de Jesús?
A la segona part, l’Esperit és el protagonista de l’acció de Jesús, és qui l’impulsa en tot moment. Per tant, l’Esperit és qui dona vida a la missió, sense Ell la nostra acció es redueix a esquemes, plans més o menys ben muntats, però resulten buits i enganyosos.
Pel context, veiem que Jesús està ple de l’Esperit, per raó de l’experiència viscuda al desert (4, 14-15) té consciència de la seva identitat. Veu que Ell és qui ha de portar a terme el projecte de Déu en la història de la humanitat. Ara bé, ha de discernir com fer-ho, ja que l’expectació messiànica del seu entorn és triomfalista i no lliga amb la comprensió de Déu que Ell té.
Ara retorna al seu poble, Nazaret i, com li era habitual, el dissabte va a pregar amb tota la comunitat. A la sinagoga s’aixeca a fer la lectura i el text del profeta Isaïes que llegeix és tota una declaració d’intensions. Perfila molt bé les línies mestres de la seva missió, s’identifica plenament amb les paraules del profeta, les interioritza i les fa seves (Is 62, 1-2). Després fa l’homilia, és a dir, interpreta i actualitza en el “avui”, aquí i ara, el text que acabava de llegir. En l’explicació deixa veure que Ell és l’acompliment de la profecia, és el missatge i el missatger. Tanmateix, omet el final del text que parla de la venjança de Déu; això vol dir que no participa del nucli dur i fanàtic d’aquells que creuen que Déu castiga. Ben bé es pot dir que només pronuncia paraules plenes de gràcia: misericòrdia, llibertat, llum, tendresa,... envers els desvalguts, captius i cecs.
Qui no se sap algun d’aquests conceptes? Doncs, en aquest any jubilar, en la mesura que deixem que la paraula de Jesús eixampli el nostre cor i sani les nostres ferides, experimentarem el goig de la llibertat que dona l’Esperit de Déu.
Esther Bochita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada