09 d’octubre 2011

Reflexions a la Paraula de Déu

L’evangeli d’avui ens presenta un Rei que –malgrat referir-se a Déu- resulta ben humà en el sentit més trist de l’expressió, ple d’indignació i de sentiments de venjança, que “envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat”. Com lligar aquesta imatge de Déu amb el “Pare, perdona’ls que no saben el que fan” o amb l’Anyell “que no aixeca la veu pels carrers, ni trenca la canya esquerdada, ni apaga el ble que fumeja”? Quan pensem Déu, ho fem necessàriament des de la nostra realitat humana, i el nostre discurs sobre ell és deutor del nostre imaginari còsmic, científic, antropològic, cultural, religiós, polític i social de la nostra època.

Segurament molts reis de l’època del Crist eren tal com descriu l’evangeli d’avui. I la indignació i la venjança són ben nostres. Hem de tenir present que la “Paraula de Déu” és, en primera instància, la “paraula que escrivim els homes sobre Déu”. Solament en segona instància podem ser capaços de reconèixer algunes d’aquestes formulacions com a “Paraules de Déu”, nascudes de la Font de realitat que Ell és, i d’una genuïna experiència de relació amb Ell. Així van anar esbrinant els primitius cristians entre nombrosos textos –que en diem “apòcrifs”- quins eren realment evangèlics, els que reproduïen i descrivien correctament l’experiència que havien fet de Jesús. Perquè per a nosaltres els cristians, la Paraula de Déu és Crist. I a Crist el coneixem –i el reconeixem en totes les coses- només si restem en ell, i ell en nosaltres, i si som plens del seu Esperit Sant.

Més encara: fins i tot qualsevol formulació sobre les “veritats” de la nostra fe no serà mai acabada ni tancada. Encara trobarem noves formes per esbrinar i albirar el misteri de Déu sempre més gran que allò que les velles fórmules expressen. Com diu en Xavier Melloni “Tota paraula o formulació sobre Déu és només un balbuceig, un començament, mai un acabament que a Ell el pugui contenir i a nosaltres aturar”(El Crist Interior, p.122). Aquest és un camí al que estem cridats tots els cristians i no solament les autoritats eclesiàstiques. En aquest camí, de vegades insegur i ple de foscors, cobren plena significació les paraules del Salm “Em guia per camins segurs, per amor del seu nom; ni que passi per la vall tenebrosa, no tinc por de cap mal.” (Salm 22)

Santiago Quijano