Molt estimat Jordi,
Aviat farà un mes que ens vares deixar per fer unes vacances extraordinàries i eternes a la casa pairal del cel. Et trobem a faltar com a persona, germà en la fe i com amic; les teves darreres trucades, quasi a diari, ara que no et podies moure de casa, també. Moltes vegades només ens preguntaves com estàvem, Josep M., Esther, Neus, Xavier, etc., i després ens invitaves a pregar junts un parenostre o un avemaria, o tot plegat, perquè has estat sempre un home de fe i de pregària.
Durant molts anys, puntualment, ens trobàvem a les
8 del matí per assistir a la missa diària compartida per tot un grup de la
comunitat. Era una trobada familiar enriquidora espiritualment. A la sortida,
fèiem un cafè a La Taronja i així compartíem les novetats del dia a dia.
D’aquell grup només quedem els que es poden comptar amb els dits d’una mà; n’hi
ha que, com tu, també són de vacances eternes i la resta quedem lluitant amb el
pes dels anys que no perdonen. No tots, per sort.
La data de caducitat es va fent efectiva en el
temps com és lògic. Jordi, en el meu pensament esbarrat em faig preguntes
absurdes, com ara, tindràs teles suficients per pintar, pinzells i pintura a
dojo? A la primera pregunta em responc
que teles no, però espai segur que no te’n manca, oi? I pinzells i pintures no
et calen perquè els teus projectes i dibuixos es reflecteixen en tota la teva
persona i no et cal plasmar-los enlloc.
Et faré una petita confessió, cada vegada que entro
a la capella del Santíssim de la parròquia, després de saludar-lo a Ell en l’eucaristia
i a l’estimada Maria de Montserrat, els meus ulls volen cap al teu quadre del
Bon Samarità que ens vares obsequiar. A mi, i penso que a una majoria, aquesta
pintura excel·lent ens recordarà que mai hem de passar de llarg de fer el bé,
sigui a qui sigui. Gràcies, doncs, perquè ens recorda el nostre deure d’assumir
amb amor i caritat l’amor als germans. Gaudeixes una vida amb una gran família
que és única i diversa.
No deixis de pregar per nosaltres al bon Pare i
Mare, pels qui estem lluitant tot fent el mateix camí per assolir el que tu ja
has assolit passant-nos al davant. Que el fem amb dignitat i coherència màxima
i que això ens porti a tots a la pau interna, especialment d’unitat en la
diversitat de les confessions cristianes, que aquests dies tenim més presents a
les nostres pregàries a totes les esglésies del món.
Jordi, una forta abraçada virtual per a tu i per a
tots els qui ens han precedit, especialment per a Mn Joan Alemany, Mn. Ignasi
Cases, etc. Tots ens han deixat una petjada testimonial de fer i d’ésser. Una
vegada més, gràcies a tu i a tots. A reveure!
Xavier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada