D’ara endavant

“Tampoc jo et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.” Hi ha, per a mi, dos lligams essencials en les tres lectures i el salm d’avui: aquest “d’ara endavant”. D’ara en endavant relliga el moment present, l’ara i aquí, amb el futur. Ens relliga per tant amb la reconfiguració personal a partir del seguiment de Jesús de Natzaret. Ho farem en la mesura de les nostres forces, la de cadascun i cadascuna de nosaltres, és clar, en una conversa personal amb Ell.

Cal dir que l’Evangeli ens ho complica molt quan ens posa Pau de Tars com a exemple. Bé, els sants serveixen per a això, oi? Fan d’exemple i ens demostren que amb forces humanes és possible acostar-nos a Déu. En tot cas no ens cal arribar a la santedat extrema de Sant Pau per fer de la nova naixença diària en Jesús un exercici continuat, un camí, de canvi de vida permanent. Jesús ho demana amb senzillesa a la dona, sense escarafalls, sense admonicions. Al cap i a la fi, què en sabem, nosaltres, de la vida dels altres?

Mirar de reconfigurar-nos vol dir fer una gimnàstica diària, una “cursa”, en paraules de Sant Pau. Una pràctica quotidiana que, fent-nos millors a nosaltres, millora la col·lectivitat a la que pertanyem. Val a dir que ho fem enfocats a un Déu personal i vivent, que ens parla, que ens interpel·la individualment i que ens impulsa a esdevenir el seu poble, el que converteix els nostres deserts particulars en valls pròsperes, plenes de vida, plenes del sentit que busquem més sovint del que volem reconèixer.

Els temps canvien, i les imatges. Però crec que tots podem entendre què simbolitza el desert de la Bíblia: el desert pot ser un lloc de pèrdua i un lloc de perills, però també un lloc de silenci, de trobada i de revelació. El desert és, en resum, la nostra vida. Les lectures d’avui ens conviden a confiar en l’obertura de camins en el desert, en el naixement de rius i de vida. És a dir, ens conviden a viure la nostra vida des de la fe en una novetat regeneradora i fecunda, una fe que no condemna sinó que acull, que no defalleix sinó que persevera des de l’alegria i la lloança. Que així sigui.

Família Vives Requena