23 de juny 2018

Reflexions a la Paraula de Déu

Enguany els catalans cristians no viurem per igual aquesta festa de fogueres, coets, coca i cava, atès els moments que vivim i que ens tenen a tots engarjolats per idees i fets bons per a uns i dolents per a d’altres. El problema s’ha fet massa viu i perniciós per a tots, però que no manqui la responsabilitat de ningú per arribar a una bona entesa ferma i duradora pel bé de tothom, especialment pels qui viuen en aquesta terra estimada.

Mes enllà d’aquesta situació que requereix una bona resolució, res no ens ha de massacrar l’esperit cristià per viure i meditar sobre la festa de Sant Joan Baptista, que està emmarcada en la línia històrica del projecte de Déu en ordre a la salvació. Tenim un naixement que es pot qualificar d’extraordinari, com l’altre que dintre de sis mesos celebrem en la festa de Nadal.

Joan nasqué d’una dona gran i estèril. Jesús d’una donzella jove i verge, tot per un misteri d’un Déu sublim que no deixa de sorprendre’ns a totes les generacions humanes. Les similituds dels anuncis d’aquests naixements per part d’uns àngels, les referències adreçades a Zacaries, que quedà mut fins el dia que li posen el nom al seu Fill que s’ha de dir Joan. Com també Maria que creu per les paraules de l’àngel i que dóna un sí tot dient: “Sóc l’esclava del Senyor...” i que com a prova se li dona a conèixer que la seva cosina Elisabet també espera un fill, tot, tot amaga un misteri que és el que avui i ara ens ocupa per fer memòria d’una diada molt especial de Sant Joan.

Trobem també similituds en les missions d’encàrrec de cadascun d’ells: Joan enfocada a l’anunci del Crist que portarà a terme amb senzillesa i humilitat durant 30 anys. Fa una confessió digne al verbalitzar: “Jo no sóc el que vosaltres penseu, després de mi en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar-li el seu calçat. ”Joan ha estat l’anella d’enllaç de l’Antic i del Nou Testament i és reconegut per Jesús com el més gran dels profetes de tots els temps. Vingué al món en un lloc i en un temps que, salvaguardant les distàncies, no eren els millors, si fa o no fa com els que ara ens toca viure a nosaltres a casa nostra.

Crist tingué la missió de portar fil per randa les promeses de tots els profetes i la de salvar el món entregant la seva pròpia vida, tot donant el millor de si mateix. En el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, allarguem nosaltres el coneixement i la joia d’aquesta història sagrada d’homes i dones, sants i pecadors, que volen lluitar per un món millor i per mantenir una esperança actualitzada fent de la nostra missió aquest deure d’estimar i servir amb generositat de mires el nostre món.

Francesc Xavier de Dou