Quan Benet XVI visità la Fundación Instituto San José, centre dels germans de Sant Joan de Déu on cuiden malalts de cures pal·liatives, de recuperacions funcionals, de lesions medul·lars, de danys cerebrals, o amb discapacitats intel·lectuals va comentar:
La joventut, ho hem recordat d’altres vegades, és l'edat en què la vida es revela a la persona amb tota la riquesa i plenitud de les seves potencialitats, impulsant la recerca de fites més altes que donin sentit a la mateixa. Per això, quan el dolor apareix en l'horitzó d'una vida jove, quedem desconcertats i potser ens preguntem: Pot seguir sent gran la vida quan irromp-hi el sofriment? Referent a això, en la meva encíclica sobre l'esperança cristiana, deia: "La grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la seva relació amb el sofriment i amb el que pateix (...). Una societat que no aconsegueix acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la compassió que el patiment sigui compartit i suportat també interiorment, és una societat cruel i inhumana".
Aquests testimonis ens parlen, sobretot, de la dignitat de cada vida humana, creada a imatge de Déu. Cap aflicció és capaç d'esborrar aquesta empremta divina gravada en el més profund de l'home. I no només: des que el Fill de Déu va voler abraçar lliurement el dolor i la mort, la imatge de Déu la tenim també en el rostre de qui pateix. Aquesta especial predilecció del Senyor pel que pateix ens porta a mirar l'altre amb ulls nets, per donar-li, a més de les coses externes que necessita, la mirada d'amor que necessita. Però això únicament és possible realitzar-ho com a fruit d'una trobada personal amb Crist. D'això sou molt conscients vosaltres, religiosos, familiars, professionals de la salut i voluntaris que viviu i treballeu quotidianament amb aquests joves. La vostra vida i dedicació proclamen la grandesa a la qual està cridat l'home: compadir i acompanyar per amor a qui pateix, com ha fet Déu mateix. I en la vostra bella tasca ressonen també les paraules evangèliques: "Cada vegada que ho fèieu a un d'aquests, els meus germans més petits, a mi m'ho fèieu".
D'altra banda, vosaltres sou també testimonis del bé immens que constitueix la vida d'aquests joves per a qui està al seu costat i per a la humanitat sencera. De manera misteriosa però molt real, la seva presència suscita en els nostres cors, sovint endurits, una tendresa que ens obre a la salvació. Certament, la vida d'aquests joves canvia el cor dels homes i, per això, estem agraïts al Senyor per haver-los conegut.
Fa 2 dies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada