És cert que el trànsit comporta molta responsabilitat per part de tots, però també és cert que el trànsit ha canviat molt els darrers anys, sobretot a la ciutat.
Tothom que condueix un vehicle coneix bé els riscos a què s’enfronta, perquè la realitat ens demostra que els accidents són freqüents. Ens hi juguem la vida sense tenir present que la rutina de la conducció ens pot jugar males passades.
A títol personal diré que la meva esposa i jo quan pugem al cotxe ens encomanem sempre a sant Antoni amb aquesta minipregària: “que Sant Antoni ens guardi de prendre mal i de fer-ne”, pregària que ens fa conscients que també nosaltres podem ser la causa d’aquest mal del que demanem que se’ns guardi.
Avui se’ns invita a reflexionar sobre la responsabilitat de cadascú, ningú en queda exclòs, ni tant sols els vianants, perquè també són part del trànsit encara que no condueixin. Una fracció de segon és suficient perquè es produeixi l’accident , la qual cosa significa que no ens és permesa la distracció, que l’atenció al volant ha de ser constant, i tots hem de reconèixer que la distracció l’hem patida en més d’una ocasió.
L’ús del mòbil o la manipulació de GPS en són exemples. No vull deixar de referir-me als obstacles afegits al trànsit els darrers anys a les ciutats: bicicletes, patinets elèctrics i fins i tot monopatins (algun en contra direcció). Són la causa de moltes imprudències que posen en risc la nostra seguretat, amb l’agreujant que circulen sense protecció adequada ni assegurança, la qual cosa fa que puguin fugir impunement del lloc on ha estat la causa de l’accident.
I una darrera reflexió encara, no solament no s’ha de fugir mai per por, d’un accident amb víctimes, sinó que, a més, tenim el deure de socorre-les.
Josep Maria Lari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada