Nou curs

Benvolguts,

Amb la celebració de la “Diada”, l’onze de setembre, i la tornada dels infants a l’escola, el curs poc a poc va reprenent el seu ritme normal. També a la nostra comunitat anem reiniciant les activitats. Aquesta setmana comencen les inscripcions a la catequesi i el divendres dia 27 ens trobarem el Consell Pastoral per fixar els objectius del curs.

El perill que tenim en programar l’inici del curs és el de caure en la rutina i posar-nos els mateixos objectius que els altres anys. És cert que costa molt ser creatius, i es fa difícil trobar noves activitats o nous reptes. Ara bé, no ens podem resignar a anar fent, i com diu l’adagi , “qui dia passa, any empeny”. Ja que cada curs és diferent, cada any té nous desafiaments. Com deia el recordat Papa Sant Joan XXIII, hem d’estar atents als ”signes dels temps”.

La nostra comunitat té el deure de saber detectar aquests signes dels temps. I aquí és on hi juga un paper indispensable la pregària. Som conscients que l’Esperit continua parlant-nos per mitja de les persones, dels esdeveniments. Pregària per poder escoltar el que l’Esperit ens diu i demana per a aquest curs 2019-2020. Si sabem donar resposta al que l’Esperit diu a la nostra comunitat, aquest curs, encara que aparentment les activitats siguin les mateixes dels altres anys, el viurem d‘una forma nova.

Un dels reptes del nou any, és com fem que l’Evangeli sigui significatiu per als nostres amics i veïns. Ens adonem que, per molts motius, l’Església catòlica cada vegada és menys rellevant en la nostra societat. Una prova simptomàtica d’aquesta poca rellevància de l’Església, és que l’importantíssim viatge del Papa Francesc per Àfrica, no ha tingut cap ressò en els nostres mitjans de comunicació. Al desprestigi de l’Església, també hi han ajudat els escàndols sexuals, el fet que a vegades la seva moral, especialment la sexual, per a molts està desfasada, un llenguatge litúrgic no sempre comprensible, el paper de la dona, etc. Ara bé, malgrat les critiques que es puguin fer a l’Església, Jesús i el seu missatge d’alliberament i esperança no perden mai vigència, ans el contrari.

Ens ha de preocupar l’allunyament massiu de joves i persones de mitjana edat de l’Església. Per part nostra hem d’intensificar la bona feina que ja es fa des de la catequesi. Un dels grans desafiaments que tenim és la transmissió de la fe a les noves generacions.

Un altre motiu de preocupació és la situació social i política del nostre país. No m’hi allargo, tots sabem els moments convulsos que viu Catalunya i som molts els qui patim pels presos i pel seu futur. Com a comunitat, no podem viure d’esquenes a aquesta realitat. En la comunitat hi té cabuda tothom, independentment de les ideologies polítiques. No hem de fer política, però sí que cal que defensem els drets de les persones.

I sobretot, no ens podem oblidar dels pobres, dels malalts, dels qui sofreixen, dels immigrants que venen a casa nostra buscant una vida digna; en una paraula: els petits i els que sofreixen han de ser al centre de tot.

A escala de la Diòcesi, haurem de fer estrets els llaços de comunió amb la nostra Església local, tot treballant el Pla pastoral Diocesà vigent.

I molt més. Com informava al principi d’aquest escrit, el divendres 27, ens reunim el Consell Pastoral, ja informarem del seu treball.

Aparentment tot és igual, però tot ha de ser nou.