22 de setembre 2019

Reflexions a la Paraula de Déu

Ens preguntem: cada dia creix més la pobresa o és que cada dia ens assabentem més de tot el que passa?

El profeta Amós escriu allò que deien els seus contemporanis: “Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada.” I nosaltres, quan hem sentit que aquí, a Catalunya, hi ha infants amb risc de passar gana per la situació d’atur dels seus pares o famílies, no ens hem quedat esglaiats?, no hem pensat que això només podia passar lluny de casa, a Àfrica, a Àsia o a certs llocs d’Amèrica Llatina?

Ens trobem immersos en una estructura econòmica internacional que és com una màquina que converteix en esclaus un gran nombre d’éssers humans.

Segueix dient Amós: "El Senyor ho jura per la glòria de Jacob: No oblidaré mai això que fan.”

El Papa Francesc està denunciant contínuament aquesta situació, per això té tants enemics, tants mitjans de comunicació que no en diuen res i, malgrat tot, tantes persones que l'estimem i preguem per ell.

L’evangeli d’avui és difícil d’interpretar. Són tants els missatges, profunds i psicològics, que Jesús ens va donar, que cal fer molt silenci per poder-los captar.

Sols en comentarem dos punts. El primer: sembla que de sobte Jesús ens està recomanant fer com aquells que s’apropien indegudament de béns aliens. “Guanyem amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobem qui us rebi eternament a casa seva.”

¿Què vol dir riquesa enganyosa? Tota la riquesa, petita o gran, és enganyosa, perquè li acostumem a donar un valor que realment no té, “perquè quan desaparegui (qui se l’emporta?) trobem qui us rebi eternament a casa seva”. Però, qui viu eternament? sols el que És.

El segon punt: “No podem ser servidors de Déu i de les riqueses”

Voleu dir que en el fons no estem més adherits a les riqueses que a Déu? Aprofundim, fem silenci, contemplen i de debò trobarem la llum.

Angelina i Josep