El papa Francesc convoca tota l’Església recórrer a el camí sinodal del «caminar
junts» per fer-nos més conscients que
tots formem part de l’Església com a Poble de Déu, siguem on siguem
(parròquies, moviments, associacions o institucions d’Església, congregacions
religioses, serveis diocesans, etc.). La sinodalitat vol ajudar-nos a ser un
millor Poble de Déu en el món concret en què vivim (familiar, professional,
cívic, sociopolític i eclesial). Aquest camí sinodal, que s’està fent per primer cop en l’Església, té tres
fases: la diocesana (octubre 2021-agost 2022), la continental (setembre
2022-març 2023) i la universal (octubre 2023) que finalitzarà a Roma amb el
Sínode dels Bisbes, on es recolliran totes les experiències i els testimonis
d’aquest ampli camí sinodal. Es veurà, així, com una Església més sinodal és una Església de l’escolta,
en què tothom té alguna cosa a aprendre: els Laics/Laiques, els Pastors i el
Bisbe de Roma; unes persones en escolta de les altres i totes en escolta de
l’Esperit Sant per conèixer què diu a les Esglésies. La proposta a l’arxidiòcesi per treballar el Sínode consisteix en fer-ho en
grup, començant sempre amb el silenci i la pregària, contestar les preguntes fonamentals
que se’ns fa, i enviar al bisbat un resum de les reflexions. Les preguntes a respondre són: En aquest sentit, més de cinquanta persones es van reunir el passat dissabte
12 a Sant Ildefons per iniciar aquestes reflexions després del treball previ
del Consell Pastoral. Aquí s’obre un nou espai per poder fer més aportacions i
reflexions que ens ajudin en aquest camí sinodal, clicant més avall on hi ha l'opció de deixar un comentari. Tot seguit s’enllacen una sèrie de material de consulta per facilitar la
comprensió d’aquest procés sinodal: - Església
Arxidiocesana de Barcelona - Presentació
elaborada per la Secretaria General del Sínode dels Bisbes - Proposta
de treball de l’Arquebisbat de Barcelona - Annex
per treballar els 10 nuclis temàtics - Document
preparatori: Per una Església sinodal: comunió, participació i missió - Web de la Secretaria del Sínode - Ponència
del Dr.Andreu Ibaz sobre Què vol dir dinamitzador/a d’un grup sinodal? - Text de Jaume Fontbona sobre Què és la sinodalitat - Conferència del jesuïta Víctor Codina als consiliaris de l'ACO (Acció Catòlica Obrera)
- Quines experiències tinc d’aquest «caminar junts» a la meva comunitat? Com les valoro?
- Quins passos ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre «caminar junts»? Cap endins les relacions entre les persones i els grups a l’interior de l’Església; i cap
enfora, el camí que el Poble de Déu fa amb tota la família humana.
1 comentari:
Com a resposta a la primera pegunta em quedaria amb aquestes tres experiències: participació a la Catequesi Familiar, formar part del Consell Pastoral, i celebració de les Eucaristies.
Què valoro de forma positiva de cada una?
La Catequesi Familiar em va servir per continuar actualitzant la meva fe, amb el mestratge d’en Frederic Bassó, i a la vegada ens va permetre tenir material i una “excusa” per parlar amb el nostre fill ( i a la mainada a qui fèiem de catequistes) i proposar-li una fe posada al dia on és més important l’experiència d’un Déu que estima que no pas els dogmes. Una altra part positiva que trobo de la Catequesi Familiar és el respecte al, en paraules del bisbe Vadell, diferent calçat que cadascú necessita per recórrer el camí de la fe. El respecte als diferents ritmes és un dels requisits que crec que ha de tenir una Església oberta i en escolta.
Formar part del Consell Pastoral també va ser un dels “temps forts” de caminar junts a Sant Ildefons. Poder col·laborar i treballar en els plantejaments del funcionament de la nostra comunitat em va omplir de joia, de la mateixa manera que quan tenim especial cura d’ algú que estimem.
En els més de cinquanta any que fa formo part de Sant Ildefons he anat vivint els canvis de la comunitat, els canvis de la societat i els canvis del nostre entorn, a la vegada que els meus propis canvis. De qualsevol manera, participar en les Eucaristies em fa sentir membre d’una comunitat molt àmplia que es concreta en la nostra parròquia. Tal vegada les homilies dels diferents mossens, sempre aterrades al dia a dia i a l’actualitat, homilies preparades i sense paraules buides i sense frases fetes que es repeteixen i no se sap ben bé què volen dir, facilita sentir-se part d’una comunitat.
Quins passos ens convida a fer l’Esperit? Segurament de cara endins, respectar les diferents maneres de viure i celebrar la fe, sense repartir carnets de bons cristians, és un tema important. Major comunicació entre diferents grups i diferents parròquies podria ser motiu de creixement per tothom, partint que tenim un nexe comú que és Jesucrist i sense reticències ni prejudicis.
La reformulació de l’obligatorietat del celibat dels sacerdots, el paper de la dona dins l’Església, o el sacerdoci femení potser no són solucions a res, però són difícils d’entendre en la societat actual del segle XXI. Dos de les grans revolucions d’aquest primer quart de segle són la revolució ecològica i la revolució feminista. A l’Església no podem quedar al marge. Laudato si i Fratelli tutti són una clara crida a aquestes revolucions. L’ecològica no només és mantenir la nostra casa comú cuidant la natura, també és entendre una manera de consumir, i per tant de viure, diferent, amb més sobrietat i canviant molts valors de nosaltres mateixos i del nostre entorn.
Tots germans, tots iguals, no s’entén amb una organització que no tracti tothom igual (homes, dones, món ric, món pobre ...). L’Església no s’hauria de posar del costat de la riquesa i hauria de ser eficient i sostenible amb els seus béns materials per a que aquests siguin un mitjà i no fer-ne ostentació.
El llenguatge, tant el verbal com el no verbal, s’ha d’apropar a la gent i actualitzar sense por, amb tot el que això comportarà per part de tots per fer realment una Església més nostra.
Això és un text breu, sense massa matisos i deixant de comentar molts temes, però fet amb la intenció de participar en aquest camí conjunt que ha de ser aquest sínode.
Publica un comentari a l'entrada