Reflexions a la Paraula de Déu

El que poden fer les nostres mans

Isaïes ens parla de l’amistat que Déu té per a tots els qui l’estimen servint els germans. Déu és amb ells, es notarà la mà del Senyor en les seves obres.

Diu el Salm: “Veniu, fidels de Déu, escolteu-me; us contaré el que ha fet per mi. Beneït sigui Déu: no ha refusat la meva súplica, ni m’ha negat el seu amor”.

És l’acció de gràcies que hem de fer cada dia. Ell vetlla en tot moment per la seva obra: l’Home, la persona. Descobrim el que fa cada dia Déu per a tota la humanitat: se serveix de les mans de les persones que han entès el que és estimar els altres.
Hem de donar gràcies a Jesús crucificat. Amb la seva mort la humanitat rep una creació nova, basada en la pau i la misericòrdia. És la gràcia que ens imparteix Jesús al nostre esperit. Déu ha infós el seu Esperit a totes les persones en la seva ànima, depèn de cadascú que l’Esperit augmenti amb les accions del nostre treball ben fet, ple de veritat, ajudant que per tot arreu regni la veritable pau, que és el Regne de Déu aquí a la terra. És la cultura de la pau que moltes persones de diferents ideologies i religions han treballat i treballen sense fer soroll.

El Bé guanya les forces d’aquest món. Cada dia rebem quantitat d’informació de guerres que massacren pobles, de tirotejos venjatius en escoles, mercats, esglésies, mesquites, de violències de gènere i de moltes altres violències. Cal descobrir el bé del món per donar pau interior a les persones. Reflexionem-hi cada dia.

La pau i el servei dels setanta-dos nous deixebles. Setanta-dos són tots els pobles del la Terra. Tots els pobles tindran pau i misericòrdia. És l’anunci de l’Evangeli després de la Mort i Resurrecció de Jesús. És el seu testament.

Déu es val de les nostres mans perquè el Regne de Déu aquí a la Terra es vagi fent realitat. En tenim exemples que ens han d’omplir de pau i joia: Càritas, Open Arms, Intermón, Sant Paulí, Justícia i Pau, Dit i Fet –només per citar-ne alguns que tenim més a prop i que coneixem. El compromís social d’entitats i sindicats que vetllen per als més desfavorits, de tantes i tantes persones dedicades amb cos i ànima als seus malalts, als seus vells, als seus veïns. No es veuen, no fan soroll, però hi són. És la pau que necessitem.

Pere Rius