Celebracions Comunitàries del Perdó

Les celebracions comunitàries del Sagrament del Perdó de Quaresma tindran lloc:

- Dimecres dia 10: a les 12 del migdia i a les 8 del vespre.
- Divendres dia 12: a les 8 del vespre.

Examen de consciència a la llum de Jn 8, 1-12 ( Jesús i la dona adúltera)

"Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig"
Els escribes i fariseus s'erigeixen en guardians de la moral. Han trobat a una dona en flagrant delicte. En tenen prou per detenir-la. La jutgen, no saben, ni volen saber res de la seva situació personal. Sorprèn que només és acusada la dona. On és l'home amb qui ha comès adulteri?
La dona és la persona més feble. Discriminem les persones per raó del seu sexe?, de la seva ètnia? de les seves creences? de les seves idees polítiques? de la seva condició social?

I digueren: Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Deien això per temptar-lo.
Demanen a Jesús que faci de jutge, Jesús ens dirà uns versets més endavant: Vosaltres judiqueu segons la carn; jo no judico a ningú.
I nosaltres jutgem a lleugera? Ens sentim superiors quan podem criticar, acusar als altres de malifetes? Jutgem, segons el que diuen les normes, sense compassió?
Detestem el pecat però estimem als pecadors? Quin sentit té per a nosaltres la paraula misericòrdia? Estem promptes a ajudar a aquells que van equivocats. O preferim acusar-los públicament, encara que això comporti que els acusats vegin que se'ls ensorra la seva reputació? Ens dediquem més a criticar als altres, que a corregir-los?

Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo.
La dona és el pretext, no és el compliment de la llei allò que veritablement volen, busquen un motiu per acusar a Jesús.
Utilitzem a les persones pel nostre benefici? Som conscients que pels seguidors de Jesús, el més sagrat és la dignitat de tots els homes i dones?

Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta.
Jesús no atén a les demandes dels acusadors. El seu gest és d'indiferència i menyspreu.
¿Nosaltres sabem distanciar-nos de les notícies, proclames, tafaneries que acusen a persones concretes o a col·lectius de ser culpables dels mals en el món de l'economia? en el camp de l'ordre públic? o fàcilment donem crèdit a les tafaneries i difamacions? Abans de jutjar som capaços de reflexionar?

Llavors, Jesús es va posar dret i digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. En sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells.
La mirada i la paraula de Jesús capgira la situació. Ara són ells, els acusadors que es veuen acusats.
Sabem confrontar amb sinceritat la nostra vida amb la paraula i la mirada de Jesús? El reconeixement dels nostres pecats ens porta a la conversió?
Som conscients que tots som pecadors? Veiem la brossa a l’ull del germà i no ens adonem de la biga que hi ha en el nostre? Som capaços de perdonar les febleses dels altres, perquè també nosaltres en tenim moltes?
Valorem de diferent forma els pecats sexuals, que els altres pecats que atempten a les persones? als col·lectius familiars? a la justícia social? a la moral familiar?

Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: Ningú, Senyor. Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
Jesús no condemna; perdona, salva, compadeix, allibera, i ens exhorta a seguir-lo.
Som conscients que desprès de rebre el perdó de Déu la nostra vida ha de canviar?