Reflexions a la Paraula de Déu

La fe en Jesús, possibilitat de nova vida

Els miracles que ens narren els evangelis no poden ser interpretats només com accions espectaculars de Jesús davant de les necessitats de les persones. Són sobretot “signes” de la profunda realitat salvadora que Déu vol per a tots els homes i dones. Al final de l’evangeli de Sant Joan el sentit dels signes s’explicita amb claredat: “Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres signes... Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom” (Jn 20, 30-31). Dit d’una altra manera: l’esclat de vida nova que Déu vol per a tothom és fruit de la fe en l’home Jesús com a Fill de Déu. La possibilitat d’aquesta vida nova i perdurable, representada en el Crist ressuscitat, és present en tota la predicació de Jesús, i és causa sempre d’escàndol o de burla unes vegades, o de temor en altres moments.

Recordem com davant la presència de Crist ressuscitat la por envaeix les dones davant el sepulcre buit, fins que l’àngel els diu: “No tingueu por vosaltres... el crucificat no és aquí ha ressuscitat” (Mt 28, 5. 10; Mc 16, 6). A l’evangeli d’aquest diumenge Jesús dona vida a la filla d’un cap d’una sinagoga i la restitueix als seus pares i, davant d’aquest retorn de la vida, els presents “quedaren estupefactes amb gran sorpresa de tots”(Mc 5, 42). L’evangeli no ens diu si davant d’aquest fet, davant d’aquest “signe” que Jesús obrà, hi hagué persones que van creure en ell o van comprendre que Déu es feia present en la persona de Jesús. No sabem si els que se’n van riure de Jesús quan digué que la nena no era morta, sinó que només dormia, davant del “signe” que acabaven de veure, varen quedar només estupefactes o hi hagué qui va creure que Jesús mateix era vida.

Però hem de llegir bé aquesta narració. Quan l’angoixat cap de la sinagoga tornava cap casa amb Jesús, arribaren missatgers que li digueren que la seva filla havia mort i que, per tant, no calia que amoïnés “el Mestre”.“Però Jesús, que ho va sentir, digué al cap de la sinagoga: “No tinguis por; tingues només fe”. I el cap de la sinagoga, malgrat les males notícies, ple d’angoixa, de dubtes i de por, decidí creure en Jesús i dur-lo a casa seva. L’autèntic miracle d’aquesta narració és la fe d’aquest home. La seva fe en Jesús va fer possible que la vida tornés a casa seva.

Anton Ramon Sastre