Reflexions a la Paraula de Déu

Avui les lectures ens parlen de la felicitat, de la «llei» del nostre ésser, del Crist com a fonament de tot, i, finalment, de l'amor i la compassió com la clau que tot ho integra. «El Senyor tindrà, altra vegada, el goig de fer-te feliç...perquè tu obeiràs el Senyor...i guardaràs els seus manaments» (Deuteronomi, 30, 9-10).

Qué bonica aquesta expressió de l'autor inspirat ('il•luminat' dirien altres tradicions), i el seu convenciment que Déu gaudeix en fer-nos feliços. Diu que ho serem perquè guardarem la seva Llei, i obeirem els seus manaments. Però, com és possible que «obeir una Llei» ens faci feliços? No és un constrenyiment i una limitació? Sí, pot ser-ho. Però quan seguim la Llei del nostre ésser, allò que anhelem ser, i que és inscrit al nostre cor, llavors el nostre cor respira. «Aquesta Llei que avui et dono, no és massa difícil per a tu, ...no és pas al cel, ...tampoc a l'altra banda de mar, ...és molt a prop teu: la tens al cor...» (Deuteronomi, 30, 11-14).

No és una llei exterior a nosaltres, més o menys arbitrària, sortida del caprici de Déu. No. És allò que demana el nostre ésser per a ser, per a realitzar-nos, per fer-nos humans... i alhora divins. És allò que esbrinem quan estem en contacte amb el nostre cor. És la nostra veritat, la nostra essència. Llavors, seguir-la «no és massa difícil», perquè ens construeix i ens fa lliures, com les vies que subjecten un tren d'alta velocitat el fan 'lliure', i li permeten ser tot allò que pot arribar a ser.

La pau, la serenor, la felicitat (el 'nirvana', dirien altres tradicions) son un bon senyal per a discernir interpretacions correctes o errònies d'aquesta llei, que de vegades transmeten autoritats religioses o moralistes de diferents tradicions. I aquesta Llei se sintetitza en l'amor i la compassió. La paràbola que utilitza Jesús és ben provocativa. Allò que ens fa accedir «a la vida eterna», a Déu, no és ser 'sacerdot', o 'levita', o persona religiosa, complidora de la Llei. No.

És l'amor i la compassió. El «samarità» que, a judici dels jueus, era un 'heretge', i un exclòs de la Llei, va ser qui es va compadir, va estimar, i va cuidar l'home que havia caigut en mans dels lladres. Crist ho té clar. Quan la Llei ens impedeix estimar i viure la compassió, llavors cal ser 'conscients i lliures transgressors de la Llei'. Ell ho va ser. Li va costar l'odi dels fariseus i sacerdots que el van acusar, condemnar i finalment matar a la creu. La capitana del «Sea Watch» (més enllà de les seves creences o increences), recollint nàufrags, practicant la compassió, desafiant Salvini i transgredint la seva llei, accedeix a la Vida, ara i aquí.

Santiago Quijano