UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE? (primera part)

(Dels meus apunts per a una tertúlia a Ràdio Arenys, en la qual vaig col·laborar)

No només és possible, sinó que hi estem abocats per diverses raons. Primerament, tot el planeta i l’univers també estan en constant canvi, segons els científics. El nostre cos canvia totes les cèl•lules cada any, i, per tant, el nostre món també esdevindrà un altre món. Tots sabem que estem en moments de transició i de crisi econòmica greu, i això ens obliga a replantejar sortides per millorar la nostra situació. És semblant al que passa amb les crisis personals. Te n’has de sortir i lluites per buscar solucions. Si has sabut aprofitar la crisi, en surts enfortit i amb un aprenentatge fet. I així anem fent camí i evolucionant. Penso que en l’àmbit col·lectiu passa el mateix. Ja sabem que sortir de la crisi no vol dir tornar a la societat del benestar en la qual hem viscut durant una colla d’anys, sinó canviar els paràmetres i poder viure més austerament i més responsablement.

I és molt probable que, en un futur no gaire llunyà, trobem –o trobaran els nostres descendents– solucions sorprenents.

Un dels aspectes que millorarà serà la qüestió ecològica, que els nostres joves aprendran i posaran en pràctica. Veig joves que van aprenent i que comencen a estar conscienciats per caminar cap a un món millor. Ens pensem que el jovent va perdut, però n’hi ha força que és inquiet i busca, i s’organitzen en grups per fer pràctiques alternatives, que els ajuden a fer creixement personal. Estan i estem encara molt lligats al materialisme, però això baixarà obligatòriament. I, lentament, va entrant una visió més mística de la vida, profetitzada per Karl Rahner, jesuïta, i anteriorment per André Malraux, polític francès i escriptor: “El segle XXI serà místic o no serà.” Com que fa més soroll la resta, no som prou conscients dels canvis soterrats que aniran emergint. I això no vol dir perdre els avenços tecnològics, de gran ajuda per a la investigació i per a la vida de cada dia, i que són bons sempre que se’n faci un bon ús. Abans he dit la paraula de la qual volia parlar: consciència. Tot és un procés de prendre consciència, que és el que fa créixer de veritat. Veig que anem cap a un futur on, a poc a poc, la consciència humana anirà creixent, i això forma part de la nostra evolució com a espècie.

Al llarg de la història de la humanitat hi ha hagut moltes èpoques de foscor i sempre hi ha hagut persones que han despertat per sortir-ne. Penso en l’edat mitjana, època prou fosca, i és quan van sortir ordes religiosos que creixien i portaven endavant la millora de l’ésser humà i el plantejament d’una espiritualitat profunda. Penso en sant Francesc d’Assís, per exemple. Tinc clar que, de la foscor, en surt la llum, si la sabem veure.

Mª Teresa Quintana